En aquests dies de Festes de Nadal, ens hem trobat per anar a corra junts el dia de Sant Esteve i encara que plovisquexava, ningú va puntxar i tothom va venir a esmorzar i corra.
Corra amb vosaltres per Sant Geroni ja es una passada, però plovent i que estigués el Mikaku Sargantana, juntament amb el seu i ara el nostre amic, Tomi Jofresa i agafant draseres per el bosc, en pla indi i ara pujo i ara baixo,... va ésser la óstia. Si tal com ho dic!!!.
Llástima que faltes en Josep i en Doc, però tot no potser.
Però, també tinc de dir que dies abans, varem fer una festa,... una festa pel nostre benvolgut amic l'incombustible, el massai blanc, el Wanjiru, el nostre Mikaku Calv, si nois... en PEP.
Fa molts anys, gairebé 16 o 17, dos pares d'alumnes que jugaven juntes a basquet a la Minguella, es van decidir a fer una passejada junts un diumenge qualsevol.
Jo us puc dir que no ens coneixiem gaire però aviat varem connectar.
Qui no connecta rapit amb en PEP?.
Corriem junts de nit i moltes vegades sols, doncs no coincidiem quasi sempre, però les vegades que un afluixava l'altre l'arrosegava.
Tinc de donar moltes gràcies al PEP, de haber-me animat en nits que no volia sortir i em va fer sortir.
Tinc de donar-li les gràcies de les atencions que sempre ha tingut amb mi, doncs us dirè que inclòs, es tant prudent, tant educat, que fins hi tot quan li venien "presoners", es retrasava uns 20m i els deixava anar. Jo us tinc que dir que no savia perquè es retrasava però ara que tenim tant de impresentable a la colla, se el detall que això representava.
PEP, recordo la primera mitja de Granollers que varem fer junts i que sense entrenadora, ni res, vam acabar que ens menjavem la taronja amb pell i tot, bebiem tot el que ens posaven per davant, però la varem acabar.
Recordo la cara que em vas fer quan et vaig insinuar de fer una marató i que segons una noia que habia conugut, ens assegurava que la podriem acabar.
Recordo esta corrent amb tu una nit de tempesta impressionant, en que les onades arrivaven al passeig de la barca María i teniem que saltar-les i que aquella nit erem els unics que estavem allà.
Recordo la teva cara degut als desenganys que has tingut amb la teva bestia, la marató.
Recordo la cara que vas fer al entrar a la Doncella i ens vas veure a tots i et va agafar el "subidón" i et vas posar a tremolar d'emociò.
He sentit a la meva pell, la emociò i sentiment de tots, en aquesta nit tant especial, que la teva dona i filla, que t'estimen com ningú, et van preparar.
Sento la ilusió que tinc de corra amb tu i els nostres amics la Marató de Nova York, que crec serà el nostre doctorat.
Veig amb els meus ulls, com t'has preparat, endurit i entrenat per deixan-se a tots en darrera.
Ets com el vi bó de la bota racò, que te una mare de molts anys i que fa el millor vi, a mesura que passen els anys.
Tiu, se que les persones no canvien però tu vas a mes i ets el meu referent.
Soc amic teu i n'estic orgullós désser un Mikaku i de que tinguem aquest grup d'amics tan collunuts.
VIVE LE PRESIDENT!!!!.
Xavi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario