MDS (capitol 8,9 i ultim)

Avui tot es diferent!!!! kina sensacio mes extranya, per una part una sensacio de trankilitat ( faltan 21km, ja s,acabat) per un altre part ( kina putada faltan 21km i s,acabat).
Tot ens despertem de manera ben diferent, els peus del lluis mes llagats ke mai, avui no fan mal, l,eskena del oscar mes ferida ke mai, res de res,el meu peu eskerra ke a passat de ser una pilota de tenis a ser de futbito, ke collons!!!! avui 3 ibuprofenos i a corre!!!! el toni el cabro con ke no te ni una ampolla ( va fer un pacte amb el diable) s,axeca com si res.... ell faria 3 semanas mes, kina persona mes estupenda, se m,ha acaben els adjectius, com li vaig dir sensa ell tot hagues sigut el doble de dur, el jaume kin coratje 66 tacos i parlan de proximas proves,amb els seus pals, xino , xano... extranjero, pocas personas e vist tan metodicas com ell, no te cap te una calculadora...oscar, despres del seu en surt no donaba ni un duro i entre ranegs i coratge, l,unic ke espero es ke el seu cap torni a la mida normal.....  ke dir del ruben, es un fora de serie,com a runner i com a persona, si s,hagues donat compte abans en ves de fer el 93, fa el top 50... lluis, sempre t,estare agrait per mi eras una  referencia molt importan i ser ke del 1 al 10 m,estimas 11 i tu josep, ke dir de tu.... va ser una llastima el ke va passar pero vas tenir 3 collons i ho saps.
Avui les bufes, els pets i les rialles son mes fortes ke mai, varem intentar despres de lo ke va passar amb el josep, no intentar estar massa euforics kuan ell i fos, pero aket mati, un mati mes sensa yala,yala, res no te control!!!! la motxilla no pesa, tots tirem un munt de cosas ke ja no farem servir:els sabatilles de estar per el campament, un gel, un liofilitçat, la samarreta de recambi....Son aproximadament les 8.00 i estem esmorçan avui tot es molt mes lent, avui no hi ha presio, personalment tinc ke dir ke despres de lo passat ahir ( mai havia patit tan)amb sento molt conten amb mi mateix, visualitço per primer cop l,arribada, ke fare kuan entri???? plorare???? amb ki pensare???? kina pasada!!!! estic acaban el ultim capuchinno amb kellogs i toca preparar-se per l,etapa.
La rutina s,ha de seguir fins el final, primer els peus: el dret facil i el seu vei, uffff.. provo de no fer-li 4 voltes amb la vena ( per poguer posar plantilles) imposible i amb dic a mi mateix, dani :21 km es poc pero 4 voltes i sensa plantilles i aixi o faig, guardo el sac dintre la motxilla i l,esterilla i 3 sobres de capuchino ke amb sobren li regalo a un jove moret ke sen va mes conten ke unes castanyoles, estic preparat,fins i tot avui el temps ens acompanya, no fa tan de sol, amb trec la gorra i amb poso el buff vermell al cap ( espartanoss!!!!), en aket moment pasen els 50 ultims per davant del campament,avui ells sortian una hora abans tothom s,aixeca i comença aplaudir, passa l,eusebi ( el company d,eivissa) i li dono una abraçada.

Tots estem preparats i abans de fer la ultima sortida del campament avui tots junts, foto de rigor:

l,etapa d,avui es de 21,1 de erg znaigui/ merzouga i el patrick desde el land rover despres de felicitar a tothom i demanar precaucio per ultima vegada, ens diu ke avui pasarem per las dunas de merzouga les mes altes del marroc, sonen els AC/DC i  goooooooo!!!!! ke fort avui es tot per ultima vegada, el campament ja no el veurem mes,el patrick cantan el cumpleaños feliz, per cert d,anada cap a la sortida el comentari d,avui es: kina dutxa en fotare avui a l,hotel i kina cervessa fresketa!!!!!!!!!
El meu plantajament d,etapa es el de trotar i si puc corre, tinc ganes de sentir-me runner!!! km 5 no en vui fer passat pero kina diferencia d,ambient,avui tothom s,atura a fer fotos, els desconeguts t,abraçan, uns canten l,himne del seus pais, 2 mexicans, un sensa una sabatilla cantan la cucaracha!!! jo al meu ritme trotan, avui si ke disfruto del paisatge el cap ben amunt i eppp!!! el lluis, vaig a intentar enganxar-lo, cambi de ritme i en el 7 aprox estic al seu costat, li demano ke tal els peus??? ens mirem i ens fotem un fart de riure.... els 2 som els ke hem tingut mes problemas en els peus, tindrieu de veure els talons del lluis, el ruben ke es un cabron li va dir " joder luis 3 etapas mas i se te be el hueso" i era cert.

