15-jul-2009
IRONMAN DE ZURICH 1.08.2010
les il·lusions es converteixen en objectius, d'aqui 12 mesos intentaré acabar ironman de suissa, amb la companyia de l'hector i espero que la d'en Jaume. Ja estem inscrits.
13-jul-2009
CURSA FESTA MAJOR SANT RAFAEL DEL RIU 2009
En la cursa del poble de la provincia de castelló, a on fa 4 anys vaig quedar últim, ahir diumenge , vaig treure'm l'espina quedant en tercera posició, particularment fa ilusió aconseguir podi, però degut a la participació molt pobre 17 participants , hauria d'haver guanyat, doncs a Berlin de 60.000 vaig quedar el 1300 de manera que ahir havia de guanyar però no.. sempre hi ha algu que corre més. cursa de 5, 5km 5 voltes al poble, a les 11 del matí, i a un ritme fortissim, temps total 19'57. La resta, doncs res, celebrar la primera copa com a corredor, i comentar l'anècdota jajaja. MIKAKUS per a tot arreu.
03-jul-2009
IRONMAN DE NIÇA 2009
Qui m’havia de dir, ara fa 11 mesos, quan vaig fer el meu primer triatló, el
super-sprint de Barcelona, que seria Finisher d’un IRONMAN !!!!!
Quan t’envoltes de malalts del esport corres aquests riscs. Parles amb un,
parles amb l’altre, i al final el que et sembla que es una animalada s’acaba
convertint en algo mes proper, fins que et marques el màxim repte: un
IRONMAN.
I
a partir d’aquí la cosa es complica, perquè comences a entrenar, i a entrenar, i
a entrenar, i cada cop tens menys temps per res que no sigui entrenar. Com
vaig llegir en algun lloc, la vida d’un Ironman es resumeix en 5 paraules: swim,
bike, run, eat, sleep.
Be, de fet la meva historia comença fa 10 mesos quan em decideixo a
participar a la Half Challenge. Compro la primera bici (que vaig canviar al cap
de 2 mesos) i començo a seguir els entrenaments del J.R.Callén (Joserra).
Aquí es on comença la meva disciplina de triatleta, ja que haig de nedar 3 dies
per setmana, a fer dies amb 2 sessions i a completar 8-10 entrenaments
setmanals.
També, i perquè es un clàssic, combino aquests entrenaments amb la
preparació de la Marató de Barcelona (amb Victor GO!), que els Mikakus hem
corregut de manera continuada les darreres 4 edicions.
Un cop passada la marató, em centro únicament en preparar la Half, però com
que aquest “gusanillo” t’entra i no para, començo a preguntar-m
e si seria capaç
de fer un Ironman complert. Vaig movent diferents fils, fins que aconsegueixo
que algú em faci gestions serioses a Nice, on les inscripcions fa temps que
estan tancades.
Entre tant, fem la gran sortida amb els Trisidents a Llança, i allà obro els ulls i
em dic a mi mateix que no estic preparat per fer un Ironman, perquè desprès
dels 150 km no vaig ser capaç de corre ni 30 minuts. Així que de tornada a
Badalona resava per que les meves gestions per NICE no es consolidessin.
Dons al dia següent, ja tenia la confirmació de la meva inscripció, i el primer
que vaig pensar va ser: “quina putada”. Em va fer mes por, que il·lusió, però ja
no podia fer marxa enrere.
Desprès de fer la Half amb un temps acceptable (5:10), una setmaneta de
descans i comença’n les setmanes de càrrega forta d’entrenaments en totes les
disciplines, que culminen amb un mini stage de 2 dies a Puigcerdà, on
bàsicament el que fem es 2 tirades fortes amb bici.
Dues setmanes mes de baixada d’entrenaments i arriba el gran dia.
El divendres 26 de juny marxem amb la Rosa i les tres nenes cap a Nice. Per la
tarda primera visita a la Expo, on tinc la sort de poder parlar una estona amb el
Marcel Zamora (aquest si que es un Crack !!) .
Una mica mes tard 30 minuts de carrera pel passeig on es disputarà la marató.
Per la nit assistim al protocol·lari sopar de la pasta i a dormir aviat, perquè per
acostumar el cos dissabte em despertaré a les 6 del matí.
Divendres 27 em llevo, esmorzo cereals, i anem amb la Rosa al punt de sortida
de la natació per el primer entreno a l’aigua. Son les 7 del matí i desenes de
triatletes ens trobem a la platja per fer el mateix. Les boies de la cursa no estan
posades però segueixo a d’altres companys que neden fins unes boies que
estan a uns 400-500 metres.
Començo a nedar, però quan ja porto una bona estona i no arribo a la boia,
decideixo tornar. Com el vent era de terra, la corrent anava cap a dins i
m’ajudava, però quan torno i la noto que em costa mes nedar, m’entra un
agobio que m’obliga a nedar d’esquenes i intentar pensar en altre
s coses,
perquè no m’agrada la sensació d’estar allà dins jo sol, envoltat de tant de mar.
El problema es que el dia de la cursa les boies estaran a 1200 metres de la
platja, i a mi no se’m pasaria mai pel cap sortir desde la platja i anar nedant
1200 metres cap dins, oi??
En fi, surto de l’aigua, comento la jugada amb la Rosa, i torno a nedar en
direcció a les boies 2 o 3 cops mes per perdre la por.
Em falta nomes provar la bici, que el meu amic Josh, m’ha portat amablement
desde Badalona. Faig una sortida pel passeig de 25-30 minuts per comprovar
que tot funciona.
Pel meu numero de dorsal em toca fer el Check-In a les 14:00, així que
preparo les bosses RUN i BIKE i acompanyat de la Rosa i en Josh anem als
impressionants boxes. L’organització es magnifica, i en molt poc temps ja tenim
cada cosa al seu lloc.
A les 19:00 tenim una reunió amb el Joserra per parlar dels detalls de la prova .
I ara nomes falta esperar al tret de sortida.
Son les 4:00 del diumenge 28 de juny. He pogut dormir be. El servei
d’habitacions de l’hotel em porta l’esmorzar que vaig demanar ( un bol d’arròs
blanc, una truita de 2 ous, pa i un yogur). M’ho menjo sense gana, recullo tots
els trastos i a les 5:00 ja som als boxes.
Ja hi ha una moguda important. Tothom amunt i avall. Desitjo sort al Marcel
Zamora i em dirigeixo a la meva bici on em poso el neopreno i faig els darrers
preparatius.
Son les 6:15 i no he tingut temps d’anar a l’aigua a escalfar una mica. Les boies
ja estan al seu lloc. Lluny, però que molt lluny !!.
Seguint les indicacions del Joserra em col·loco a la dreta del tot de la sortida,
em prenc el primer gel, es fa el silenci i per fi la sortida.
Entro caminant a l’aigua per evitar el cops dels mes esverats i començo a fer
les primeres braçades amb el cap fora del aigua per evitar les petades i tota
mena de cops que et poden donar quan es tiren al aigua 2800 triatletes de cop.
Els primers 1000 metres suposo que van ser els mes lents perquè era difícil no
tocar-se en cada braçada. També va ser difícil del 1000 al 1200 i del 1200 al
1400 perquè s’havien de pasar unes boies, i com sempre tothom vol fer el camí
mes curt. Del 1400 al 2400 que es el punt on sortim de l’aigua i tornem a entrar,
ja esta feta la selecció, i mes o menys nedes amb triatletes del teu nivell i per
tant ja no trobes ningú que et vulgui passar per sobre.(47:42)
Els últims 1400 (23:56) son mes tranquils i puc tenir un ritme mes sostingut que
em permet acabar el sector de natació amb un temps total millor del que
esperava.(1:11:38)
Surto del aigua amb l’ajuda dels voluntaris, ja que la platja es de pedres, i em
dirigeixo a fer la primera transició (9:43), que acabarà sent molt lenta, encara
que no vaig tenir la sensació en cap moment de que estava perdent molt de
temps. Vaig tenir una voluntària que em va ajudar en tot moment i quan ja ho
vaig tenir tot, entrego la bossa i vaig a buscar la bici.
