IRONMAN DE ZURICH 1.08.2010

les il·lusions es converteixen en objectius, d'aqui 12 mesos intentaré acabar ironman de suissa, amb la companyia de l'hector i espero que la d'en Jaume. Ja estem inscrits.

CURSA FESTA MAJOR SANT RAFAEL DEL RIU 2009

En la cursa del poble de la provincia de castelló, a on fa 4 anys vaig quedar últim, ahir diumenge , vaig treure'm l'espina quedant en tercera posició, particularment fa ilusió aconseguir podi, però degut a la participació molt pobre 17 participants , hauria d'haver guanyat, doncs a Berlin de 60.000 vaig quedar el 1300 de manera que ahir havia de guanyar però no.. sempre hi ha algu que corre més. cursa de 5, 5km 5 voltes al poble, a les 11 del matí, i a un ritme fortissim, temps total 19'57. La resta, doncs res, celebrar la primera copa com a corredor, i comentar l'anècdota jajaja. MIKAKUS per a tot arreu.

IRONMAN DE NIÇA 2009

Qui m’havia de dir, ara fa 11 mesos, quan vaig fer el meu primer triatló, el
super-sprint de Barcelona, que seria Finisher d’un IRONMAN !!!!!
Quan t’envoltes de malalts del esport corres aquests riscs. Parles amb un,
parles amb l’altre, i al final el que et sembla que es una animalada s’acaba
convertint en algo mes proper, fins que et marques el màxim repte: un
IRONMAN.
I
a partir d’aquí la cosa es complica, perquè comences a entrenar, i a entrenar, i
a entrenar, i cada cop tens menys temps per res que no sigui entrenar. Com
vaig llegir en algun lloc, la vida d’un Ironman es resumeix en 5 paraules: swim,
bike, run, eat, sleep.
Be, de fet la meva historia comença fa 10 mesos quan em decideixo a
participar a la Half Challenge. Compro la primera bici (que vaig canviar al cap
de 2 mesos) i començo a seguir els entrenaments del J.R.Callén (Joserra).
Aquí es on comença la meva disciplina de triatleta, ja que haig de nedar 3 dies
per setmana, a fer dies amb 2 sessions i a completar 8-10 entrenaments
setmanals.
També, i perquè es un clàssic, combino aquests entrenaments amb la
preparació de la Marató de Barcelona (amb Victor GO!), que els Mikakus hem
corregut de manera continuada les darreres 4 edicions.
Un cop passada la marató, em centro únicament en preparar la Half, però com
que aquest “gusanillo” t’entra i no para, començo a preguntar-me si seria capaç
de fer un Ironman complert. Vaig movent diferents fils, fins que aconsegueixo
que algú em faci gestions serioses a Nice, on les inscripcions fa temps que
estan tancades.
Entre tant, fem la gran sortida amb els Trisidents a Llança, i allà obro els ulls i
em dic a mi mateix que no estic preparat per fer un Ironman, perquè desprès
dels 150 km no vaig ser capaç de corre ni 30 minuts. Així que de tornada a
Badalona resava per que les meves gestions per NICE no es consolidessin.
Dons al dia següent, ja tenia la confirmació de la meva inscripció, i el primer
que vaig pensar va ser: “quina putada”. Em va fer mes por, que il·lusió, però ja
no podia fer marxa enrere.
Desprès de fer la Half amb un temps acceptable (5:10), una setmaneta de
descans i comença’n les setmanes de càrrega forta d’entrenaments en totes les
disciplines, que culminen amb un mini stage de 2 dies a Puigcerdà, on
bàsicament el que fem es 2 tirades fortes amb bici.
Dues setmanes mes de baixada d’entrenaments i arriba el gran dia.
El divendres 26 de juny marxem amb la Rosa i les tres nenes cap a Nice. Per la
tarda primera visita a la Expo, on tinc la sort de poder parlar una estona amb el
Marcel Zamora (aquest si que es un Crack !!) .
Una mica mes tard 30 minuts de carrera pel passeig on es disputarà la marató.
Per la nit assistim al protocol·lari sopar de la pasta i a dormir aviat, perquè per
acostumar el cos dissabte em despertaré a les 6 del matí.
