Quins dies mes fantastics que hem passat junts Mikakus.
Qui em llegeixi pensarà que hem passat dues setmanes i tant sols varen ésser dos dies, però que a mi em van cundir com les dues setmanes.
Des de aquestes lineesen primer lloc, donar les gràcies i felicitar als dos Mikakus de ses illes, Doc i Dani, per la seva tasca de no deixan-se ni un moment i fer de taxistes quan feia falta.
ANFITRIONS DE LUXE = AMICS DE VERITAT.
Han sigut uns dies de coneixer gent nova, l' Ambròs i la Eva, la Laura Poch, la Gupi, Mª Antonia i el "Just for men", l'Isaac.
S'han fet tertulies de sobretaula, que normalment no sovinteixen i que un deia el que tenia de fer a l'altra, a la cursa del dia següent, l'Ambròs feia les seves bromes, els acudits, les novatades a les noves corredores, fer fotografies sobretot gràcies al Albert i al Josep, etc.
Em passeijat desprès de dinar al Còdul Foradat, altres han pres el sol, un en pilotes, els altres amb vestit de bany,...
El mati del dissabte a dos quarts de nou, en que 7 Mikakus i 1 Mikaka, la Montse varem sortir a corre 20 minuts per Sant Ferra i seguin a sa puta sargantana blava varem corra 1hora i a 4.30'/km, però,,,que voleu que us digui...fins i tot va valdre la pena.
El sopar a la pasta party, que tot s'ha de dir Dani, tenies tota la raó, hi teniem de ser-hi doncs la pasta estava de conya i la companyia del Javi Colomo, aquest veterano vasc de pro, sort que estava lessionat si no un servidor hagués fet el 2on lloc al podi, però ara en serio, ell estava allà, al km 5, al km 10 i al km 15 animant i seguin la cursa amb la bici.
Nois recordo la meva entrada al port de la Savina i no se que collons te aquest tram de s'illa que voles!.
Sempre somiu amb aquesta escena: l'imnflable al final, un sol ple d'energia, una brisa regeneradora, la olor de marina i un punt de referència que et tiva i t'espera que arribis a la meta, sí Mikakus, allà està sempre...el nostre estimat Jaume, clavat com un clau i amb el seu somriure serè, donant la mà a tot el que arriba i tenin unes paraules d'agraiment per cadascú.
OLÉ PEL JAUME!!!!
Vull fer menció d'un altre fet diferencial amb la primera cursa de Formentera, que a part de que va venir el Joseph Ashram, dit de passada, el vaig tractar i em sembla una persona molt natural i modesta, a part de les hombrades que ha fet,vull recalcar que vaig veure al meu IDOL amb la samarra dels Mikakus.
TOMMY MIKAKU ESTAVES IMPONENT .
Vull donar les gràcies a tothom per les vostres felicitacions i demostracions d'alegria en saber que un Mikaku havia fet el primer lloc en la seva categoria.
Però per mi la foto de la setmana ha sigut la entrada del DOC amb la seva filla Ana a la mà dreta corrent com el seu pare i el nostre estimadíssim LUIGI agafat a l'altre mà, emocionant-se al passar la meta.
Només una pena,...no haver estat tots al complert, Joan, Paulo us esperem l'any vinent.
Aquests moments no tenen preu germanets.
TXOTX-
20 may 2010
29 abr 2010
MDS (capitol 8,9 i ultim)
Avui tot es diferent!!!! kina sensacio mes extranya, per una part una sensacio de trankilitat ( faltan 21km, ja s,acabat) per un altre part ( kina putada faltan 21km i s,acabat).
Tot ens despertem de manera ben diferent, els peus del lluis mes llagats ke mai, avui no fan mal, l,eskena del oscar mes ferida ke mai, res de res,el meu peu eskerra ke a passat de ser una pilota de tenis a ser de futbito, ke collons!!!! avui 3 ibuprofenos i a corre!!!! el toni el cabro con ke no te ni una ampolla ( va fer un pacte amb el diable) s,axeca com si res.... ell faria 3 semanas mes, kina persona mes estupenda, se m,ha acaben els adjectius, com li vaig dir sensa ell tot hagues sigut el doble de dur, el jaume kin coratje 66 tacos i parlan de proximas proves,amb els seus pals, xino , xano... extranjero, pocas personas e vist tan metodicas com ell, no te cap te una calculadora...oscar, despres del seu en surt no donaba ni un duro i entre ranegs i coratge, l,unic ke espero es ke el seu cap torni a la mida normal..... ke dir del ruben, es un fora de serie,com a runner i com a persona, si s,hagues donat compte abans en ves de fer el 93, fa el top 50... lluis, sempre t,estare agrait per mi eras una referencia molt importan i ser ke del 1 al 10 m,estimas 11 i tu josep, ke dir de tu.... va ser una llastima el ke va passar pero vas tenir 3 collons i ho saps.
Avui les bufes, els pets i les rialles son mes fortes ke mai, varem intentar despres de lo ke va passar amb el josep, no intentar estar massa euforics kuan ell i fos, pero aket mati, un mati mes sensa yala,yala, res no te control!!!! la motxilla no pesa, tots tirem un munt de cosas ke ja no farem servir:els sabatilles de estar per el campament, un gel, un liofilitçat, la samarreta de recambi....Son aproximadament les 8.00 i estem esmorçan avui tot es molt mes lent, avui no hi ha presio, personalment tinc ke dir ke despres de lo passat ahir ( mai havia patit tan)amb sento molt conten amb mi mateix, visualitço per primer cop l,arribada, ke fare kuan entri???? plorare???? amb ki pensare???? kina pasada!!!! estic acaban el ultim capuchinno amb kellogs i toca preparar-se per l,etapa.
La rutina s,ha de seguir fins el final, primer els peus: el dret facil i el seu vei, uffff.. provo de no fer-li 4 voltes amb la vena ( per poguer posar plantilles) imposible i amb dic a mi mateix, dani :21 km es poc pero 4 voltes i sensa plantilles i aixi o faig, guardo el sac dintre la motxilla i l,esterilla i 3 sobres de capuchino ke amb sobren li regalo a un jove moret ke sen va mes conten ke unes castanyoles, estic preparat,fins i tot avui el temps ens acompanya, no fa tan de sol, amb trec la gorra i amb poso el buff vermell al cap ( espartanoss!!!!), en aket moment pasen els 50 ultims per davant del campament,avui ells sortian una hora abans tothom s,aixeca i comença aplaudir, passa l,eusebi ( el company d,eivissa) i li dono una abraçada.
Tots estem preparats i abans de fer la ultima sortida del campament avui tots junts, foto de rigor:
l,etapa d,avui es de 21,1 de erg znaigui/ merzouga i el patrick desde el land rover despres de felicitar a tothom i demanar precaucio per ultima vegada, ens diu ke avui pasarem per las dunas de merzouga les mes altes del marroc, sonen els AC/DC i goooooooo!!!!! ke fort avui es tot per ultima vegada, el campament ja no el veurem mes,el patrick cantan el cumpleaños feliz, per cert d,anada cap a la sortida el comentari d,avui es: kina dutxa en fotare avui a l,hotel i kina cervessa fresketa!!!!!!!!!
El meu plantajament d,etapa es el de trotar i si puc corre, tinc ganes de sentir-me runner!!! km 5 no en vui fer passat pero kina diferencia d,ambient,avui tothom s,atura a fer fotos, els desconeguts t,abraçan, uns canten l,himne del seus pais, 2 mexicans, un sensa una sabatilla cantan la cucaracha!!! jo al meu ritme trotan, avui si ke disfruto del paisatge el cap ben amunt i eppp!!! el lluis, vaig a intentar enganxar-lo, cambi de ritme i en el 7 aprox estic al seu costat, li demano ke tal els peus??? ens mirem i ens fotem un fart de riure.... els 2 som els ke hem tingut mes problemas en els peus, tindrieu de veure els talons del lluis, el ruben ke es un cabron li va dir " joder luis 3 etapas mas i se te be el hueso" i era cert.
Decidim de corre i ens anirem fen relleus, comença ell davant i carai kin ritme ke dur!!!! amb costa seguir-lo el peu en fa mal, pero ke carai "kien dijo miedo" estem al km 10, 3 faltan uns 6km per el ki sera el ultim cp.... li dono el cambi i tiro jo, portem un ritme elevat, estem pasant un munt de gent, tret el dolor ke sento, estic disfrutan moltisim( se ke es dificil d,entendra, pero es aixi, molts de vosaltres sabeu del ke parlo).
KM 16 veig el cp1, amb giro per dir-li al lluis i ostia!!!no hi es, es discret fins i tot per aixo, li deixat endarrera no se kuan i el tio no m,ha dit ni mitja...vaya un crack!!!
en fi, entro el cp, no tinc ganes d,atura i els bidons estan casi plens, miro cap a l,entrada, ni rastre del lluis i tiro, 600m i kin expectacle!!! las dunas de merzouga, si l,eva estigues aki!!!! començo a puja, a baixa i decideixo aturar i fer alguna foto, no ser kuan tornare a veure aket paisatge tan brutal i de kedar el 370/380 mes ben igual, amics el ke estic veien no te preu!!! segueixo xino-xano i desde dalt d,una duna veig l,arribada..... carai!!!! m,aturo amb sec i m,emociono molt, amb trec la motxilla, no tinc ganes de plorar, crec ke vaig gastar totes les llagrimes ahir, pero en venan molts records al cap i moltes personas:
els dias ke un no te ganes d,entrenar, kuan vaig estar lesionat,el ke he patit akest mesos i le ke he fet patir ( eh eva??) els consells del bons amics,grande toñin!!!la preparacio del menjar amb el marc( ke grande)... l,eva, las nenas, el ke pensara de mi kuan arribi a formentera,ki estara al port, els meus papis,la pili ke pensa ke estic com una xota i pensara ke es la ultima( no et toca patir encara, ja,ja) pero a la plaça es fara tan la xula!!el txiwi, ke no estem amb el millor moment pero estic segur ke sensa dir res a ningu haura anat alguna esglesia a possar una veleta per mi i estic segur no s,ahura desenganxat del ordinador fins dema al mati kuan ja tot hagui acabat, despres li diran collons el teu germa kina pasada!!!! i ell dira no se no e seguit res.....als meus altres germans,com no el roque, el joan pins i l,esperança pobreta ke segur haura patit mes ke ningu,els mikakus, al tom, las perikitas, el zio... i tans altres, ke estaria fins dema escribin...pero sobretot alla aturat com un estakirot miran la meta, vaig pensar amb ell, el meu cosi el lluis, li vaig dir abans de marxa ke el repta era seu i ja el teniam al sac,o habiam aconseguit, miro el relotge i pensan i recordan i estat uns 10 min!!! segueixo pujan i baixan dunas, una darrera l,altre.....un de la organitçacio a crits amb diu ke faltan nomes 2 dunas!!!! acelero el ritme les faig i efectivament una rampa, gent a la dreta i a l,eskerra, jo enganxo per el carril central, devant meu participans ke entran, veig a l,oscar si corro una mica mes l,enganxo, pero no ho faig considero ke aket moment un te ke entra sol, començo a enfila el tunel de gent, son participans ke ja an arribat , amics, gent de l,organitçacio i familiars, tothom aplaudin i cridan en faltan 100 m per passar la linea de meta, pero a l,eskerra veig el toni, extranjero i ruben, sensa pensar-mo dos vegadas hem desvio de la linea de arribada i amb el ruben ens fotem una abraçada increible( us tinc ke dir ke crec ke a l,eva mai la hi abraçat igual).
Sprint i en planto devant d,un tio ke amb un somriure com el meu amb possa la medalla de FINISHER i amb dona 2 petons i la enorabona, segueixo cap a dins tot son cares de felicitats i enorabonas, el juanjo de la tv, m,abraça, jo busco l,oscar esta un pel mes endevant ke jo, li fotu un crit en veu m,abraça i se li cauen 2 llagrimas, anem junt cap a la cua del picnic i el ticket del autobus, con ke hem arribat junts el compartirem, sortim a les 12,45 cap a Quarzazate, unes 5h de autocar, pero a mi mes igual, intentare descansar, soc finisher i ser ke alla m,espera un hotel, amb una dutxa, una pepsi gelada i un telefon per poder crida a l,eva, el oscar decideix anar a unes jaimas a seure i menjar, jo en canvi vaig correns a on son els altres, vui abraçar al toni i extranjero i veue arriba el lluis.
Increible, el lluis arriba i s,emocionat!!!!!jo ke pensaba ke era de gel..... el altres sen van cap l,autocar ells marxan abans i jo vaig cap a la zona de relax amb el lluis, estem els 2 euforics i no parlem d,un altre cosa ke dels nostres fills( ell tambe en te 2), obrim la bossa del picnic, fruits secs, patata fregides, iogurt.... li dono una abraçada el lluis i marxo, a buscar l,autocar n 11, l,oscar esta a dalt de un bon rato, en guarda un lloc i a l,hora en punt marxem.
El viatge es fa molt llarg i mes tenin a l,oscar al costat es keixa per tot!!!!! pero tenim un parell de conversacions molt bons, ehhh amic?????
pasades unas 6 h arribem a l,hotel, a començat el madrid-barça i al nostre hotel ke hi ha casi tota la delegacio espanyola tothom va de bolit, a mi mes ben igual, tinc ganes d,agafar la clau de l,habitacio deixa els trastos de la cursa,recupera els meus i fotrem una dutxa com deu mana, la conversacio amb eva va ser molt emocionant, tambe recordo amb carinyo la del meu pare, el meu movil te 178 missatges......