Començo el sector de bici amb dues coses al cap. La primera no deixar-me
portar per les ganes de fer-ho be i encara que em passin portar un ritme
regular, sempre pensant que desprès s’ha de fer la marató. I la segona estar
molt pendent de la carretera per no punxar.
El circuit de bici, encara que no l’havia fet, el coneixia per l’informació de la
web i perquè el Joserra unes setmanes abans havia vingut a fer el recorregut
amb uns amics i ens havia passat un informe fantàstic.
En aquest sector curiosament perdo varies posicions respecte a la meva
sortida de l’aigua, però tinc bones sensacions, pujo els 2000 metres de
desnivell a ritmes constants i recupero a les baixades. L’únic incident el tinc en
un avituallament, quan el personatge que porto al davant deixa caure un bidó,
i jo que anava amb una mà al manillar esperant recollir una ampolla d’aigua
amb l’altre, de cop i volta em veig tirat a l’asfalt perquè la roda del davant ha
relliscat amb el seu bidó. M’emprenyo moltíssim perquè per una tonteria com
aquesta te’n pots anar cap a casa si et fas mal o es trenca algo de la bici. Per
sort nomes un cop molt fort al gluti, però continuo.
Penso que l’alimentació en aquest sector va ser molt important per poder
acabar l’Ironman sense “pajaras”. Portava lo habitual, barritas i gels, però
també fruits secs i un “bocata”. Quan vaig acabar l’ascens mes llarg que era de
20 km, i sense baixar de la bici, vaig treure el meu bocata embolicat amb paper
de plata, que aquell mateix matí m’havia preparat la Rosa, i us asseguro que
em va saber a gloria.
Una altre incidència es que em vaig oblidar de posar-me la cinta del pulsòmetre
a la transició, i quan al kilòmetre 25 vull mirar si vaig a les pulsacions correctes
vaig veure que m’havia deixat la cinta a la transició. Per mi va ser un
contratemps important, ja que tots els entrenament els he fet amb pulsòmetre i
el Joserra m’havia marcat la franja de pulsacions en la que m’havia de moure a
la bici i a la marató.
Com a resum, el circuit molt maco i molt variat, difícil per les llargues pujades,
però al final el temps també millor de lo esperat. (6:03:42)
Nova transició, aquest cop mes rapida (6:17) i comença la veritable duresa del
Ironman. Sempre es dura una marató, però quan ja portes a sobre 3,8 km
nedant, 180 km en bici i son les dues de la tarda amb mes de 30 graus de
temperatura, dons fa que el tema es compliqui.
S’han de fer 4 voltes a un circuit de 10,5 km completament pla però sense una
ombra. Mentalment em resulta mes fàcil que si haguéssim fet 42 km per tota la
ciutat. Com sempre les zones mes properes a la línea de meta estan súper
plenes de gent, però a les mes allunyades hi ha molt menys públic, i en
conseqüència la gent camina mes que no pas corre. Em va sorprendre la
quantitat de gent que camina a la marató d’un Ironman.
Com sempre, el Joserra ja m’havia avisat de que els primers kilòmetres aniria
ràpid, però que havia de baixar el ritme perquè desprès es paga. I
efectivament, els primers 5 km havia de frenar perquè sense voler em posava a
5 o per sota de 5 nim/km i m’esforçava per anar sobre els 5:15. Desprès del km
5 lo normal ja es anar per sobre de 5:15 i així completo la primera volta en
56:12 a 5:21 min/km.
Al inici de la segona volta tinc la sort de picar de mans amb el Marcel Zamora
que ja feia la seva entrada a meta. El meu ritme es fa una mica mes lent i per
tant la mitja per km augmenta fins 5:49 completant-la en 1:01:44. En aquesta
volta camino en algun del avituallaments per poder veure aigua, isotònics,
menjar taronges i galetes salades, que desprès de tant de dolç senten súper
bé.
A cada pas per meta veig a la Rosa, al Josh i la Montse donant-me ànims i
preguntant-me que com vaig. Ells han estat un gran suport per a mi durant tota
la cursa.
La tercera volta es la mes dura. Camino a tots el avituallaments i em paro per
estirar el gluti, ja que tinc un fort dolor produït com a conseqüència de la
caiguda en bici. El meu ritme segueix baixant i completo aquesta volta amb
1:11:55 a 6:50 min/km.
Quan començo la quarta volta apareixen les primeres emocions. Començo a
pensar que el primer objectiu, que es ser Finisher es pot complir, però que
també el segon objectiu, baixar de 12 hores, es possible. Si no tardo mes de
1:20 ho hauré aconseguit.
M’ho prenc amb calma, perquè el panorama que vaig veient em fa tenir molt de
respecte a la distància que em falta per completar la marató.
Pel camí em trobo parats o caminant, a varis companys que hem compartit
entrenaments, al Joserra i a algun ex-èlit que les temperatures els hi estant fent
pasar una molt mala estona, i que com a bons competidors que son, tots
acabaran encara que sigui de genolls.
Faig el darrer gir i ja només em queda una línea recta d’algo mes de 5 km per
ser Finisher. He millorat una mica el meu ritme. Quan arribo al penúltim
avituallament prenc una mica d’aigua, perquè ja no m’entra res mes, i em
decideixo a fer els darrers 2 km a bon ritme. Al final aquesta volta la faig en
1:09:26 a 6:33 min/km.
Quan ja em desvio per enfilar el passadís dels Finisher estic súper emocionat.
Al principi em trobo a les meves filles, desprès al Josh, desprès l’animador de
la cursa cridant el meu nom, i just al costat de la línea d’arribada a la Rosa.
Durant aquest tram de uns 100 metres, no paro d’aixecar el braços i de
demostrar la meva satisfacció. Just abans d’entrar em paro per fer un petó a la
Rosa, que esta supercontenta, pujo la rampa i enlloc de creuar, em giro cap al
públic per gaudir d’aquell moment únic.
Quan entro, em posen la medalla, em fan la foto, però en Josh, que li ha caigut
la baba durant tota la cursa, salta la valla, passa per sota de les pancartes, i
apareix a la zona de Finishers amb la samarreta de MIKAKUS per fer-me una
abraçada i fer-nos una foto mítica.
Al final un temps total de 11:50:37, a la general el 962 i el 110 de la meva
categoria.
Quan en Josh marxa de la zona finisher i ens quedem sols, la medalla i jo, les
emocions, els sentiments i l’esforç acumulat fan que em posi a plorar. Quina
contradicció, ja soc un Ironman i lo primer que faig es plorar.
Recullo la meva samarreta de finisher i començo a no sentir-me be. Tremolo,
tinc fred, i em donen una manta tèrmica. Entre el sol i la deshidratació estic una
mica descompensat, però amb una dutxa calenta tot solucionat.
Una de les mes grans satisfaccions que tinc al acabar la cursa es quan em
comuniquen que familiars, amics, Mikakus, Trisidents.... han estat tot el dia
pendents de com m’anava la cursa. Això si que fa il·lusió !
Suposo que faré mes Ironman, però mai serà com el primer.
Hector VENTEO
BIB AGE STATE/COUNTRY PROFESSION
2451 47 BADALONA Castellón ESP Empresario
SWIM BIKE RUN OVERALL RANK DIV.POS.
1:11:38 6:03:42 4:19:17 11:50:37 962 112
LEG DISTANCE PACE RANK DIV.POS.