Decidim de corre i ens anirem fen relleus, comença ell davant i carai kin ritme ke dur!!!! amb costa seguir-lo el peu en fa mal, pero ke carai "kien dijo miedo" estem al km 10, 3 faltan uns 6km per el ki sera el ultim cp.... li dono el cambi i tiro jo, portem un ritme elevat, estem pasant un munt de gent, tret el dolor ke sento, estic disfrutan moltisim( se ke es dificil d,entendra, pero es aixi, molts de vosaltres sabeu del ke parlo).
KM 16 veig el cp1, amb giro per dir-li al lluis i ostia!!!no hi es, es discret fins i tot per aixo, li deixat endarrera no se kuan i el tio no m,ha dit ni mitja...vaya un crack!!!
en fi, entro el cp, no tinc ganes d,atura i els bidons estan casi plens, miro cap a l,entrada, ni rastre del lluis i tiro, 600m i kin expectacle!!! las dunas de merzouga, si l,eva estigues aki!!!! començo a puja, a baixa i decideixo aturar i fer alguna foto, no ser kuan tornare a veure aket paisatge tan brutal i de kedar el 370/380 mes ben igual, amics el ke estic veien no te preu!!!  segueixo xino-xano i desde dalt d,una duna veig  l,arribada..... carai!!!! m,aturo amb sec i m,emociono molt, amb trec la motxilla, no tinc ganes de plorar, crec ke vaig gastar totes les llagrimes ahir, pero en venan molts records al cap i moltes personas:

els dias ke un no te ganes d,entrenar, kuan vaig estar lesionat,el ke he patit akest mesos i le ke he fet patir ( eh eva??) els consells del bons amics,grande toñin!!!la preparacio del menjar amb el marc( ke grande)... l,eva, las nenas, el ke pensara de mi kuan arribi a formentera,ki estara al port, els meus papis,la pili  ke pensa ke estic com una xota i pensara ke es la ultima( no et toca patir encara, ja,ja) pero a la plaça es fara tan la xula!!el txiwi, ke no estem amb el millor moment pero estic segur ke sensa dir res a ningu haura anat alguna esglesia a possar una veleta per mi i estic segur no s,ahura desenganxat del ordinador fins dema al mati kuan ja tot hagui acabat, despres li diran collons el teu germa kina pasada!!!! i ell dira no se no e seguit res.....als meus altres germans,com no el roque, el joan pins i l,esperança pobreta ke segur haura patit mes ke ningu,els mikakus, al tom, las perikitas, el zio... i tans altres, ke estaria fins dema escribin...pero sobretot alla aturat com un estakirot miran la  meta, vaig pensar amb ell, el meu cosi el lluis, li vaig dir abans de marxa ke el repta era seu i ja el teniam al sac,o habiam aconseguit, miro el relotge i pensan i recordan i estat uns 10 min!!! segueixo pujan i baixan dunas, una darrera l,altre.....un de la organitçacio a crits amb diu ke faltan nomes 2 dunas!!!! acelero el ritme les faig i efectivament una rampa, gent a la dreta i a l,eskerra, jo enganxo per el carril central, devant meu participans ke entran, veig a l,oscar si corro una mica mes l,enganxo, pero no ho faig considero ke aket moment un te ke entra sol, començo a enfila el tunel de gent, son participans ke ja an arribat , amics, gent de l,organitçacio i familiars, tothom aplaudin i cridan en faltan 100 m per passar la linea de meta, pero a l,eskerra veig el toni, extranjero i ruben, sensa pensar-mo dos vegadas hem desvio de la linea de arribada i amb el ruben ens fotem una abraçada increible( us tinc ke dir ke crec ke a l,eva mai la hi abraçat igual).
Sprint i en planto devant d,un tio ke amb un somriure com el meu amb possa la medalla de FINISHER i amb dona 2 petons i la enorabona, segueixo cap a dins tot son cares de felicitats i enorabonas, el juanjo de la tv, m,abraça, jo busco l,oscar esta un pel mes endevant ke jo, li fotu un crit en veu m,abraça i se li cauen 2 llagrimas, anem junt cap a la cua del picnic i el ticket del autobus, con ke hem arribat junts el compartirem, sortim a les 12,45 cap a Quarzazate, unes 5h de autocar, pero a mi mes igual, intentare descansar, soc finisher i ser ke alla m,espera un hotel, amb una dutxa, una pepsi gelada i un telefon per poder crida a l,eva, el oscar decideix anar a unes jaimas a seure i menjar, jo en canvi vaig correns a on son els altres, vui abraçar al toni i extranjero i veue arriba el lluis.