Hotel es molt xulo, te uns jardins molt arreglats, piscina i el rest es interior i amb una terrasa molt guapa, vaig a recepcio, haviam amb ki m,ha tocat dormir, miro la llista i no al coneixo, ell encara no arribat, agafo la clau i cap a l,habitacio, es molt gran i una mica torremolinos 78, 2 hab , bany complet i tv, la encenc i fan el futbol 0-0,agafo l,habitacio petita per educacio i amb trec la roba de corre, kina sensacio de llibertat, per cert sorra en cau molta... ja amb pilotes i amb un "moreno paleta" la primera dutxa despres de molts dias i 250km!!!! a mida ke cau l,aigua ,calenta!!!! i en posso sabo no us podeu imaginar el color de l,aigua..... amb vesteixo i trucan a la porta, sera el meu nou company, sorpresa!!!! el ruben,net i afeitat sembla un nen de 18 anys, abraçada i seu al sofa a veure el futbol,puja molt el volum igual sap arab????ell mateix s,anadona i el baixa... al cap de 3 minuts,jo m,estic intentan posar las bambes " nen da te prisa me muero por una birrita fresca!!" ok listo, sortim de l,habitacio per el jardins en forma de pasadisos sembla una convencio de "chikitos de la calzada" tots caminen igual.
Anem cap el bar, ens espera l,extranjero el toni i el josep estan en un altre hotel amb les dones, el lluis i l,oscar comparteixen habitacio i no an arribat al bar, 2 birras i una pepsi demana l,extranjero amb el seu perfecte frances, amics sempre m,enrecordare d,akella pepsi.....marca el barça i arriban el lluis i oscar per la 2 ronda deixem la barra sensa ni un cacahuet kina gana!!!! anem a sopar i trobem el jaume ke esta arriban li diem ke l,esparem al rest. per cert vaig a l,habitacio i ni rastre del meu company,vaig a recepcio i amb diuen ke arribat tothom, el ruben ke m,acompanya diu ke si amb sembla be es cambia en mi, jo encantat, sopem tots junts, comentan la cursa, anecdotas.... no allargem massa, el barça marca el 0-2 i nosaltres anem a fer un te a la terrasa, temperatura ideal, xerrada i a dormir,dema tenim ke anar a recollir la camiseta de finisher a un hotel del costat i aprofitarem el dia per volta.
Ens despertem bastan d,hora i anem a esmorçar, entaulats estan ja tots menys el jaume, als 10 min arriba, esmorçem i decidim cap a las 10h anar a buscar la camiseta, jo personalment e descansat bastan be, pero la meva intencio es no mourem massa, la meva prioritat es intentar recuperar pes i sobretot no vui ke las nenas en veguin tan coix,es increible encara estic com en un nuvol(sensacio ke en va durar bastans dias) el mig dia anem a un rest i els altres despres volen fer una volta, el ruben i jo anem a l,hotel a descansar, per la tv fan rugby, peus amunt, crema i a esperar l,hora de sopar. Cap a las 8h sopem, un te a la terrasa i a dormir, dema toca tornar cap a casa i sera un dia llarg i emocionant.
Els tramits a l,eroport son rapids i sortim abans d,hora,moltes fotos aeroport, tenia por de no poguer agafar el vol puntual pero no tindrem problemas, volem junts l,eusebi i jo cap a ibz, arribem a madrid, arriba un moment dificil d,akells ke no agradan a ningu,la despedida, jo con ke no soc una persona ke m,agradin gaire desepereixo sensa fer soroll,ja tinc els mails i els telefons i ser ke els de la 56 formaran part de mi tota la vida, un bocata amb l,eusebi comentem la jugada i en punt cap a ibz, ara si ke estic nervios, vui agafar la barca de las 19.30h no ser ki hi haura al port de formentera esperan pero les ki segur i seran sera eva i las nenas i no veig l,hora de abraçarlas, tot va rodat arribem a ibz i truco per 6 volta a l,eva dienli ke si amb vaig rapid a las 8h a casa, eusebi amb diu ke la prensa espera a la sortida del,aeroport, li dic ke fantastic, foto i jo surto cagan llets, l,anita m,espera i en portara al port.... sortim, foto, miro a la dreta i veig el jose, ramonet i anna, els hi faig una forta abraçada i ki surt de darrera d,una columna, l eva!!!!!! us enrecordeu de la pepsi, doncs lo mateix,(no estic comparan a la meva dona amb una beguda, no sigueu mal pensats) mil besadas i rapid amb el cotxe cap el port, conseguim agafar la barca, l,eva en mira de una manera ke feia molts anys ke no amb miraba i amb sento molt be.
No puc parar de xerra, li vui explicar tot en 10 min a sigut tan intens, ella hem trankilitça tindrem temps, a la barca començo a rebre les primeras felicitacions, a sigut una pasada a dia d,avui encara tanta gent ke amb coneix com gent ke no amb segueix felicitan ( vaig sortir a la prensa tots els dias i el cabro del marc va fer una tasca increible amb el facebook) arribem al port, miro per la finestra i ke guapas son, veig força gent pero nomes tinc ulls per ellas dos, baixo la pasarela, entre aplaudiments i papiiiiii!!!!! les 2 correns cap a mi, s,enganxan una de cada cama i no amb deixan fins ke arribem al cotxe, hi ha: el bruno, margot, els sogres, sabri, marc amb la pat i els nens, el pachu i famili..... els hi explico 4 cosetas els hi ensenyo la camiseta, kina pudor ke fa!!!! i el marc per tot el ke a significat per mi en akesta cursa li dono el meu dorsal de la bossa, esta conten i s,emociona, tinc fred i ganes d,anar a casa,a sopar a explicar-li l,eva i a intentar pair akesta "maldita carrera de locos"....... kuan en poso el llit miro el meu voltan i amb dono compte ke sables s,acabat.
doncs aixo es tot, akesta es la meva MDS, espero no haber-me enrollat massa i ke tots els ke us heu enganxat aket blog,hageu antes una mica i us hagui arribat el sentiment i la passio amb la kual vaig viure amb primera persona aket dur pero molt interesant repta, aket cumol de sensacions. GRACIAS. i trankils ja tenim la proxima programada,ehhhh carinyo??????.
DANI SARGANTANA.
Tot ens despertem de manera ben diferent, els peus del lluis mes llagats ke mai, avui no fan mal, l,eskena del oscar mes ferida ke mai, res de res,el meu peu eskerra ke a passat de ser una pilota de tenis a ser de futbito, ke collons!!!! avui 3 ibuprofenos i a corre!!!! el toni el cabro con ke no te ni una ampolla ( va fer un pacte amb el diable) s,axeca com si res.... ell faria 3 semanas mes, kina persona mes estupenda, se m,ha acaben els adjectius, com li vaig dir sensa ell tot hagues sigut el doble de dur, el jaume kin coratje 66 tacos i parlan de proximas proves,amb els seus pals, xino , xano... extranjero, pocas personas e vist tan metodicas com ell, no te cap te una calculadora...oscar, despres del seu en surt no donaba ni un duro i entre ranegs i coratge, l,unic ke espero es ke el seu cap torni a la mida normal..... ke dir del ruben, es un fora de serie,com a runner i com a persona, si s,hagues donat compte abans en ves de fer el 93, fa el top 50... lluis, sempre t,estare agrait per mi eras una referencia molt importan i ser ke del 1 al 10 m,estimas 11 i tu josep, ke dir de tu.... va ser una llastima el ke va passar pero vas tenir 3 collons i ho saps.
Avui les bufes, els pets i les rialles son mes fortes ke mai, varem intentar despres de lo ke va passar amb el josep, no intentar estar massa euforics kuan ell i fos, pero aket mati, un mati mes sensa yala,yala, res no te control!!!! la motxilla no pesa, tots tirem un munt de cosas ke ja no farem servir:els sabatilles de estar per el campament, un gel, un liofilitçat, la samarreta de recambi....Son aproximadament les 8.00 i estem esmorçan avui tot es molt mes lent, avui no hi ha presio, personalment tinc ke dir ke despres de lo passat ahir ( mai havia patit tan)amb sento molt conten amb mi mateix, visualitço per primer cop l,arribada, ke fare kuan entri???? plorare???? amb ki pensare???? kina pasada!!!! estic acaban el ultim capuchinno amb kellogs i toca preparar-se per l,etapa.
La rutina s,ha de seguir fins el final, primer els peus: el dret facil i el seu vei, uffff.. provo de no fer-li 4 voltes amb la vena ( per poguer posar plantilles) imposible i amb dic a mi mateix, dani :21 km es poc pero 4 voltes i sensa plantilles i aixi o faig, guardo el sac dintre la motxilla i l,esterilla i 3 sobres de capuchino ke amb sobren li regalo a un jove moret ke sen va mes conten ke unes castanyoles, estic preparat,fins i tot avui el temps ens acompanya, no fa tan de sol, amb trec la gorra i amb poso el buff vermell al cap ( espartanoss!!!!), en aket moment pasen els 50 ultims per davant del campament,avui ells sortian una hora abans tothom s,aixeca i comença aplaudir, passa l,eusebi ( el company d,eivissa) i li dono una abraçada.
l,etapa d,avui es de 21,1 de erg znaigui/ merzouga i el patrick desde el land rover despres de felicitar a tothom i demanar precaucio per ultima vegada, ens diu ke avui pasarem per las dunas de merzouga les mes altes del marroc, sonen els AC/DC i goooooooo!!!!! ke fort avui es tot per ultima vegada, el campament ja no el veurem mes,el patrick cantan el cumpleaños feliz, per cert d,anada cap a la sortida el comentari d,avui es: kina dutxa en fotare avui a l,hotel i kina cervessa fresketa!!!!!!!!!
El meu plantajament d,etapa es el de trotar i si puc corre, tinc ganes de sentir-me runner!!! km 5 no en vui fer passat pero kina diferencia d,ambient,avui tothom s,atura a fer fotos, els desconeguts t,abraçan, uns canten l,himne del seus pais, 2 mexicans, un sensa una sabatilla cantan la cucaracha!!! jo al meu ritme trotan, avui si ke disfruto del paisatge el cap ben amunt i eppp!!! el lluis, vaig a intentar enganxar-lo, cambi de ritme i en el 7 aprox estic al seu costat, li demano ke tal els peus??? ens mirem i ens fotem un fart de riure.... els 2 som els ke hem tingut mes problemas en els peus, tindrieu de veure els talons del lluis, el ruben ke es un cabron li va dir " joder luis 3 etapas mas i se te be el hueso" i era cert.
KM 16 veig el cp1, amb giro per dir-li al lluis i ostia!!!no hi es, es discret fins i tot per aixo, li deixat endarrera no se kuan i el tio no m,ha dit ni mitja...vaya un crack!!!
en fi, entro el cp, no tinc ganes d,atura i els bidons estan casi plens, miro cap a l,entrada, ni rastre del lluis i tiro, 600m i kin expectacle!!! las dunas de merzouga, si l,eva estigues aki!!!! començo a puja, a baixa i decideixo aturar i fer alguna foto, no ser kuan tornare a veure aket paisatge tan brutal i de kedar el 370/380 mes ben igual, amics el ke estic veien no te preu!!! segueixo xino-xano i desde dalt d,una duna veig l,arribada..... carai!!!! m,aturo amb sec i m,emociono molt, amb trec la motxilla, no tinc ganes de plorar, crec ke vaig gastar totes les llagrimes ahir, pero en venan molts records al cap i moltes personas:
Sprint i en planto devant d,un tio ke amb un somriure com el meu amb possa la medalla de FINISHER i amb dona 2 petons i la enorabona, segueixo cap a dins tot son cares de felicitats i enorabonas, el juanjo de la tv, m,abraça, jo busco l,oscar esta un pel mes endevant ke jo, li fotu un crit en veu m,abraça i se li cauen 2 llagrimas, anem junt cap a la cua del picnic i el ticket del autobus, con ke hem arribat junts el compartirem, sortim a les 12,45 cap a Quarzazate, unes 5h de autocar, pero a mi mes igual, intentare descansar, soc finisher i ser ke alla m,espera un hotel, amb una dutxa, una pepsi gelada i un telefon per poder crida a l,eva, el oscar decideix anar a unes jaimas a seure i menjar, jo en canvi vaig correns a on son els altres, vui abraçar al toni i extranjero i veue arriba el lluis.
El viatge es fa molt llarg i mes tenin a l,oscar al costat es keixa per tot!!!!! pero tenim un parell de conversacions molt bons, ehhh amic?????
pasades unas 6 h arribem a l,hotel, a començat el madrid-barça i al nostre hotel ke hi ha casi tota la delegacio espanyola tothom va de bolit, a mi mes ben igual, tinc ganes d,agafar la clau de l,habitacio deixa els trastos de la cursa,recupera els meus i fotrem una dutxa com deu mana, la conversacio amb eva va ser molt emocionant, tambe recordo amb carinyo la del meu pare, el meu movil te 178 missatges......
Hotel es molt xulo, te uns jardins molt arreglats, piscina i el rest es interior i amb una terrasa molt guapa, vaig a recepcio, haviam amb ki m,ha tocat dormir, miro la llista i no al coneixo, ell encara no arribat, agafo la clau i cap a l,habitacio, es molt gran i una mica torremolinos 78, 2 hab , bany complet i tv, la encenc i fan el futbol 0-0,agafo l,habitacio petita per educacio i amb trec la roba de corre, kina sensacio de llibertat, per cert sorra en cau molta... ja amb pilotes i amb un "moreno paleta" la primera dutxa despres de molts dias i 250km!!!! a mida ke cau l,aigua ,calenta!!!! i en posso sabo no us podeu imaginar el color de l,aigua..... amb vesteixo i trucan a la porta, sera el meu nou company, sorpresa!!!! el ruben,net i afeitat sembla un nen de 18 anys, abraçada i seu al sofa a veure el futbol,puja molt el volum igual sap arab????ell mateix s,anadona i el baixa... al cap de 3 minuts,jo m,estic intentan posar las bambes " nen da te prisa me muero por una birrita fresca!!" ok listo, sortim de l,habitacio per el jardins en forma de pasadisos sembla una convencio de "chikitos de la calzada" tots caminen igual.
Ens despertem bastan d,hora i anem a esmorçar, entaulats estan ja tots menys el jaume, als 10 min arriba, esmorçem i decidim cap a las 10h anar a buscar la camiseta, jo personalment e descansat bastan be, pero la meva intencio es no mourem massa, la meva prioritat es intentar recuperar pes i sobretot no vui ke las nenas en veguin tan coix,es increible encara estic com en un nuvol(sensacio ke en va durar bastans dias) el mig dia anem a un rest i els altres despres volen fer una volta, el ruben i jo anem a l,hotel a descansar, per la tv fan rugby, peus amunt, crema i a esperar l,hora de sopar. Cap a las 8h sopem, un te a la terrasa i a dormir, dema toca tornar cap a casa i sera un dia llarg i emocionant.
