MIKAKUS Badalona

FORMENTERA - 2010

2010-05-20T22:51:00.000+02:00

Quins dies mes fantastics que hem passat junts Mikakus.

Qui em llegeixi pensarà que hem passat dues setmanes i tant sols varen ésser dos dies, però que a mi em van cundir com les dues setmanes.
Des de aquestes lineesen primer lloc, donar les gràcies i felicitar als dos Mikakus de ses illes, Doc i Dani, per la seva tasca de no deixan-se ni un moment i fer de taxistes quan feia falta.

ANFITRIONS DE LUXE = AMICS DE VERITAT.

Han sigut uns dies de coneixer gent nova, l' Ambròs i la Eva, la Laura Poch, la Gupi, Mª Antonia i el "Just for men", l'Isaac.

S'han fet tertulies de sobretaula, que normalment no sovinteixen i que un deia el que tenia de fer a l'altra, a la cursa del dia següent, l'Ambròs feia les seves bromes, els acudits, les novatades a les noves corredores, fer fotografies sobretot gràcies al Albert i al Josep, etc.

Em passeijat desprès de dinar al Còdul Foradat, altres han pres el sol, un en pilotes, els altres amb vestit de bany,...

El mati del dissabte a dos quarts de nou, en que 7 Mikakus i 1 Mikaka, la Montse varem sortir a corre 20 minuts per Sant Ferra i seguin a sa puta sargantana blava varem corra 1hora i a 4.30'/km, però,,,que voleu que us digui...fins i tot va valdre la pena.

El sopar a la pasta party, que tot s'ha de dir Dani, tenies tota la raó, hi teniem de ser-hi doncs la pasta estava de conya i la companyia del Javi Colomo, aquest veterano vasc de pro, sort que estava lessionat si no un servidor hagués fet el 2on lloc al podi, però ara en serio, ell estava allà, al km 5, al km 10 i al km 15 animant i seguin la cursa amb la bici.

Nois recordo la meva entrada al port de la Savina i no se que collons te aquest tram de s'illa que voles!.

Sempre somiu amb aquesta escena: l'imnflable al final, un sol ple d'energia, una brisa regeneradora, la olor de marina i un punt de referència que et tiva i t'espera que arribis a la meta, sí Mikakus, allà està sempre...el nostre estimat Jaume, clavat com un clau i amb el seu somriure serè, donant la mà a tot el que arriba i tenin unes paraules d'agraiment per cadascú.

OLÉ PEL JAUME!!!!

Vull fer menció d'un altre fet diferencial amb la primera cursa de Formentera, que a part de que va venir el Joseph Ashram, dit de passada, el vaig tractar i em sembla una persona molt natural i modesta, a part de les hombrades que ha fet,vull recalcar que vaig veure al meu IDOL amb la samarra dels Mikakus.

TOMMY MIKAKU ESTAVES IMPONENT .

Vull donar les gràcies a tothom per les vostres felicitacions i demostracions d'alegria en saber que un Mikaku havia fet el primer lloc en la seva categoria.

Però per mi la foto de la setmana ha sigut la entrada del DOC amb la seva filla Ana a la mà dreta corrent com el seu pare i el nostre estimadíssim LUIGI agafat a l'altre mà, emocionant-se al passar la meta.

Només una pena,...no haver estat tots al complert, Joan, Paulo us esperem l'any vinent.

Aquests moments no tenen preu germanets.

TXOTX-

MDS (capitol 8,9 i ultim)