Increible, el lluis arriba i s,emocionat!!!!!jo ke pensaba ke era de gel..... el altres sen van cap l,autocar ells marxan abans i jo vaig cap a la zona de relax amb el lluis, estem els 2 euforics i no parlem d,un altre cosa ke dels nostres fills( ell tambe en te 2), obrim la bossa del picnic, fruits secs, patata fregides, iogurt.... li dono una abraçada el lluis i marxo, a buscar l,autocar n 11, l,oscar esta a dalt de un bon rato, en guarda un lloc i a l,hora en punt marxem.
El viatge es fa molt llarg i mes tenin a l,oscar al costat es keixa per tot!!!!! pero tenim un parell de conversacions molt bons, ehhh amic?????
pasades unas 6 h arribem a l,hotel, a començat el madrid-barça i al nostre hotel ke hi ha casi tota la delegacio espanyola tothom va de bolit, a mi mes ben igual, tinc ganes d,agafar la clau de l,habitacio deixa els trastos de la cursa,recupera els meus i fotrem una dutxa com deu mana, la conversacio amb eva va ser molt emocionant, tambe recordo amb carinyo la del meu pare, el meu movil te 178 missatges......
Hotel es molt xulo, te uns jardins molt arreglats, piscina i el rest es interior i amb una terrasa molt guapa, vaig a recepcio, haviam amb ki m,ha tocat dormir, miro la llista i no al coneixo, ell encara no arribat, agafo la clau i cap a l,habitacio, es molt gran i una mica torremolinos 78,  2 hab , bany complet i tv, la encenc i fan el futbol 0-0,agafo l,habitacio petita per educacio i amb trec la roba de corre, kina sensacio de llibertat, per cert sorra en cau molta... ja amb pilotes i amb un "moreno paleta" la primera dutxa despres de molts dias i 250km!!!! a mida ke cau l,aigua ,calenta!!!! i en posso sabo no us podeu imaginar el color de l,aigua..... amb vesteixo i trucan a la porta, sera el meu nou company, sorpresa!!!! el ruben,net i afeitat sembla un nen de 18 anys, abraçada i seu al sofa a veure el futbol,puja molt el volum igual sap arab????ell mateix s,anadona i el baixa... al cap de 3 minuts,jo m,estic intentan posar las bambes " nen da te prisa me muero por una birrita fresca!!" ok listo, sortim de l,habitacio per el jardins en forma de pasadisos sembla una convencio de "chikitos de la calzada" tots caminen  igual.