Els tramits a l,eroport son rapids i sortim abans d,hora,moltes fotos aeroport, tenia por de no poguer agafar el vol puntual pero no tindrem problemas, volem junts l,eusebi i jo cap a ibz, arribem a madrid, arriba un moment dificil d,akells ke no agradan a ningu,la despedida, jo con ke no soc una persona ke m,agradin gaire desepereixo sensa fer soroll,ja tinc els mails i els telefons i ser ke els de la 56 formaran part de mi tota la vida, un bocata amb l,eusebi comentem la jugada i en punt cap a ibz, ara si ke estic nervios, vui agafar la barca de las 19.30h no ser ki hi haura al port de formentera esperan pero les ki segur i seran sera eva i las nenas i no veig l,hora de abraçarlas, tot va rodat arribem a ibz i truco per 6 volta a l,eva dienli ke si amb vaig rapid a las 8h a casa, eusebi amb diu ke la prensa espera a la sortida del,aeroport, li dic ke fantastic, foto i jo surto cagan llets, l,anita m,espera i en portara al port.... sortim, foto, miro a la dreta i veig el jose, ramonet i anna, els hi faig una forta abraçada i ki surt de darrera d,una columna, l eva!!!!!! us enrecordeu de la pepsi, doncs lo mateix,(no estic comparan a la meva dona amb una beguda, no sigueu mal pensats) mil besadas i rapid amb el cotxe cap el port, conseguim agafar la barca, l,eva en mira de una manera ke feia molts anys ke no amb miraba i amb sento molt be.
doncs aixo es tot, akesta es la meva MDS, espero no haber-me enrollat massa i ke tots els ke us heu enganxat aket blog,hageu antes una mica i us hagui arribat el sentiment i la passio amb la kual vaig viure amb primera persona aket dur pero molt interesant repta, aket cumol de sensacions. GRACIAS. i trankils ja tenim la proxima programada,ehhhh carinyo??????.
DANI SARGANTANA.
28 abr 2010
MDS( capitol 7)
El primer ke vaig fer al despertar-me, va ser tocar-me el peu eskerra i carai!!! seguia molt inflat, e descansat millor del ke en pensava, en va costar dormir, ja ke vaig estar donan-li voltes al cap, sobre la estrategia a seguir segons l,estat del peu, l,ultim pensament ke recordo abans de tancar els ulls definitivament va ser: ke dema tocaria patir i jo estaba preparat per fer-ho.
Com casi cada mati de un bot sorto del sac, avui las miradas no estan clavades en el josep, tos els companys en preguntan per el peu, jo no vui ser negatiu ni espantar a ningu( ja en van tenir ke aguantar el dia de ahir) i els hi dic ke fare el ke podre, no soc obtimiste pero.....
Esmorçem i a preparar tot el material, obiament els yala yala ja ens an deixat amb el cul al aire fa estona. Amb vesteixo i amb disposo a preparar els peus, el dret esta chupat, una mica de desinfectan, 4 tiras de espadadrap i llestos, amb l,altre la cosa es complica, al no poder apollar practicament a terra, decideixo de embolicar-mel amb vena, a la part de baix 2 gases i començo a fer voltes amb la vena, el ruben su mira amb cara de preocupacio, no diu res pero conec akesta cara, l,oscar esmorça i renegua.
Despres de 4 voltes amb la vena intento posar-me de peu i miracle!!!! puc apollar el peu, amb dolor pero molt menys, un timid somriure ocupa la meva cara, el ruben no cambia la cara.....primer problema solucionat, ara be el segon, la sabatilla no entra,rapidament el somriure es borra, com collons ho fare????? el cap amb va a cent per hora, pensan solucions i al final decideixo una: sacrificare las plantillas, les trec amb el comentari de incredulitat de l,oscar i sensa plantilles les sabatilles entran, "bendita carrera de locos".
En poso de peu i acabo de fer la motxilla, per cert ara si ke pesa poket, tot junts anem cap a la sortida, avui estic mes concentrat ke mai, estic espantat, nervios, estic cagat una maratosensa plantilles oh my god!!!!.... i no puc parar de pensar amb l,eva.
El meu plantejament es fer els 42,2 km caminan jo crec ke amb unes 11h o tindre al sac, 3,2,1 goooooo!!!!!! efectivament no se si es perke jo camino mig coix, pero avui la gent surt mes rapid, avui anem de oued el jdaid/erg znaigui, etapa no massa dura amb un parell de rampes en forma de dunas pero molta linea recta amb pedra, per la meva planta del peu de collons!!!!!.
Tinc la sort en el km 4 de enganxar un grup de 3 ke com jo caminan o fan a un ritme rapid, pero el puc seguir, estem pasant a bastanta gent i la meva moral creix per moments, en el km 6carai en julio, personatge increible un tio de cadiz,4 participacio a sables las 2 ultimas caminan, militar de profesio, decideixo abandonar els 3 tios i amb kedo amb ell,sorpres en pregunta ke faig tan endarrera???? li respong i començem a xerra, tinc ke reconeixa ke la seva facilitat de paraula amb te molt sorpres, amb diu unes cosas ke amb deixa flipat, caminem i arribem el cp1 ke esta situat al km13, 2, jo estic molt fresc carregu bidons i tiro, el julio descansa un poc l,abraço li dono las gracias, es s,emociona i segueixo, caminan arribo el km 18,3, per devant una llarga esplanada m,aturo 2 traguets d,aigua unes figues, miro el relotge i penso amb veu alta, ke no li puc fer aixo a l,eva, no puc trigar tan s,espantara molt i no su mareix,apreto els punys tambe les dents i començo a trotrar, de repent arribo al km 23,9 cp2, practicament no paro, tinc ke guanyar temps, el dolor comença a ser insoportable pero no vui parar akesta etapa es per ella i no la vui preocupar, intento agafar un ritme, nomes miro a terra, avui el paisatge no m,interesa, km 36 cp3.
De repent començo a plora, de dolor???? d,emocio???? penso ke aixo ja esta fet, pero cada cop amb costa mes mantenir el "trote coxinero" faltan 5 km i a crits demano a las mevas fillas ke m,ajudin, un angles no enten res pero en mira amb cara d,espantat, veig la arribada, no puc parar de plorar, ultim esforç i s,haura acabat, al final ho vaig aconseguir vaig arribar amb unes 7h,havia fet els 20km mes durs de la meva vida, pero a la cua de l,aigua, amb els ulls brillants en vaig sentir FINISHER, la de dema (21km) sensa plantillas pero a disfrutar.....
Suposo ke ell no mirara mai aket blog, pero si ho fa m,agradaria dirli el seguent: amigo julio, tus palabras me hicieron entender muchas cosas, a nadie le contare lo ke me dijiste, pero tu sabes ke sables es una carrera de sentimientos y tu despertaste uno muy bonito en mi, gracias.
seguira......... ( akesta foto per mi es significativa, estaba rebentat!!!)
Com casi cada mati de un bot sorto del sac, avui las miradas no estan clavades en el josep, tos els companys en preguntan per el peu, jo no vui ser negatiu ni espantar a ningu( ja en van tenir ke aguantar el dia de ahir) i els hi dic ke fare el ke podre, no soc obtimiste pero.....
Esmorçem i a preparar tot el material, obiament els yala yala ja ens an deixat amb el cul al aire fa estona. Amb vesteixo i amb disposo a preparar els peus, el dret esta chupat, una mica de desinfectan, 4 tiras de espadadrap i llestos, amb l,altre la cosa es complica, al no poder apollar practicament a terra, decideixo de embolicar-mel amb vena, a la part de baix 2 gases i començo a fer voltes amb la vena, el ruben su mira amb cara de preocupacio, no diu res pero conec akesta cara, l,oscar esmorça i renegua.
Despres de 4 voltes amb la vena intento posar-me de peu i miracle!!!! puc apollar el peu, amb dolor pero molt menys, un timid somriure ocupa la meva cara, el ruben no cambia la cara.....primer problema solucionat, ara be el segon, la sabatilla no entra,rapidament el somriure es borra, com collons ho fare????? el cap amb va a cent per hora, pensan solucions i al final decideixo una: sacrificare las plantillas, les trec amb el comentari de incredulitat de l,oscar i sensa plantilles les sabatilles entran, "bendita carrera de locos".
En poso de peu i acabo de fer la motxilla, per cert ara si ke pesa poket, tot junts anem cap a la sortida, avui estic mes concentrat ke mai, estic espantat, nervios, estic cagat una maratosensa plantilles oh my god!!!!.... i no puc parar de pensar amb l,eva.
El meu plantejament es fer els 42,2 km caminan jo crec ke amb unes 11h o tindre al sac, 3,2,1 goooooo!!!!!! efectivament no se si es perke jo camino mig coix, pero avui la gent surt mes rapid, avui anem de oued el jdaid/erg znaigui, etapa no massa dura amb un parell de rampes en forma de dunas pero molta linea recta amb pedra, per la meva planta del peu de collons!!!!!.
Tinc la sort en el km 4 de enganxar un grup de 3 ke com jo caminan o fan a un ritme rapid, pero el puc seguir, estem pasant a bastanta gent i la meva moral creix per moments, en el km 6carai en julio, personatge increible un tio de cadiz,4 participacio a sables las 2 ultimas caminan, militar de profesio, decideixo abandonar els 3 tios i amb kedo amb ell,sorpres en pregunta ke faig tan endarrera???? li respong i començem a xerra, tinc ke reconeixa ke la seva facilitat de paraula amb te molt sorpres, amb diu unes cosas ke amb deixa flipat, caminem i arribem el cp1 ke esta situat al km13, 2, jo estic molt fresc carregu bidons i tiro, el julio descansa un poc l,abraço li dono las gracias, es s,emociona i segueixo, caminan arribo el km 18,3, per devant una llarga esplanada m,aturo 2 traguets d,aigua unes figues, miro el relotge i penso amb veu alta, ke no li puc fer aixo a l,eva, no puc trigar tan s,espantara molt i no su mareix,apreto els punys tambe les dents i començo a trotrar, de repent arribo al km 23,9 cp2, practicament no paro, tinc ke guanyar temps, el dolor comença a ser insoportable pero no vui parar akesta etapa es per ella i no la vui preocupar, intento agafar un ritme, nomes miro a terra, avui el paisatge no m,interesa, km 36 cp3.
De repent començo a plora, de dolor???? d,emocio???? penso ke aixo ja esta fet, pero cada cop amb costa mes mantenir el "trote coxinero" faltan 5 km i a crits demano a las mevas fillas ke m,ajudin, un angles no enten res pero en mira amb cara d,espantat, veig la arribada, no puc parar de plorar, ultim esforç i s,haura acabat, al final ho vaig aconseguir vaig arribar amb unes 7h,havia fet els 20km mes durs de la meva vida, pero a la cua de l,aigua, amb els ulls brillants en vaig sentir FINISHER, la de dema (21km) sensa plantillas pero a disfrutar.....
Suposo ke ell no mirara mai aket blog, pero si ho fa m,agradaria dirli el seguent: amigo julio, tus palabras me hicieron entender muchas cosas, a nadie le contare lo ke me dijiste, pero tu sabes ke sables es una carrera de sentimientos y tu despertaste uno muy bonito en mi, gracias.
26 abr 2010
MDS (capitol 6)
Avui els YALA YALA no an passat, avui es tot diferent, es el dia de descans.
Son els 7,30 i molt timidament obro els ulls, la jaima esta poc activa, tots menys en ruben estan dormin, be en josep no hi es, com ja sabeu a plegat, el seu somni s,ha acabat i kuan aixo passa tens 2 opcions, la primera: et treuen el dorsal, tot el menjar de la motxilla(aixi no pots donar res als companys) i els apats els fas en una tenda a part amb tots els ki com tu, an plegat, dorms a la teva jaima, o la segona: et compras un billet d,avio i fots el camp. El nostre josep va triar la primera, no us ho he dit pero dema arriben els familiars, l,organitçacio, pagan va montar un viatge paralel al nostre, els amics o familiars, podian viatge fins aki i veure la ultima etapa i l,arribada, dormiran i faran vida amb un campament apart , la dona del josep i la merche(dona del toni) vindran.
Tinc una sensacio extranya, en fa mal al peu eskerra i el noto inflat, li comento al ruben, ell com no fa una broma i l,oscar ke s,ha despertat fa poc es fot un fart de riure, jo no.... tinc por de sortir del sac, dema tenim la marato i per mi es l,etapa mes importan, perke??? doncs molt facil, crec ke es una etapa trampa, la gent sortira forta pensan ke despres de la de ahir aixo ja esta fet i a mes amb un dia de descans, crec ke dema poden haberi sorpresas, tambe tinc clar ke pasada akesta, tenim sables a la butxaca, la ultima la mitja a disfrutar..
Despres de uns minuts surto del sac, collons kin peu ke tinc!!!!! un dit totalment blanc i el peu com una pilota de tenis, rapidament en ruben m,intenta trankilitçar, es increible fa poc ke ens coneixem pero sembla ke vivim junts d,una vida, jo l,escolto i rapidament busco la compliçitat del lluis, es increible com un tio tan timid i reservat pot donar-te tanta calma, va ser el nostre metge en tota la cursa kin crack!!!! (la foto es de 4 dias despres, al hotel, imagineu-se com tenia el peu, estaba tan acollonit ke no vaig fer ni foto).Diagnostic una ampolla infectada i peu inflat,toca esta amb el peu amunt, cremeta i menjar força, per sort avui tinc tot el dia per no fer absolutament res, als metges??? no vaig ni amb conya.
