EL PASSAT

el pessebre d'en Xavi

el passat dia 26,una colla de mikakus amb nens i tot,dèspres de una espectacular running session,vem anar cap a Langa's home per admirar el pessebre fet pel Xavi.
De veritat que no deixa de sorprendre'm aquesta afició tant maca,que de segur les seves filles i nevodes han guadit i gaudiran per molt anys.
Per això i altres moltes cosses ets un tiu que et fas estimar, i junt a la resta de mikakus veterans un exemple digne de seguir!

(nomes tinc aquestes fotos, la qualitat no fa justicia)

Luigi

VIVE LE PRESIDENT!!!

Vull manifestar el meu orgull i alegria de ésser un Mikaku.

En aquests dies de Festes de Nadal, ens hem trobat per anar a corra junts el dia de Sant Esteve i encara que plovisquexava, ningú va puntxar i tothom va venir a esmorzar i corra.

Corra amb vosaltres per Sant Geroni ja es una passada, però plovent i que estigués el Mikaku Sargantana, juntament amb el seu i ara el nostre amic, Tomi Jofresa i agafant draseres per el bosc, en pla indi i ara pujo i ara baixo,... va ésser la óstia. Si tal com ho dic!!!.

Llástima que faltes en Josep i en Doc, però tot no potser.

Però, també tinc de dir que dies abans, varem fer una festa,... una festa pel nostre benvolgut amic l'incombustible, el massai blanc, el Wanjiru, el nostre  Mikaku Calv, si nois... en PEP.

Fa molts anys, gairebé 16 o 17, dos pares d'alumnes que jugaven juntes a basquet a la Minguella, es van decidir a fer una passejada junts un diumenge qualsevol.

Jo us puc dir que no ens coneixiem gaire però aviat varem connectar.

Qui no connecta rapit amb en PEP?.

Corriem junts de nit i moltes vegades sols, doncs no coincidiem quasi sempre, però les vegades que un afluixava l'altre l'arrosegava.

Tinc de donar moltes gràcies al PEP, de haber-me animat en nits que no volia sortir i em va fer sortir.

Tinc de donar-li les gràcies de les atencions que sempre ha tingut amb mi, doncs us dirè que inclòs, es tant prudent, tant educat, que fins hi tot quan li venien "presoners", es retrasava uns 20m i els deixava anar. Jo us tinc que dir que no savia perquè es retrasava però ara que tenim tant de impresentable a la colla, se el detall que això representava.

PEP, recordo la primera mitja de Granollers que varem fer junts i que sense entrenadora, ni res, vam acabar que ens menjavem la taronja amb pell i tot, bebiem tot el que ens posaven per davant, però la varem acabar.

Recordo la cara que em vas fer quan et vaig insinuar de fer una marató i que segons una noia que habia conugut, ens assegurava que la podriem acabar.

Recordo esta corrent amb tu una nit de tempesta impressionant, en que les onades arrivaven al passeig de la barca María i teniem que saltar-les i que aquella nit erem els unics que estavem allà.

Recordo la teva cara degut als desenganys que has tingut amb la teva bestia, la marató.

Recordo la cara que vas fer al entrar a la Doncella i ens vas veure a tots i et va agafar el "subidón" i et vas posar a tremolar d'emociò. 

He sentit a la meva pell, la emociò i sentiment de tots, en aquesta nit tant especial, que la teva dona i filla, que t'estimen com ningú, et van preparar.

Sento la ilusió que tinc de corra amb tu i els nostres amics la Marató de Nova York, que crec serà el nostre doctorat.

Veig amb els meus ulls, com t'has preparat, endurit i entrenat per deixan-se a tots en darrera.

Ets com el vi bó de la bota racò, que te una mare de molts anys i que fa el millor vi, a mesura que passen els anys.

Tiu, se que les persones no canvien però tu vas a mes i ets el meu referent.

Soc amic teu i n'estic orgullós désser un Mikaku i de que tinguem aquest grup d'amics tan collunuts.

VIVE LE PRESIDENT!!!!.

Xavi.

Nova Mikaka a la vista

Des de aqui  felicitem al nostre amic Raül en el dia del seu Sant i també li donem la enhorabona a aquests  pares primerencs, per la bona noticia que han rebut avui, de que estan esperant a una nena.

Felicitats parella en nom de tots.

Per molts anys.

MIKAKUS.

NADAL I SANT ESTEVE

Hola Mikakus,

Com no podia ser d’altre manera, els Mikakus hem deixat mostra de la nostra especial manera d’entendre l’esport inclus a les festes de Nadal.

