MDS (capitol 6)

Avui els YALA YALA no an passat, avui es tot diferent, es el dia de descans.
Son els 7,30 i molt timidament obro els ulls, la jaima esta poc activa, tots menys en ruben estan dormin, be en josep no hi es, com ja sabeu a plegat, el seu somni s,ha acabat i kuan aixo passa tens 2 opcions, la primera: et treuen el dorsal, tot el menjar de la motxilla(aixi no pots donar res als companys) i els apats els fas en una tenda a part amb tots els ki com tu, an plegat, dorms a la teva jaima, o la segona: et compras un billet d,avio i fots el camp. El nostre josep va triar la primera, no us ho he dit pero dema arriben els familiars, l,organitçacio, pagan va montar un viatge paralel al nostre, els amics o familiars, podian viatge fins aki  i veure la ultima etapa i l,arribada, dormiran i faran vida amb un campament apart , la dona del josep i la merche(dona del toni) vindran.
Tinc una sensacio extranya, en fa mal al peu eskerra i el noto inflat, li comento al ruben, ell com no fa una broma i l,oscar ke s,ha despertat fa poc es fot un fart de riure, jo no.... tinc por de sortir del sac, dema tenim la marato i per mi es l,etapa mes importan, perke??? doncs molt facil, crec ke es una etapa trampa, la gent sortira forta pensan ke despres de la de ahir aixo ja esta fet i a mes amb un dia de descans, crec ke dema poden haberi sorpresas, tambe tinc clar ke pasada akesta, tenim sables a la butxaca, la ultima la mitja a disfrutar..

Despres de uns minuts surto del sac, collons kin peu ke tinc!!!!! un dit totalment blanc i el peu com una pilota de tenis, rapidament en ruben m,intenta trankilitçar, es increible fa poc ke ens coneixem pero sembla ke vivim junts d,una vida, jo l,escolto i rapidament busco la compliçitat del lluis, es increible com un tio tan timid i reservat pot donar-te tanta calma, va ser el nostre metge en tota la cursa kin crack!!!! (la foto es de 4 dias despres, al hotel, imagineu-se com tenia el peu, estaba tan acollonit ke no vaig  fer ni foto).Diagnostic una ampolla infectada i peu inflat,toca esta amb el peu amunt, cremeta i menjar força, per sort avui tinc tot el dia per no fer absolutament res, als metges??? no vaig ni amb conya.
M,aixeco per anar a pixar, es increible la poca activitat ke hi ha avui al campament nomes es sentan els timids aplaudiments de la gent, al veure arribar encara participans de la etapa llarga(es podia entrar en 34h) avui arribara gent durant tot el dia, amb costa molt caminar, kuan torno a la jaima, esta tothom despert, menys l,avi (jaume) ke encara ronca, tothom comença a esmorçar, el lluis spaghettis, extranjero, sopeta, embotit.. ruben, en penso ke ja va per el 3 liofilitçat, com menja a ket tio!!!!! i avui mes ke mai, jo m,obligo a menjar no tinc gaire gana. Les hores van pasant i no es mou ningu, xarrem uns amb els altres, uns cames amunt, els altres curran ampollas, de repent un silenci invadeix la 56 arribat el josep, esta trankil pero kuan ens veu es fot a plorar, rapidament i com si tingues una molla, extranjero salta i l,abraça, entre plors ens diu ke es sent un fracasat, la resta fem el cor fort i tothom li diu el ke pensa, jo aprofitu el moment i m,axeco com puc, vaig a la jaima del josef i del toni( mallorki) son 2 cracks, saben el ke ha passat amb el josep i els hi demano ke s,acostin a dir-li alguna cosa pulida, penso ke venin de ells, la moral del josep pujara, no hi acabat de demanar-lis i ja estan de peu.....
Torno a la jaima i amb toca a mi parlar amb el josep, jo vaig fer el viatge de anada amb ell a l,avio, en va explicar un parell de anecdotas i li recordo, somriu, tot fen-sa un cigarret, en akell moment entra el josef i es molt pulit el ke li diu, l,abraça i sen var, el toni apareix 30 min mes tard.
Pasen les hores i seguim menjan i dormin, pasa un tio de la organitçacio i ens diu ke ultim esta apunt de entrar....nooo!!!!!! despres de 33h aixo no ens ho podem perdra, com podem ens calçem i com podem anem fins la linea d,arribada, kin moment mes emocionant, practicament tot el campament esta aki, es molt emocionant veure com desde el primer clasificat fins al l,ultim estem esperant aket noi ke amb 2 collons porta 33h per fer 82km!!!!!!! no us podeu imaginar kuan arriba es rebut com es mereix a crits de CAMPIO!!!! la emocio es indescriptible,aplaudiments i mes aplaudiments, plors, abraçades i tothom cridan el seu nom,ke pulit ke es esta a la marato des sables, aixo es un record per tota la vida....
En fi, tornen a la jaima estic preocupat, el peu segueix inflamat, ke pasara dema????? pateixo molt per l,eva, si tot va aixi dema tocara caminar(si puc) i arribare amb 11h, merda s,espantara molt al veure el baixon, no entendra res!!!!! ufffff!!!!!!!! be dani, ara toca sopar i descanar, toca esta trankil,pero dema pot ser un calvari!!!!! si no puc apollar el peu, ke putas fare?????ufffff, sera un altre dia i ja veurem com ho farem........
per cert vui agrair molt al ruben,aket dia va estar molt pendent de mi, tio te lo dije alli i te lo digo ahora, estamos a muchos km de distancia, nos veremos mas o menos, pero tio tu eres mi hermano, gracias por vivir este sueño conmigo a ti y a toda la 56.

                                      seguira.......