M,aixeco per anar a pixar, es increible la poca activitat ke hi ha avui al campament nomes es sentan els timids aplaudiments de la gent, al veure arribar encara participans de la etapa llarga(es podia entrar en 34h) avui arribara gent durant tot el dia, amb costa molt caminar, kuan torno a la jaima, esta tothom despert, menys l,avi (jaume) ke encara ronca, tothom comença a esmorçar, el lluis spaghettis, extranjero, sopeta, embotit.. ruben, en penso ke ja va per el 3 liofilitçat, com menja a ket tio!!!!! i avui mes ke mai, jo m,obligo a menjar no tinc gaire gana. Les hores van pasant i no es mou ningu, xarrem uns amb els altres, uns cames amunt, els altres curran ampollas, de repent un silenci invadeix la 56 arribat el josep, esta trankil pero kuan ens veu es fot a plorar, rapidament i com si tingues una molla, extranjero salta i l,abraça, entre plors ens diu ke es sent un fracasat, la resta fem el cor fort i tothom li diu el ke pensa, jo aprofitu el moment i m,axeco com puc, vaig a la jaima del josef i del toni( mallorki) son 2 cracks, saben el ke ha passat amb el josep i els hi demano ke s,acostin a dir-li alguna cosa pulida, penso ke venin de ells, la moral del josep pujara, no hi acabat de demanar-lis i ja estan de peu.....
Torno a la jaima i amb toca a mi parlar amb el josep, jo vaig fer el viatge de anada amb ell a l,avio, en va explicar un parell de anecdotas i li recordo, somriu, tot fen-sa un cigarret, en akell moment entra el josef i es molt pulit el ke li diu, l,abraça i sen var, el toni apareix 30 min mes tard.
Pasen les hores i seguim menjan i dormin, pasa un tio de la organitçacio i ens diu ke ultim esta apunt de entrar....nooo!!!!!! despres de 33h aixo no ens ho podem perdra, com podem ens calçem i com podem anem fins la linea d,arribada, kin moment mes emocionant, practicament tot el campament esta aki, es molt emocionant veure com desde el primer clasificat fins al l,ultim estem esperant aket noi ke amb 2 collons porta 33h per fer 82km!!!!!!! no us podeu imaginar kuan arriba es rebut com es mereix a crits de CAMPIO!!!! la emocio es indescriptible,aplaudiments i mes aplaudiments, plors, abraçades i tothom cridan el seu nom,ke pulit ke es esta a la marato des sables, aixo es un record per tota la vida....
En fi, tornen a la jaima estic preocupat, el peu segueix inflamat, ke pasara dema????? pateixo molt per l,eva, si tot va aixi dema tocara caminar(si puc) i arribare amb 11h, merda s,espantara molt al veure el baixon, no entendra res!!!!! ufffff!!!!!!!! be dani, ara toca sopar i descanar, toca esta trankil,pero dema pot ser un calvari!!!!! si no puc apollar el peu, ke putas fare?????ufffff, sera un altre dia i ja veurem com ho farem........
per cert vui agrair molt al ruben,aket dia va estar molt pendent de mi, tio te lo dije alli i te lo digo ahora, estamos a muchos km de distancia, nos veremos mas o menos, pero tio tu eres mi hermano, gracias por vivir este sueño conmigo a ti y a toda la 56.
seguira.......
Son els 7,30 i molt timidament obro els ulls, la jaima esta poc activa, tots menys en ruben estan dormin, be en josep no hi es, com ja sabeu a plegat, el seu somni s,ha acabat i kuan aixo passa tens 2 opcions, la primera: et treuen el dorsal, tot el menjar de la motxilla(aixi no pots donar res als companys) i els apats els fas en una tenda a part amb tots els ki com tu, an plegat, dorms a la teva jaima, o la segona: et compras un billet d,avio i fots el camp. El nostre josep va triar la primera, no us ho he dit pero dema arriben els familiars, l,organitçacio, pagan va montar un viatge paralel al nostre, els amics o familiars, podian viatge fins aki i veure la ultima etapa i l,arribada, dormiran i faran vida amb un campament apart , la dona del josep i la merche(dona del toni) vindran.
Tinc una sensacio extranya, en fa mal al peu eskerra i el noto inflat, li comento al ruben, ell com no fa una broma i l,oscar ke s,ha despertat fa poc es fot un fart de riure, jo no.... tinc por de sortir del sac, dema tenim la marato i per mi es l,etapa mes importan, perke??? doncs molt facil, crec ke es una etapa trampa, la gent sortira forta pensan ke despres de la de ahir aixo ja esta fet i a mes amb un dia de descans, crec ke dema poden haberi sorpresas, tambe tinc clar ke pasada akesta, tenim sables a la butxaca, la ultima la mitja a disfrutar..
M,aixeco per anar a pixar, es increible la poca activitat ke hi ha avui al campament nomes es sentan els timids aplaudiments de la gent, al veure arribar encara participans de la etapa llarga(es podia entrar en 34h) avui arribara gent durant tot el dia, amb costa molt caminar, kuan torno a la jaima, esta tothom despert, menys l,avi (jaume) ke encara ronca, tothom comença a esmorçar, el lluis spaghettis, extranjero, sopeta, embotit.. ruben, en penso ke ja va per el 3 liofilitçat, com menja a ket tio!!!!! i avui mes ke mai, jo m,obligo a menjar no tinc gaire gana. Les hores van pasant i no es mou ningu, xarrem uns amb els altres, uns cames amunt, els altres curran ampollas, de repent un silenci invadeix la 56 arribat el josep, esta trankil pero kuan ens veu es fot a plorar, rapidament i com si tingues una molla, extranjero salta i l,abraça, entre plors ens diu ke es sent un fracasat, la resta fem el cor fort i tothom li diu el ke pensa, jo aprofitu el moment i m,axeco com puc, vaig a la jaima del josef i del toni( mallorki) son 2 cracks, saben el ke ha passat amb el josep i els hi demano ke s,acostin a dir-li alguna cosa pulida, penso ke venin de ells, la moral del josep pujara, no hi acabat de demanar-lis i ja estan de peu.....
Torno a la jaima i amb toca a mi parlar amb el josep, jo vaig fer el viatge de anada amb ell a l,avio, en va explicar un parell de anecdotas i li recordo, somriu, tot fen-sa un cigarret, en akell moment entra el josef i es molt pulit el ke li diu, l,abraça i sen var, el toni apareix 30 min mes tard.
Pasen les hores i seguim menjan i dormin, pasa un tio de la organitçacio i ens diu ke ultim esta apunt de entrar....nooo!!!!!! despres de 33h aixo no ens ho podem perdra, com podem ens calçem i com podem anem fins la linea d,arribada, kin moment mes emocionant, practicament tot el campament esta aki, es molt emocionant veure com desde el primer clasificat fins al l,ultim estem esperant aket noi ke amb 2 collons porta 33h per fer 82km!!!!!!! no us podeu imaginar kuan arriba es rebut com es mereix a crits de CAMPIO!!!! la emocio es indescriptible,aplaudiments i mes aplaudiments, plors, abraçades i tothom cridan el seu nom,ke pulit ke es esta a la marato des sables, aixo es un record per tota la vida....
En fi, tornen a la jaima estic preocupat, el peu segueix inflamat, ke pasara dema????? pateixo molt per l,eva, si tot va aixi dema tocara caminar(si puc) i arribare amb 11h, merda s,espantara molt al veure el baixon, no entendra res!!!!! ufffff!!!!!!!! be dani, ara toca sopar i descanar, toca esta trankil,pero dema pot ser un calvari!!!!! si no puc apollar el peu, ke putas fare?????ufffff, sera un altre dia i ja veurem com ho farem........
per cert vui agrair molt al ruben,aket dia va estar molt pendent de mi, tio te lo dije alli i te lo digo ahora, estamos a muchos km de distancia, nos veremos mas o menos, pero tio tu eres mi hermano, gracias por vivir este sueño conmigo a ti y a toda la 56.
seguira.......
Felicitats a l'Hector i Jaume per la seva participació, exitosa, al triatlò de Banyoles 1500+80+20km
(son pura roca)
HECTOR Temps Total 04:10:05 Possició Categoria V1M 10
Natació 00:24:47 Bici 02:10:28 Corre 01:34:50
JAUME Temps Total 04:41:23 Possició Categoria V2M 11
Natació 00:31:05 Bici 02:30:52 Corre 01:39:26
Luigi
(son pura roca)
HECTOR Temps Total 04:10:05 Possició Categoria V1M 10
Natació 00:24:47 Bici 02:10:28 Corre 01:34:50
JAUME Temps Total 04:41:23 Possició Categoria V2M 11
Natació 00:31:05 Bici 02:30:52 Corre 01:39:26
Luigi
24 abr 2010
Videoclip Ay Haiti
La cançó és una cursilada,pero el fons és molt bo (espero que no l'utilitzin per recaptar pasta per l'sgae)
22 abr 2010
MDS (capitol5)
Kina nit!!!! us tinc ke confesar ke vaig somiar i tot, vaig dormir com un nen petit i en vaig aixecar amb un somriure els llavis, la etapa somiada, avui si ke faria el meu somni realitat,la unica etapa ke tenia clar desde formentera la tactica a seguir, us tinc ke confesar ke el principi abans de ke ens donguesin el road book, es parlava de ke igual seria de 100km, al final va ser de 82,2km i kuan ho vaig veure vaig fer un "mecagundena" (jo la volia de 100) i ki amb coneix sap ke no m,agrada fer-me el xulo.
Pero be, entrem amb materia ke amb despisto,la tarda nit de ahir va ser molt emotiva i emocionant, aixo no us ho havia explicat pero tenim la sort ke cada dia, ens reperteixan els mails ke ens envian els familiars i amics... ufff!!!! no sabeu la sensacio ke produeix llegir els mails de la eva, dels pares, germans.... es ACOLLONANT, tambe us tinc ke dir ke al principi akest mails eran de anim, despres al anar ben clasificat es tornaren amb: venga entre els 300 primers, venga ke ja vas..... i en vaig agobiar una mica,pero tot aixi gracias a tots els ke mels veu enviar.
Tornan a la etapa, doncs si avui 82,2km de taourirt mouchanne/oued el jdaid, ke kina era la tactica??? ke volia intentar fer la etapa non stop, o sigui de una tirada, intentar descansar el menys posible, ja ke akesta teniam 2 dias per arribar, si ho aconseguia tindria tot el dia per descansar, vaig pensar ke entre corre,trotar i caminar entre 18h i 23h.....
Avui el patrick, esta mes prudent ke mai,ens repeteix una i l,altre vegada lo de las pastillas de sal i ke bebem força, l,etapa es llarga i tindrem de tot,pedra, pujadas, un oasis i teoricament de nits dunas, llarges i altes.... per cert avui a la jaima abans de partir cap el calaix,no hi habian tantes bromas, tothom estaba molt concentrat, mes de lo normal, aixo si totes las miradas anaven cap a la mateixa persona, en josep, fins i tot avui les abraçades abans de partir han sigut mes fortes de lo habitual, jo ke soc observado e vist com algu se li keian 2 llagrimas ehh, amic extranjero??? no us podeu imaginar els vincles d´amistad i unitat ke suposa el participa en un repta d,aket tipus, el ke he descubret akest dias, si pogues transporta-ro a la meva vida cotidiana....
En fi, 3,2,1 gooooo!!!!! kin nervis avui amb costa agafa el ritme, vui sortir mes lent de lo habitual, pero les cames no amb deixan, despres de 3 o 4 km o aconsegueixo el primer cp km 12,8, abans cap el 9 m,aturo a fer unes fotos estic pasant per unes dunas preciosas i al final d,akestas el pc, omplo bidons i carai kina pujada nomes sortir, la gent avui esta molt mes precabuda, avui tothom su pren en mes calma, avui aixo es llarg.
Comença la calor, jo vaig fen al meu ritme, avui miro mes el relotge de lo habitual i ser a ke es degut, avui per fi correre de nit per el desert, sensa ulleres ni gorra, fara fred??? kina sensacio tindre???? epppp!!!! m,acelero nomes de pensaro i nomes estic al 2 cp km 26,1 per cert dels companys ni rastre, avui vaig mes sol ke un mussol i per cert la motxilla ja no pesa tan, ahhh!!!! no us ho e dit nosaltres avui hem sortit a las 9h i els 50 primers, sortiran a las 12, avui els veurem passar.
Km 30 fa una estona ke vaig amb un aleman, amb dona conversa i jo li dic a tot ke yes,yes.. m,atavala i el deixo endarrera, coño en jose luis!!!!! kin crack aket tio de 60 anys es un fenomeno, esta a la jaima del toni i dels argentins i es un cachondo, va caminan, l,abraço i el deixo endarrera, km 38,7cp3, tinc necesitat de fer una parada, no es ke vagui fotut, es ke vaig amb massas bones sensacions i els ke correm akestas distancias ja saben a ke amb refereixo, aturo 5 min estiro una mica, menjo una barreta, avui el menja no e volgut fer coses rares, el doble de tot per la cursa barretas i figues i el parmesano, pernil segons les necesitats.
Despres de akest 5 minuts torne-mi, la calor apreta i del cp 2 al cp 3 el terreny a sigut bastant dur,pero les cames van be i el cap mes, km41,5 i en passa el primer, kins collons i aixo ke an sortit 3h despres, kinas makinas...."jo segueixo sin prisa pero sin pausa", de repent començo a pensar en les mevas coses us semblara estupit pensareu ke soc masoka,pero ke feliç soc, m´agrada corre, m,agrada fer km, m,agrada ultrafons!!!!!! i pensar ke kuan torni tinc consell de guerra, l,eva en va dir:" kuan tornis de sables tenim ke parlar" l,any ke be ,en veig fen 10000 ja, ja,ja.... fora conyes els ki la conexeu (i no es un topic) sabeu ke tinc una dona increible, ella hem transmiteix una força descomunal,tinc molta sort de tenir-la al meu costat, a ella i com no a las nenas, ser ke esta a casa patin, pero ser ke esta molt orgullosa de mi i sap ke jo mes d,ella.
Km 48,1 jo vaig fen, tinc 2 tios al devant, la meva condicio de miope, no amb deixa veure la nacionalitat, faig un petit sprint i collons el giovanni!!!!!! (per ki no s,enrecorda amic italia) parlem una mica i ens abraçem, ell tambe va sol i amb proposa anar plegats, jo li proposo el meu plan, ell no o veu tan clar pero amb comenta amb prudencia ke tirara fins on pugui, l,any passat es va atura a dormir, li dic ke ok i tirem els 2,l,intencio es anar fen relleus, com els ciclistas ara tu davant, ara passo jo.... per cert começa a caure el sol.
Timidament, amb trec les ulleres, la sensacio es brutal, pero no vaig comodar i me las torno a posar, amb trec la gorra i la guardo a la motxilla, us semblera una tonteria, pero kina sensacio mes pulida, repeteixo l´operacio amb els ulleres i les guardo a la part de davant de la motxilla, casi ja no tenim sol i arribem el cp4 km 51, el giovanni te necesitat de aturar i treures las sabatilles, jo estic inkiet no puc aturar,amb sento com un vampir, sen va el sol i correre per el desert de nits!!!!!! omplo bidons i el giovanni agobiat i amb cara seriosa, es calça i amb diu ke tirem, ell hagues aturat mes temps, pero amb un cul ramena com jo al costat,decideix partir, jo no hagues aguantat molt i ell ho sap.
Ens dirigim ja casi de nits cap el cp 5,sera el km 62,5 i el giovanni ke te mes seny ke jo, ja hem diu ke aket cp seria bo atura a sopar, te tota la rao,aixi o farem.
Ja cap el km 59, les mevas cames començan a notar els km acumulats, el meu corre es cada cop mes lent, miro al cel ja fosc i no el veig,li dic el giovanni ke pasi devant, necesito ke tiri de mi, de repent amb cridan, miro cap a dalt i ara si ke el veig,carai roque no m,espantis!!!!! falta poc per arribar el cp5 sera un moment bo per sopar, estem al km 62,5, mitja marato i a casa.
Aturem, aket cp es clau, sembla sa sargantana un dia d´agost, no si cap, ens apalankem al costat de un land rover, per cert la temperatura ens a respectat 23/26 de conya, fruits secs, parmesa, pernil i recuperation, tot a compartir, el gio, tambe treu de lo seu, la veritat es ke ens fotem un fart i de postre 2 ibuprofenos, habiam ke tal funcionan, despres de uns 25 min, una pixadeta i makina, comença el tram de dunas, per cert en el cami ens creuem 3 ratolins i com no penso amb la meva mare, si esta aki la pili abandona.....
No ser si es el menja, el ibuprofeno pero estic com un toro e recuperat moltisim, començo a tirar i al cap de 2km mes o menys el gio en fot un crit no me adonat pero li deixat un tros endarrera, amb diu ke esta tocat i ke tiri, jo no o puc fer li dic ke si en pot seguir??? amb cara de circunstancias diu ke ufff!!! pero ke no en podra fer relleus, li dic ke ok, ke endevant i com 2 gladiadors començem la marxa triunfal, pasant gent i mes gent i amb nos. no pot ningu,crec ke igual ke a fet ell abans, ara li estic transmitin jo l,esperit de superacio, pero la meva distancia sera mes llarga, es a tirat demi un parell de km, espero poguer anar al devant sol akest 20 ke restan,de moment estic disfruta tant ke amb un tram de dunas apago el frontal i vaig sensa llum, no us podeu imaginar la sensacio de llibertat ke aixo amb produeix, començo a pensar i pensar, el cap i les cames en van a 2000 per hora i abans de tragar-me una duna amb el descollonament del gio ,prefereixo encendre el frontal, us tinc ke dir ke akest 20km van ser els mes pulits de la meva MDS.
Arribem al cp6 km72,5 li foto una mirada desafiant al giovanni, ell l,enten perfectament i cridan li dic "adesso con il cuore, gio manca pokisimo, non molare" o sento per els italians esta mal escrit, pero s,enten, seguim passant a gent, kuan s,ha fet de nits ens han donat unes barres de llum verde ke tots portem darrera la motxilla, es precios veure akesta filera de llum verde i mes amb una nit tan fosca, pasem gent i mes gent i a nosaltres no ens passa ningu, km77 en aket moments la sensacio es casi..... us la intentare definir: cansanci+ ganes de arribar+kina son ke tinc+ke no s,acabi+on putas esta l´arribada... no se si e sigut clar?????
Per cert una cosa ke no en va impresionar va ser el cel estrellat, pero es ke senyors aki formentera i a nivell, km 80 aixo s,acaba, ja veig l,arribada, li dic al giovanni ke vingui a la meva alçada, al final hem estat molts km junts i vui entrar de la ma, desde aket km fins la meta no para de donar-me las gracias, kin extasis!!!!!! jo li dic ke aixo ens unira per tota la vida,hem arribat, hem passat la linea de meta amb 17h i pico.... ufffff!!!!! estic molt orgullos o e aconseguit i dema tot el dia de descans, no puc parar de somriure, anem de la maneta com 2 enamorats fins a buscar l,aigua, per 23564 vegada amb dona les gracias i sen va a la seva jaima, jo estic tan emocionat ke no trobo ni la jaima, per fi la 56!!!! probo de fer el menys soroll posible, l,extranjero ronca, oscar fa 5 min ke arribat es keixa, bona senyal vol dir ke tot ok, kin crack kin esperit, despres del ke va patir, m,acosto a l,orrella del ruben i li pregunto si s,acabat l,aigua del calentador, estaba dormin pero es mig desperta i somriu...... alguna cosa no hem cuadra, en josep esta dormin........ arribat abans ke jo???? imposible...... miro al oscar i amb llagrimes als ulls amb diu ke abandonat al km 30 mes o menys,sables acabat per ell, el seu somni a desaparegut, com el fum dels seus cigarrets....
amb trec la roba i amb llagrimes de cansanci i impotencia m,adormo..........
seguira......
Pero be, entrem amb materia ke amb despisto,la tarda nit de ahir va ser molt emotiva i emocionant, aixo no us ho havia explicat pero tenim la sort ke cada dia, ens reperteixan els mails ke ens envian els familiars i amics... ufff!!!! no sabeu la sensacio ke produeix llegir els mails de la eva, dels pares, germans.... es ACOLLONANT, tambe us tinc ke dir ke al principi akest mails eran de anim, despres al anar ben clasificat es tornaren amb: venga entre els 300 primers, venga ke ja vas..... i en vaig agobiar una mica,pero tot aixi gracias a tots els ke mels veu enviar.
Tornan a la etapa, doncs si avui 82,2km de taourirt mouchanne/oued el jdaid, ke kina era la tactica??? ke volia intentar fer la etapa non stop, o sigui de una tirada, intentar descansar el menys posible, ja ke akesta teniam 2 dias per arribar, si ho aconseguia tindria tot el dia per descansar, vaig pensar ke entre corre,trotar i caminar entre 18h i 23h.....
Avui el patrick, esta mes prudent ke mai,ens repeteix una i l,altre vegada lo de las pastillas de sal i ke bebem força, l,etapa es llarga i tindrem de tot,pedra, pujadas, un oasis i teoricament de nits dunas, llarges i altes.... per cert avui a la jaima abans de partir cap el calaix,no hi habian tantes bromas, tothom estaba molt concentrat, mes de lo normal, aixo si totes las miradas anaven cap a la mateixa persona, en josep, fins i tot avui les abraçades abans de partir han sigut mes fortes de lo habitual, jo ke soc observado e vist com algu se li keian 2 llagrimas ehh, amic extranjero??? no us podeu imaginar els vincles d´amistad i unitat ke suposa el participa en un repta d,aket tipus, el ke he descubret akest dias, si pogues transporta-ro a la meva vida cotidiana....
En fi, 3,2,1 gooooo!!!!! kin nervis avui amb costa agafa el ritme, vui sortir mes lent de lo habitual, pero les cames no amb deixan, despres de 3 o 4 km o aconsegueixo el primer cp km 12,8, abans cap el 9 m,aturo a fer unes fotos estic pasant per unes dunas preciosas i al final d,akestas el pc, omplo bidons i carai kina pujada nomes sortir, la gent avui esta molt mes precabuda, avui tothom su pren en mes calma, avui aixo es llarg.
Comença la calor, jo vaig fen al meu ritme, avui miro mes el relotge de lo habitual i ser a ke es degut, avui per fi correre de nit per el desert, sensa ulleres ni gorra, fara fred??? kina sensacio tindre???? epppp!!!! m,acelero nomes de pensaro i nomes estic al 2 cp km 26,1 per cert dels companys ni rastre, avui vaig mes sol ke un mussol i per cert la motxilla ja no pesa tan, ahhh!!!! no us ho e dit nosaltres avui hem sortit a las 9h i els 50 primers, sortiran a las 12, avui els veurem passar.
Km 30 fa una estona ke vaig amb un aleman, amb dona conversa i jo li dic a tot ke yes,yes.. m,atavala i el deixo endarrera, coño en jose luis!!!!! kin crack aket tio de 60 anys es un fenomeno, esta a la jaima del toni i dels argentins i es un cachondo, va caminan, l,abraço i el deixo endarrera, km 38,7cp3, tinc necesitat de fer una parada, no es ke vagui fotut, es ke vaig amb massas bones sensacions i els ke correm akestas distancias ja saben a ke amb refereixo, aturo 5 min estiro una mica, menjo una barreta, avui el menja no e volgut fer coses rares, el doble de tot per la cursa barretas i figues i el parmesano, pernil segons les necesitats.
Despres de akest 5 minuts torne-mi, la calor apreta i del cp 2 al cp 3 el terreny a sigut bastant dur,pero les cames van be i el cap mes, km41,5 i en passa el primer, kins collons i aixo ke an sortit 3h despres, kinas makinas...."jo segueixo sin prisa pero sin pausa", de repent començo a pensar en les mevas coses us semblara estupit pensareu ke soc masoka,pero ke feliç soc, m´agrada corre, m,agrada fer km, m,agrada ultrafons!!!!!! i pensar ke kuan torni tinc consell de guerra, l,eva en va dir:" kuan tornis de sables tenim ke parlar" l,any ke be ,en veig fen 10000 ja, ja,ja.... fora conyes els ki la conexeu (i no es un topic) sabeu ke tinc una dona increible, ella hem transmiteix una força descomunal,tinc molta sort de tenir-la al meu costat, a ella i com no a las nenas, ser ke esta a casa patin, pero ser ke esta molt orgullosa de mi i sap ke jo mes d,ella.
Km 48,1 jo vaig fen, tinc 2 tios al devant, la meva condicio de miope, no amb deixa veure la nacionalitat, faig un petit sprint i collons el giovanni!!!!!! (per ki no s,enrecorda amic italia) parlem una mica i ens abraçem, ell tambe va sol i amb proposa anar plegats, jo li proposo el meu plan, ell no o veu tan clar pero amb comenta amb prudencia ke tirara fins on pugui, l,any passat es va atura a dormir, li dic ke ok i tirem els 2,l,intencio es anar fen relleus, com els ciclistas ara tu davant, ara passo jo.... per cert começa a caure el sol.
Timidament, amb trec les ulleres, la sensacio es brutal, pero no vaig comodar i me las torno a posar, amb trec la gorra i la guardo a la motxilla, us semblera una tonteria, pero kina sensacio mes pulida, repeteixo l´operacio amb els ulleres i les guardo a la part de davant de la motxilla, casi ja no tenim sol i arribem el cp4 km 51, el giovanni te necesitat de aturar i treures las sabatilles, jo estic inkiet no puc aturar,amb sento com un vampir, sen va el sol i correre per el desert de nits!!!!!! omplo bidons i el giovanni agobiat i amb cara seriosa, es calça i amb diu ke tirem, ell hagues aturat mes temps, pero amb un cul ramena com jo al costat,decideix partir, jo no hagues aguantat molt i ell ho sap.
Ens dirigim ja casi de nits cap el cp 5,sera el km 62,5 i el giovanni ke te mes seny ke jo, ja hem diu ke aket cp seria bo atura a sopar, te tota la rao,aixi o farem.
Aturem, aket cp es clau, sembla sa sargantana un dia d´agost, no si cap, ens apalankem al costat de un land rover, per cert la temperatura ens a respectat 23/26 de conya, fruits secs, parmesa, pernil i recuperation, tot a compartir, el gio, tambe treu de lo seu, la veritat es ke ens fotem un fart i de postre 2 ibuprofenos, habiam ke tal funcionan, despres de uns 25 min, una pixadeta i makina, comença el tram de dunas, per cert en el cami ens creuem 3 ratolins i com no penso amb la meva mare, si esta aki la pili abandona.....
No ser si es el menja, el ibuprofeno pero estic com un toro e recuperat moltisim, començo a tirar i al cap de 2km mes o menys el gio en fot un crit no me adonat pero li deixat un tros endarrera, amb diu ke esta tocat i ke tiri, jo no o puc fer li dic ke si en pot seguir??? amb cara de circunstancias diu ke ufff!!! pero ke no en podra fer relleus, li dic ke ok, ke endevant i com 2 gladiadors començem la marxa triunfal, pasant gent i mes gent i amb nos. no pot ningu,crec ke igual ke a fet ell abans, ara li estic transmitin jo l,esperit de superacio, pero la meva distancia sera mes llarga, es a tirat demi un parell de km, espero poguer anar al devant sol akest 20 ke restan,de moment estic disfruta tant ke amb un tram de dunas apago el frontal i vaig sensa llum, no us podeu imaginar la sensacio de llibertat ke aixo amb produeix, començo a pensar i pensar, el cap i les cames en van a 2000 per hora i abans de tragar-me una duna amb el descollonament del gio ,prefereixo encendre el frontal, us tinc ke dir ke akest 20km van ser els mes pulits de la meva MDS.
Arribem al cp6 km72,5 li foto una mirada desafiant al giovanni, ell l,enten perfectament i cridan li dic "adesso con il cuore, gio manca pokisimo, non molare" o sento per els italians esta mal escrit, pero s,enten, seguim passant a gent, kuan s,ha fet de nits ens han donat unes barres de llum verde ke tots portem darrera la motxilla, es precios veure akesta filera de llum verde i mes amb una nit tan fosca, pasem gent i mes gent i a nosaltres no ens passa ningu, km77 en aket moments la sensacio es casi..... us la intentare definir: cansanci+ ganes de arribar+kina son ke tinc+ke no s,acabi+on putas esta l´arribada... no se si e sigut clar?????