SWIM SPLIT 1: 2.4 km 2.4 km @ 47:42 1:59/100m
SWIM SPLIT 2: 3.8 km 1.4 km @ 23:56 1:39/100m
TOTAL SWIM 1:11:38 1:53/100m 1017 131
BIKE SPLIT 1: 27.9 km 27.9 km (59:29) 28.14 km/h
BIKE SPLIT 2: 56 km 28.1 km (54:57) 30.68 km/h
BIKE SPLIT 3: 105 km 49 km (59:30) 49.41 km/h
BIKE SPLIT 4: 118.7 km 13.7 km (34:48) 23.62 km/h
BIKE SPLIT 5: 144 km 25.3 km (55:56) 27.14 km/h
BIKE SPLIT 6: 180 km 36 km (46:21) 46.60 km/h
TOTAL BIKE 180 km (6:03:42) 29.69 km/h 1029 123
RUN SPLIT 1: 10.5km 10.5 km (56:12) 5:21/km
RUN SPLIT 2: 21.1km 10.6 km (1:01:44) 5:49/km
RUN SPLIT 3: 31.6km 10.5 km (1:11:55) 6:50/km
RUN SPLIT 4: 42.2km 10.6 km (1:09:26) 6:33/km
TOTAL RUN 42.2 km (4:19:17) 6:08/km 962 112
TRANSITION TIME
T1: SWIM-TO-BIKE 9:43
T2: BIKE-TO-RUN 6:17
super-sprint de Barcelona, que seria Finisher d’un IRONMAN !!!!!
Quan t’envoltes de malalts del esport corres aquests riscs. Parles amb un,
parles amb l’altre, i al final el que et sembla que es una animalada s’acaba
convertint en algo mes proper, fins que et marques el màxim repte: un
IRONMAN.
I
a partir d’aquí la cosa es complica, perquè comences a entrenar, i a entrenar, i
a entrenar, i cada cop tens menys temps per res que no sigui entrenar. Com
vaig llegir en algun lloc, la vida d’un Ironman es resumeix en 5 paraules: swim,
bike, run, eat, sleep.
Be, de fet la meva historia comença fa 10 mesos quan em decideixo a
participar a la Half Challenge. Compro la primera bici (que vaig canviar al cap
de 2 mesos) i començo a seguir els entrenaments del J.R.Callén (Joserra).
Aquí es on comença la meva disciplina de triatleta, ja que haig de nedar 3 dies
per setmana, a fer dies amb 2 sessions i a completar 8-10 entrenaments
setmanals.
També, i perquè es un clàssic, combino aquests entrenaments amb la
preparació de la Marató de Barcelona (amb Victor GO!), que els Mikakus hem
corregut de manera continuada les darreres 4 edicions.
Un cop passada la marató, em centro únicament en preparar la Half, però com
que aquest “gusanillo” t’entra i no para, començo a preguntar-m
e si seria capaçde fer un Ironman complert. Vaig movent diferents fils, fins que aconsegueixo
que algú em faci gestions serioses a Nice, on les inscripcions fa temps que
estan tancades.
Entre tant, fem la gran sortida amb els Trisidents a Llança, i allà obro els ulls i
em dic a mi mateix que no estic preparat per fer un Ironman, perquè desprès
dels 150 km no vaig ser capaç de corre ni 30 minuts. Així que de tornada a
Badalona resava per que les meves gestions per NICE no es consolidessin.
Dons al dia següent, ja tenia la confirmació de la meva inscripció, i el primer
que vaig pensar va ser: “quina putada”. Em va fer mes por, que il·lusió, però ja
no podia fer marxa enrere.
Desprès de fer la Half amb un temps acceptable (5:10), una setmaneta de
descans i comença’n les setmanes de càrrega forta d’entrenaments en totes les
disciplines, que culminen amb un mini stage de 2 dies a Puigcerdà, on
bàsicament el que fem es 2 tirades fortes amb bici.
Dues setmanes mes de baixada d’entrenaments i arriba el gran dia.
El divendres 26 de juny marxem amb la Rosa i les tres nenes cap a Nice. Per la
tarda primera visita a la Expo, on tinc la sort de poder parlar una estona amb el
Marcel Zamora (aquest si que es un Crack !!) .
Una mica mes tard 30 minuts de carrera pel passeig on es disputarà la marató.
Per la nit assistim al protocol·lari sopar de la pasta i a dormir aviat, perquè per
acostumar el cos dissabte em despertaré a les 6 del matí.
Divendres 27 em llevo, esmorzo cereals, i anem amb la Rosa al punt de sortida
de la natació per el primer entreno a l’aigua. Son les 7 del matí i desenes de
triatletes ens trobem a la platja per fer el mateix. Les boies de la cursa no estan
posades però segueixo a d’altres companys que neden fins unes boies que
estan a uns 400-500 metres.
Començo a nedar, però quan ja porto una bona estona i no arribo a la boia,
decideixo tornar. Com el vent era de terra, la corrent anava cap a dins i
m’ajudava, però quan torno i la noto que em costa mes nedar, m’entra un
agobio que m’obliga a nedar d’esquenes i intentar pensar en altre
s coses,perquè no m’agrada la sensació d’estar allà dins jo sol, envoltat de tant de mar.
El problema es que el dia de la cursa les boies estaran a 1200 metres de la
platja, i a mi no se’m pasaria mai pel cap sortir desde la platja i anar nedant
1200 metres cap dins, oi??
En fi, surto de l’aigua, comento la jugada amb la Rosa, i torno a nedar en
direcció a les boies 2 o 3 cops mes per perdre la por.
Em falta nomes provar la bici, que el meu amic Josh, m’ha portat amablement
desde Badalona. Faig una sortida pel passeig de 25-30 minuts per comprovar
que tot funciona.
Pel meu numero de dorsal em toca fer el Check-In a les 14:00, així que
preparo les bosses RUN i BIKE i acompanyat de la Rosa i en Josh anem als
impressionants boxes. L’organització es magnifica, i en molt poc temps ja tenim
cada cosa al seu lloc.
A les 19:00 tenim una reunió amb el Joserra per parlar dels detalls de la prova .
I ara nomes falta esperar al tret de sortida.
Son les 4:00 del diumenge 28 de juny. He pogut dormir be. El servei
d’habitacions de l’hotel em porta l’esmorzar que vaig demanar ( un bol d’arròs
blanc, una truita de 2 ous, pa i un yogur). M’ho menjo sense gana, recullo tots
els trastos i a les 5:00 ja som als boxes.
Ja hi ha una moguda important. Tothom amunt i avall. Desitjo sort al Marcel
Zamora i em dirigeixo a la meva bici on em poso el neopreno i faig els darrers
preparatius.
Son les 6:15 i no he tingut temps d’anar a l’aigua a escalfar una mica. Les boies
ja estan al seu lloc. Lluny, però que molt lluny !!.
Seguint les indicacions del Joserra em col·loco a la dreta del tot de la sortida,
em prenc el primer gel, es fa el silenci i per fi la sortida.
Entro caminant a l’aigua per evitar el cops dels mes esverats i començo a fer
les primeres braçades amb el cap fora del aigua per evitar les petades i tota
mena de cops que et poden donar quan es tiren al aigua 2800 triatletes de cop.
Els primers 1000 metres suposo que van ser els mes lents perquè era difícil no
tocar-se en cada braçada. També va ser difícil del 1000 al 1200 i del 1200 al
1400 perquè s’havien de pasar unes boies, i com sempre tothom vol fer el camí
mes curt. Del 1400 al 2400 que es el punt on sortim de l’aigua i tornem a entrar,
ja esta feta la selecció, i mes o menys nedes amb triatletes del teu nivell i per
tant ja no trobes ningú que et vulgui passar per sobre.(47:42)
Els últims 1400 (23:56) son mes tranquils i puc tenir un ritme mes sostingut que
em permet acabar el sector de natació amb un temps total millor del que
esperava.(1:11:38)
Surto del aigua amb l’ajuda dels voluntaris, ja que la platja es de pedres, i em
dirigeixo a fer la primera transició (9:43), que acabarà sent molt lenta, encara
que no vaig tenir la sensació en cap moment de que estava perdent molt de
temps. Vaig tenir una voluntària que em va ajudar en tot moment i quan ja ho
vaig tenir tot, entrego la bossa i vaig a buscar la bici.
