Pero be, entrem amb materia ke amb despisto,la tarda nit de ahir va ser molt emotiva i emocionant, aixo no us ho havia explicat pero tenim la sort ke cada dia, ens reperteixan els mails ke ens envian els familiars i amics... ufff!!!! no sabeu la sensacio ke produeix llegir els mails de la eva, dels pares, germans.... es ACOLLONANT, tambe us tinc ke dir ke al principi akest mails eran de anim, despres al anar ben clasificat es tornaren amb: venga entre els 300 primers, venga ke ja vas..... i en vaig agobiar una mica,pero tot aixi gracias a tots els ke mels veu enviar.
Tornan a la etapa, doncs si avui 82,2km de taourirt mouchanne/oued el jdaid, ke kina era la tactica??? ke volia intentar fer la etapa non stop, o sigui de una tirada, intentar descansar el menys posible, ja ke akesta teniam 2 dias per arribar, si ho aconseguia tindria tot el dia per descansar, vaig pensar ke entre corre,trotar i caminar entre 18h i 23h.....
Avui el patrick, esta mes prudent ke mai,ens repeteix una i l,altre vegada lo de las pastillas de sal i ke bebem força, l,etapa es llarga i tindrem de tot,pedra, pujadas, un oasis i teoricament de nits dunas, llarges i altes.... per cert avui a la jaima abans de partir cap el calaix,no hi habian tantes bromas, tothom estaba molt concentrat, mes de lo normal, aixo si totes las miradas anaven cap a la mateixa persona, en josep, fins i tot avui les abraçades abans de partir han sigut mes fortes de lo habitual, jo ke soc observado e vist com algu se li keian 2 llagrimas ehh, amic extranjero??? no us podeu imaginar els vincles d´amistad i unitat ke suposa el participa en un repta d,aket tipus, el ke he descubret akest dias, si pogues transporta-ro a la meva vida cotidiana....
En fi, 3,2,1 gooooo!!!!! kin nervis avui amb costa agafa el ritme, vui sortir mes lent de lo habitual, pero les cames no amb deixan, despres de 3 o 4 km o aconsegueixo el primer cp km 12,8, abans cap el 9 m,aturo a fer unes fotos estic pasant per unes dunas preciosas i al final d,akestas el pc, omplo bidons i carai kina pujada nomes sortir, la gent avui esta molt mes precabuda, avui tothom su pren en mes calma, avui aixo es llarg.
Comença la calor, jo vaig fen al meu ritme, avui miro mes el relotge de lo habitual i ser a ke es degut, avui per fi correre de nit per el desert, sensa ulleres ni gorra, fara fred??? kina sensacio tindre???? epppp!!!! m,acelero nomes de pensaro i nomes estic al 2 cp km 26,1 per cert dels companys ni rastre, avui vaig mes sol ke un mussol i per cert la motxilla ja no pesa tan, ahhh!!!! no us ho e dit nosaltres avui hem sortit a las 9h i els 50 primers, sortiran a las 12, avui els veurem passar.
Km 30 fa una estona ke vaig amb un aleman, amb dona conversa i jo li dic a tot ke yes,yes.. m,atavala i el deixo endarrera, coño en jose luis!!!!! kin crack aket tio de 60 anys es un fenomeno, esta a la jaima del toni i dels argentins i es un cachondo, va caminan, l,abraço i el deixo endarrera, km 38,7cp3, tinc necesitat de fer una parada, no es ke vagui fotut, es ke vaig amb massas bones sensacions i els ke correm akestas distancias ja saben a ke amb refereixo, aturo 5 min estiro una mica, menjo una barreta, avui el menja no e volgut fer coses rares, el doble de tot per la cursa barretas i figues i el parmesano, pernil segons les necesitats.
Despres de akest 5 minuts torne-mi, la calor apreta i del cp 2 al cp 3 el terreny a sigut bastant dur,pero les cames van be i el cap mes, km41,5 i en passa el primer, kins collons i aixo ke an sortit 3h despres, kinas makinas...."jo segueixo sin prisa pero sin pausa", de repent començo a pensar en les mevas coses us semblara estupit pensareu ke soc masoka,pero ke feliç soc, m´agrada corre, m,agrada fer km, m,agrada ultrafons!!!!!! i pensar ke kuan torni tinc consell de guerra, l,eva en va dir:" kuan tornis de sables tenim ke parlar" l,any ke be ,en veig fen 10000 ja, ja,ja.... fora conyes els ki la conexeu (i no es un topic) sabeu ke tinc una dona increible, ella hem transmiteix una força descomunal,tinc molta sort de tenir-la al meu costat, a ella i com no a las nenas, ser ke esta a casa patin, pero ser ke esta molt orgullosa de mi i sap ke jo mes d,ella.
Km 48,1 jo vaig fen, tinc 2 tios al devant, la meva condicio de miope, no amb deixa veure la nacionalitat, faig un petit sprint i collons el giovanni!!!!!! (per ki no s,enrecorda amic italia) parlem una mica i ens abraçem, ell tambe va sol i amb proposa anar plegats, jo li proposo el meu plan, ell no o veu tan clar pero amb comenta amb prudencia ke tirara fins on pugui, l,any passat es va atura a dormir, li dic ke ok i tirem els 2,l,intencio es anar fen relleus, com els ciclistas ara tu davant, ara passo jo.... per cert começa a caure el sol.