Per cert una cosa ke no en va impresionar va ser el cel estrellat, pero es ke senyors aki formentera i a nivell, km 80 aixo s,acaba, ja veig l,arribada, li dic al giovanni ke vingui a la meva alçada, al final hem estat molts km junts i vui entrar de la ma, desde aket km fins la meta no para de donar-me las gracias, kin extasis!!!!!! jo li dic ke aixo ens unira per tota la vida,hem arribat, hem passat la linea de meta amb 17h i pico.... ufffff!!!!! estic molt orgullos o e aconseguit i dema tot el dia de descans, no puc parar de somriure, anem de la maneta com 2 enamorats fins a buscar l,aigua, per 23564 vegada amb dona les gracias i sen va a la seva jaima, jo estic tan emocionat ke no trobo ni la jaima, per fi la 56!!!! probo de fer el menys soroll posible, l,extranjero ronca, oscar fa 5 min ke arribat es keixa, bona senyal vol dir ke tot ok, kin crack kin esperit, despres del ke va patir, m,acosto a l,orrella del ruben i li pregunto si s,acabat l,aigua del calentador, estaba dormin pero es mig desperta i somriu...... alguna cosa no hem cuadra, en josep esta dormin........ arribat abans ke jo???? imposible...... miro al oscar i amb llagrimes als ulls amb diu ke abandonat al km 30 mes o menys,sables acabat per ell, el seu somni a desaparegut, com el fum dels seus cigarrets....
seguira......
19 abr 2010
MDS (capitol 4)
Abans de començar amb aket nou capitol, vui agrair a tots els ke esteu seguint akesta aventura, escrita desde el cor,la vostre simpatia i admiracio, sigueu mikakus o no.
Kina hora es????efectivament les 6 del mati, nomes llevar-me vaig dirigir la mirada cap el meu costat eskerra, en aket costat dormia l,oscar, li demano com esta??? es keixa, aixo tampoc era novetat es va keixa durant tot els dias de sables, pero despres amb diu ke un poket millor a descansat, apres la lliço i esta disposat a encara la etapa amb 2 collons, a l,altre banda en josep ens preocupa mes, les 9h li van passar factura pero tots confiem amb ell, el toni i la resta endormiscats pero bastan sencers.
Rutina, esmorçar, preparacio... pero en la meva anada al bany amb noto ke el meu caminar es mes lent de lo habitual, en fan mal els peus(putas ampollas) rapidament miro el meu tatoo, ell en va ensenyar a ser fort i acta seguit miro al cel, ell el roque sempre en vigila, com el trobo a faltar ( e pensat tant amb els 2 durant akesta aventura), en fi, trastos a dins la motxilla i cap a la sortida,encara pesa, pero potser no tan.
Avui sona reggae i nomes tenim el cumple de una holandesa, goooooo!!!!! avui la etapa es de 40km de jebel el otfal/mouchanne, el briffing a sigut molt clar, el patrick ens a dit ke despres del tute d,ahir avui l,etapa seria plana i un pel aburrida, ja ke el paisatge seria molt igual.
I efectivament, avui es tot molt, molt arit i desde bona part del mati fot una calor ke espanta, primer cp en el km 12,8, com anecdota dire ke estic beben mes aigua de lo habitual, arribo al cp i despres de aket cp, un altre, al km 24,1, en aket no us explico ni anecdota, kin pal d,etapa!!!!!!!
Vaig fen km, un darrera un altre, la gent en passa i jo a ells, kina calor!!!! de repent els peus amb començan a bulli..... estic trotan per un riu sec i passa un de l,organitçacio, amb el meu frances penos li pregunto kina temperatura fa???? amb diu ke faltan 2km per el proxim cp (tinc ke anar a clases de frances), li dic ke no vui akesta informacio, li pregunto si parla angles?? diu ke si, li pregunto amb angles i amb diu ke s,ha clasificat el barça i al inter.... li faig ok amb la ma, i segueixo, 3 km mes i estic ke semblo una pansa, l,intencio es atura a banyar-me els peus pero en fa por, crec ke no duc prou aigua, amb trobo a la covadonga fotografa del team espanyol, amb diu ke la temperatura es de 56/57 graus.... km35, entro al cp,pillo l,aigua i collons, esta bullin!!!!! tinc ke aturar a treurem les sabatilles els peus m,estan bullint, busco un tros d,ombra en una jaima, en aket moment entre en lluis i el toni, el lluis ni s,atura el toni si, sembla un pebrot del pikillo, es posa crema i segueix, en fa por beurem els peus, efectivament l,eskerra amb 3 o 4 ampolles mes, el dret bastan be, en calço i endevant 5km i a casa, aixo ja o tenim.
Etapa aburrida, pero ja esta al sac, a la jaima tocara fer bona feina amb els peus, dema tenim la llarga 82,2km, la veritat es ke estic molt emocionat i excitat nomes de pensar amb poder corre per el desert de nit, tinc ganes de ke arribi dema.....
Amb dirigeixo cap a la jaima, la calor es brutal, vaig carregat amb l,aigua i amb cridan, amb giro i collons, l.oscar!!!!! ke conten estic de veurel ell com no es keixa, anem cap a la jaima a comentar la jugada, toni, lluis acaban d,arribar, els altres 2 fa un ratet ke i son, jaume encara no arribat i josep tampoc, el comentari es general ahi en josep amb akesta calor....... el avi (jaume) no ens preocupa el tio va tenir la seva pajara en la primera etapa i tots sabem ke tirara endevant, al cap d,una hora arriba, ke cabron!!!!! va freskisim es el meu idol, en josep arriba de nits.... tots ja hem sopat i pobret aribat reventat 11h i diu ke l,han tingut ke asistir, es molt pesimista per dema, el 82 son molts...li demanen si vol ke li fem alguna cosa de menjar, el recuperation???? ens mira amb cara de cansat, fet pols i ens diu:
-primer amb liare un cigarret, mal e guanyat despres ja veurem......
seguira......
Kina hora es????efectivament les 6 del mati, nomes llevar-me vaig dirigir la mirada cap el meu costat eskerra, en aket costat dormia l,oscar, li demano com esta??? es keixa, aixo tampoc era novetat es va keixa durant tot els dias de sables, pero despres amb diu ke un poket millor a descansat, apres la lliço i esta disposat a encara la etapa amb 2 collons, a l,altre banda en josep ens preocupa mes, les 9h li van passar factura pero tots confiem amb ell, el toni i la resta endormiscats pero bastan sencers.
Rutina, esmorçar, preparacio... pero en la meva anada al bany amb noto ke el meu caminar es mes lent de lo habitual, en fan mal els peus(putas ampollas) rapidament miro el meu tatoo, ell en va ensenyar a ser fort i acta seguit miro al cel, ell el roque sempre en vigila, com el trobo a faltar ( e pensat tant amb els 2 durant akesta aventura), en fi, trastos a dins la motxilla i cap a la sortida,encara pesa, pero potser no tan.
Avui sona reggae i nomes tenim el cumple de una holandesa, goooooo!!!!! avui la etapa es de 40km de jebel el otfal/mouchanne, el briffing a sigut molt clar, el patrick ens a dit ke despres del tute d,ahir avui l,etapa seria plana i un pel aburrida, ja ke el paisatge seria molt igual.
I efectivament, avui es tot molt, molt arit i desde bona part del mati fot una calor ke espanta, primer cp en el km 12,8, com anecdota dire ke estic beben mes aigua de lo habitual, arribo al cp i despres de aket cp, un altre, al km 24,1, en aket no us explico ni anecdota, kin pal d,etapa!!!!!!!
Vaig fen km, un darrera un altre, la gent en passa i jo a ells, kina calor!!!! de repent els peus amb començan a bulli..... estic trotan per un riu sec i passa un de l,organitçacio, amb el meu frances penos li pregunto kina temperatura fa???? amb diu ke faltan 2km per el proxim cp (tinc ke anar a clases de frances), li dic ke no vui akesta informacio, li pregunto si parla angles?? diu ke si, li pregunto amb angles i amb diu ke s,ha clasificat el barça i al inter.... li faig ok amb la ma, i segueixo, 3 km mes i estic ke semblo una pansa, l,intencio es atura a banyar-me els peus pero en fa por, crec ke no duc prou aigua, amb trobo a la covadonga fotografa del team espanyol, amb diu ke la temperatura es de 56/57 graus.... km35, entro al cp,pillo l,aigua i collons, esta bullin!!!!! tinc ke aturar a treurem les sabatilles els peus m,estan bullint, busco un tros d,ombra en una jaima, en aket moment entre en lluis i el toni, el lluis ni s,atura el toni si, sembla un pebrot del pikillo, es posa crema i segueix, en fa por beurem els peus, efectivament l,eskerra amb 3 o 4 ampolles mes, el dret bastan be, en calço i endevant 5km i a casa, aixo ja o tenim.
Etapa aburrida, pero ja esta al sac, a la jaima tocara fer bona feina amb els peus, dema tenim la llarga 82,2km, la veritat es ke estic molt emocionat i excitat nomes de pensar amb poder corre per el desert de nit, tinc ganes de ke arribi dema.....
Amb dirigeixo cap a la jaima, la calor es brutal, vaig carregat amb l,aigua i amb cridan, amb giro i collons, l.oscar!!!!! ke conten estic de veurel ell com no es keixa, anem cap a la jaima a comentar la jugada, toni, lluis acaban d,arribar, els altres 2 fa un ratet ke i son, jaume encara no arribat i josep tampoc, el comentari es general ahi en josep amb akesta calor....... el avi (jaume) no ens preocupa el tio va tenir la seva pajara en la primera etapa i tots sabem ke tirara endevant, al cap d,una hora arriba, ke cabron!!!!! va freskisim es el meu idol, en josep arriba de nits.... tots ja hem sopat i pobret aribat reventat 11h i diu ke l,han tingut ke asistir, es molt pesimista per dema, el 82 son molts...li demanen si vol ke li fem alguna cosa de menjar, el recuperation???? ens mira amb cara de cansat, fet pols i ens diu:
-primer amb liare un cigarret, mal e guanyat despres ja veurem......
18 abr 2010
MDS (capitol3)
doncs si amics, com akell film ke sempre fan per nadal, tot es torna a repetir, el YALA,YALA ja en han deixat amb pilota picada i si son les 6 del mati,la nit a sigut curta i com no amb vent, aki menjas sorra a totas hores, pero intentas descansar el maxim posible.
M´agrada esta actiu desde la primera hora i enseguida un bot i a preparar els estris per la cursa,per sort a primera hora fa bona temperatura, la roba termica de moment no a sortit de la motxilla.50 grams de muesli i l,hornet calentan l,aigua per el capuchino, pero abans la rutina,es la rutina visita al wc, apunt escatologic, s´ha de anar molt amb compte amb la textura i color del cagarro en si, si la cosa va dura i de bon color endevant sino "fortasec" (e vist gent patir de valent per descomposicio).
Despres d,esmorçar, a vestir i guardar el material a la motxilla, colloons encara pesa!!! avui amb toca anar a buscar l,aigua a mi per els companys,crema de cacao als llavis i a fer cua, el toni, jaume, lluis i companyia ja estan preparats, oscar li costa de entrar l,esmorçar, diu ke menjara en carrera(aket apunt sera importan duran l,etapa), el ruben com sempre es l,anima riaalera de la jaima 56.
Ja estem al calaix, comença la segona etapa: khermou/jebel el otfal-35,5km, sonan els ac/dc es curios perke aixo sea un ritual de cada etapa,el patrick a dalt del jeep, els cumpleanys, la musica, les pasadas dels helicopteres.... pero amics es igual de emocionan ke el 1 dia, aahhhhhh!!!! abans de sortir 2 pastillas de sal, a partir d,ara no m,oblidare amb la vida, cada horeta 2.
3,2,1..go!!!!!! en plantejo l,etapa molt diferent a la 1 a partir d,ara anire sol i si amb trobo algun company, farem uns km junts i sino a tira solet i a gaudir, a sigut la tonica dels meus entrenos es una cosa ke no hem sap greu,el 1cp esta al km11,4i la veritat ke con ke vaig molt comoda arribo facilment, parada per carregar bidons i endevant, de sortida amb trobo al lluis i al toni, fem uns km junts i despres cadascu a la seva, fa calor pregunto a un jeep kina temperatura fa i amb diu 46 graus i subiendo, el paisatge avui es molta pedra, amb bastan desnivell i poca duna, xino, xano km 20,3 segon pc, barrita i 4 figues, omplim bidons i seguim, abans de sortir kina es la meva sorpresa, en giovanni!!!! un italia ke ben fer la formentera to run, abraçada 2 petons i sortim junts, fem 4 fotos i a bon ritme, xerran,xerrran,pasem per un osasis!!!! ke pulit es impresionant com en mig de res existeixan akets llags amb akestas palmeras tan pulidas, un anglesos casi amb pilotes s,ho stan pasan pipa, nos no aturem i makina cap el cp3, en giovanni es la 3 vegada ke fa sables, la seva experiencia m,ajudara, es un tio simpatic i el bombardejo a preguntas... coño el cp3!!!!!! km 28,8, el giovanni en dona un consell ke seria clau per la etapa, amb diu ke reposi un poc mes de lo habitual, faltan 6 km???? li dic jo, efectivament respon ell, pero amb un desnivell bestial de dunas i pedras, trigaras si vas be aproximadament una hora llarga..... aket tio esta borratxo????? penso jo... pero la experienciaes un grau, amb trec la motxilla estiro els osos, menjo, hidrato i en aket moment entran el lluis i el toni, els hi dono el mateix consell i tiro capa la linea de meta.
