Com casi cada mati de un bot sorto del sac, avui las miradas no estan clavades en el josep, tos els companys en preguntan per el peu, jo no vui ser negatiu ni espantar a ningu( ja en van tenir ke aguantar el dia de ahir) i els hi dic ke fare el ke podre, no soc obtimiste pero.....
Esmorçem i a preparar tot el material, obiament els yala yala ja ens an deixat amb el cul al aire fa estona. Amb vesteixo i amb disposo a preparar els peus, el dret esta chupat, una mica de desinfectan, 4 tiras de espadadrap i llestos, amb l,altre la cosa es complica, al no poder apollar practicament a terra, decideixo de embolicar-mel amb vena, a la part de baix 2 gases i començo a fer voltes amb la vena, el ruben su mira amb cara de preocupacio, no diu res pero conec akesta cara, l,oscar esmorça i renegua.
Despres de 4 voltes amb la vena intento posar-me de peu i miracle!!!! puc apollar el peu, amb dolor pero molt menys, un timid somriure ocupa la meva cara, el ruben no cambia la cara.....primer problema solucionat, ara be el segon, la sabatilla no entra,rapidament el somriure es borra, com collons ho fare????? el cap amb va a cent per hora, pensan solucions i al final decideixo una: sacrificare las plantillas, les trec amb el comentari de incredulitat de l,oscar i sensa plantilles les sabatilles entran, "bendita carrera de locos".
En poso de peu i acabo de fer la motxilla, per cert ara si ke pesa poket, tot junts anem cap a la sortida, avui estic mes concentrat ke mai, estic espantat, nervios, estic cagat una maratosensa plantilles oh my god!!!!.... i no puc parar de pensar amb l,eva.
El meu plantejament es fer els 42,2 km caminan jo crec ke amb unes 11h o tindre al sac, 3,2,1 goooooo!!!!!! efectivament no se si es perke jo camino mig coix, pero avui la gent surt mes rapid, avui anem de oued el jdaid/erg znaigui, etapa no massa dura amb un parell de rampes en forma de dunas pero molta linea recta amb pedra, per la meva planta del peu de collons!!!!!.
Tinc la sort en el km 4 de enganxar un grup de 3 ke com jo caminan o fan a un ritme rapid, pero el puc seguir, estem pasant a bastanta gent i la meva moral creix per moments, en el km 6carai en julio, personatge increible un tio de cadiz,4 participacio a sables las 2 ultimas caminan, militar de profesio, decideixo abandonar els 3 tios i amb kedo amb ell,sorpres en pregunta ke faig tan endarrera???? li respong i començem a xerra, tinc ke reconeixa ke la seva facilitat de paraula amb te molt sorpres, amb diu unes cosas ke amb deixa flipat, caminem i arribem el cp1 ke esta situat al km13, 2, jo estic molt fresc carregu bidons i tiro, el julio descansa un poc l,abraço li dono las gracias, es s,emociona i segueixo, caminan arribo el km 18,3, per devant una llarga esplanada m,aturo 2 traguets d,aigua unes figues, miro el relotge i penso amb veu alta, ke no li puc fer aixo a l,eva, no puc trigar tan s,espantara molt i no su mareix,apreto els punys tambe les dents i començo a trotrar, de repent arribo al km 23,9 cp2, practicament no paro, tinc ke guanyar temps, el dolor comença a ser insoportable pero no vui parar akesta etapa es per ella i no la vui preocupar, intento agafar un ritme, nomes miro a terra, avui el paisatge no m,interesa, km 36 cp3.
De repent començo a plora, de dolor???? d,emocio???? penso ke aixo ja esta fet, pero cada cop amb costa mes mantenir el "trote coxinero" faltan 5 km i a crits demano a las mevas fillas ke m,ajudin, un angles no enten res pero en mira amb cara d,espantat, veig la arribada, no puc parar de plorar, ultim esforç i s,haura acabat, al final ho vaig aconseguir vaig arribar amb unes 7h,havia fet els 20km mes durs de la meva vida, pero a la cua de l,aigua, amb els ulls brillants en vaig sentir FINISHER, la de dema (21km) sensa plantillas pero a disfrutar.....
Suposo ke ell no mirara mai aket blog, pero si ho fa m,agradaria dirli el seguent: amigo julio, tus palabras me hicieron entender muchas cosas, a nadie le contare lo ke me dijiste, pero tu sabes ke sables es una carrera de sentimientos y tu despertaste uno muy bonito en mi, gracias.
No hay comentarios:
Publicar un comentario