Com que son dies per pasarlos en familia, la familia dels Mikakus s’ha reunit avui per fer una matinal molt autentica.

Que sempre sigui aixì ¡!!!!

Hector

CASAMENT PAULINHO-FELIÇITATS!!

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!

Quina millor manera de felicitar el Nadal que amb un video musical,en el que apareixen music famosos per lluitar contra la pobresa i la falta d'aliments en el tercer món.

Pel seu contingut i emotivitat vull compartir-ho amb tots vosaltres,perque tots reflexionem

Bon Nadal i un pròsper any nou, us estimo!!!

mikaku Luigi

FELIÇITATS ALS NUVIS !!!

TODA LA FAMILIA MIKAKUS OS DESEAMOS LO MEJOR,FELICIDADES!!!

Passat i futur Mikakus

MIKAKUS A LANZAROTE

temps cursa:

HECTOR: 1.36.51 ( mitja marato)

ROSA: 1.16(10 km)

85 JEAN BOUIN

Temps de cursa: PEP 46:46 IGNASI 46:11 DANI 45:35 JAUME 45:25 JOAN 45:20 XAVI 44:17 LLUIS 43:12

PUJADA AL FARELL

ANIVERSARI PEP: 60 ANYS!!!

En primer lloc, moltes gràcies a tots els mikaus ( presents i no, aixó va per els de Formentera que encara que no hi fossin físicament els tenia en el meu cor ) per compartir amb mi, un moment tan especial, els meus 60 anys !!.
Us vull comentar que, jo no sóc gaire amant de les festes sorpreses, i així, li havia dit a la meva família, però haig de confessar que estic molt feliç de que no em fessin cas, perquè el que es sent no es pot explicar però si transmetre i diuen que una imatge diu més que mil paraules...

Sobretot sentir-me arropat i estimat per la teva família i amics, serà, sens dubte, un record inoblidable i únic.
Una de les coses que més m’ha marcat es el regal, que us haig de dir, jo pensava fer la meva última marató a Barcelona aquest 2009 i ara, qui ho diria, serà New York, la millor Marató del món i la millor manera de posar fi a la meva participació a les Maratons.
I per suposat ESA CAMISETA !!! serà la primera vegada que us portaré a tots a la meva espatlla jajajaja, no en serio, serà un orgull portar la samarreta amb tots els vostres noms !
En definitiva us vull donar les gràcies per animar-me sempre, per estar al meu costat i sobretot perquè la vostre amistat em dona forces per a continuar fent kilòmetres.
Com diu la meva filla, l’Anna, per aixó i per tot el que vindrà MOLTES GRÀCIES !!!