Faig un km i collons ke es aixo, mikakus no e vist res igual, una filera de gent i una pujada de pedras, convinat amb sorra de dreta a eskerra, deu meu toca esta concentrat i cap amunt,la motxilla pesa el doble, començo a pujar i kina es la meva sorpresa, estirat a terra veig a l,oscar a peu de pujada en un repla, esta fora de si no pot mes a petat, intento animar-lo dir-li ke endevant ke amb kedo amb ell i kuan pugui pujem, ell diu ke tiri i kuan arribi a dalt avisi algu de la organitçacio ( es collonut, aki començo a descobrir el verdader sables, lo pulida i poc agraida ke es akesta cursa, un mal esmorçar, una mala hidratacio, un peus fotuts i estas fora....) li dic ke ok, el veig molt enfonsat i amb un mini atac de panic, segueixo pujant, costa un ou i part del,altre pero a mitja pujada miro cap a dalt i veig a las mevas fillas, a dalt de tot darrera d,una pedra ke amb saludan amb la ma, apreto las dents i cap a dalt, un cop a dalt, espero 2 minuts agafo aire i parlo amb el tio de l,organitçacio,o e conseguit e pujat, no tinc forçes ni per fer fotos, una llastima, el tio baixa cagan llets, jo començo a baixa per un torren espero ke darrera d,ell estigui la arribada..... acaba el torren i 2km de dunas de regal les corro les disfruto i arribo...... ja tinc la 2 etapa a la butxaca......
Cua per l,aigua( aki es fa cua per tot) a la cua trobo el toni i el lluis i comentem lo del oscar els tambe l,han vist tinc un somriure a la cara estic conten per la etapa, pero preocupat per l,oscar, de anada cap a la jaima trobem al josef, ke comenta ke amb totes les sevas participacions de sables, era la etapa mes dura ke havia fet, mikakus jo i soc!!!!!.
Els 3 anem cap a la jaima, ruben i extranjero ja han arribat(vaya 2 makinas) comentem lo del oscar i flipan, jo començo la meva rutina, 1,5l d,aigua 3 sobres de recuperation, trata las ampollas,toallitas per fer-me net, aplicar crema, 50g de parmesa, el pernil..... ( aixo sera el pa de cada dia) i espera els altres.....
Al las 3 horas i abans de sopar sortim a fer la volteta de rigor, a mira la clasificacio, estira les cames, pero inconsienment tots tenim la ment pensan amb l,oscar, estara encara en cursa???? aura plegat?????? kina sorpresa!!!!!el veiem arribar, molt deteriorat i amb la cara destroçada, ens veu i crida ajudeume!!! amb u fil de veu, anem correns cap a ell no es pot aguanar ni en peu pobre, li treiem la motxilla, anem a per la seva aigua i entre 2 l,acompanyem a la jaima, parla molt a poc a poc explica ke a sigut el pitjor ke li a pasat a la vida, li recomanem ke menji i descansi, haviam si dema pot sortir, la veritat ke no donem ni un duro per ell, pero kins collons el tio despres de vomitat 3 vegades i de pasaro fatal arribat!!!!!!l,altre front ke preocupa es el josep, ell la fa caminan amb pals com el jaume, pero no la prepaprat gaire i ja a la primera etapa va patir molt, (akesta segona va trigar 9h), en cambi el jaume 66 anys i el tio amb el pals kin fenomeno!!!! mikakus l´esperit de sables ens comença a envoltar als de la 56......
seguira........
M´agrada esta actiu desde la primera hora i enseguida un bot i a preparar els estris per la cursa,per sort a primera hora fa bona temperatura, la roba termica de moment no a sortit de la motxilla.50 grams de muesli i l,hornet calentan l,aigua per el capuchino, pero abans la rutina,es la rutina visita al wc, apunt escatologic, s´ha de anar molt amb compte amb la textura i color del cagarro en si, si la cosa va dura i de bon color endevant sino "fortasec" (e vist gent patir de valent per descomposicio).
Despres d,esmorçar, a vestir i guardar el material a la motxilla, colloons encara pesa!!! avui amb toca anar a buscar l,aigua a mi per els companys,crema de cacao als llavis i a fer cua, el toni, jaume, lluis i companyia ja estan preparats, oscar li costa de entrar l,esmorçar, diu ke menjara en carrera(aket apunt sera importan duran l,etapa), el ruben com sempre es l,anima riaalera de la jaima 56.
Ja estem al calaix, comença la segona etapa: khermou/jebel el otfal-35,5km, sonan els ac/dc es curios perke aixo sea un ritual de cada etapa,el patrick a dalt del jeep, els cumpleanys, la musica, les pasadas dels helicopteres.... pero amics es igual de emocionan ke el 1 dia, aahhhhhh!!!! abans de sortir 2 pastillas de sal, a partir d,ara no m,oblidare amb la vida, cada horeta 2.
3,2,1..go!!!!!! en plantejo l,etapa molt diferent a la 1 a partir d,ara anire sol i si amb trobo algun company, farem uns km junts i sino a tira solet i a gaudir, a sigut la tonica dels meus entrenos es una cosa ke no hem sap greu,el 1cp esta al km11,4i la veritat ke con ke vaig molt comoda arribo facilment, parada per carregar bidons i endevant, de sortida amb trobo al lluis i al toni, fem uns km junts i despres cadascu a la seva, fa calor pregunto a un jeep kina temperatura fa i amb diu 46 graus i subiendo, el paisatge avui es molta pedra, amb bastan desnivell i poca duna, xino, xano km 20,3 segon pc, barrita i 4 figues, omplim bidons i seguim, abans de sortir kina es la meva sorpresa, en giovanni!!!! un italia ke ben fer la formentera to run, abraçada 2 petons i sortim junts, fem 4 fotos i a bon ritme, xerran,xerrran,pasem per un osasis!!!! ke pulit es impresionant com en mig de res existeixan akets llags amb akestas palmeras tan pulidas, un anglesos casi amb pilotes s,ho stan pasan pipa, nos no aturem i makina cap el cp3, en giovanni es la 3 vegada ke fa sables, la seva experiencia m,ajudara, es un tio simpatic i el bombardejo a preguntas... coño el cp3!!!!!! km 28,8, el giovanni en dona un consell ke seria clau per la etapa, amb diu ke reposi un poc mes de lo habitual, faltan 6 km???? li dic jo, efectivament respon ell, pero amb un desnivell bestial de dunas i pedras, trigaras si vas be aproximadament una hora llarga..... aket tio esta borratxo????? penso jo... pero la experienciaes un grau, amb trec la motxilla estiro els osos, menjo, hidrato i en aket moment entran el lluis i el toni, els hi dono el mateix consell i tiro capa la linea de meta.
Faig un km i collons ke es aixo, mikakus no e vist res igual, una filera de gent i una pujada de pedras, convinat amb sorra de dreta a eskerra, deu meu toca esta concentrat i cap amunt,la motxilla pesa el doble, començo a pujar i kina es la meva sorpresa, estirat a terra veig a l,oscar a peu de pujada en un repla, esta fora de si no pot mes a petat, intento animar-lo dir-li ke endevant ke amb kedo amb ell i kuan pugui pujem, ell diu ke tiri i kuan arribi a dalt avisi algu de la organitçacio ( es collonut, aki començo a descobrir el verdader sables, lo pulida i poc agraida ke es akesta cursa, un mal esmorçar, una mala hidratacio, un peus fotuts i estas fora....) li dic ke ok, el veig molt enfonsat i amb un mini atac de panic, segueixo pujant, costa un ou i part del,altre pero a mitja pujada miro cap a dalt i veig a las mevas fillas, a dalt de tot darrera d,una pedra ke amb saludan amb la ma, apreto las dents i cap a dalt, un cop a dalt, espero 2 minuts agafo aire i parlo amb el tio de l,organitçacio,o e conseguit e pujat, no tinc forçes ni per fer fotos, una llastima, el tio baixa cagan llets, jo començo a baixa per un torren espero ke darrera d,ell estigui la arribada..... acaba el torren i 2km de dunas de regal les corro les disfruto i arribo...... ja tinc la 2 etapa a la butxaca......
Cua per l,aigua( aki es fa cua per tot) a la cua trobo el toni i el lluis i comentem lo del oscar els tambe l,han vist tinc un somriure a la cara estic conten per la etapa, pero preocupat per l,oscar, de anada cap a la jaima trobem al josef, ke comenta ke amb totes les sevas participacions de sables, era la etapa mes dura ke havia fet, mikakus jo i soc!!!!!.
Els 3 anem cap a la jaima, ruben i extranjero ja han arribat(vaya 2 makinas) comentem lo del oscar i flipan, jo començo la meva rutina, 1,5l d,aigua 3 sobres de recuperation, trata las ampollas,toallitas per fer-me net, aplicar crema, 50g de parmesa, el pernil..... ( aixo sera el pa de cada dia) i espera els altres.....
Al las 3 horas i abans de sopar sortim a fer la volteta de rigor, a mira la clasificacio, estira les cames, pero inconsienment tots tenim la ment pensan amb l,oscar, estara encara en cursa???? aura plegat?????? kina sorpresa!!!!!el veiem arribar, molt deteriorat i amb la cara destroçada, ens veu i crida ajudeume!!! amb u fil de veu, anem correns cap a ell no es pot aguanar ni en peu pobre, li treiem la motxilla, anem a per la seva aigua i entre 2 l,acompanyem a la jaima, parla molt a poc a poc explica ke a sigut el pitjor ke li a pasat a la vida, li recomanem ke menji i descansi, haviam si dema pot sortir, la veritat ke no donem ni un duro per ell, pero kins collons el tio despres de vomitat 3 vegades i de pasaro fatal arribat!!!!!!l,altre front ke preocupa es el josep, ell la fa caminan amb pals com el jaume, pero no la prepaprat gaire i ja a la primera etapa va patir molt, (akesta segona va trigar 9h), en cambi el jaume 66 anys i el tio amb el pals kin fenomeno!!!! mikakus l´esperit de sables ens comença a envoltar als de la 56......
15 abr 2010
MDS (2 capitol)
La primera etapa: 29km de IRHS/KHERMOU.
I alli estic en el calaix amb 1000 i pico personas mes de 46 nacionalitats diferents, molt emocionat pensan amb entrenos, familiars i tot l,esforç acumulat per haver arribat fins akella primera sortida i amb ganes de fer el ke m,apasiona corre, el patrick director de cursa puja dalt del land rover i es disposa a fer el briffing de la cursa, despres els cumpleanys de el ki toca i 3,2,1 comença la marato de sables, sortim escoltan com no els mitics AC/DC, la sortida es amb bloc i un helicopter ens fot una pasada a ran de cap ke et possa la "gallina de piel"........
fins el 1cp( controls obligatoris) tenim 13km i alla ens donaran 1´5l d´aigua, vaig amb el ruben i l,extranjero companys de jaima, la veritat a un ritme fort, els km passan i arribem al cp, estic un pel marejat, sera l,emocio, el ritme???? als 3minuts arriban el toni i el lluis, no stic gaire fi, menjo alguna cosa i traguet d,aigua, el ruben i l,extranjero diuen de partir, jo prefereixo espera un ratet sortire amb el toni i el lluis, de repent gonoll dret en terra, li dic el lluis ke estic fatal, ell home experimentat i montanyer, amb diu: t´has pres les pastillas de sal????? collons he pagat la novetada, no, el tio amb dona 2 tot i fotenma una marascuda bronca, cap dins amb 2 figues, els 3 minuts estic de conya, kin ensurt!!!! la resta de etapa segueix amb normalitat als 12km 2 cp i a 4 mes o menys l,arribada, akesta primera errada en marcaria molt la meva MDS, las pastillas de sal a partir d´akell moment 2 cada hora..... pillo l,aigua a l,arribada 4,5l i amb disposo anar cap a la haima a comentar la 1 etapa, en arribat tots menys 3, en lluis en pregunta per l,ensurt i amb torna a renyar, li dono les gracias i li dic ke l,estimo molt..... 1,5l d,aigua amb 3 sobres de recuperation, 50grms de parmesano, 150grms de pernil,cura els peus, tovallitas per netejar les cames i els baixos i crema d,arnica amb un petit masatge..... a descansar son mes o menys les 16,30h, a les 19h soparem, el primer liofilitçat: pollo al curry i despres a las 20h a dormir...... dema el YALA, YALA a las 6h no tindran pietat, començara la 2 ETAPA DE SABLES.......
13 abr 2010
MDS ( 1capitol)
BONA NIT MIKAKUS,per fi a casa i com a finisher de la marato des sables, m´agradaria explicar akesta magnifica aventura ke he viscut, aventura, repta, cursa..... a hores d,ara encara no ser ven be com definirla , be potser el ke mes se li acosta es akella magnifica frase ke va dir el gran jordi agueso"esa maldita carrera de locos".
Abans de res una vegada mes us vui agrair tot el suport i l,ajuda ke meu donat, en els moments mes dificils sempre un de vosaltres estabeu darrera,al costat, davant donan suport, una vegada mes gracias, us estimo a tots i en especial vui anomenar una persona le kual en tot moment e portat dintre el meu cap i el meu cor el nostre luigi, primo no podran con nosotros, gracias, as sido mi corredor invisible, este reto es tuyo y lo sabes.
En fi,s´acosta el dia toca agafo els trastos i cap al port, comença la MDS, aeroport i cap a madrid, arribo a l,hora en punt i espero una mica mes d,un hora a les 22,45 arriban els ki seran els meus companys de jaima, el lluis, jaume, extranjero, toni, josep,oscar i ruben, es tard manjem un entrepa a l,aeroport i cap l,hotel, jo comparteixo habitacio amb el ruben,despres de parlar un ratet a dormir, dema a las 9h hem de estar a barajas un altre vegada, arriba tota la delegacio española i tots cap el marroc.
A les 9h en punt tos a la cua per embarcar, son de akells moments ke el teu cos sembla un cocktail, mitad nervis, felicita... miras a tothom i pensas collons aket kin fisic segur ke tira molt,mira aket kina bossa dur,la meva es mes gran........ despres de tramits aduaners tots al avio, proxim desti EL DESERT......
Arribem, la primera impresio es de molta calor, kin paisatge, kins colors, impresionant, mes tramits, autocar i cap el campament, despres de 2h arribem, kina pasada!!!!! mogollon de jaimas totas iguals amb cercle,la delegacio española ens donan de la 50 a la 60, ens asignan la numero 56, dos dias de tramits, comprobar credencials, materials,certificats medics i començara la MDS!!!!!!!!.
seguira............
