DISTAANCIA!!!!!

central park

mikakus a n.york amb abel anton

ING MARATÓ DE NOVA YORK 2009

Benvolguts Mikakus:

Acabem de baixar de l'avió i els quatre que varem fer la marató de NY, podem dir que no es la marató per fer temps, però sí que es la marató que un cop a la vida, mínim, s'ha de fer, doncs,...es FANTASTICA, INCREÍBLE I EMBLEMATICA.

Fantàstica perquè veus paisatges del skayline de Manhathan, passes per ponts que quan mires el riu veus vaixells que tiren aigua de colors de la seva bandera,

Increíble de com aquella gent anima a tothom i de quina manera, tant quan estàs corrent com un cop la has fet, doncs a dia d'ahir la gent pel carrer et donava la enhorabona amb un sonriure a la cara dient: "congratulations".

Emblemática, perquè passes el pont de Verratzano, el de Queensburgs, els cinc barris de NY, la música en viu que a cada 200m tens conjunts i bandes que tocan musica diversa i com no acabes la darrera milla al emblemàtic Central Park, a on et deixes i demanes que et coloquin la medalla i acabes amb una abraçada amb la persona que te la posa.

He vist, coses increìbles que pot fer un ser humá, gent sense cames que corria amb un voluntari al costat, corrents amb unes palanques artificials, un altre sense cames i fent anar crosses tant sols, gent invident, gent amb transtorns psíquics que volien acabar la seva marató, tots acompanyats per els seus ajudants i monitors,...gent que no es rendeix!!!.

Moments d'emocions,que no eren usuals per mi i que realment us dic em feien venir ganes de plorar d'una emoció plena de satisfacció d'ésser allà, en aquell moment.

Pels qui no l'heu feta, MIKAKUS, val la pena fer-la,...cinq Mikakus ja ho han aconseguit, JA SOM 5 ELS FINISHER A NOVA YORK!!!.

Amics meus, gràcies pels vostres ánims i missatges de companyerisme que hem rebut.

Una abraçada a tots!

TXOTX!!!!!!!!!.

VA POR USTEDES!!!

Amics mikakus:

Només dir que "ELS IAIO POWER & Cia" us brinden aquesta cursa i que va per tots vosaltres, germans!!

TXOTX!!!

FINS A LA TORNADA.

Els quatre fantàstics.

NY

despres de ke el nostre estimat pinçallet i familia inpracnesin els carrers de NY de glamour i armani (si no recordo malament la pasada edicio).

Ara us toca a vosaltres, pepo, furri, ignasi i langa ke conten estic per vosaltres!!!! desde s,ha meua illa us vui desitjar un bon viatge a tots i ke disfruteu de la cursa, no cal dir ke volem un extens reportatge fotografic....

AMICS DISFRUTEU!!!!!!!!!

TRIATLÓ GARMIN BARCELONA (distancia olimpica)

4 mikakus el passat diumenge van acabar la temporada de triatlo amb la garmin Barcelona. Disposats a nedar 1500 metres, fer en bike 40 km i run 10km. El dia es va presentar amb tramuntana i amb unes onades de aupa, (veure fotografies), nomes se sentien trencar les onades . La meva segona triatló i amb el sector de mar supercomplicat. Però bé, allà estavem els 4 a les 6.15 del mati a Roca i pi amb les nostres espases i cap a la linia de sortida. Diuen que quan els esforços es basen en la il·lusió, el seu efecte no suposa una suma, sino una multiplicació.
Vam arribar a boxes de nit, vam posar-nos cadascu al seu lloc, preparant-nos, fotia un fred que pelava, tots envadurnats de vaselina amb els neoprens, ens disposem cap a la linia de sortida. L'Hector (ironman I) i en Jaume (furriman) sortien per davant . 5' abans, després en Pijoan (aluciman, el que fa) i en Josep (Josh JR71) per darrera. A partir d'aquí cadasqú a la seva i ens trobem a la linia d'arribada. Una experíencia brutal. I un orgull veure com Ironman I està en plenitud , en els millors anys de la seva carrera esportiva, en Furriman, com s'estabilitza en els seus ritmes sense defalliment i en (Aluciman), ho fa tot facil i sembla un despistat. Felicitats als tri-mikakus.

temps final -- natació -- bike-- run

toni pijoan 2:10:39 25:42 1:02:15 38:56

hector venteo 2:16:36 27:11 1:00:42 42:20
Jaume Gubern 2h 26:06 29:31 1:06:23 42:56
Josep Ricart 2h 26:35 30:02 1:11:00 38:24

Dues noticies de darrera hora.

Primera, en Ferran Falcó s'ha trencat el coltze i no es segur que pugui venir a la Behobia-09.

---------------------

Segona i la mes important,...HAVEU VIST!!!, UNA SARGANTANA PER LA SORRA I AMB UNA MOTXILA PLENA DE SAL MIRACULOSA???.

En Dani, te el poder de l'esportista d'èlit:

"LA SALERA DE FORMENTERA".

Aviat, el proper article de ...la sargantana resalá!

L'ull de la escala.

Matagalls arribada dels campions!

GRACIAS

GRACIAS per la resposta aconseguida, era un dia entre semana i ser ke a tots no us venia be venir a sopar, pero alli estaveu ( ignasi t,estimo igual) a sobre amb convideu i amb regal inclos..... COM SEMPRE SOU LA OSTIA, US ESTIM MOLT...

Video Matagallls-Montserrat 09

el setè mikaku

A tots els que vareu acabar us haig de felicitar, esteu molt forts i és una llàstima que les meves forces no m'acompanyessin més enllà del km 45. I poder gaudir de la satisfacció d'acabar la prova.
Lo de fer equip suposo que ho dieu a partir del km 45 no? És una llàstima que no pogués seguir a partir de llavors amb l'equip. Espero que el proper any, i en la propera crónica de Mm , ser un mikaku més que la pot acabar.
us dono les gràcies a tots els que us heu interessat per la meva recuperació.

JR71

Al Mikaku LUIGI

Només dir-te una cosa:

ET VAREM TROBAR A FALTAR LLUÍS.

Txotx!!!!!!

Rectificació del escrit anterior. (Perany)

Només dir que en lloc de cinq, varem ésser sis els Mikakus que van acabar la prova de la edició Matagalls-Montserrat.

El Mikaku brassiler, el Mikaku de Porto Alegre, el "guepardo blanc", sí en PAOLO, va corra tant rápit que fins i tot a mi, havia oblidat d'exposar la seva cursa.

Un dels únics que varen portar maquina de fotografiar i que gràcies a ell tenim unes fantástiques fotos, va trotar amb nosaltres fins que el seu instint li va dir: escapat i ves a acabar-la al teu ritme, que es el mateix que va dir:

VEU EMBORA!!!!!!!

Va despareixa a prop de Sant llorenç de Savall, un cop vam passar el control i va fer un temps final de rècord. Sort que un cop arribà, li varen deixar una manta, doncs a les 7h del matí encara feia fresqueta i es posar a dormir, esperant als cinc que veniem al darrera.

AIXÒ ES FER EQUIP.

Des de aquí la nostra felicitació, doncs Paolo, eres un figura!!!.

Gracias por tu compañía y tu "savoir faire" amigo.

Moito obrigados!

El resto.

NOVA EXPERIENCIA VISCUDA UNA VEGADA MES COM A MIKAKU

El dia 19 i 20 d'aquest 2009 s'escriurá amb lletra maiúscula en la vida de cinc Mikakus.

La experiència viscuda en 15 hores i algo mes, que varem passar junts, des de que varem passar la línea de sortida fins a la línea d'arribada, va ésser de les noves que jo particularment encara no havia viscut i que em sento molt satisfet d'haver-la compartit amb tots vosaltres, benvolguts amics.

Només va haver un fet trist i es que tu ,Josep, et retiressis a Sant llorenç de Savall i no poguéssis gaudir d'aquest dia maravellós que tots sis hem viscut amb les nostres families, que aprofito per donar les gràcies d'haver-nos portat i recollit.

Donar gràcies també a la Moreneta per, haver pactat amb sant Pere, una tarda, nit de dissabte a diumenge i una albada que sense cap núbol i nit plena d'estels, ens han ofert. No veieu la que esta caient en aquest moments que us estic escrivint aquest text, que d'haver caigut ahir durant la cursa, no vull ni pensar el que podia haver passat.

Ahir es va fer pinya, en el moment de la sortida, doncs uns sortiem a diferent hora que els altres, es va fer pinya en tota la cursa i s'ha fet pinya a la arribada.

Felicito al nostre Mikaku brassileny, Paolinho, per la fita aconseguida, "un marcón", la va fer en 11h. Per a mi, a partir d'avui es l'expresso de Porto Alegre" i allá estaba rebem-nos amb la camera de fotos, que val a dir, si no hagues sigut per a ell no tindriem quasi document gràfic de l'esdeveniment.

Varem fer baixades impressionants i perilloses a cop de fuet, que encara ni m'explico com varem corra tant en llocs fins i tot perillosos, patinant, ensopegant amb arrels, pedres, branques, etc., varem corra per plans de nit estelada amb el frontal encés tota la nit, varem pujar per llocs amb una pendent que ni per la serralada de Marina, però sempre amb seny i el anotador oficial de torn, l'Ignasi, apuntant temps aconsaguits a cada control, dels 10 que hi havien.

Particularment, tinc de felicitar al nostre Johny, que sota la dubta que l'invaia el dia abans, que ens va enviar el missatge de: "Jo no vindré, doncs previsions de temporal fort, etc. etc., no vull acabar malalt" i a la que dos Mikakus li varem contestar amb dues paraules que el varen fer engallitar, com "Kagat!" i "Tomáquet", va saltar del sofá de casa i per no tenir de sentir-se mai a la vida que va ser un íd., va venir tot i que li feien "MAL ELS PEUS" i ha acabat com un noble friki i ambdós collons. Per cert, no es va canviar ni de mitjons, com jo, doncs ja anabem be.

Que us puc dir de la resta?..., doncs que "THE STONE", la nostre ROCA, va fer la cursa impassible i cantant tenint-lo de lligar a estones perquè ens feia emprenyar al pobre Pep, per anar massa ràpid, quan agafaba el lloc de cap de cursa.

L'Ignasi, es un perfecta anfitrió de les moltíssimes curses que ha fet i ens acompanya com a Mikaku experimentat a totes les noves i que ell ja ha fet, penso que es d'aquelles persones que en un altre vida ha repetit el paper i per això es dedica a dint-se el que vindrá ara, sap agafar les drasseres millor que ningú..., en fí, que quan tu vas ell ja torna i com sempre, fent de diessel, doncs no entrena, veu Woll Damm, però sempre està allá fent equip i mai el retires, per molt que el piquis, això si, de tant en tant em perd la respiració.

