Peuades damunt s’arena.Si véns, em trobaràsballant de puntesdamunt d’aquesta rocai tu per jo et tornaràs loca.Viatjarem amb un cavall alat,aquest vespre silencióscap a racons inexplicables, deserts,salvatges.Esperarem sa nit.Vaig anar a trobar camins de foc.Me’n tornaria a anarmés enfora que mai.No tinc por de somiarque em perdré pes camío que no tornaré mai més.Jo no sé de quina banda burfarà.Sa sínia perd aiguai sempre amb es peus banyats.Tenim pedres entre ses ungles,ben pops i despullats,com dues gotes d’aiguaa ses cales del Pilar.Te cantaré as capvespre,t’estimaré a sa matinada,te donaré fruiti te menjaré a besades.