Us Estimo
Pep

NEW YORK

La hora de reunión está fijada en la planta baja del hotel a las 5’15 para ir a la salida de la maratón. Medio dormidos nos vamos reuniendo, y a las 5’30 nos dirigimos hacia los autobuses que nos llevarían a la salida de la maratón que esta situada en Staten Island, uno de los cinco distritos de NY que cruzaremos durante la carrera. Sólo salir por la puerta del hotel notamos el frio y el aire de las mañanas de NY. Ya en el autobús mientras oímos los consejos de un miembro de Sportravel de cómo, según su opinión, debemos afrontar la maratón, comemos unas barritas energéticas y platos que nos ha regalado Sportravel. Tras unos 40 minutos, llegamos a la salida de la M, nuestro autobús se pone detrás de muchos otros que por turnos van vaciándose. Desde las ventanas ya vemos pasar un rio de corredores que se dirigen a las zonas de espera predestinadas según el color del dorsal (Azul, Naranja y Verde). Vemos a corredores con mantas, sacos de dormir, esterillas, abrigos, cartones y hasta tiendas de campaña, Entre nosotros nos reímos porque no entendemos la necesidad de tan formidable equipamiento. A las 6’ 30 más o menos, nos tocó el turno de bajar del autocar, un grupo de voluntarios muy amables nos dirigían hacia un enorme descampado capaz de albergar a los 40.000 corredores: Todos los Go’s decidimos estar juntos en la zona naranja al menos hasta la salida. En el recinto naranja, al igual que en los otros, repartían café, té, agua y unos roscos de pan (“bagels”?). Ni deciros que el frío y el viento eran bastante intensos, fue en ese momento cuando empezamos a entender el porqué de las mantas y los sacos, todos los que estábamos por allí combatíamos el frío como mejor podíamos. Los afortunados que tenían mantas o sacos los aprovechaba al máximo, nos se les veía ni la cabeza. En una parte del recinto había una carpa, prácticamente solo techo, en la que ya no cogía un alfiler. Rafa, Héctor, Enric y Carmen se refugiaron todos juntos en un mínimo espacio libre que encontraron dentro de la carpa, Juan Lluis, Xavido y yo nos quedamos fuera, pero creo que hacía el mimo frío dentro que fuera, como poco después pudimos comprobar. Por suerte pudimos encontrar un cartón (un bien muy buscado y muy escaso) para, al menos, evitar el césped húmedo en el trasero. La verdad es que más que un recinto de corredores a la espera de hacer una maratón, parecía un campo de refugiados. No me extiendo más, pero aconsejo a los que piensen correr la Maratón de NY que vayan muy, pero que muy, abrigados si no quieren pasar 4 o 5 horas tiritando como nos pasó a algunos de nosotros. La ropa la teníamos que dejar, al menos una hora antes de la salida, en una bolsa transparente que nos había facilitado la organización. A las 8’30 decidimos dejar la ropa que no pensábamos tirar por el camino en el camión correspondiente a nuestro dorsal. A pesar del aire y el frio que hací me alegre de que me hubiera tocado salir por la parte de arriba del puente de Verrazano ya que las vistas eran muy bonitas. La salida estaba situada al principio del puente que une Staten Island con Brooklyn. El ancho del puente estaba dividido en tres carriles separados por unos bloques de cemento. A pocos minutos de la salida me asomé al carril central, y ya la ropa sobrante de los corredores había inundado todo el carril. Por fin dieron la salida: El himno americano y, cuando dieron la salida, New York New York de Frank Sinatra, en otra ocasión se me hubiera puesto un nudo en la garganta, pero con el frio que estaba pasando casi ni podía oír la canción. El primer kilómetro y medio es todo subida por el puente para bajar otro tanto, a mi derecha podía ver unos barcos que expulsaban surtidores de agua de colores y a lo lejos los enormes edificios de Manhattan. Todo un espectáculo digno de saborear a pesar del frío y el viento que se colaban por las dos camisetas y el pañuelo del cuello que llevaba. En los puentes no pueden estar los espectadores, así que nada más dejar el puente y entrar en Brooklyn la animación no se puede explicar. De estar durante tantas horas viendo corredores muertos de frío a sentir a miles de mujeres, hombres y niños animando, tocando todo tipo de objetos, dando ánimos y gritando todo lo que leían en las camisetas. Van cayendo los kilómetros y la animación sigue igual, muchos grupos de música, y miles de personas ofreciéndote plátanos, agua y sobretodo alegría y ánimo. Siguen las subidas y bajadas pero lo tenia tan presente que casi me es igual. Ya en Pulasky Bridge y en plena cuesta está situada la media maratón, según nos habían dicho es a partir de ese punto donde se hace más dura la M. Seguimos por las calles de Queens y entramos a Queensboro Bridge. este puente une este barrio con Manhattan y da a la First Avenue. Por esta calle se corren unos 5 kilómetros con continuos toboganes que se hace interminable, yo miraba hacia abajo para no ver lo larga e interminable que era la calle. Las calles de NY están llenas de baches y muchos desniveles, en más de una ocasión al dar el paso me he encontrado con un enorme vacio que me ha desestabilizado hasta el punto de casi caer. Ya es un constante los corredores que me adelantan al igual que yo adelanto a otros. Las caras empiezan a mostrar sufrimiento y no respondemos con una sonrisa o con gritos a las muchas personas que siguen animándonos.
Entramos en Central Park ya de vuelta en Manhatan. Sé que me quedan por delante algunas millas muy duras, el día anterior había paseado por esa zona y lo conocía. Y yo que pensaba que tras 40 Km. pasar por el Paralelo era como subir al Everest, pero después de la experiencia neoyorkina, pasar por el Paralelo me parece una cuesta abajo. No veo la meta porque hay que dar una curva de 90 grados y entrar de nuevo en Central Park
La emoción es enorme cuado veo a lo lejos, y también en cuesta, la meta; creo que la gente grita, pero no la oigo. Unos metros antes de llegar, paso por el arco que indica 26,2 Millas. Por fin llegó el final soñado.

GRACIAS DESDE FORMENTERA

despres de esta esperan com un nen petit el dia de nadal, per fi va arribar el cap de semana desitjat i ara k estic un altre vegada a casa,nomes us vui dir a tots els mikakus,GRACIES, per fer-me sentir un mes de vosaltres i perke a mes de compartir una pasio comuna com es aket bonic sport, mi divertit moltisim!!!!!! lluis la emocio al futbol, ignasi i pep no us conexia tan pero sou 2 craks!! paulo eres electrico!!! hector k xulo es parlar amb tu!!! jaume per mi la sorpresa amb positiu del viatge!!! josh ets un sub 3, pero no fumis!!!! doc ningu en posa la crema com tu!!!! i k dir del xavi....ets es gallllll!!!!