2010-04-29T19:34:00.001+02:00

Avui tot es diferent!!!! kina sensacio mes extranya, per una part una sensacio de trankilitat ( faltan 21km, ja s,acabat) per un altre part ( kina putada faltan 21km i s,acabat).
Tot ens despertem de manera ben diferent, els peus del lluis mes llagats ke mai, avui no fan mal, l,eskena del oscar mes ferida ke mai, res de res,el meu peu eskerra ke a passat de ser una pilota de tenis a ser de futbito, ke collons!!!! avui 3 ibuprofenos i a corre!!!! el toni el cabro con ke no te ni una ampolla ( va fer un pacte amb el diable) s,axeca com si res.... ell faria 3 semanas mes, kina persona mes estupenda, se m,ha acaben els adjectius, com li vaig dir sensa ell tot hagues sigut el doble de dur, el jaume kin coratje 66 tacos i parlan de proximas proves,amb els seus pals, xino , xano... extranjero, pocas personas e vist tan metodicas com ell, no te cap te una calculadora...oscar, despres del seu en surt no donaba ni un duro i entre ranegs i coratge, l,unic ke espero es ke el seu cap torni a la mida normal..... ke dir del ruben, es un fora de serie,com a runner i com a persona, si s,hagues donat compte abans en ves de fer el 93, fa el top 50... lluis, sempre t,estare agrait per mi eras una referencia molt importan i ser ke del 1 al 10 m,estimas 11 i tu josep, ke dir de tu.... va ser una llastima el ke va passar pero vas tenir 3 collons i ho saps.
Avui les bufes, els pets i les rialles son mes fortes ke mai, varem intentar despres de lo ke va passar amb el josep, no intentar estar massa euforics kuan ell i fos, pero aket mati, un mati mes sensa yala,yala, res no te control!!!! la motxilla no pesa, tots tirem un munt de cosas ke ja no farem servir:els sabatilles de estar per el campament, un gel, un liofilitçat, la samarreta de recambi....Son aproximadament les 8.00 i estem esmorçan avui tot es molt mes lent, avui no hi ha presio, personalment tinc ke dir ke despres de lo passat ahir ( mai havia patit tan)amb sento molt conten amb mi mateix, visualitço per primer cop l,arribada, ke fare kuan entri???? plorare???? amb ki pensare???? kina pasada!!!! estic acaban el ultim capuchinno amb kellogs i toca preparar-se per l,etapa.
La rutina s,ha de seguir fins el final, primer els peus: el dret facil i el seu vei, uffff.. provo de no fer-li 4 voltes amb la vena ( per poguer posar plantilles) imposible i amb dic a mi mateix, dani :21 km es poc pero 4 voltes i sensa plantilles i aixi o faig, guardo el sac dintre la motxilla i l,esterilla i 3 sobres de capuchino ke amb sobren li regalo a un jove moret ke sen va mes conten ke unes castanyoles, estic preparat,fins i tot avui el temps ens acompanya, no fa tan de sol, amb trec la gorra i amb poso el buff vermell al cap ( espartanoss!!!!), en aket moment pasen els 50 ultims per davant del campament,avui ells sortian una hora abans tothom s,aixeca i comença aplaudir, passa l,eusebi ( el company d,eivissa) i li dono una abraçada.

Tots estem preparats i abans de fer la ultima sortida del campament avui tots junts, foto de rigor:

l,etapa d,avui es de 21,1 de erg znaigui/ merzouga i el patrick desde el land rover despres de felicitar a tothom i demanar precaucio per ultima vegada, ens diu ke avui pasarem per las dunas de merzouga les mes altes del marroc, sonen els AC/DC i goooooooo!!!!! ke fort avui es tot per ultima vegada, el campament ja no el veurem mes,el patrick cantan el cumpleaños feliz, per cert d,anada cap a la sortida el comentari d,avui es: kina dutxa en fotare avui a l,hotel i kina cervessa fresketa!!!!!!!!!
El meu plantajament d,etapa es el de trotar i si puc corre, tinc ganes de sentir-me runner!!! km 5 no en vui fer passat pero kina diferencia d,ambient,avui tothom s,atura a fer fotos, els desconeguts t,abraçan, uns canten l,himne del seus pais, 2 mexicans, un sensa una sabatilla cantan la cucaracha!!! jo al meu ritme trotan, avui si ke disfruto del paisatge el cap ben amunt i eppp!!! el lluis, vaig a intentar enganxar-lo, cambi de ritme i en el 7 aprox estic al seu costat, li demano ke tal els peus??? ens mirem i ens fotem un fart de riure.... els 2 som els ke hem tingut mes problemas en els peus, tindrieu de veure els talons del lluis, el ruben ke es un cabron li va dir " joder luis 3 etapas mas i se te be el hueso" i era cert.

Decidim de corre i ens anirem fen relleus, comença ell davant i carai kin ritme ke dur!!!! amb costa seguir-lo el peu en fa mal, pero ke carai "kien dijo miedo" estem al km 10, 3 faltan uns 6km per el ki sera el ultim cp.... li dono el cambi i tiro jo, portem un ritme elevat, estem pasant un munt de gent, tret el dolor ke sento, estic disfrutan moltisim( se ke es dificil d,entendra, pero es aixi, molts de vosaltres sabeu del ke parlo).
KM 16 veig el cp1, amb giro per dir-li al lluis i ostia!!!no hi es, es discret fins i tot per aixo, li deixat endarrera no se kuan i el tio no m,ha dit ni mitja...vaya un crack!!!
en fi, entro el cp, no tinc ganes d,atura i els bidons estan casi plens, miro cap a l,entrada, ni rastre del lluis i tiro, 600m i kin expectacle!!! las dunas de merzouga, si l,eva estigues aki!!!! començo a puja, a baixa i decideixo aturar i fer alguna foto, no ser kuan tornare a veure aket paisatge tan brutal i de kedar el 370/380 mes ben igual, amics el ke estic veien no te preu!!! segueixo xino-xano i desde dalt d,una duna veig l,arribada..... carai!!!! m,aturo amb sec i m,emociono molt, amb trec la motxilla, no tinc ganes de plorar, crec ke vaig gastar totes les llagrimes ahir, pero en venan molts records al cap i moltes personas:

els dias ke un no te ganes d,entrenar, kuan vaig estar lesionat,el ke he patit akest mesos i le ke he fet patir ( eh eva??) els consells del bons amics,grande toñin!!!la preparacio del menjar amb el marc( ke grande)... l,eva, las nenas, el ke pensara de mi kuan arribi a formentera,ki estara al port, els meus papis,la pili ke pensa ke estic com una xota i pensara ke es la ultima( no et toca patir encara, ja,ja) pero a la plaça es fara tan la xula!!el txiwi, ke no estem amb el millor moment pero estic segur ke sensa dir res a ningu haura anat alguna esglesia a possar una veleta per mi i estic segur no s,ahura desenganxat del ordinador fins dema al mati kuan ja tot hagui acabat, despres li diran collons el teu germa kina pasada!!!! i ell dira no se no e seguit res.....als meus altres germans,com no el roque, el joan pins i l,esperança pobreta ke segur haura patit mes ke ningu,els mikakus, al tom, las perikitas, el zio... i tans altres, ke estaria fins dema escribin...pero sobretot alla aturat com un estakirot miran la meta, vaig pensar amb ell, el meu cosi el lluis, li vaig dir abans de marxa ke el repta era seu i ja el teniam al sac,o habiam aconseguit, miro el relotge i pensan i recordan i estat uns 10 min!!! segueixo pujan i baixan dunas, una darrera l,altre.....un de la organitçacio a crits amb diu ke faltan nomes 2 dunas!!!! acelero el ritme les faig i efectivament una rampa, gent a la dreta i a l,eskerra, jo enganxo per el carril central, devant meu participans ke entran, veig a l,oscar si corro una mica mes l,enganxo, pero no ho faig considero ke aket moment un te ke entra sol, començo a enfila el tunel de gent, son participans ke ja an arribat , amics, gent de l,organitçacio i familiars, tothom aplaudin i cridan en faltan 100 m per passar la linea de meta, pero a l,eskerra veig el toni, extranjero i ruben, sensa pensar-mo dos vegadas hem desvio de la linea de arribada i amb el ruben ens fotem una abraçada increible( us tinc ke dir ke crec ke a l,eva mai la hi abraçat igual).
Sprint i en planto devant d,un tio ke amb un somriure com el meu amb possa la medalla de FINISHER i amb dona 2 petons i la enorabona, segueixo cap a dins tot son cares de felicitats i enorabonas, el juanjo de la tv, m,abraça, jo busco l,oscar esta un pel mes endevant ke jo, li fotu un crit en veu m,abraça i se li cauen 2 llagrimas, anem junt cap a la cua del picnic i el ticket del autobus, con ke hem arribat junts el compartirem, sortim a les 12,45 cap a Quarzazate, unes 5h de autocar, pero a mi mes igual, intentare descansar, soc finisher i ser ke alla m,espera un hotel, amb una dutxa, una pepsi gelada i un telefon per poder crida a l,eva, el oscar decideix anar a unes jaimas a seure i menjar, jo en canvi vaig correns a on son els altres, vui abraçar al toni i extranjero i veue arriba el lluis.