Començo el sector de bici amb dues coses al cap. La primera no deixar-me
portar per les ganes de fer-ho be i encara que em passin portar un ritme
regular, sempre pensant que desprès s’ha de fer la marató. I la segona estar
molt pendent de la carretera per no punxar.
El circuit de bici, encara que no l’havia fet, el coneixia per l’informació de la
web i perquè el Joserra unes setmanes abans havia vingut a fer el recorregut
amb uns amics i ens havia passat un informe fantàstic.
En aquest sector curiosament perdo varies posicions respecte a la meva
sortida de l’aigua, però tinc bones sensacions, pujo els 2000 metres de
desnivell a ritmes constants i recupero a les baixades. L’únic incident el tinc en
un avituallament, quan el personatge que porto al davant deixa caure un bidó,
i jo que anava amb una mà al manillar esperant recollir una ampolla d’aigua
amb l’altre, de cop i volta em veig tirat a l’asfalt perquè la roda del davant ha
relliscat amb el seu bidó. M’emprenyo moltíssim perquè per una tonteria com
aquesta te’n pots anar cap a casa si et fas mal o es trenca algo de la bici. Per
sort nomes un cop molt fort al gluti, però continuo.
Penso que l’alimentació en aquest sector va ser molt important per poder
acabar l’Ironman sense “pajaras”. Portava lo habitual, barritas i gels, però
també fruits secs i un “bocata”. Quan vaig acabar l’ascens mes llarg que era de
20 km, i sense baixar de la bici, vaig treure el meu bocata embolicat amb paper
de plata, que aquell mateix matí m’havia preparat la Rosa, i us asseguro que
em va saber a gloria.
Una altre incidència es que em vaig oblidar de posar-me la cinta del pulsòmetre
a la transició, i quan al kilòmetre 25 vull mirar si vaig a les pulsacions correctes
vaig veure que m’havia deixat la cinta a la transició. Per mi va ser un
contratemps important, ja que tots els entrenament els he fet amb pulsòmetre i
el Joserra m’havia marcat la franja de pulsacions en la que m’havia de moure a
la bici i a la marató.
Com a resum, el circuit molt maco i molt variat, difícil per les llargues pujades,
però al final el temps també millor de lo esperat. (6:03:42)
Nova transició, aquest cop mes rapida (6:17) i comença la veritable duresa del
Ironman. Sempre es dura una marató, però quan ja portes a sobre 3,8 km
nedant, 180 km en bici i son les dues de la tarda amb mes de 30 graus de
temperatura, dons fa que el tema es compliqui.
S’han de fer 4 voltes a un circuit de 10,5 km completament pla però sense una
ombra. Mentalment em resulta mes fàcil que si haguéssim fet 42 km per tota la
ciutat. Com sempre les zones mes properes a la línea de meta estan súper
plenes de gent, però a les mes allunyades hi ha molt menys públic, i en
conseqüència la gent camina mes que no pas corre. Em va sorprendre la
quantitat de gent que camina a la marató d’un Ironman.
Com sempre, el Joserra ja m’havia avisat de que els primers kilòmetres aniria
ràpid, però que havia de baixar el ritme perquè desprès es paga. I
efectivament, els primers 5 km havia de frenar perquè sense voler em posava a
5 o per sota de 5 nim/km i m’esforçava per anar sobre els 5:15. Desprès del km
5 lo normal ja es anar per sobre de 5:15 i així completo la primera volta en
56:12 a 5:21 min/km.
Al inici de la segona volta tinc la sort de picar de mans amb el Marcel Zamora
que ja feia la seva entrada a meta. El meu ritme es fa una mica mes lent i per
tant la mitja per km augmenta fins 5:49 completant-la en 1:01:44. En aquesta
volta camino en algun del avituallaments per poder veure aigua, isotònics,
menjar taronges i galetes salades, que desprès de tant de dolç senten súper
bé.
A cada pas per meta veig a la Rosa, al Josh i la Montse donant-me ànims i
preguntant-me que com vaig. Ells han estat un gran suport per a mi durant tota
la cursa.
La tercera volta es la mes dura. Camino a tots el avituallaments i em paro per
estirar el gluti, ja que tinc un fort dolor produït com a conseqüència de la
caiguda en bici. El meu ritme segueix baixant i completo aquesta volta amb
1:11:55 a 6:50 min/km.
Quan començo la quarta volta apareixen les primeres emocions. Començo a
pensar que el primer objectiu, que es ser Finisher es pot complir, però que
també el segon objectiu, baixar de 12 hores, es possible. Si no tardo mes de
1:20 ho hauré aconseguit.
M’ho prenc amb calma, perquè el panorama que vaig veient em fa tenir molt de
respecte a la distància que em falta per completar la marató.
Pel camí em trobo parats o caminant, a varis companys que hem compartit
entrenaments, al Joserra i a algun ex-èlit que les temperatures els hi estant fent
pasar una molt mala estona, i que com a bons competidors que son, tots
acabaran encara que sigui de genolls.
Faig el darrer gir i ja només em queda una línea recta d’algo mes de 5 km per
ser Finisher. He millorat una mica el meu ritme. Quan arribo al penúltim
avituallament prenc una mica d’aigua, perquè ja no m’entra res mes, i em
decideixo a fer els darrers 2 km a bon ritme. Al final aquesta volta la faig en
1:09:26 a 6:33 min/km.
Quan ja em desvio per enfilar el passadís dels Finisher estic súper emocionat.
Al principi em trobo a les meves filles, desprès al Josh, desprès l’animador de
la cursa cridant el meu nom, i just al costat de la línea d’arribada a la Rosa.
Durant aquest tram de uns 100 metres, no paro d’aixecar el braços i de
demostrar la meva satisfacció. Just abans d’entrar em paro per fer un petó a la
Rosa, que esta supercontenta, pujo la rampa i enlloc de creuar, em giro cap al
públic per gaudir d’aquell moment únic.
Quan entro, em posen la medalla, em fan la foto, però en Josh, que li ha caigut
la baba durant tota la cursa, salta la valla, passa per sota de les pancartes, i
apareix a la zona de Finishers amb la samarreta de MIKAKUS per fer-me una
abraçada i fer-nos una foto mítica.
Al final un temps total de 11:50:37, a la general el 962 i el 110 de la meva
categoria.
Quan en Josh marxa de la zona finisher i ens quedem sols, la medalla i jo, les
emocions, els sentiments i l’esforç acumulat fan que em posi a plorar. Quina
contradicció, ja soc un Ironman i lo primer que faig es plorar.
Recullo la meva samarreta de finisher i començo a no sentir-me be. Tremolo,
tinc fred, i em donen una manta tèrmica. Entre el sol i la deshidratació estic una
mica descompensat, però amb una dutxa calenta tot solucionat.
Una de les mes grans satisfaccions que tinc al acabar la cursa es quan em
comuniquen que familiars, amics, Mikakus, Trisidents.... han estat tot el dia
pendents de com m’anava la cursa. Això si que fa il·lusió !
Suposo que faré mes Ironman, però mai serà com el primer.
Hector VENTEO
BIB AGE STATE/COUNTRY PROFESSION
2451 47 BADALONA Castellón ESP Empresario
SWIM BIKE RUN OVERALL RANK DIV.POS.
1:11:38 6:03:42 4:19:17 11:50:37 962 112
LEG DISTANCE PACE RANK DIV.POS.