Desprès us tinc que dir que d'ell surten frases emblemàtiques, com la que aquest mati a l'arribar a les escales de dalt de la montanya de Montserrat, ha deixat dit un:

"Estic molt content i satisfet per haver corregut aquesta cursa amb tots vosaltres, germans, m'ho he passat molt be".

Aquesta vegada, Nasi "Gruñón", m'has fet emocionar i posar la gallina de piel. Ets collonut.

I que di d'en PEPO, doncs que es incombustible, per molt que l'ensenguis, no pren.

Ah!, i no vegis el caracter que els quatre, hem descovert de ell en aquesta cursa, que en els darrers controls ja tenia un llagon al taló que un altre hagues plegat a Sant Llorenç, que ja el tenia i jo li vaig curar, posant-li una Comped, però clar ja anaba tocat i a la que agafabes el cap de cursa i tirabes una mica, el tiu s'emprenyaba i quan el cridaves i no et contestaba.

A partir de saber que era el que li pasava, doncs no parlava, ja li varem dir que li diriem "mudito" i com aquells set nans i del compta ja teniem dos de encertats, "el gruñón i el mudito".

Aquest Pep, te un cap que ell ni ho sap, no he vist a ningú que estant mitja cursa tocat, et surti de sobte correns des de la retaguardia i et passi un centenar de metres perqué així ningú el deixa endarrera i lo mes fort,...quan aquest mati hem començat a pujar els darrers quatre km cap al Monastir, en Pepo ha segut a dues pases del penultim, tots anabem igual, a pinyó i sense parar, passat runners, passant domingueros que començaben a enfilar amb tota la familia cap a dalt i el tiu, a mig pujar es col·loca cap de cursa i ens ha potrtat fins a dalt les escales.

Aquest sisentó, te una forma i un pundonor per envejar.

Com podeu veure, ens ho hem passat molt be i encara que cansat, no puc deixar passar mes temps per explicar a tots els que no heu vingut la bella i ssofrida experiència que em viscut tots plegats.

Animeu-se a fer els que no ho heu fet,us ho recomanu com a primera vegada, però si que us diré que será una de les que vull repetir, però ja la tinc al sarró.

Hem tingut molta sort en que no plugués, doncs en el mateix moment que escric aquestes ratlles, n'està caient una de cuidado, encara que en lloc de sort jo diria que em tingut fe de que no plouria.

La Moreneta es molt gran negociadora, doncs ahir va pactar amb sant pere i ho va fer rebé.

Per cert, em fet una despedida familiar a la plaça del Monastir, veient arribar a la gent i com que els meus han arribat una mica tard ens hem quedat a escoltar el Virolai, que ha posat brillo a la diada.

Donar les gràcies a la nostre entrenadora Myriam per clavar l'entreno i els potingues com mai!.

Felicito al Centre Excursionista de Gràcia per la tasca molt ben organitzada i ben feta.

Salut a tots.

Xavi

M-M/09

DANI SERRA,LA SARGANTANA MES FAMOSA DE LES PITIUSES,MOURÀ LA CUA PER EL SAHARA.
COM VA PASAR A LA CURSA DELS 100 KM,TOTS ELS MIKAKUS T'EMPENYAREM PER QUE HO ACONSEGUEIXIS

el furri

SARGANTANA TUAREG.

COMPANYS:

EL DANI JA TE CONFIRMAT OFICIALMENT, DES DE AVUI, EL LLOC A LA SABLES!!!

MIKAKUS AL DESERT!!!!!!

ENHORABONA DANI.

!!!"ENS VEIEM A S'ARENA"!!!

TXOTX.

Estic encantat!.

SÍ nois estic encantat amb els vostres comentaris...

M'acagun sa mare des mistus!!!!!!!

UN MIKAKU A LA MARATÓ DE SABLES.

Mikakus, en Dani de Formentera, Mikaku de pro, ha aconseguit el seu somni de fa us mesos i es que ho ha fet realitat, SÍ...!!!, ja es un fet, el nostre Mikaku "Sargantana" te el seu lloc a la Marató des Sables.
Ho haveu vist!!!???...
Però...
jo mai he vist una sargantana per la sorra....

ENHORABONA MIKAKU!!!

ESTEM AMB TU.

TXOTX!!!

Reanudació de les activitats.

Hola Mikakus!!!

Com ha anat l'estiu?

Tornem a estar cadascun a casa nostre i retornem a les sortides quasi nocturnes ja, que encara que tothom te diferents objectius, si que ens anirem veient al lloc de sortida de sempre, a la nostre Doncella.

Tius tinc moltes ganes de veure-us a tots, per saber perquè us entreneu, objectius que teniu, parlar de com han anat les vacances, etc.

Proposo!:

Perquè no fem un sopar a Ca La Tina, desprès de fer un Sant Geroni tots plegats?.

VINGA TIUS, EL NOSTRE BLOG ESTA VIU, A VEURE QUI ES EL PRIMER QUE S'ESTRENA!!

Salut a tots.

Xavi.

IRONMAN DE ZURICH 1.08.2010

les il·lusions es converteixen en objectius, d'aqui 12 mesos intentaré acabar ironman de suissa, amb la companyia de l'hector i espero que la d'en Jaume. Ja estem inscrits.