Divendres 27 em llevo, esmorzo cereals, i anem amb la Rosa al punt de sortida
de la natació per el primer entreno a l’aigua. Son les 7 del matí i desenes de
triatletes ens trobem a la platja per fer el mateix. Les boies de la cursa no estan
posades però segueixo a d’altres companys que neden fins unes boies que
estan a uns 400-500 metres.
Començo a nedar, però quan ja porto una bona estona i no arribo a la boia,
decideixo tornar. Com el vent era de terra, la corrent anava cap a dins i
m’ajudava, però quan torno i la noto que em costa mes nedar, m’entra un
agobio que m’obliga a nedar d’esquenes i intentar pensar en altres coses,
perquè no m’agrada la sensació d’estar allà dins jo sol, envoltat de tant de mar.
El problema es que el dia de la cursa les boies estaran a 1200 metres de la
platja, i a mi no se’m pasaria mai pel cap sortir desde la platja i anar nedant
1200 metres cap dins, oi??
En fi, surto de l’aigua, comento la jugada amb la Rosa, i torno a nedar en
direcció a les boies 2 o 3 cops mes per perdre la por.
Em falta nomes provar la bici, que el meu amic Josh, m’ha portat amablement
desde Badalona. Faig una sortida pel passeig de 25-30 minuts per comprovar
que tot funciona.
Pel meu numero de dorsal em toca fer el Check-In a les 14:00, així que
preparo les bosses RUN i BIKE i acompanyat de la Rosa i en Josh anem als
impressionants boxes. L’organització es magnifica, i en molt poc temps ja tenim
cada cosa al seu lloc.
A les 19:00 tenim una reunió amb el Joserra per parlar dels detalls de la prova .
I ara nomes falta esperar al tret de sortida.
Son les 4:00 del diumenge 28 de juny. He pogut dormir be. El servei
d’habitacions de l’hotel em porta l’esmorzar que vaig demanar ( un bol d’arròs
blanc, una truita de 2 ous, pa i un yogur). M’ho menjo sense gana, recullo tots
els trastos i a les 5:00 ja som als boxes.
Ja hi ha una moguda important. Tothom amunt i avall. Desitjo sort al Marcel
Zamora i em dirigeixo a la meva bici on em poso el neopreno i faig els darrers
preparatius.
Son les 6:15 i no he tingut temps d’anar a l’aigua a escalfar una mica. Les boies
ja estan al seu lloc. Lluny, però que molt lluny !!.
Seguint les indicacions del Joserra em col·loco a la dreta del tot de la sortida,
em prenc el primer gel, es fa el silenci i per fi la sortida.
Entro caminant a l’aigua per evitar el cops dels mes esverats i començo a fer
les primeres braçades amb el cap fora del aigua per evitar les petades i tota
mena de cops que et poden donar quan es tiren al aigua 2800 triatletes de cop.
Els primers 1000 metres suposo que van ser els mes lents perquè era difícil no
tocar-se en cada braçada. També va ser difícil del 1000 al 1200 i del 1200 al
1400 perquè s’havien de pasar unes boies, i com sempre tothom vol fer el camí
mes curt. Del 1400 al 2400 que es el punt on sortim de l’aigua i tornem a entrar,
ja esta feta la selecció, i mes o menys nedes amb triatletes del teu nivell i per
tant ja no trobes ningú que et vulgui passar per sobre.(47:42)
Els últims 1400 (23:56) son mes tranquils i puc tenir un ritme mes sostingut que
em permet acabar el sector de natació amb un temps total millor del que
esperava.(1:11:38)
Surto del aigua amb l’ajuda dels voluntaris, ja que la platja es de pedres, i em
dirigeixo a fer la primera transició (9:43), que acabarà sent molt lenta, encara
que no vaig tenir la sensació en cap moment de que estava perdent molt de
temps. Vaig tenir una voluntària que em va ajudar en tot moment i quan ja ho
vaig tenir tot, entrego la bossa i vaig a buscar la bici.
Començo el sector de bici amb dues coses al cap. La primera no deixar-me
portar per les ganes de fer-ho be i encara que em passin portar un ritme
regular, sempre pensant que desprès s’ha de fer la marató. I la segona estar
molt pendent de la carretera per no punxar.
El circuit de bici, encara que no l’havia fet, el coneixia per l’informació de la
web i perquè el Joserra unes setmanes abans havia vingut a fer el recorregut
amb uns amics i ens havia passat un informe fantàstic.