SWIM SPLIT 1: 2.4 km 2.4 km @ 47:42 1:59/100m
SWIM SPLIT 2: 3.8 km 1.4 km @ 23:56 1:39/100m
TOTAL SWIM 1:11:38 1:53/100m 1017 131
BIKE SPLIT 1: 27.9 km 27.9 km (59:29) 28.14 km/h
BIKE SPLIT 2: 56 km 28.1 km (54:57) 30.68 km/h
BIKE SPLIT 3: 105 km 49 km (59:30) 49.41 km/h
BIKE SPLIT 4: 118.7 km 13.7 km (34:48) 23.62 km/h
BIKE SPLIT 5: 144 km 25.3 km (55:56) 27.14 km/h
BIKE SPLIT 6: 180 km 36 km (46:21) 46.60 km/h
TOTAL BIKE 180 km (6:03:42) 29.69 km/h 1029 123
RUN SPLIT 1: 10.5km 10.5 km (56:12) 5:21/km
RUN SPLIT 2: 21.1km 10.6 km (1:01:44) 5:49/km
RUN SPLIT 3: 31.6km 10.5 km (1:11:55) 6:50/km
RUN SPLIT 4: 42.2km 10.6 km (1:09:26) 6:33/km
TOTAL RUN 42.2 km (4:19:17) 6:08/km 962 112
TRANSITION TIME
T1: SWIM-TO-BIKE 9:43
T2: BIKE-TO-RUN 6:17
29-jun-2009
Tenim un Mikaku FINISHER - IRONMAN.
Benvolgut Hector:
ENHORABONA!!!, ho has aconseguit MIKAKU.
Tots estavem pendents del que estaves fent. Felicito al nostre reporter Josh, que puntualment estava informant del que veia, ja només entrar a l'hotel i al dia "D" des de la primera lìnea de trintxeres.
Quina hombrada has finiquitat, tiu. Per molt de nosaltres impensable d'ejecutar.
S'ha de ser d'una materia especial per acabar això, Ferriman!.
Tinc ganes de veuret per fer-te una abraçada Mikaku.
Rep la meva satisfacció i estic super-orgullós de que ho hagis pogut aconseguir, doncs has pujat de categoria l'equip MIKAKU.
Fins aviat súper crack.
Ja tenim tres MIKAKUS, galàctics, Dani 100, Jonnhy-90 i Héctor-IRONMAN.
QUI S'APUNTA A LA PROPERA FITA-REPTE...?
Enhorabona i FELICITATS COMPANY!!
Xavi
27-jun-2009
17-jun-2009
Mikaku d'èlit en acció.
Vull donar tots els ánims possibles al nostre amic Hector per la matxada que està a punt de realitzar.
***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN NEDIS ELS 3800m estarem tots 11 Mikakus removent les aigues per crear una "corrent favoridora" en la teva línea de recorregut.
***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN ESTIGUIS PEDALANT, cinq de nosaltres acompanyarem amb força, el teu peu a baixar el pedal i els altres cinq per pujar el peu contrari.
***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN ESTIGUIS CORRENT, bufarem tots a una perquè el vent et vingui d'esquena i t'ajudi a acabar aquesta proesa que tens com a objectiu fer.
Se que som dotze en total i que només he parlat de 10, però en directa i a prop teu estarà aquest Mikaku que falta que t'ajudarà en el que et calgui, doncs per això t'acompanya.
Com va dir el Rei Leònides als Espartans:
UN MIKAKU NO CORRE SOL.
Hector estarem amb tu!!!!
Txotx Espartanu i...ACABA-LA!!!!!!
Xavi i tota la resta!!
11-jun-2009
SA SARGANTANA
UNA PASSADA LES FOTOS DEL NOSTRE RESTAURANT PREFERIT A S'ILLA DE FORMENTERA.
Penso que s'haurien de penjar al nostre blog, doncs donaran categori al mateix.
Dani, pots estar content de la feina ben feta.
que faràs si et donan una estrella Michelin?,...només et demano una cosa:
per favor, no canviis!!!
Una abraçada Sargui i enhorabona a la parella Serra.
VISKA EL RESTAURANT DE LA SARGANTANA MIKAKERA!!!!!
TXOTX!!.
Xavi.
Felicitats a la Venteo family.
Hola Mikakus:
Fa masses dies que no escriu ningu, res al blog.
Fa masses dies que no entrenem junts, com fa temps, doncs cadascú corre per objectius diferents.
Fa masses dies que em passat varis Mikakus dos dies junts a Formentera i ...
em sento melancolic !!!.
Però una noticia alegra m'ha animat i es que he vist en la revista Runners a la nostre benvolguda familia Venteo, en un reportatge molt simpàtic en que surten a "dos págines"!!!.
Hector, rep en nom meu i de tots la mes sincera enhorabona per haguer engrescat a tota aquesta familia teva, des de el mes jove fins al Sr. Venteo, pare del clan, corredor empedernit i artista amb els pincells, doncs em consta.
Enhorabona!!!
Salut a tots!!!
Xavi.
27-may-2009
Hola a tots
no pretenc competir amb "Es Gall" a l´hora de fer un escrit perquè en sortiría perdent :-)) M´agradat molt el teu escrit i que us ho passesiu tant bé.
Només he de dir que va ser tot un plaer per nosaltres que vinguessiu i agrair-vos l´esforç de venir a aquesta illa que está a "donar pel cul" i que no ès barat arribar-hi.
Jo no crec que hagi estat molt diferent de les vegades que jo he anat a Badalona, el que passa ès que quan un surt de casa la sensació es diferent. Ara enteneu perquè us estic tant agraït a TOTS els Mikakus.
Estic amb l´Amèlia en que les acompanyats van estar a l´altura de la situació i va ser una victoria Mikaka gracies a tots.
Una forta abraçada .
Llorenç (Doc)
no pretenc competir amb "Es Gall" a l´hora de fer un escrit perquè en sortiría perdent :-)) M´agradat molt el teu escrit i que us ho passesiu tant bé.
Només he de dir que va ser tot un plaer per nosaltres que vinguessiu i agrair-vos l´esforç de venir a aquesta illa que está a "donar pel cul" i que no ès barat arribar-hi.
Jo no crec que hagi estat molt diferent de les vegades que jo he anat a Badalona, el que passa ès que quan un surt de casa la sensació es diferent. Ara enteneu perquè us estic tant agraït a TOTS els Mikakus.
Estic amb l´Amèlia en que les acompanyats van estar a l´altura de la situació i va ser una victoria Mikaka gracies a tots.
Una forta abraçada .
Llorenç (Doc)
21-may-2009
7 PODIS A FORMENTERA.
Estimats companys Mikakus:
El motiu d'aquest escrit es com diu l'encapçalament, comentar la serie de podis que aquest cap de setmana passat, s'han aconseguit a la illa de Formentera.
No em refereixo als merament esportius, que ja en parlaré mes endavant, si no als tres primers llocs de cada categoria en la 1ª Cursa de la camaraderia, del bon tracte, de la AMISTAT en maiùscules, que varen quedar empatats en el lloc mes alt del podi la familia Serra i la familia Córdoba.
Tant en Llorenç i la seva dona Eva, així com en Dani i la seva respectiva, Eva, van aconseguir el primer lloc, doncs han demostrat el carinyo que ens tenen, el millor tracte humá rebut, el millor humor, la paciencia i la millor organització de totes les proves que hem assistit.
Des de aqui valgui un brindis d'amistat entre tots els membres de l'equip Mikakus per celebrar aquesta 1ª Cursa de Formentera i perquè, com diu el bon i estimat Lluís, puguin venir l'any vinent els que no varen poder i per la continuació d'aquesta felicitat que tots hem viscut junts durant aquest cap de setmana, que siguent curt ens ha semblat unes vacances plenes.
Felicitats també per el primer lloc aconseguit, en el podi de la categoria del "savoir faire" i relacions humanes, al nostre benvolgut alcalde de Formentera, el Sr. Jaume Ferrer, que va suar la camisa i això es de veritat, doncs soc testimoni, vetllant tota la arrivada de cadascun dels atletes que finiquitarem la cursa donant la ma a tots.
Per últim, felicitar als meus dos companys, Hector Venteo i al Pep Diaz, per la copa aconseguida, que espero que vagi a engreixar la futura vitrina de trofeus, actualment en construcció, PERÒ SOBRETOT A LA MEVA ESTIMADA AMIGA, EVA, QUE TAMBÉ VA GUANYAR UNA COPA, lluitant contra els "dos elements",... tenint un par de .........................!!!