CURSA FESTA MAJOR SANT RAFAEL DEL RIU 2009

En la cursa del poble de la provincia de castelló, a on fa 4 anys vaig quedar últim, ahir diumenge , vaig treure'm l'espina quedant en tercera posició, particularment fa ilusió aconseguir podi, però degut a la participació molt pobre 17 participants , hauria d'haver guanyat, doncs a Berlin de 60.000 vaig quedar el 1300 de manera que ahir havia de guanyar però no.. sempre hi ha algu que corre més. cursa de 5, 5km 5 voltes al poble, a les 11 del matí, i a un ritme fortissim, temps total 19'57. La resta, doncs res, celebrar la primera copa com a corredor, i comentar l'anècdota jajaja. MIKAKUS per a tot arreu.

IRONMAN DE NIÇA 2009

Qui m’havia de dir, ara fa 11 mesos, quan vaig fer el meu primer triatló, el
super-sprint de Barcelona, que seria Finisher d’un IRONMAN !!!!!
Quan t’envoltes de malalts del esport corres aquests riscs. Parles amb un,
parles amb l’altre, i al final el que et sembla que es una animalada s’acaba
convertint en algo mes proper, fins que et marques el màxim repte: un
IRONMAN.
I
a partir d’aquí la cosa es complica, perquè comences a entrenar, i a entrenar, i
a entrenar, i cada cop tens menys temps per res que no sigui entrenar. Com
vaig llegir en algun lloc, la vida d’un Ironman es resumeix en 5 paraules: swim,
bike, run, eat, sleep.
Be, de fet la meva historia comença fa 10 mesos quan em decideixo a
participar a la Half Challenge. Compro la primera bici (que vaig canviar al cap
de 2 mesos) i començo a seguir els entrenaments del J.R.Callén (Joserra).
Aquí es on comença la meva disciplina de triatleta, ja que haig de nedar 3 dies
per setmana, a fer dies amb 2 sessions i a completar 8-10 entrenaments
setmanals.
També, i perquè es un clàssic, combino aquests entrenaments amb la
preparació de la Marató de Barcelona (amb Victor GO!), que els Mikakus hem
corregut de manera continuada les darreres 4 edicions.
Un cop passada la marató, em centro únicament en preparar la Half, però com
que aquest “gusanillo” t’entra i no para, començo a preguntar-me si seria capaç
de fer un Ironman complert. Vaig movent diferents fils, fins que aconsegueixo
que algú em faci gestions serioses a Nice, on les inscripcions fa temps que
estan tancades.
Entre tant, fem la gran sortida amb els Trisidents a Llança, i allà obro els ulls i
em dic a mi mateix que no estic preparat per fer un Ironman, perquè desprès
dels 150 km no vaig ser capaç de corre ni 30 minuts. Així que de tornada a
Badalona resava per que les meves gestions per NICE no es consolidessin.
Dons al dia següent, ja tenia la confirmació de la meva inscripció, i el primer
que vaig pensar va ser: “quina putada”. Em va fer mes por, que il·lusió, però ja
no podia fer marxa enrere.
Desprès de fer la Half amb un temps acceptable (5:10), una setmaneta de
descans i comença’n les setmanes de càrrega forta d’entrenaments en totes les
disciplines, que culminen amb un mini stage de 2 dies a Puigcerdà, on
bàsicament el que fem es 2 tirades fortes amb bici.
Dues setmanes mes de baixada d’entrenaments i arriba el gran dia.
El divendres 26 de juny marxem amb la Rosa i les tres nenes cap a Nice. Per la
tarda primera visita a la Expo, on tinc la sort de poder parlar una estona amb el
Marcel Zamora (aquest si que es un Crack !!) .
Una mica mes tard 30 minuts de carrera pel passeig on es disputarà la marató.
Per la nit assistim al protocol·lari sopar de la pasta i a dormir aviat, perquè per
acostumar el cos dissabte em despertaré a les 6 del matí.
Divendres 27 em llevo, esmorzo cereals, i anem amb la Rosa al punt de sortida
de la natació per el primer entreno a l’aigua. Son les 7 del matí i desenes de
triatletes ens trobem a la platja per fer el mateix. Les boies de la cursa no estan
posades però segueixo a d’altres companys que neden fins unes boies que
estan a uns 400-500 metres.
Començo a nedar, però quan ja porto una bona estona i no arribo a la boia,
decideixo tornar. Com el vent era de terra, la corrent anava cap a dins i
m’ajudava, però quan torno i la noto que em costa mes nedar, m’entra un
agobio que m’obliga a nedar d’esquenes i intentar pensar en altres coses,
perquè no m’agrada la sensació d’estar allà dins jo sol, envoltat de tant de mar.
El problema es que el dia de la cursa les boies estaran a 1200 metres de la
platja, i a mi no se’m pasaria mai pel cap sortir desde la platja i anar nedant
1200 metres cap dins, oi??
En fi, surto de l’aigua, comento la jugada amb la Rosa, i torno a nedar en
direcció a les boies 2 o 3 cops mes per perdre la por.
Em falta nomes provar la bici, que el meu amic Josh, m’ha portat amablement
desde Badalona. Faig una sortida pel passeig de 25-30 minuts per comprovar
que tot funciona.
Pel meu numero de dorsal em toca fer el Check-In a les 14:00, així que
preparo les bosses RUN i BIKE i acompanyat de la Rosa i en Josh anem als