Abans de res una vegada mes us vui agrair tot el suport i l,ajuda ke meu donat, en els moments mes dificils sempre un de vosaltres estabeu darrera,al costat, davant donan suport, una vegada mes gracias, us estimo a tots i en especial vui anomenar una persona le kual en tot moment e portat dintre el meu cap i el meu cor el nostre luigi, primo no podran con nosotros, gracias, as sido mi corredor invisible, este reto es tuyo y lo sabes.
En fi,s´acosta el dia toca agafo els trastos i cap al port, comença la MDS, aeroport i cap a madrid, arribo a l,hora en punt i espero una mica mes d,un hora a les 22,45 arriban els ki seran els meus companys de jaima, el lluis, jaume, extranjero, toni, josep,oscar i ruben, es tard manjem un entrepa a l,aeroport i cap l,hotel, jo comparteixo habitacio amb el ruben,despres de parlar un ratet a dormir, dema a las 9h hem de estar a barajas un altre vegada, arriba tota la delegacio española i tots cap el marroc.
A les 9h en punt tos a la cua per embarcar, son de akells moments ke el teu cos sembla un cocktail, mitad nervis, felicita... miras a tothom i pensas collons aket kin fisic segur ke tira molt,mira aket kina bossa dur,la meva es mes gran........ despres de tramits aduaners tots al avio, proxim desti EL DESERT......
seguira............
8 abr 2010
4ª ETAPA MDS DE LA SARGANTANA: FINISHER!!!
Aquest es el temps que ha necessitat en Mohamed Dani per acabar la mes llarga del dia d'avui de 83km
per les dunes del desert.
AQUEST TIU L'ACABA!!!
7 abr 2010
LA SARGANTANA BLAVA DE FORMENTERA HA CANVIAT DE SORRA.
MDS: MARATÓ DES SABLES.
La nostra felicitació a aquest Mikaku de FORMENTERA, en Dani Sargantana que ha volat a terres africanes i fa tres dies i quasi mig que esta corrent la cursa del Sáhara.
Ha dia d'avui ja podem dir que es un dels sobreviscuts en aquesta tant dura prova.
Avui m'ha trucat la nostre amiga, la seva costella, fisioterapeuta, entrenadora psicológica, recuperadora moral i a la vegada la seva millor crítica, la Eva i m'ha dit que ahir va poguer parlar amb ell i en resum:
ESTA PLETORIC DE MORAL I FORÇA INTERNA.
Desprès de corra els primers 25km del primer dia, els 30km del segon i els 35km del tercer (+ o -) i la moral estava plena per afrontar els 85km d'avui que a hores d'ara potser ja ha acabat o estarà a punt d'acabar, si Déu vol.
Estic segur que aquest tros d'espartà quan hagi acabat tot el periple sera capaç de exclamar:
JA S'HA ACABAT???....JA TA????.
Be Sargantana per la fita que estas a punt d'aconseguir i només dir-te una cosa:
FELICITATS, DES DE AQUI TOTS ESTEM AMB TU MIKAKU!!!!!!.
Després de tot espero tenir el llibre que escriuràs un cop acabis tot el que t'hagis proposat, signat amb una dedicatoria, germanet.
La nostra felicitació a aquest Mikaku de FORMENTERA, en Dani Sargantana que ha volat a terres africanes i fa tres dies i quasi mig que esta corrent la cursa del Sáhara.
Ha dia d'avui ja podem dir que es un dels sobreviscuts en aquesta tant dura prova.
Avui m'ha trucat la nostre amiga, la seva costella, fisioterapeuta, entrenadora psicológica, recuperadora moral i a la vegada la seva millor crítica, la Eva i m'ha dit que ahir va poguer parlar amb ell i en resum:
ESTA PLETORIC DE MORAL I FORÇA INTERNA.
Desprès de corra els primers 25km del primer dia, els 30km del segon i els 35km del tercer (+ o -) i la moral estava plena per afrontar els 85km d'avui que a hores d'ara potser ja ha acabat o estarà a punt d'acabar, si Déu vol.
Estic segur que aquest tros d'espartà quan hagi acabat tot el periple sera capaç de exclamar:
JA S'HA ACABAT???....JA TA????.
Be Sargantana per la fita que estas a punt d'aconseguir i només dir-te una cosa:
FELICITATS, DES DE AQUI TOTS ESTEM AMB TU MIKAKU!!!!!!.
Després de tot espero tenir el llibre que escriuràs un cop acabis tot el que t'hagis proposat, signat amb una dedicatoria, germanet.
20 mar 2010
9 mar 2010
.JPG)
28 feb 2010
"AVÍS ALS MIKAKUS CICLISTES"!!!
Mikakus, us fem saber en Luiggi Mercx i jo que ens estem preparant la temporada amb l'Sport Ciclista Betulo, per quan els tomàquets que heu de fer la marató agafeu la bici i sabreu el que es bó. (L'esmorzar)
Al Luiggi li ha vingut l'equip Astaná i ja el vol fitxar, per lo que us aconsello que com a minim feu rodillo i us serà mes lleu.
Semblareu el grup de les "Daisy's".
Avui us puc dir que anavem a 33km/h amb un vent de cara que semblava que estiguèssim a prop de Amsterdam i per cert els dos Mikakus anavem tirant del grup,... bé, de fet era en Lluís.
US ESTEM ESPERANT TOMÁQUETS!!!
Es gall.
26 feb 2010
SEMPRE US DUC AL MEU COR
estimats mikakus, aixo tenia ke ser una sorpresa per la marato de barna, l,unic ke ho sap es el jaume, pero m,ho han donat avui i no puc esperar,aki teniu la roba ke dure a sables.....
20 feb 2010
Haveu vist al "Sargantana Stenton"?
Esteu veient a la única e inigualable :
SARGANTANA BLAVA QUE PREN ES SOL A S'ARENA AMB UNA GORRA "STENTON"!!!.
"Es gra d'arena".
18 feb 2010
JA LA TENIM AKI......
MIKAKUS!!!!! aket es el cartell oficial de la cursa, com podeu comprovar els mikakus i som presents...
ke ala us encamini als vostres objectius.......
16 feb 2010
ÀNIMO CRACK!!!
EN AQUESTA ÚLTIMA MITJA, EN EL SEU TEST IMPORTANT DE CARA LA MARATÓ, EL CRACK DELS MIKAKUS, EN PAOLO, HA PATIT UNA LESIÓ DE SOBRECÀRREGA EN EL TENSOR DE LA FASCIA LATA, LESIÓ MOLT DOLOROSA I QUE NO EL VA PERMETRE ESTAR EN EL SEU MILLOR NIVELL. HAURÀ D'ESTAR 2 SETMANES K.O.
DES D'AQUI UN DESITG DE QUE ET RECUPERIS LO MILLOR POSSIBLE I A LA MARATÓ A TOPE.
"EL DOLOR ES MOMENTANEO, LA VICTORIA ES PARA SIEMPRE."
JOSH
DES D'AQUI UN DESITG DE QUE ET RECUPERIS LO MILLOR POSSIBLE I A LA MARATÓ A TOPE.
"EL DOLOR ES MOMENTANEO, LA VICTORIA ES PARA SIEMPRE."
JOSH
15 feb 2010
RETORNANT AL CICLISME.
Hola Mikakus:
Diumenge passat, ahir, vaig tenir el plaer de sortir amb el nostre amic Lluís a fer una passeijada en bicicleta.
Tinc de reconeixer que en els primers moments de la sortida, no em trobava, estava acollonit, tremolòs, sencillament nerviós perdut.
Son quasi dotze anys de no tocar una "burra" i a sobre vaig triar el dia menys adient, fred, humit, ens va nevar, però jo ahir estrenava la meva Pinarello!!!, com em dic Xavi, doncs ja feia des de el dia de Reis que la somiava i no podia res mes que tocar-la i deixar-la un altre cop.
Varem anar fins a Sant Cebriá de Vallalta, que per cert, per ser el primer dia s'em va fer llarg d'anada, però un cop varem esmorçar la tornada ja va ser un altre cosa.
80km
Vem fer la sortida amb el Sport Ciclista Betulo, del que soc soci des de el primer dia que vaig anar amb bici i en Luiggi us pot donar fe que es un altre manera de fer ciclisme, en grup.
Espero que no t'aburrisis company, gràcies per acompanyar-me!!.
Se que encara no estic rodat, però en quan em posi el cul en condicions normals, ...triatletes...:
tremoleu!!
UNA COSA:
FALTEN DOS MIKAKUS PER TENIR BICI, A VEURE QUE ESPEREU!!
Pep, no m'agrada,...no m'agrada...deixar-te al Circol sol i anar-me'n amb bici!!!!!
Xavi
"El farolillo rojo"
Nou runner!!!
Mikakus, avui us presento un runner amb un futur súper prometedor:
En TOMÁS, el fillet de la Myriam.
Salut Mikaket.
Xavi
En TOMÁS, el fillet de la Myriam.
Salut Mikaket.
Xavi
Mitja Barcelona
Temps de cursa:
Pep 1:42:21
Jaume 1:37:48
Ferran 1:54:35
Hector 1:33:43
Paulo 1:24:15
Josh 1:24:42
13 feb 2010
10 feb 2010
SEGUIM SENT MIKAKUS.
Si Luigi, seguim sent Mikakus, uns amb la bici nova, per passeijar o per fer triatlons, altres sense, altres nadant kms, altres no, però seguim correns tots com sempre, uns amb objectius de competició personal i altres correm per simple fet de disfrutar de la mutua companyia i perquè no, de sentir el pique sa que ens proporciona aquesta anima de nens il·lussionats que no ens abandona mai.
Aquesta il·lusió de nens que portem a sobre es lo millor del nostre genere i que l'altre no arriba a entendre mai,... si no es la dona d'un Mikaku.
Estic content de que tu hagis sigut el que hagis obert la pagina del 2010, doncs demostres ser el rei de les ones i el rei de la nostre xarxa bloguera, que potser que per culpa dels facebookistes i dels twuiterians s'hagi mitg abandonat i que gràcies al nostre tuareg, la sargantana blava, ens hagi motivat.
Serveigi aquestes ratlles per donar una empenta als dos tomaquets que encara no tenen bici, perquè s'animin a tenir-ne una d'una vegada, doncs la meva Pinarello no es mountantbike, ni tant sols de carretera, sino que es una bicicleta especialitzada en anar per carretera+portar-me a fer parades i fonda per esmorzar junt amb els que amb mi vinguin.
Un aclariment:
Aquest diumenge varem fer la mitja de Granollers i haig de fer saber que vaig acompanyar a un primerenc a la seva primera mitja, us presento al Rafel Gomez, amic meu i que va patir de valent en els quatre kilometres finals, però la va acabar en menys de dues hores.
ENHORABONA RAFEL!!!. ARA A PER PRAGA!!!.
SALUT A TOTS.
Xavi.
Aquesta il·lusió de nens que portem a sobre es lo millor del nostre genere i que l'altre no arriba a entendre mai,... si no es la dona d'un Mikaku.
Estic content de que tu hagis sigut el que hagis obert la pagina del 2010, doncs demostres ser el rei de les ones i el rei de la nostre xarxa bloguera, que potser que per culpa dels facebookistes i dels twuiterians s'hagi mitg abandonat i que gràcies al nostre tuareg, la sargantana blava, ens hagi motivat.
Serveigi aquestes ratlles per donar una empenta als dos tomaquets que encara no tenen bici, perquè s'animin a tenir-ne una d'una vegada, doncs la meva Pinarello no es mountantbike, ni tant sols de carretera, sino que es una bicicleta especialitzada en anar per carretera+portar-me a fer parades i fonda per esmorzar junt amb els que amb mi vinguin.
Un aclariment:
Aquest diumenge varem fer la mitja de Granollers i haig de fer saber que vaig acompanyar a un primerenc a la seva primera mitja, us presento al Rafel Gomez, amic meu i que va patir de valent en els quatre kilometres finals, però la va acabar en menys de dues hores.
ENHORABONA RAFEL!!!. ARA A PER PRAGA!!!.
SALUT A TOTS.
Xavi.
8 feb 2010
Tornem a la feina
Que hi ha algú?
Despres de moooolt de temps en total inactivitat, m'agradaria donar-li "vidilla"al nostre espai.
Suposso que el fet de no tenir actualment cap objectiu, a curt i llarg plaç, i no entrenar amb la freqüència necessària fan que, sense donar-me'n conte,deixi el blog de banda i això no pot ser!
Crec, que ara em crescut com a grup, amb noves incorporacions, tant personals com en la participació en noves disciplines, és el moment que tenim més experiéncies per explicar i això es te que veure reflexat en el blog.
Espero que i desitjo que tothom i digui la seva.
amb bici, nadant o corrent continuem sent els mikakus!
Luigi
Despres de moooolt de temps en total inactivitat, m'agradaria donar-li "vidilla"al nostre espai.
Suposso que el fet de no tenir actualment cap objectiu, a curt i llarg plaç, i no entrenar amb la freqüència necessària fan que, sense donar-me'n conte,deixi el blog de banda i això no pot ser!
Crec, que ara em crescut com a grup, amb noves incorporacions, tant personals com en la participació en noves disciplines, és el moment que tenim més experiéncies per explicar i això es te que veure reflexat en el blog.
Espero que i desitjo que tothom i digui la seva.
amb bici, nadant o corrent continuem sent els mikakus!
Luigi
7 feb 2010
MITJA GRANOLLERS
Temps de cursa-molt be nois!
Jaume 1:36:31
Xavi 1:58:23
Pep 1:46:31
Ignasi 1:51:58
Josh 1:23:55
Albert 1:41:32
Ferran 1:55:25
Jaume 1:36:31
Xavi 1:58:23
Pep 1:46:31
Ignasi 1:51:58
Josh 1:23:55
Albert 1:41:32
Ferran 1:55:25
4 dic 2009
1 dic 2009
24 nov 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