Vull aprofitar per fer una menció als nostres amics de Alcoy, el Pais Valencià, l'amic Jordi i al nostre Tomás Jofresa, en que van cumplir la seva paraula venint a fer-nos costat.
Tomi va ésser un plaer correr amb tu coltze amb coltze fins el cinquè kilòmetre en que vas despegar com quan et veia jugant. Fins aviat ídol.!!!
Molta salut a la nostra familia de Formentera.
Compteu amb nosaltres sempre que vulgueu.
TXOTX!!!
Xavi.
PD.: Només per un detall puc dir que no he estat al paradís i es que tant en Dani, com en Llorenç es tindrien de dir Adan, per la resta ho estavem!
20-may-2009
VISCA ELS MIKAKUS I FORMENTERA!!!!!!!!
Quin cap de setmana tius, increible! ( encara k hagues estat millor amb la totalitat dels mikakus ; espero que l'any k be sigui possible)
Desde aquest raconet,vull agrair ,una vegada més, en nom de tots, la rebuda i el tracte que ens han donat en Dani i en Llorenç, junt amb les seves respectives families, perque ha estat espectacular.Ens heu fet sentir importants tant a dintre com a fora de la cursa.Això és senyal d'una bona amistat,que espero s'allargui per sempre,perque això encara fa més gran aquest esport.(korre i fer amics k guapo!)
Personalment, després d'enamorar-me d'aquesta illa,l'any k be i torno!!!!!
per cert,
M.Angels, quin valor el teu ,aguantar les animalades d'aquests mikakus!
La teva companyia a estat un luxe!
Luigi
19-may-2009
Mes fotos -Gran sopar
Sopar amb tota la colla i un peixito excel.lent; de postre "graixonera", Molt be, Molt be!
Luigi
10-may-2009
06-may-2009
Propera cursa a Formentera
Vull fer una crida a tots els Mikakus per animar al nostre amic "Wanjiru-White" perquè es prepari be per la 1ª Mitja Marató de Formentera, doncs es una de les promeses mes reveladores per aconseguir, no tant sols podi, si no acariciar la medalla del metall mes preciat:
L'OR!!!!.
Pepo, concentrat, no ens pots fallar!!! TIRAAAAA!!! i guanya sa puta medalla!!!.
Quan mes temps et passa , MES VELOCITAT TENS, MENYS ROÇAMENT TENS, MES "CAP" TENS, en resum, puc observar dia a dia la POTÈNCIA admirable que tenen les teves cames.
TXOTX PRESI !!!!!
03-may-2009
02-may-2009
27-abr-2009
23-abr-2009
21-abr-2009
SEMBLA KE SI!!!!!!!!!!
ja la tenim aki, avui el dani de sports m´ho ha confirmat, a partir de demà:
www.marato-formentera.com
www.marato-formentera.com
14-abr-2009
13-abr-2009
Cursa de fons Canovelles 2009 (15km)
Temps de cursa.
- Josh 1.04.53
- Jaume 1.11.29
- Hector 1.13.23
- Xavi 1.15.45
- Pep 1.19.03
- Ignasi 1.19.42
Cursa Bombers 2009
Temps de cursa
- Montse 54.59 ( 5.30)
- Pep 45.56 (4.36)
- Xavi 44.52 (4.30)
- Jaume 43.27 (4.21)
- Lluis 42.31 (4.16)
- Paulo 39.04 (3.55)
04-abr-2009
Entrevista Dani a la tele de Formentera
Surt molt interesant,un altre mediàtic!
http://www.teftv.com/wmv/formentera_setmanal/Formentera%20Setmanal%2003%20Abril%202009%202D2.wmv
Luigi
http://www.teftv.com/wmv/
Luigi
23-mar-2009
18-mar-2009
Serra acaba la ultramaratón de 100 km de Madrid.
Serra acaba la ultramaratón de 100 kilómetros de Madrid
G. Romaní
Dani Serra, badalonense afincado en Formentera desde hace años, consiguió este fin de semana finalizar la XXIII carrera pedestre de 100 kilómetros de la Villa de Madrid, finalizando en la posición número 33 de los más de 300 atletas que tomaron la salida. Dani de 'sa Sargantana', como se le conoce en Formentera, llevaba dos meses preparando la carrera y precisó de un tiempo de 11h11'13" para finalizar el recorrido.
«Mi carrera estaba entre los kilómetros 60 y 80, hasta el 60 ya lo había hecho últimamente en Formentera y sabía que eso no era problema, pero luego, a partir de ahí era otra historia. Fue duro, claro que lo fue, pero me había preparado para ello y sabía que si superaba unos límites llegaría al final. Según mi pulsómetro perdí 12.000 calorías a lo largo de la carrera y me había bebido unos 18 litros de agua. Sin embargo, poco después de cruzar la meta ya estaba pensando en la próxima edición y en bajar los tiempos obtenidos», afirmó Serra.
El atleta recibió el apoyo hasta de Tomás Jofresa, ex jugador del Joventut y Menorca, que durante la retransmisión del partido entre el Barça y ViveMenorca, hizo repetidas referencias a que Dani, del que es gran amigo, estaba corriendo la ultramaratón de Madrid.
Ultima Hora Tel.: +34 971 31 68 86e-mail: ibiza@ultimahora.es
G. Romaní
Dani Serra, badalonense afincado en Formentera desde hace años, consiguió este fin de semana finalizar la XXIII carrera pedestre de 100 kilómetros de la Villa de Madrid, finalizando en la posición número 33 de los más de 300 atletas que tomaron la salida. Dani de 'sa Sargantana', como se le conoce en Formentera, llevaba dos meses preparando la carrera y precisó de un tiempo de 11h11'13" para finalizar el recorrido.
«Mi carrera estaba entre los kilómetros 60 y 80, hasta el 60 ya lo había hecho últimamente en Formentera y sabía que eso no era problema, pero luego, a partir de ahí era otra historia. Fue duro, claro que lo fue, pero me había preparado para ello y sabía que si superaba unos límites llegaría al final. Según mi pulsómetro perdí 12.000 calorías a lo largo de la carrera y me había bebido unos 18 litros de agua. Sin embargo, poco después de cruzar la meta ya estaba pensando en la próxima edición y en bajar los tiempos obtenidos», afirmó Serra.
El atleta recibió el apoyo hasta de Tomás Jofresa, ex jugador del Joventut y Menorca, que durante la retransmisión del partido entre el Barça y ViveMenorca, hizo repetidas referencias a que Dani, del que es gran amigo, estaba corriendo la ultramaratón de Madrid.
Ultima Hora Tel.: +34 971 31 68 86e-mail: ibiza@ultimahora.es
17-mar-2009
1a. MITJA MARATÓ EL 16 DE MAIG A FORMENTERA
Benvolgut Tomi:
Els Mikakus t'esperem el proper dia 16 de maig a Formentera
Per corra tots plegats fins fer tremolar s'illa i celebrar amb el nostre amic "Sargantana", la seva fita aconseguida.
T'esperem.
Xavi.
Els Mikakus t'esperem el proper dia 16 de maig a Formentera
Per corra tots plegats fins fer tremolar s'illa i celebrar amb el nostre amic "Sargantana", la seva fita aconseguida.
T'esperem.
Xavi.
CARTA AL MEU AMIC CORREDOR:
Es un fet corrent el conmoure´ns amb fets d´esportistes professionals, on els seus esforços ens fan volar la imaginacio, ens fan vibrar i produeixen un mar de sensacions que practicament només en l´esport es posible detectar.
Quan observem tals actes esportius que ens emocionen, no podem mes que entendre que l´esperit de superacio i el sacrifici d´un esportista profesional val la pena tan sols per moments aixi, moments puntuals, prou sovint molt efimers. Que ademes el poguem presenciar en viu o per cualsevol mitja informatiu no nomes ens apropa al protagonista sino que ademés voldriem emular el que ha conseguit i estar al seu costat.
Avui, escribint desde el meu raco de Cocentaina, TU AMIC DANI ETS EL PROTAGONISTA.