impressionants boxes. L’organització es magnifica, i en molt poc temps ja tenim
cada cosa al seu lloc.
A les 19:00 tenim una reunió amb el Joserra per parlar dels detalls de la prova .
I ara nomes falta esperar al tret de sortida.
Son les 4:00 del diumenge 28 de juny. He pogut dormir be. El servei
d’habitacions de l’hotel em porta l’esmorzar que vaig demanar ( un bol d’arròs
blanc, una truita de 2 ous, pa i un yogur). M’ho menjo sense gana, recullo tots
els trastos i a les 5:00 ja som als boxes.
Ja hi ha una moguda important. Tothom amunt i avall. Desitjo sort al Marcel
Zamora i em dirigeixo a la meva bici on em poso el neopreno i faig els darrers
preparatius.
Son les 6:15 i no he tingut temps d’anar a l’aigua a escalfar una mica. Les boies
ja estan al seu lloc. Lluny, però que molt lluny !!.
Seguint les indicacions del Joserra em col·loco a la dreta del tot de la sortida,
em prenc el primer gel, es fa el silenci i per fi la sortida.
Entro caminant a l’aigua per evitar el cops dels mes esverats i començo a fer
les primeres braçades amb el cap fora del aigua per evitar les petades i tota
mena de cops que et poden donar quan es tiren al aigua 2800 triatletes de cop.
Els primers 1000 metres suposo que van ser els mes lents perquè era difícil no
tocar-se en cada braçada. També va ser difícil del 1000 al 1200 i del 1200 al
1400 perquè s’havien de pasar unes boies, i com sempre tothom vol fer el camí
mes curt. Del 1400 al 2400 que es el punt on sortim de l’aigua i tornem a entrar,
ja esta feta la selecció, i mes o menys nedes amb triatletes del teu nivell i per
tant ja no trobes ningú que et vulgui passar per sobre.(47:42)
Els últims 1400 (23:56) son mes tranquils i puc tenir un ritme mes sostingut que
em permet acabar el sector de natació amb un temps total millor del que
esperava.(1:11:38)
Surto del aigua amb l’ajuda dels voluntaris, ja que la platja es de pedres, i em
dirigeixo a fer la primera transició (9:43), que acabarà sent molt lenta, encara
que no vaig tenir la sensació en cap moment de que estava perdent molt de
temps. Vaig tenir una voluntària que em va ajudar en tot moment i quan ja ho
vaig tenir tot, entrego la bossa i vaig a buscar la bici.
Començo el sector de bici amb dues coses al cap. La primera no deixar-me
portar per les ganes de fer-ho be i encara que em passin portar un ritme
regular, sempre pensant que desprès s’ha de fer la marató. I la segona estar
molt pendent de la carretera per no punxar.
El circuit de bici, encara que no l’havia fet, el coneixia per l’informació de la
web i perquè el Joserra unes setmanes abans havia vingut a fer el recorregut
amb uns amics i ens havia passat un informe fantàstic.
En aquest sector curiosament perdo varies posicions respecte a la meva
sortida de l’aigua, però tinc bones sensacions, pujo els 2000 metres de
desnivell a ritmes constants i recupero a les baixades. L’únic incident el tinc en
un avituallament, quan el personatge que porto al davant deixa caure un bidó,
i jo que anava amb una mà al manillar esperant recollir una ampolla d’aigua
amb l’altre, de cop i volta em veig tirat a l’asfalt perquè la roda del davant ha
relliscat amb el seu bidó. M’emprenyo moltíssim perquè per una tonteria com
aquesta te’n pots anar cap a casa si et fas mal o es trenca algo de la bici. Per
sort nomes un cop molt fort al gluti, però continuo.
Penso que l’alimentació en aquest sector va ser molt important per poder
acabar l’Ironman sense “pajaras”. Portava lo habitual, barritas i gels, però
també fruits secs i un “bocata”. Quan vaig acabar l’ascens mes llarg que era de
20 km, i sense baixar de la bici, vaig treure el meu bocata embolicat amb paper
de plata, que aquell mateix matí m’havia preparat la Rosa, i us asseguro que
em va saber a gloria.
Una altre incidència es que em vaig oblidar de posar-me la cinta del pulsòmetre
a la transició, i quan al kilòmetre 25 vull mirar si vaig a les pulsacions correctes
vaig veure que m’havia deixat la cinta a la transició. Per mi va ser un
contratemps important, ja que tots els entrenament els he fet amb pulsòmetre i
el Joserra m’havia marcat la franja de pulsacions en la que m’havia de moure a
la bici i a la marató.
Com a resum, el circuit molt maco i molt variat, difícil per les llargues pujades,
però al final el temps també millor de lo esperat. (6:03:42)
Nova transició, aquest cop mes rapida (6:17) i comença la veritable duresa del
Ironman. Sempre es dura una marató, però quan ja portes a sobre 3,8 km
nedant, 180 km en bici i son les dues de la tarda amb mes de 30 graus de
temperatura, dons fa que el tema es compliqui.
S’han de fer 4 voltes a un circuit de 10,5 km completament pla però sense una
ombra. Mentalment em resulta mes fàcil que si haguéssim fet 42 km per tota la
ciutat. Com sempre les zones mes properes a la línea de meta estan súper
plenes de gent, però a les mes allunyades hi ha molt menys públic, i en