Increible, el lluis arriba i s,emocionat!!!!!jo ke pensaba ke era de gel..... el altres sen van cap l,autocar ells marxan abans i jo vaig cap a la zona de relax amb el lluis, estem els 2 euforics i no parlem d,un altre cosa ke dels nostres fills( ell tambe en te 2), obrim la bossa del picnic, fruits secs, patata fregides, iogurt.... li dono una abraçada el lluis i marxo, a buscar l,autocar n 11, l,oscar esta a dalt de un bon rato, en guarda un lloc i a l,hora en punt marxem.
El viatge es fa molt llarg i mes tenin a l,oscar al costat es keixa per tot!!!!! pero tenim un parell de conversacions molt bons, ehhh amic?????
pasades unas 6 h arribem a l,hotel, a començat el madrid-barça i al nostre hotel ke hi ha casi tota la delegacio espanyola tothom va de bolit, a mi mes ben igual, tinc ganes d,agafar la clau de l,habitacio deixa els trastos de la cursa,recupera els meus i fotrem una dutxa com deu mana, la conversacio amb eva va ser molt emocionant, tambe recordo amb carinyo la del meu pare, el meu movil te 178 missatges......
Hotel es molt xulo, te uns jardins molt arreglats, piscina i el rest es interior i amb una terrasa molt guapa, vaig a recepcio, haviam amb ki m,ha tocat dormir, miro la llista i no al coneixo, ell encara no arribat, agafo la clau i cap a l,habitacio, es molt gran i una mica torremolinos 78, 2 hab , bany complet i tv, la encenc i fan el futbol 0-0,agafo l,habitacio petita per educacio i amb trec la roba de corre, kina sensacio de llibertat, per cert sorra en cau molta... ja amb pilotes i amb un "moreno paleta" la primera dutxa despres de molts dias i 250km!!!! a mida ke cau l,aigua ,calenta!!!! i en posso sabo no us podeu imaginar el color de l,aigua..... amb vesteixo i trucan a la porta, sera el meu nou company, sorpresa!!!! el ruben,net i afeitat sembla un nen de 18 anys, abraçada i seu al sofa a veure el futbol,puja molt el volum igual sap arab????ell mateix s,anadona i el baixa... al cap de 3 minuts,jo m,estic intentan posar las bambes " nen da te prisa me muero por una birrita fresca!!" ok listo, sortim de l,habitacio per el jardins en forma de pasadisos sembla una convencio de "chikitos de la calzada" tots caminen igual.

Anem cap el bar, ens espera l,extranjero el toni i el josep estan en un altre hotel amb les dones, el lluis i l,oscar comparteixen habitacio i no an arribat al bar, 2 birras i una pepsi demana l,extranjero amb el seu perfecte frances, amics sempre m,enrecordare d,akella pepsi.....marca el barça i arriban el lluis i oscar per la 2 ronda deixem la barra sensa ni un cacahuet kina gana!!!! anem a sopar i trobem el jaume ke esta arriban li diem ke l,esparem al rest. per cert vaig a l,habitacio i ni rastre del meu company,vaig a recepcio i amb diuen ke arribat tothom, el ruben ke m,acompanya diu ke si amb sembla be es cambia en mi, jo encantat, sopem tots junts, comentan la cursa, anecdotas.... no allargem massa, el barça marca el 0-2 i nosaltres anem a fer un te a la terrasa, temperatura ideal, xerrada i a dormir,dema tenim ke anar a recollir la camiseta de finisher a un hotel del costat i aprofitarem el dia per volta.
Ens despertem bastan d,hora i anem a esmorçar, entaulats estan ja tots menys el jaume, als 10 min arriba, esmorçem i decidim cap a las 10h anar a buscar la camiseta, jo personalment e descansat bastan be, pero la meva intencio es no mourem massa, la meva prioritat es intentar recuperar pes i sobretot no vui ke las nenas en veguin tan coix,es increible encara estic com en un nuvol(sensacio ke en va durar bastans dias) el mig dia anem a un rest i els altres despres volen fer una volta, el ruben i jo anem a l,hotel a descansar, per la tv fan rugby, peus amunt, crema i a esperar l,hora de sopar. Cap a las 8h sopem, un te a la terrasa i a dormir, dema toca tornar cap a casa i sera un dia llarg i emocionant.
Els tramits a l,eroport son rapids i sortim abans d,hora,moltes fotos aeroport, tenia por de no poguer agafar el vol puntual pero no tindrem problemas, volem junts l,eusebi i jo cap a ibz, arribem a madrid, arriba un moment dificil d,akells ke no agradan a ningu,la despedida, jo con ke no soc una persona ke m,agradin gaire desepereixo sensa fer soroll,ja tinc els mails i els telefons i ser ke els de la 56 formaran part de mi tota la vida, un bocata amb l,eusebi comentem la jugada i en punt cap a ibz, ara si ke estic nervios, vui agafar la barca de las 19.30h no ser ki hi haura al port de formentera esperan pero les ki segur i seran sera eva i las nenas i no veig l,hora de abraçarlas, tot va rodat arribem a ibz i truco per 6 volta a l,eva dienli ke si amb vaig rapid a las 8h a casa, eusebi amb diu ke la prensa espera a la sortida del,aeroport, li dic ke fantastic, foto i jo surto cagan llets, l,anita m,espera i en portara al port.... sortim, foto, miro a la dreta i veig el jose, ramonet i anna, els hi faig una forta abraçada i ki surt de darrera d,una columna, l eva!!!!!! us enrecordeu de la pepsi, doncs lo mateix,(no estic comparan a la meva dona amb una beguda, no sigueu mal pensats) mil besadas i rapid amb el cotxe cap el port, conseguim agafar la barca, l,eva en mira de una manera ke feia molts anys ke no amb miraba i amb sento molt be.