Avui, desde la distancia, he vibrat sense veure t. M´he emocionat sense observarte y encara tinc els péls de punta nomes de pensar en el que has fet.
La teva no es una fita de repercusió mediática. El teu no ha estat un acte aclamat per mitj país, ni valorat per personatges “de importancia”.
Correr i acabar la ultramarato de Madrid avui es la culminacio esportiva a una ilusio amb la que ens vas deixar a tots congelats.
La teva es una raça en vies de extincio.
El teu es un carácter forjat a base de treball i de contentar als que conformen el teu entorn mes proper. Un entorn que t´estima i que es sent sempre arrossegat a apropar-se a tu i a la teva persona.
Perque preparar a Formentera una duríssima ultramarato com ha estat la de Madrid es un fet inaudit. Fer-ho amb la ilusio i amb la constancia digna d un profesional es quelcom envejable. Imaginant quan suor, quantes sabatilles gastades i quantes hores invertides ha suposat tal empresa, converteixes la carrera esportiva d´un servidor en una petitesa.
Ets obstinat i tens fusta per aconsseguir allo que et proposes. Ens has fet vibrar a tots i tan de bo estigues amb tu ara per veure´t la cara de felicitat i satisfaccio que deus fer despres de haver cobert uns 100 kilometres de ben segur recordaras tota la vida.
Corre, amic, corre!!!!
Per acabar et dedico a tu, als MIKAKUS i a tots els amants del bon correr, un dels escrits que sempre tinc present i que fa molts anys em va regalar
el mitic Kim “Rocky” Forteza un altre dinosaure de l´esport.
“ Per cada corredor que recorre el mon participant en maratons, hi ha milers que ho fan
per el gust de sentir caure les fulles i la pluja. I que esperen que un dia els hi sigui tot tan
fàcil com per un ocell volar.
Per a ells l´esport no es una prova, sino una teràpia;
No un desafiament sino una recompensa,
No una pregunta sino una resposta “
Doctor George Sheehan, corredor y filósof.
El teu amic Tomás Jofresa.
Orgull Mikaku
Tio aquests dos mikakus estan com una p... cabra!
aquest era el meu pensament en el moment de conèixer la seva aventura i una vegada aconseguida, la veritat que continuo pensant el mateix!
Dani i Joan ,durant aquests dies, encara em sento més orgullos de ser cosi- amic vostre ; amb el vostre coratge,sacrifici i força de voluntat,heu demostrat que podeu fer realitat tot allò que us proposseu i alhora us heu convertit en un exemple per a tots els que us envolten.
Us animo a que continueu amb els vostres reptes i fites i poder compartirlos amb totes les persones que estimeu.
Luigi
16-mar-2009
100KM A MADRID
be estimats mikakus, despres de una migdiada de unas 5h i de llegir tots els misatges de felicitacio de amics en general, amb trobo devant de l´ordinador i no ser ke collons escriure.... en fi ke us puc dir ke no us hagui ja dit.....
Va ser tan emocionant, en primer lloc vui felicitar al cap de faba del pursals, felicitarlo perke ja el vaig renya prou( ell ja sap...) tio ets la ostia!!!! el km 60 si vos. veieu com tenia els peus, una persona normal no feia 2 pases i ell va fer 30 km!!! INCREIBLE....
NEREA ke pedazo de mujer, ke manera de sufrir disculpa ke no te hiciera demasiado caso pero para mi fuiste una parte muy importante de la carrera.
Ke dir del XAVI....kina sort ke tenim tots de tenir.lo al costat, ja no es el fet de ke vingues al cap de semana a madrid, el ke va fer els ultims 20km es... no tinc paraules o penso i m´emociono, en va recolçar en va fer sentir la veu de casi tots vos, en va espera, mima... en fi espartano tu i jo en fem 300, ahhhh!!!! i mencio molt especial a una persona ke no coneixia i ke a partir d´ara forma part de la meva vida ANGELS sensa la teva logistica i la teva mirada no hagues sigut igual com varem patir carinyo???
per cert ara ke e anomenat aixo de las cridades de telf MIKAKUS EN VEU FER VOLAR!!!!! ja no nomes el xavi ,els sentir la vostra veu, el saber ke tota la familia mikakera vos, donas, fills estaveu pendents de nos. una barbaritat...PERDONEU SI UTS VAIG FOTRA LA MIGDIADA EN L´AIRE. US ESTIMO A TOTS.
Mencio tambe molt especial a la MIRYAM molt discutida ultimament pero amb mi va tenir la paciencia de prepapra un 100km amb dos mesos i coach la vas clavar!!!.
I per ultim la meva costella EVA aguantan els llargs entrenos, el no dinar amb vos... masatges dia si dia tambe. Arriba cada volta i veuret a primera fila era una sensacio indescriptible i tenir el coratge de fer els ultims 10 km amb mi i el xavi amb sprint inclos....com et vaig dir kuan vaig passar la linea de meta MAMI HO HEM ACONSEGUIT........
PER CERT VOS. SABIEU KE UNA SARGANTANA POT ESTAR
11´11´13 AL SOL....
02-mar-2009
NO ENS ATUREM, TOCA SEGUIR....
Gràcies per les teves paraules, Sargantana, però el que tu aportes a l'equip, bon rotllo, alegria, humor, seny, sinceritat, amistat, i a sobre no et sap greu res... . Poses a tothom al seu lloc, i això es d'agrair.
En quant a la marató, que més es pot demanar, en paolo, millor marca personal , Doc, millor marca personal, hector, millor marca personal, jaume, millor marca personal, Dani , millor marca personal, albert, millor marca personal, pep , millor marca personal, Dani,joan, xavi i ignasi, llebres de luxe. I jo mateix, millor marca personal a Barcelona. Ho hem bordat un cop més. I cada any més nivell.
Ara cal no aturar-nos, Dani i Joan, tenen el repte dels 100 km d'aqui 15 dies, Albert circuit català de curses de 10 km, t'envio el calendari properament, Lluís, no t'aturis, sense preparar la marato 100% i mira quin resultat, tu diras el que vols fer. Paolo, dedice lo que quieras hacer , tu ya estas graduado y vas por libre como yo. l'Hector i en Jaume ara suposo que es centraran amb la triatlo. Espero poder jo també. Els Nova yorkins, , pep , ignasi i xavi a disfrutar i no lesionarse que encara queda lo millor.En Xavi va a madrid amb el dani .Doc, tens fusta per apropar-te a les 3hores, pero alguna cosa has de canviar....
Propers reptes:
triatlons de preparacio a la mitja ironman
Triatlo challenge maresme
marató de Nova York
Lo del desert un cap de setmana
Behobia
donar la volta eivissa 200km
En el proper objectiu de la marató de bcn , a part de el 3h 15 de hector, 3h 25 d'en Jaume, el sub-3 del doc, 3h 15 d'en lluís, a veure si animem a alguna dona a fer uns km o fer-la sencera(montse això va per tu).
Properament penjaré el meu calendari de curses.
salutacions
josh sub-3h
En quant a la marató, que més es pot demanar, en paolo, millor marca personal , Doc, millor marca personal, hector, millor marca personal, jaume, millor marca personal, Dani , millor marca personal, albert, millor marca personal, pep , millor marca personal, Dani,joan, xavi i ignasi, llebres de luxe. I jo mateix, millor marca personal a Barcelona. Ho hem bordat un cop més. I cada any més nivell.
Ara cal no aturar-nos, Dani i Joan, tenen el repte dels 100 km d'aqui 15 dies, Albert circuit català de curses de 10 km, t'envio el calendari properament, Lluís, no t'aturis, sense preparar la marato 100% i mira quin resultat, tu diras el que vols fer. Paolo, dedice lo que quieras hacer , tu ya estas graduado y vas por libre como yo. l'Hector i en Jaume ara suposo que es centraran amb la triatlo. Espero poder jo també. Els Nova yorkins, , pep , ignasi i xavi a disfrutar i no lesionarse que encara queda lo millor.En Xavi va a madrid amb el dani .Doc, tens fusta per apropar-te a les 3hores, pero alguna cosa has de canviar....