conseqüència la gent camina mes que no pas corre. Em va sorprendre la
quantitat de gent que camina a la marató d’un Ironman.
Com sempre, el Joserra ja m’havia avisat de que els primers kilòmetres aniria
ràpid, però que havia de baixar el ritme perquè desprès es paga. I
efectivament, els primers 5 km havia de frenar perquè sense voler em posava a
5 o per sota de 5 nim/km i m’esforçava per anar sobre els 5:15. Desprès del km
5 lo normal ja es anar per sobre de 5:15 i així completo la primera volta en
56:12 a 5:21 min/km.
Al inici de la segona volta tinc la sort de picar de mans amb el Marcel Zamora
que ja feia la seva entrada a meta. El meu ritme es fa una mica mes lent i per
tant la mitja per km augmenta fins 5:49 completant-la en 1:01:44. En aquesta
volta camino en algun del avituallaments per poder veure aigua, isotònics,
menjar taronges i galetes salades, que desprès de tant de dolç senten súper
bé.
A cada pas per meta veig a la Rosa, al Josh i la Montse donant-me ànims i
preguntant-me que com vaig. Ells han estat un gran suport per a mi durant tota
la cursa.
La tercera volta es la mes dura. Camino a tots el avituallaments i em paro per
estirar el gluti, ja que tinc un fort dolor produït com a conseqüència de la
caiguda en bici. El meu ritme segueix baixant i completo aquesta volta amb
1:11:55 a 6:50 min/km.
Quan començo la quarta volta apareixen les primeres emocions. Començo a
pensar que el primer objectiu, que es ser Finisher es pot complir, però que
també el segon objectiu, baixar de 12 hores, es possible. Si no tardo mes de
1:20 ho hauré aconseguit.
M’ho prenc amb calma, perquè el panorama que vaig veient em fa tenir molt de
respecte a la distància que em falta per completar la marató.
Pel camí em trobo parats o caminant, a varis companys que hem compartit
entrenaments, al Joserra i a algun ex-èlit que les temperatures els hi estant fent
pasar una molt mala estona, i que com a bons competidors que son, tots
acabaran encara que sigui de genolls.
Faig el darrer gir i ja només em queda una línea recta d’algo mes de 5 km per
ser Finisher. He millorat una mica el meu ritme. Quan arribo al penúltim
avituallament prenc una mica d’aigua, perquè ja no m’entra res mes, i em
decideixo a fer els darrers 2 km a bon ritme. Al final aquesta volta la faig en
1:09:26 a 6:33 min/km.
Quan ja em desvio per enfilar el passadís dels Finisher estic súper emocionat.
Al principi em trobo a les meves filles, desprès al Josh, desprès l’animador de
la cursa cridant el meu nom, i just al costat de la línea d’arribada a la Rosa.
Durant aquest tram de uns 100 metres, no paro d’aixecar el braços i de
demostrar la meva satisfacció. Just abans d’entrar em paro per fer un petó a la
Rosa, que esta supercontenta, pujo la rampa i enlloc de creuar, em giro cap al
públic per gaudir d’aquell moment únic.
Quan entro, em posen la medalla, em fan la foto, però en Josh, que li ha caigut
la baba durant tota la cursa, salta la valla, passa per sota de les pancartes, i
apareix a la zona de Finishers amb la samarreta de MIKAKUS per fer-me una
abraçada i fer-nos una foto mítica.
Al final un temps total de 11:50:37, a la general el 962 i el 110 de la meva
categoria.
Quan en Josh marxa de la zona finisher i ens quedem sols, la medalla i jo, les
emocions, els sentiments i l’esforç acumulat fan que em posi a plorar. Quina
contradicció, ja soc un Ironman i lo primer que faig es plorar.
Recullo la meva samarreta de finisher i començo a no sentir-me be. Tremolo,
tinc fred, i em donen una manta tèrmica. Entre el sol i la deshidratació estic una
mica descompensat, però amb una dutxa calenta tot solucionat.
Una de les mes grans satisfaccions que tinc al acabar la cursa es quan em
comuniquen que familiars, amics, Mikakus, Trisidents.... han estat tot el dia
pendents de com m’anava la cursa. Això si que fa il·lusió !
Suposo que faré mes Ironman, però mai serà com el primer.
Hector VENTEO
BIB AGE STATE/COUNTRY PROFESSION
2451 47 BADALONA Castellón ESP Empresario
SWIM BIKE RUN OVERALL RANK DIV.POS.
1:11:38 6:03:42 4:19:17 11:50:37 962 112
LEG DISTANCE PACE RANK DIV.POS.
SWIM SPLIT 1: 2.4 km 2.4 km @ 47:42 1:59/100m
SWIM SPLIT 2: 3.8 km 1.4 km @ 23:56 1:39/100m
TOTAL SWIM 1:11:38 1:53/100m 1017 131
BIKE SPLIT 1: 27.9 km 27.9 km (59:29) 28.14 km/h
BIKE SPLIT 2: 56 km 28.1 km (54:57) 30.68 km/h
BIKE SPLIT 3: 105 km 49 km (59:30) 49.41 km/h
BIKE SPLIT 4: 118.7 km 13.7 km (34:48) 23.62 km/h
BIKE SPLIT 5: 144 km 25.3 km (55:56) 27.14 km/h
BIKE SPLIT 6: 180 km 36 km (46:21) 46.60 km/h
TOTAL BIKE 180 km (6:03:42) 29.69 km/h 1029 123
RUN SPLIT 1: 10.5km 10.5 km (56:12) 5:21/km
RUN SPLIT 2: 21.1km 10.6 km (1:01:44) 5:49/km
RUN SPLIT 3: 31.6km 10.5 km (1:11:55) 6:50/km
RUN SPLIT 4: 42.2km 10.6 km (1:09:26) 6:33/km
TOTAL RUN 42.2 km (4:19:17) 6:08/km 962 112
TRANSITION TIME
T1: SWIM-TO-BIKE 9:43
T2: BIKE-TO-RUN 6:17

