La experiència viscuda en 15 hores i algo mes, que varem passar junts, des de que varem passar la línea de sortida fins a la línea d'arribada, va ésser de les noves que jo particularment encara no havia viscut i que em sento molt satisfet d'haver-la compartit amb tots vosaltres, benvolguts amics.
Només va haver un fet trist i es que tu ,Josep, et retiressis a Sant llorenç de Savall i no poguéssis gaudir d'aquest dia maravellós que tots sis hem viscut amb les nostres families, que aprofito per donar les gràcies d'haver-nos portat i recollit.
Donar gràcies també a la Moreneta per, haver pactat amb sant Pere, una tarda, nit de dissabte a diumenge i una albada que sense cap núbol i nit plena d'estels, ens han ofert. No veieu la que esta caient en aquest moments que us estic escrivint aquest text, que d'haver caigut ahir durant la cursa, no vull ni pensar el que podia haver passat.
Ahir es va fer pinya, en el moment de la sortida, doncs uns sortiem a diferent hora que els altres, es va fer pinya en tota la cursa i s'ha fet pinya a la arribada.
Felicito al nostre Mikaku brassileny, Paolinho, per la fita aconseguida, "un marcón", la va fer en 11h. Per a mi, a partir d'avui es l'expresso de Porto Alegre" i allá estaba rebem-nos amb la camera de fotos, que val a dir, si no hagues sigut per a ell no tindriem quasi document gràfic de l'esdeveniment.
Varem fer baixades impressionants i perilloses a cop de fuet, que encara ni m'explico com varem corra tant en llocs fins i tot perillosos, patinant, ensopegant amb arrels, pedres, branques, etc., varem corra per plans de nit estelada amb el frontal encés tota la nit, varem pujar per llocs amb una pendent que ni per la serralada de Marina, però sempre amb seny i el anotador oficial de torn, l'Ignasi, apuntant temps aconsaguits a cada control, dels 10 que hi havien.
Particularment, tinc de felicitar al nostre Johny, que sota la dubta que l'invaia el dia abans, que ens va enviar el missatge de: "Jo no vindré, doncs previsions de temporal fort, etc. etc., no vull acabar malalt" i a la que dos Mikakus li varem contestar amb dues paraules que el varen fer engallitar, com "Kagat!" i "Tomáquet", va saltar del sofá de casa i per no tenir de sentir-se mai a la vida que va ser un íd., va venir tot i que li feien "MAL ELS PEUS" i ha acabat com un noble friki i ambdós collons. Per cert, no es va canviar ni de mitjons, com jo, doncs ja anabem be.
Que us puc dir de la resta?..., doncs que "THE STONE", la nostre ROCA, va fer la cursa impassible i cantant tenint-lo de lligar a estones perquè ens feia emprenyar al pobre Pep, per anar massa ràpid, quan agafaba el lloc de cap de cursa.
L'Ignasi, es un perfecta anfitrió de les moltíssimes curses que ha fet i ens acompanya com a Mikaku experimentat a totes les noves i que ell ja ha fet, penso que es d'aquelles persones que en un altre vida ha repetit el paper i per això es dedica a dint-se el que vindrá ara, sap agafar les drasseres millor que ningú..., en fí, que quan tu vas ell ja torna i com sempre, fent de diessel, doncs no entrena, veu Woll Damm, però sempre està allá fent equip i mai el retires, per molt que el piquis, això si, de tant en tant em perd la respiració.
Desprès us tinc que dir que d'ell surten frases emblemàtiques, com la que aquest mati a l'arribar a les escales de dalt de la montanya de Montserrat, ha deixat dit un:
"Estic molt content i satisfet per haver corregut aquesta cursa amb tots vosaltres, germans, m'ho he passat molt be".
Aquesta vegada, Nasi "Gruñón", m'has fet emocionar i posar la gallina de piel. Ets collonut.
I que di d'en PEPO, doncs que es incombustible, per molt que l'ensenguis, no pren.
Ah!, i no vegis el caracter que els quatre, hem descovert de ell en aquesta cursa, que en els darrers controls ja tenia un llagon al taló que un altre hagues plegat a Sant Llorenç, que ja el tenia i jo li vaig curar, posant-li una Comped, però clar ja anaba tocat i a la que agafabes el cap de cursa i tirabes una mica, el tiu s'emprenyaba i quan el cridaves i no et contestaba.
A partir de saber que era el que li pasava, doncs no parlava, ja li varem dir que li diriem "mudito" i com aquells set nans i del compta ja teniem dos de encertats, "el gruñón i el mudito".
Aquest Pep, te un cap que ell ni ho sap, no he vist a ningú que estant mitja cursa tocat, et surti de sobte correns des de la retaguardia i et passi un centenar de metres perqué així ningú el deixa endarrera i lo mes fort,...quan aquest mati hem començat a pujar els darrers quatre km cap al Monastir, en Pepo ha segut a dues pases del penultim, tots anabem igual, a pinyó i sense parar, passat runners, passant domingueros que començaben a enfilar amb tota la familia cap a dalt i el tiu, a mig pujar es col·loca cap de cursa i ens ha potrtat fins a dalt les escales.
Aquest sisentó, te una forma i un pundonor per envejar.
Com podeu veure, ens ho hem passat molt be i encara que cansat, no puc deixar passar mes temps per explicar a tots els que no heu vingut la bella i ssofrida experiència que em viscut tots plegats.
Animeu-se a fer els que no ho heu fet,us ho recomanu com a primera vegada, però si que us diré que será una de les que vull repetir, però ja la tinc al sarró.
Hem tingut molta sort en que no plugués, doncs en el mateix moment que escric aquestes ratlles, n'està caient una de cuidado, encara que en lloc de sort jo diria que em tingut fe de que no plouria.
La Moreneta es molt gran negociadora, doncs ahir va pactar amb sant pere i ho va fer rebé.
Per cert, em fet una despedida familiar a la plaça del Monastir, veient arribar a la gent i com que els meus han arribat una mica tard ens hem quedat a escoltar el Virolai, que ha posat brillo a la diada.
Donar les gràcies a la nostre entrenadora Myriam per clavar l'entreno i els potingues com mai!.
Felicito al Centre Excursionista de Gràcia per la tasca molt ben organitzada i ben feta.
Salut a tots.
Xavi
M-M/09
No hay comentarios:
Publicar un comentario