Timidament, amb trec les ulleres, la sensacio es brutal, pero no vaig comodar i me las torno a posar, amb trec la gorra i la guardo a la motxilla, us semblera una tonteria, pero kina sensacio mes pulida, repeteixo l´operacio amb els ulleres i les guardo a la part de davant de la motxilla, casi ja no tenim sol i arribem el cp4 km 51, el giovanni te necesitat de aturar i treures las sabatilles, jo estic inkiet no puc aturar,amb sento com un vampir, sen va el sol i correre per el desert de nits!!!!!! omplo bidons i el giovanni agobiat i amb cara seriosa, es calça i amb diu ke tirem, ell hagues aturat mes temps, pero amb un cul ramena com jo al costat,decideix partir, jo no hagues aguantat molt i ell ho sap.
Ens dirigim ja casi de nits cap el cp 5,sera el km 62,5 i el giovanni ke te mes seny ke jo, ja hem diu ke aket cp seria bo atura a sopar, te tota la rao,aixi o farem.
Aturem, aket cp es clau, sembla sa sargantana un dia d´agost, no si cap, ens apalankem al costat de un land rover, per cert la temperatura ens a respectat 23/26 de conya, fruits secs, parmesa, pernil i recuperation, tot a compartir, el gio, tambe treu de lo seu, la veritat es ke ens fotem un fart i de postre 2 ibuprofenos, habiam ke tal funcionan, despres de uns 25 min, una pixadeta i makina, comença el tram de dunas, per cert en el cami ens creuem 3 ratolins i com no penso amb la meva mare, si esta aki la pili abandona.....
No ser si es el menja, el ibuprofeno pero estic com un toro e recuperat moltisim, començo a tirar i al cap de 2km mes o menys el gio en fot un crit no me adonat pero li deixat un tros endarrera, amb diu ke esta tocat i ke tiri, jo no o puc fer li dic ke si en pot seguir??? amb cara de circunstancias diu ke ufff!!! pero ke no en podra fer relleus, li dic ke ok, ke endevant i com 2 gladiadors començem la marxa triunfal, pasant gent i mes gent i amb nos. no pot ningu,crec ke igual ke a fet ell abans, ara li estic transmitin jo l,esperit de superacio, pero la meva distancia sera mes llarga, es a tirat demi un parell de km, espero poguer anar al devant sol akest 20 ke restan,de moment estic disfruta tant ke amb un tram de dunas apago el frontal i vaig sensa llum, no us podeu imaginar la sensacio de llibertat ke aixo amb produeix, començo a pensar i pensar, el cap i les cames en van a 2000 per hora i abans de tragar-me una duna amb el descollonament del gio ,prefereixo encendre el frontal, us tinc ke dir ke akest 20km van ser els mes pulits de la meva MDS.
Arribem al cp6 km72,5 li foto una mirada desafiant al giovanni, ell l,enten perfectament i cridan li dic "adesso con il cuore, gio manca pokisimo, non molare" o sento per els italians esta mal escrit, pero s,enten, seguim passant a gent, kuan s,ha fet de nits ens han donat unes barres de llum verde ke tots portem darrera la motxilla, es precios veure akesta filera de llum verde i mes amb una nit tan fosca, pasem gent i mes gent i a nosaltres no ens passa ningu, km77 en aket moments la sensacio es casi..... us la intentare definir: cansanci+ ganes de arribar+kina son ke tinc+ke no s,acabi+on putas esta l´arribada... no se si e sigut clar?????
Per cert una cosa ke no en va impresionar va ser el cel estrellat, pero es ke senyors aki formentera i a nivell, km 80 aixo s,acaba, ja veig l,arribada, li dic al giovanni ke vingui a la meva alçada, al final hem estat molts km junts i vui entrar de la ma, desde aket km fins la meta no para de donar-me las gracias, kin extasis!!!!!! jo li dic ke aixo ens unira per tota la vida,hem arribat, hem passat la linea de meta amb 17h i pico.... ufffff!!!!! estic molt orgullos o e aconseguit i dema tot el dia de descans, no puc parar de somriure, anem de la maneta com 2 enamorats fins a buscar l,aigua, per 23564 vegada amb dona les gracias i sen va a la seva jaima, jo estic tan emocionat ke no trobo ni la jaima, per fi la 56!!!! probo de fer el menys soroll posible, l,extranjero ronca, oscar fa 5 min ke arribat es keixa, bona senyal vol dir ke tot ok, kin crack kin esperit, despres del ke va patir, m,acosto a l,orrella del ruben i li pregunto si s,acabat l,aigua del calentador, estaba dormin pero es mig desperta i somriu...... alguna cosa no hem cuadra, en josep esta dormin........ arribat abans ke jo???? imposible...... miro al oscar i amb llagrimes als ulls amb diu ke abandonat al km 30 mes o menys,sables acabat per ell, el seu somni a desaparegut, com el fum dels seus cigarrets....
seguira......
No hay comentarios:
Publicar un comentario