Tenim un Mikaku FINISHER - IRONMAN.

Benvolgut Hector:

ENHORABONA!!!, ho has aconseguit MIKAKU.

Tots estavem pendents del que estaves fent. Felicito al nostre reporter Josh, que puntualment estava informant del que veia, ja només entrar a l'hotel i al dia "D" des de la primera lìnea de trintxeres.

Quina hombrada has finiquitat, tiu. Per molt de nosaltres impensable d'ejecutar.

S'ha de ser d'una materia especial per acabar això, Ferriman!.

Tinc ganes de veuret per fer-te una abraçada Mikaku.

Rep la meva satisfacció i estic super-orgullós de que ho hagis pogut aconseguir, doncs has pujat de categoria l'equip MIKAKU.

Fins aviat súper crack.

Ja tenim tres MIKAKUS, galàctics, Dani 100, Jonnhy-90 i Héctor-IRONMAN.

QUI S'APUNTA A LA PROPERA FITA-REPTE...?

Enhorabona i FELICITATS COMPANY!!

Xavi

Enllaç Eva i Dani

VISCA ELS NUVIS!!!!!

Mikaku d'èlit en acció.

Vull donar tots els ánims possibles al nostre amic Hector per la matxada que està a punt de realitzar.

***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN NEDIS ELS 3800m estarem tots 11 Mikakus removent les aigues per crear una "corrent favoridora" en la teva línea de recorregut.

***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN ESTIGUIS PEDALANT, cinq de nosaltres acompanyarem amb força, el teu peu a baixar el pedal i els altres cinq per pujar el peu contrari.

***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN ESTIGUIS CORRENT, bufarem tots a una perquè el vent et vingui d'esquena i t'ajudi a acabar aquesta proesa que tens com a objectiu fer.

Se que som dotze en total i que només he parlat de 10, però en directa i a prop teu estarà aquest Mikaku que falta que t'ajudarà en el que et calgui, doncs per això t'acompanya.

Com va dir el Rei Leònides als Espartans:

UN MIKAKU NO CORRE SOL.

Hector estarem amb tu!!!!

Txotx Espartanu i...ACABA-LA!!!!!!

Xavi i tota la resta!!

SA SARGANTANA

UNA PASSADA LES FOTOS DEL NOSTRE RESTAURANT PREFERIT A S'ILLA DE FORMENTERA.

Penso que s'haurien de penjar al nostre blog, doncs donaran categori al mateix.

Dani, pots estar content de la feina ben feta.

que faràs si et donan una estrella Michelin?,...només et demano una cosa:

per favor, no canviis!!!

Una abraçada Sargui i enhorabona a la parella Serra.

VISKA EL RESTAURANT DE LA SARGANTANA MIKAKERA!!!!!

TXOTX!!.

Xavi.

Felicitats a la Venteo family.

Hola Mikakus:

Fa masses dies que no escriu ningu, res al blog.

Fa masses dies que no entrenem junts, com fa temps, doncs cadascú corre per objectius diferents.

Fa masses dies que em passat varis Mikakus dos dies junts a Formentera i ...

em sento melancolic !!!.

Però una noticia alegra m'ha animat i es que he vist en la revista Runners a la nostre benvolguda familia Venteo, en un reportatge molt simpàtic en que surten a "dos págines"!!!.

Hector, rep en nom meu i de tots la mes sincera enhorabona per haguer engrescat a tota aquesta familia teva, des de el mes jove fins al Sr. Venteo, pare del clan, corredor empedernit i artista amb els pincells, doncs em consta.

Enhorabona!!!

Salut a tots!!!

Xavi.

Hola a tots
no pretenc competir amb "Es Gall" a l´hora de fer un escrit perquè en sortiría perdent :-)) M´agradat molt el teu escrit i que us ho passesiu tant bé.
Només he de dir que va ser tot un plaer per nosaltres que vinguessiu i agrair-vos l´esforç de venir a aquesta illa que está a "donar pel cul" i que no ès barat arribar-hi.
Jo no crec que hagi estat molt diferent de les vegades que jo he anat a Badalona, el que passa ès que quan un surt de casa la sensació es diferent. Ara enteneu perquè us estic tant agraït a TOTS els Mikakus.
Estic amb l´Amèlia en que les acompanyats van estar a l´altura de la situació i va ser una victoria Mikaka gracies a tots.
Una forta abraçada .

Llorenç (Doc)

7 PODIS A FORMENTERA.

Estimats companys Mikakus:

El motiu d'aquest escrit es com diu l'encapçalament, comentar la serie de podis que aquest cap de setmana passat, s'han aconseguit a la illa de Formentera.

No em refereixo als merament esportius, que ja en parlaré mes endavant, si no als tres primers llocs de cada categoria en la 1ª Cursa de la camaraderia, del bon tracte, de la AMISTAT en maiùscules, que varen quedar empatats en el lloc mes alt del podi la familia Serra i la familia Córdoba.