Anem cap el bar, ens espera l,extranjero el toni i el josep estan en un altre hotel amb les dones, el lluis i l,oscar comparteixen habitacio i no an arribat al bar, 2 birras i una pepsi demana l,extranjero amb el seu perfecte frances, amics sempre m,enrecordare d,akella pepsi.....marca el barça i arriban el lluis i oscar per la 2 ronda deixem la barra sensa ni un cacahuet kina gana!!!! anem a sopar i trobem el jaume ke esta arriban li diem ke l,esparem al rest. per cert vaig a l,habitacio i ni rastre del meu company,vaig a recepcio i amb diuen ke arribat tothom, el ruben ke m,acompanya diu ke si amb sembla be es cambia en mi, jo encantat, sopem tots junts, comentan la cursa, anecdotas.... no allargem massa, el barça marca el 0-2 i nosaltres anem a fer un te a la terrasa, temperatura ideal, xerrada i a dormir,dema tenim ke anar a recollir la camiseta de finisher a un hotel del costat i aprofitarem el dia per volta.
Ens despertem bastan d,hora i anem a esmorçar, entaulats estan ja tots menys el jaume, als 10 min arriba, esmorçem i decidim cap a las 10h anar a buscar la camiseta, jo personalment e descansat bastan be, pero la meva intencio es no mourem massa, la meva prioritat es intentar recuperar pes i sobretot no vui ke las nenas en veguin tan coix,es increible encara estic com en un nuvol(sensacio ke en va durar bastans dias) el mig dia anem a un rest i els altres despres volen fer una volta, el ruben i jo anem a l,hotel a descansar, per la tv fan rugby, peus amunt, crema i a esperar l,hora de sopar. Cap a las 8h sopem, un te a la terrasa i a dormir, dema toca tornar cap a casa i sera un dia llarg i emocionant.
Els tramits a l,eroport son rapids i sortim abans d,hora,moltes fotos aeroport, tenia por de no poguer agafar el vol puntual pero no tindrem problemas, volem junts l,eusebi i jo cap a ibz, arribem a madrid,  arriba un moment dificil d,akells ke no agradan a ningu,la despedida, jo con ke no soc una persona ke m,agradin gaire desepereixo sensa fer soroll,ja tinc els mails i els telefons i ser ke els de la 56 formaran part de mi tota la vida, un bocata amb l,eusebi comentem la jugada i en punt cap a ibz, ara si ke estic nervios, vui agafar la barca de las 19.30h no ser ki hi haura al port de formentera esperan pero les ki segur i seran sera eva i las nenas i no veig l,hora de abraçarlas, tot va rodat arribem a ibz i truco per 6 volta a l,eva dienli ke si amb vaig rapid a las 8h a casa, eusebi amb diu ke la prensa espera a la sortida del,aeroport, li dic ke fantastic, foto i jo surto cagan llets, l,anita m,espera i en portara al port.... sortim, foto, miro a la dreta i veig el jose, ramonet i anna, els hi faig una forta abraçada i ki surt de darrera d,una columna, l eva!!!!!! us enrecordeu de la pepsi, doncs lo mateix,(no estic comparan a la meva dona amb una beguda, no sigueu mal pensats) mil besadas i rapid amb el cotxe cap el port, conseguim agafar la barca, l,eva en mira de una manera ke feia molts anys ke no amb miraba i amb sento molt be.

No puc parar de xerra, li vui explicar tot en 10 min a sigut tan intens, ella hem trankilitça tindrem temps, a la barca començo a rebre les primeras felicitacions, a sigut una pasada a dia d,avui encara tanta gent ke amb coneix com gent ke no amb segueix felicitan ( vaig sortir a la prensa tots els dias i el cabro del marc va fer una tasca increible amb el facebook) arribem al port, miro per la finestra i ke guapas son, veig força gent pero nomes tinc ulls per ellas dos, baixo la pasarela, entre aplaudiments i papiiiiii!!!!! les 2 correns cap a mi, s,enganxan una de cada cama i no amb deixan fins ke arribem al cotxe, hi ha: el bruno, margot, els sogres, sabri, marc amb la pat i els nens, el pachu i famili..... els hi explico 4 cosetas els hi ensenyo la camiseta, kina pudor ke fa!!!! i el marc per tot el ke a significat per mi en akesta cursa li dono el meu dorsal de la bossa, esta conten i s,emociona, tinc fred i ganes d,anar a casa,a sopar a explicar-li  l,eva i a intentar pair akesta "maldita carrera de locos"....... kuan en poso el llit miro el meu voltan i amb dono compte ke sables s,acabat.

doncs aixo es tot, akesta es la meva MDS, espero no haber-me enrollat massa i ke tots els ke us heu enganxat aket blog,hageu antes una mica i  us hagui arribat el sentiment i la passio amb la kual vaig viure amb primera persona aket dur pero molt interesant repta, aket cumol de sensacions. GRACIAS. i trankils ja tenim la proxima programada,ehhhh carinyo??????.

                                                                                          DANI SARGANTANA.