Propers reptes:
triatlons de preparacio a la mitja ironman
Triatlo challenge maresme
marató de Nova York
Lo del desert un cap de setmana
Behobia
donar la volta eivissa 200km
En el proper objectiu de la marató de bcn , a part de el 3h 15 de hector, 3h 25 d'en Jaume, el sub-3 del doc, 3h 15 d'en lluís, a veure si animem a alguna dona a fer uns km o fer-la sencera(montse això va per tu).
Properament penjaré el meu calendari de curses.
salutacions
josh sub-3h
01-mar-2009
VUI SER EL PRIMER
efectivament vui ser el primer a felicitar a tots els mikakus per las vostres super marcas: JAUME ets incombustible com a persona i com a corredor, DOC amb sap greu dir-te ke ets el meu amic i un referent per mi, HECTOR fins i tot kuan corres ets elegant, pinçallet i estic segur ke suas armani ( la rosa es un crack), PAULO eres un sub 3 i el puto crack, JOSH ningu t´ha destronat sempre seras el josh,gracias per el teus consells desitjo ke no s´acabin mai IGNASI la goma, l,home ke no fa soroll,depilat guanyas molt JUAN ets un friky pero el ke as fet avui per a mi no te nom, enorabona, XAVI sensa tu no a sigut el mateix, ho entenc i per mi estabas al meu costat, com estaras el 15 ets es gall....LLUIS mi primo, mi hermano ALBERT en va fer molta il.lusio ke et decidissis a fer la cursa, ole ,ole i ole ets un campio i amb donas molta pau PEP gracias per donar-me una lliço tan valuosa, lliço de coratje i força els km ke e viscut avui al teu costat son els millors de la meva vida,as conseguit emocionar-me, t´admiro desde ke et vaig coneixa pero avui mas superat, gracias.
i per ultim ,vosaltres sabeu ke una sargantana pot estar 10 horas al sol.......
US ESTIMO
i per ultim ,vosaltres sabeu ke una sargantana pot estar 10 horas al sol.......
US ESTIMO
23-feb-2009
Mikakus fora de provincies
CURSA PUIGVERT-LLEIDA
Aqui teniu unes fotos del mikaku Albert a "Lleide".
El temps de cursa va ser de 45:23, molt bé!
No tinc més informació ,potser caldria una explicació més extensa per part del implicat,je je...
22-feb-2009
POSEM ORDRE
Bé mikakus, com diu en lluís, ja la tenim a sobre i ell, endut per la sensació avui dels sprints , ha dit que JOSH quedaria per davant de PAULO, però tenim en compte que aquest cop si el company paulo ha entrenat correctament, ha demostrat que ha agafat la forma i en la mitja a granollers i de barcelona ha estat molt ràpid, crec que fara la marató que es mereix. Per tant LUIGI, avui has vist un mikaku que ha entrenat molt i si , corre molt, pero en PAULO corre molt més i estara per davant d'en JOSH. L'HECTOR, si el DOC no supercompensa la seva particular marato a formentera, serà el tercer, si el DOC, assimila la carrega de la seva marató, pot estar a prop de l'HECTOR, en JAUME sortirà a per 3h30' , sera el 5è, albert , lluis, pep i xavi , algu hauria de tirar d'ell la primera mitja i algu a la segona, IGNASI el 6è o 7è doncs en LUIGI ha de posicionar-se, JOAN i DANI faran un bon entrenament.
MIKAKU JOSH
MIKAKU JOSH
Que viene qu viene!
Mikakus tots, ja arriba la Maratò!
es hora de fer pronòstic de cara la cursa ,animeu-vos.
El meu és el següent:
Josh
Paulo
Hector
Doc
Jaume
Ignasi
Jo
Dani i Joan
Albert ,Pep i Xavi de moment diuen que no la faran( pero segur que hi seran presents)
Tambè vull agraïr al nostre incombustible Furry(motor del grup) la feina alhora de escollir la nova equipació (molt ben parida) i l'estampació de noms i el dimoni.Gracies per dedicar part del teu temps!
Bona cursa a tothom!
Luigi
es hora de fer pronòstic de cara la cursa ,animeu-vos.
El meu és el següent:
Josh
Paulo
Hector
Doc
Jaume
Ignasi
Jo
Dani i Joan
Albert ,Pep i Xavi de moment diuen que no la faran( pero segur que hi seran presents)
Tambè vull agraïr al nostre incombustible Furry(motor del grup) la feina alhora de escollir la nova equipació (molt ben parida) i l'estampació de noms i el dimoni.Gracies per dedicar part del teu temps!
Bona cursa a tothom!
Luigi
09-feb-2009
02-feb-2009
Temps Mija Granollers 09
PAULO-1.23.43
JOSH-1.31.01
DOC-1.31.41
HECTOR-1.34.53
JAUME-1.36.34
ALBERT-1.37.15
LLUIS-1.40.54
XAVI-1.43.39
JOAN-1.43.47
IGNASI-1.46.50
PEP-1.49.03
MIKAKUS,SOM ELS MILLORS!
JOSH-1.31.01
DOC-1.31.41
HECTOR-1.34.53
JAUME-1.36.34
ALBERT-1.37.15
LLUIS-1.40.54
XAVI-1.43.39
JOAN-1.43.47
IGNASI-1.46.50
PEP-1.49.03
MIKAKUS,SOM ELS MILLORS!
ANIMS
tots i jo el primer hem enviat sms, mails al paulo, el gran triunfador de akesta edicio de la mitja de granollers, pero aket mail va dedicat a un altre persona, el nostre estimat sub 3, esta clar ke tots esperabam una devellada de akestas caracteristicas per part d,ell ,per fotrens un far de riure,la de vegadas ke ens ha vacilat( aixo esta escrit amb el cor suposo ke ho entens), fora collans un dia dolent el te kualsavol , anim amic ,personalment t´estimo i t´admiro molt.....
01-feb-2009
FELICITATS A TOTHOM
Deixeu-me que us feliciti a tots per la gran cursa que heu fet, en especial, a tots els que seguiu els meus consells. Deixeu-me que doni el relleu oficial , com a referencia, en Paolo per la gran cursa que ha fet. 1h 23' es correr molt. Felicitar a l'amic Doc per la constancia , perseverància i tenacitat que ha demostrat Als tres mikakus que encara em fan cas jajaja, Hector, Jaume i Albert per les seves grans marques. Felicitar al mikaku Pep, per saber estar un altre any a la mitja. Felicitar al saber fer del mikaku xavi. Felicitar al mikaku Ignasi per saber patir i estar , compaginant diverses circunstancies que la vida ens depara. ànims. Felicitar al Jonnhy Collette, per estar centrat amb la seva aventura dels 100 Km. Felicitar al Dani , per haver vingut , i saber estar en els nostres pensaments. Lluís , avui et necessitava per a què m'expliquessis un acudit, i t'he trobat a faltar.
Show must go on.
Show must go on.
Rekords en el grup Mikakus.
Donar la enhorabona a tots els que avui haveu fet un nou rekord de les vostres marques, però en especial al sub-1.23'/km, el nostre estimat Paulo.
Felicito també al nostre DOCtor, per atrevirse a venir a corra amb nosaltres en el dia d'avui.
Esperem que t'ho hagis passat be Doc.
Per cert, tinc de dir que aquesta tarda a Formentera, ha fet una tempesta de pluja molt forta i molt vent i el nostre Mikaku Sargantana, no ha dubtat en sortir a corra i fer els segons 18km que li tocaven a "s'hora baixa", com diuen allá. ha acabat tremolant .
TXOTX!!!.
Per cert, hem de decidir aquesta setmana l'equipatge del 2009, sens falta.
Salut a tots i enhorabona pel esprit Mikaker.
Xavi.
27-ene-2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