Tant en Llorenç i la seva dona Eva, així com en Dani i la seva respectiva, Eva, van aconseguir el primer lloc, doncs han demostrat el carinyo que ens tenen, el millor tracte humá rebut, el millor humor, la paciencia i la millor organització de totes les proves que hem assistit.

Des de aqui valgui un brindis d'amistat entre tots els membres de l'equip Mikakus per celebrar aquesta 1ª Cursa de Formentera i perquè, com diu el bon i estimat Lluís, puguin venir l'any vinent els que no varen poder i per la continuació d'aquesta felicitat que tots hem viscut junts durant aquest cap de setmana, que siguent curt ens ha semblat unes vacances plenes.

Felicitats també per el primer lloc aconseguit, en el podi de la categoria del "savoir faire" i relacions humanes, al nostre benvolgut alcalde de Formentera, el Sr. Jaume Ferrer, que va suar la camisa i això es de veritat, doncs soc testimoni, vetllant tota la arrivada de cadascun dels atletes que finiquitarem la cursa donant la ma a tots.   

Per últim, felicitar als meus dos companys, Hector Venteo i al Pep Diaz, per la copa aconseguida, que espero que vagi a engreixar la futura vitrina de trofeus, actualment en construcció, PERÒ SOBRETOT A LA MEVA ESTIMADA AMIGA, EVA, QUE TAMBÉ VA GUANYAR UNA COPA, lluitant contra els "dos elements",... tenint un par de .........................!!!

Vull aprofitar per fer una menció als nostres amics de Alcoy, el Pais Valencià, l'amic Jordi i al nostre Tomás Jofresa,  en que van cumplir la seva paraula venint a fer-nos costat. 

Tomi va ésser un plaer correr amb tu coltze amb coltze fins el cinquè kilòmetre en que vas despegar com quan et veia jugant. Fins aviat ídol.!!! 

Molta salut a la nostra familia de Formentera.

Compteu amb nosaltres sempre que vulgueu.

TXOTX!!!

Xavi. 

PD.: Només per un detall puc dir que no he estat al paradís i es que tant en Dani, com en Llorenç es tindrien de dir Adan, per la resta ho estavem!

VISCA ELS MIKAKUS I FORMENTERA!!!!!!!!

Quin cap de setmana tius, increible! ( encara k hagues estat millor amb la totalitat dels mikakus ; espero que l'any k be sigui possible) 

Desde aquest raconet,vull agrair ,una vegada més, en nom de tots, la rebuda i el tracte que ens han donat en Dani i en Llorenç, junt amb les seves respectives families, perque ha estat espectacular.Ens heu fet sentir importants tant a dintre com a fora de la cursa.Això és senyal d'una bona amistat,que espero s'allargui per sempre,perque això encara fa més gran aquest esport.(korre i fer amics k guapo!)

Personalment, després d'enamorar-me d'aquesta illa,l'any k be i torno!!!!!

per cert,

M.Angels, quin valor el teu ,aguantar les animalades d'aquests mikakus!

La teva companyia a estat un luxe!

Luigi

Fotos durant la cursa

Arribada i recollida pitralls

EL VAQUILLA Y SU BANDA

Amb el FORD MIKAKU d'en Dani, tota una "experiència"

Mes fotos -Gran sopar

Sopar amb tota la colla i un peixito excel.lent; de postre "graixonera", Molt be, Molt be!

Luigi

GRACIES DANI I LLORENÇ!

CURSA MEMORIAL DAVID ROVIRA 10Km SQV

Propera cursa a Formentera

Vull fer una crida a tots els Mikakus per animar al nostre amic "Wanjiru-White" perquè es prepari be per la 1ª Mitja Marató de Formentera, doncs es una de les promeses mes reveladores per aconseguir, no tant sols podi, si no acariciar la medalla del metall mes preciat:

 L'OR!!!!.

Pepo, concentrat, no ens pots fallar!!! TIRAAAAA!!! i guanya sa puta medalla!!!.

Quan mes temps et passa , MES VELOCITAT TENS, MENYS ROÇAMENT TENS, MES "CAP" TENS, en resum, puc observar dia a dia la POTÈNCIA admirable que tenen les teves cames.

TXOTX PRESI !!!!!

CROSS DE MATARÓ

DUATLO DE VIC, 7-33-4

Cursa La Llagosta 09

PAS A PAS.....ARRIBAREM??????

les sabatilles de basket del logo, jo tampoc ho entenc....

SEMBLA KE SI!!!!!!!!!!

ja la tenim aki, avui el dani de sports m´ho ha confirmat, a partir de demà:

www.marato-formentera.com

Cursa de fons Canovelles 15 Km

Cursa de Bombers 2009

mitja marató de Valls 2009

Cursa de fons Canovelles 2009 (15km)

Temps de cursa.

• Josh     1.04.53
• Jaume 1.11.29
• Hector 1.13.23
• Xavi     1.15.45
• Pep      1.19.03
• Ignasi  1.19.42

Cursa Bombers 2009

Temps de cursa

• Montse 54.59 ( 5.30)
• Pep       45.56 (4.36)
• Xavi      44.52 (4.30)
• Jaume  43.27 (4.21)
• Lluis     42.31 (4.16)
• Paulo    39.04 (3.55)

Entrevista Dani a la tele de Formentera

Surt molt interesant,un altre mediàtic!

http://www.teftv.com/wmv/formentera_setmanal/Formentera%20Setmanal%2003%20Abril%202009%202D2.wmv


Luigi

Fotos Duatlo Barcelona