En aquest sector curiosament perdo varies posicions respecte a la meva
sortida de l’aigua, però tinc bones sensacions, pujo els 2000 metres de
desnivell a ritmes constants i recupero a les baixades. L’únic incident el tinc en
un avituallament, quan el personatge que porto al davant deixa caure un bidó,
i jo que anava amb una mà al manillar esperant recollir una ampolla d’aigua
amb l’altre, de cop i volta em veig tirat a l’asfalt perquè la roda del davant ha
relliscat amb el seu bidó. M’emprenyo moltíssim perquè per una tonteria com
aquesta te’n pots anar cap a casa si et fas mal o es trenca algo de la bici. Per
sort nomes un cop molt fort al gluti, però continuo.
Penso que l’alimentació en aquest sector va ser molt important per poder
acabar l’Ironman sense “pajaras”. Portava lo habitual, barritas i gels, però
també fruits secs i un “bocata”. Quan vaig acabar l’ascens mes llarg que era de
20 km, i sense baixar de la bici, vaig treure el meu bocata embolicat amb paper
de plata, que aquell mateix matí m’havia preparat la Rosa, i us asseguro que
em va saber a gloria.
Una altre incidència es que em vaig oblidar de posar-me la cinta del pulsòmetre
a la transició, i quan al kilòmetre 25 vull mirar si vaig a les pulsacions correctes
vaig veure que m’havia deixat la cinta a la transició. Per mi va ser un
contratemps important, ja que tots els entrenament els he fet amb pulsòmetre i
el Joserra m’havia marcat la franja de pulsacions en la que m’havia de moure a
la bici i a la marató.
Com a resum, el circuit molt maco i molt variat, difícil per les llargues pujades,
però al final el temps també millor de lo esperat. (6:03:42)
Nova transició, aquest cop mes rapida (6:17) i comença la veritable duresa del
Ironman. Sempre es dura una marató, però quan ja portes a sobre 3,8 km
nedant, 180 km en bici i son les dues de la tarda amb mes de 30 graus de
temperatura, dons fa que el tema es compliqui.
S’han de fer 4 voltes a un circuit de 10,5 km completament pla però sense una
ombra. Mentalment em resulta mes fàcil que si haguéssim fet 42 km per tota la
ciutat. Com sempre les zones mes properes a la línea de meta estan súper
plenes de gent, però a les mes allunyades hi ha molt menys públic, i en
conseqüència la gent camina mes que no pas corre. Em va sorprendre la
quantitat de gent que camina a la marató d’un Ironman.
Com sempre, el Joserra ja m’havia avisat de que els primers kilòmetres aniria
ràpid, però que havia de baixar el ritme perquè desprès es paga. I
efectivament, els primers 5 km havia de frenar perquè sense voler em posava a
5 o per sota de 5 nim/km i m’esforçava per anar sobre els 5:15. Desprès del km
5 lo normal ja es anar per sobre de 5:15 i així completo la primera volta en
56:12 a 5:21 min/km.
Al inici de la segona volta tinc la sort de picar de mans amb el Marcel Zamora
que ja feia la seva entrada a meta. El meu ritme es fa una mica mes lent i per
tant la mitja per km augmenta fins 5:49 completant-la en 1:01:44. En aquesta
volta camino en algun del avituallaments per poder veure aigua, isotònics,
menjar taronges i galetes salades, que desprès de tant de dolç senten súper
bé.
A cada pas per meta veig a la Rosa, al Josh i la Montse donant-me ànims i
preguntant-me que com vaig. Ells han estat un gran suport per a mi durant tota
la cursa.
La tercera volta es la mes dura. Camino a tots el avituallaments i em paro per
estirar el gluti, ja que tinc un fort dolor produït com a conseqüència de la
caiguda en bici. El meu ritme segueix baixant i completo aquesta volta amb
1:11:55 a 6:50 min/km.
Quan començo la quarta volta apareixen les primeres emocions. Començo a
pensar que el primer objectiu, que es ser Finisher es pot complir, però que
també el segon objectiu, baixar de 12 hores, es possible. Si no tardo mes de
1:20 ho hauré aconseguit.