Aúpa La Real.

Benvolgut Luiggi:

Gràcies per la bona idea d'anar a veure el teu equip.

Va ésser una molt bona idea i llàstima que no guanyés, quasi va estar a punt de fer-ho, però distrets si que vàrem estar i particularment jo, això de veure en directa un partit de futbol sempre m'agrada, però el que mes m'agrada es escoltar d'un amic meu:

"No sabeu com i que sento en aquests moments, doncs sempre he desitjat venir a Anoeta amb els meus amics".

Tiu, ... ets tot sentiment!!!.

Aúpa Mikaku.

TXOTX !!!.

Vols la meva porra?

Tot i no ser un amant de porres, ni prediccions,pero davant la petició del mikaku sub-3,fare la meva: (per crear ambientillo) BEHOBIA-SAN SEBASTIAN Paulo Doc Hector Dani Lluis Jaume Xavi Ignasi Pep Josh(sempre que vagi de passeig,com diu / sino seria el 2 de la llista) XOOOOP!!!!!!,venga una sidrita! Luigi

DANI, FINALMENT PORRA

Parlant amb el mikaku formentí i fontent la conya, em va animar a fer una porra pública per esperonar-nos a tots a cremar tot el que ens fotrem. Sense ànims de menysprear esclar, tot per fotre la conyeta. ahi va patxi txottttttttttt
1era posició evidentment hi ha un canvi generacional jajaj PAOLO
2na posició , a 20 km encara que l'hector esta molt bé i em diuen les males llengües que no està en forma, però es creix en la competició el nostre DOC LLORENÇ
3ra posició , l'atleta de l'any , el mediàtic i més complert tomàquet HÈCTOR
4rta posició , crec que ha d'estar més posat que l'any passat, i de ses illes bé amb moltes ganes, el mikaku més autèntic i el que ho té més clar, DANI
5na posició, per mi es la seva carrera, no sabem com està del genoll però pot estar quart i tercer, jo li otorgo la cinquena jajaj ES GALL
6na posició , encara que no està en el seu millor moment, intentarà correr amb grup, pot ser que segueixi en el grupet de dani, jaume i xavi, LLUÍS
7na posició, per EL FURRI, encara que no seria d'extrenyar que estigués més endavant
8na posició , pel gomes , de L'IGNASI, que segurament fara grupet amb en pep.
9na posició, a punt d'entrar a la llegenda dels runner's M60 , a veure si s'anima i els genolls no li fan mal,
10na posició, l'ave fènix, si nois, intentaré (encara que tinc dubtes) córrer 20 km mig coix, no em resigno a pujar a donosti i veure la cursa passar, vull que la cursa em vegi passar a mi jajaja. Tancaré l'expedició MIKAKU'S ON TOUR '08(Barcelona, Berlin, New York, Behobia). Aviso, portaré la càmara de fotos a sobre, vigileu que podeu ser retratats en cursa. Mai millor dit jajaja.

MIKAKU Sub-3h

Felicitats al nostre amic Swala.

Avui es el teu aniversari, company, et dessigem tots junts que siguis molt feliç amb tots els teus i amb el teu equip Mikaku, com a mìnim el doble d'anys que avui has complert.

Salut Ignasi!!

Els Mikakus t'estimem!.

A el Mikaku "solitario".

Ahir, a les vuit del vespre, com quasi cada entreno, ens vàrem reunir tres Mikakus per iniciar la sessió i vas aparèixer per despedir-te, com un bon amic.
Ens vas donar la oportunitat, per segona vegada, de desitjar-te un bon viatge i una molt bona estada, en aquesta impressionant ciutat que es Nova York.
Des de aquí, tots et desitgem sobretot, que gaudeixis de la "MARATÓ", si en majúscules perquè per tots nosaltres, creiem que es la que significa...el doctorat.
Hèctor, pensa que quan travessis el pont de Veranzzano, tots i dic ...tots!!!... els Mikakus estarem amb tu.
Grava a la teva ment totes les vistes, flasxos, paisatges i coses curioses, doncs els que quedem aquí, desitgem que tornis i que ens expliquis fil parranda totes les pàgines viscudes del teu doctorat.

Trota, galopa, camina, si es necessari,.... però....sobretot, VÍULA i DISFRUTA-LA.!!!.

CHOOOOOOOOOOOTTT , Silver!!!.

El teu equip MIKAKU.

Mes fotos cursa de la dona