M’ho prenc amb calma, perquè el panorama que vaig veient em fa tenir molt de
respecte a la distància que em falta per completar la marató.
Pel camí em trobo parats o caminant, a varis companys que hem compartit
entrenaments, al Joserra i a algun ex-èlit que les temperatures els hi estant fent
pasar una molt mala estona, i que com a bons competidors que son, tots
acabaran encara que sigui de genolls.
Faig el darrer gir i ja només em queda una línea recta d’algo mes de 5 km per
ser Finisher. He millorat una mica el meu ritme. Quan arribo al penúltim
avituallament prenc una mica d’aigua, perquè ja no m’entra res mes, i em
decideixo a fer els darrers 2 km a bon ritme. Al final aquesta volta la faig en
1:09:26 a 6:33 min/km.
Quan ja em desvio per enfilar el passadís dels Finisher estic súper emocionat.
Al principi em trobo a les meves filles, desprès al Josh, desprès l’animador de
la cursa cridant el meu nom, i just al costat de la línea d’arribada a la Rosa.
Durant aquest tram de uns 100 metres, no paro d’aixecar el braços i de
demostrar la meva satisfacció. Just abans d’entrar em paro per fer un petó a la
Rosa, que esta supercontenta, pujo la rampa i enlloc de creuar, em giro cap al
públic per gaudir d’aquell moment únic.
Quan entro, em posen la medalla, em fan la foto, però en Josh, que li ha caigut
la baba durant tota la cursa, salta la valla, passa per sota de les pancartes, i
apareix a la zona de Finishers amb la samarreta de MIKAKUS per fer-me una
abraçada i fer-nos una foto mítica.
Al final un temps total de 11:50:37, a la general el 962 i el 110 de la meva
categoria.
Quan en Josh marxa de la zona finisher i ens quedem sols, la medalla i jo, les
emocions, els sentiments i l’esforç acumulat fan que em posi a plorar. Quina
contradicció, ja soc un Ironman i lo primer que faig es plorar.
Recullo la meva samarreta de finisher i començo a no sentir-me be. Tremolo,
tinc fred, i em donen una manta tèrmica. Entre el sol i la deshidratació estic una
mica descompensat, però amb una dutxa calenta tot solucionat.
Una de les mes grans satisfaccions que tinc al acabar la cursa es quan em
comuniquen que familiars, amics, Mikakus, Trisidents.... han estat tot el dia
pendents de com m’anava la cursa. Això si que fa il·lusió !
Suposo que faré mes Ironman, però mai serà com el primer.
Hector VENTEO
BIB AGE STATE/COUNTRY PROFESSION
2451 47 BADALONA Castellón ESP Empresario
SWIM BIKE RUN OVERALL RANK DIV.POS.
1:11:38 6:03:42 4:19:17 11:50:37 962 112
LEG DISTANCE PACE RANK DIV.POS.
SWIM SPLIT 1: 2.4 km 2.4 km @ 47:42 1:59/100m
SWIM SPLIT 2: 3.8 km 1.4 km @ 23:56 1:39/100m
TOTAL SWIM 1:11:38 1:53/100m 1017 131
BIKE SPLIT 1: 27.9 km 27.9 km (59:29) 28.14 km/h
BIKE SPLIT 2: 56 km 28.1 km (54:57) 30.68 km/h
BIKE SPLIT 3: 105 km 49 km (59:30) 49.41 km/h
BIKE SPLIT 4: 118.7 km 13.7 km (34:48) 23.62 km/h
BIKE SPLIT 5: 144 km 25.3 km (55:56) 27.14 km/h
BIKE SPLIT 6: 180 km 36 km (46:21) 46.60 km/h
TOTAL BIKE 180 km (6:03:42) 29.69 km/h 1029 123
RUN SPLIT 1: 10.5km 10.5 km (56:12) 5:21/km
RUN SPLIT 2: 21.1km 10.6 km (1:01:44) 5:49/km
RUN SPLIT 3: 31.6km 10.5 km (1:11:55) 6:50/km
RUN SPLIT 4: 42.2km 10.6 km (1:09:26) 6:33/km
TOTAL RUN 42.2 km (4:19:17) 6:08/km 962 112
TRANSITION TIME
T1: SWIM-TO-BIKE 9:43
T2: BIKE-TO-RUN 6:17