No puc parar de xerra, li vui explicar tot en 10 min a sigut tan intens, ella hem trankilitça tindrem temps, a la barca començo a rebre les primeras felicitacions, a sigut una pasada a dia d,avui encara tanta gent ke amb coneix com gent ke no amb segueix felicitan ( vaig sortir a la prensa tots els dias i el cabro del marc va fer una tasca increible amb el facebook) arribem al port, miro per la finestra i ke guapas son, veig força gent pero nomes tinc ulls per ellas dos, baixo la pasarela, entre aplaudiments i papiiiiii!!!!! les 2 correns cap a mi, s,enganxan una de cada cama i no amb deixan fins ke arribem al cotxe, hi ha: el bruno, margot, els sogres, sabri, marc amb la pat i els nens, el pachu i famili..... els hi explico 4 cosetas els hi ensenyo la camiseta, kina pudor ke fa!!!! i el marc per tot el ke a significat per mi en akesta cursa li dono el meu dorsal de la bossa, esta conten i s,emociona, tinc fred i ganes d,anar a casa,a sopar a explicar-li l,eva i a intentar pair akesta "maldita carrera de locos"....... kuan en poso el llit miro el meu voltan i amb dono compte ke sables s,acabat.

doncs aixo es tot, akesta es la meva MDS, espero no haber-me enrollat massa i ke tots els ke us heu enganxat aket blog,hageu antes una mica i us hagui arribat el sentiment i la passio amb la kual vaig viure amb primera persona aket dur pero molt interesant repta, aket cumol de sensacions. GRACIAS. i trankils ja tenim la proxima programada,ehhhh carinyo??????.

DANI SARGANTANA.

MDS( capitol 7)

2010-04-28T00:58:00.000+02:00

El primer ke vaig fer al despertar-me, va ser tocar-me el peu eskerra i carai!!! seguia molt inflat, e descansat millor del ke en pensava, en va costar dormir, ja ke vaig estar donan-li voltes al cap, sobre la estrategia a seguir segons l,estat del peu, l,ultim pensament ke recordo abans de tancar els ulls definitivament va ser: ke dema tocaria patir i jo estaba preparat per fer-ho.
Com casi cada mati de un bot sorto del sac, avui las miradas no estan clavades en el josep, tos els companys en preguntan per el peu, jo no vui ser negatiu ni espantar a ningu( ja en van tenir ke aguantar el dia de ahir) i els hi dic ke fare el ke podre, no soc obtimiste pero.....
Esmorçem i a preparar tot el material, obiament els yala yala ja ens an deixat amb el cul al aire fa estona. Amb vesteixo i amb disposo a preparar els peus, el dret esta chupat, una mica de desinfectan, 4 tiras de espadadrap i llestos, amb l,altre la cosa es complica, al no poder apollar practicament a terra, decideixo de embolicar-mel amb vena, a la part de baix 2 gases i començo a fer voltes amb la vena, el ruben su mira amb cara de preocupacio, no diu res pero conec akesta cara, l,oscar esmorça i renegua.
Despres de 4 voltes amb la vena intento posar-me de peu i miracle!!!! puc apollar el peu, amb dolor pero molt menys, un timid somriure ocupa la meva cara, el ruben no cambia la cara.....primer problema solucionat, ara be el segon, la sabatilla no entra,rapidament el somriure es borra, com collons ho fare????? el cap amb va a cent per hora, pensan solucions i al final decideixo una: sacrificare las plantillas, les trec amb el comentari de incredulitat de l,oscar i sensa plantilles les sabatilles entran, "bendita carrera de locos".
En poso de peu i acabo de fer la motxilla, per cert ara si ke pesa poket, tot junts anem cap a la sortida, avui estic mes concentrat ke mai, estic espantat, nervios, estic cagat una maratosensa plantilles oh my god!!!!.... i no puc parar de pensar amb l,eva.
El meu plantejament es fer els 42,2 km caminan jo crec ke amb unes 11h o tindre al sac, 3,2,1 goooooo!!!!!! efectivament no se si es perke jo camino mig coix, pero avui la gent surt mes rapid, avui anem de oued el jdaid/erg znaigui, etapa no massa dura amb un parell de rampes en forma de dunas pero molta linea recta amb pedra, per la meva planta del peu de collons!!!!!.
Tinc la sort en el km 4 de enganxar un grup de 3 ke com jo caminan o fan a un ritme rapid, pero el puc seguir, estem pasant a bastanta gent i la meva moral creix per moments, en el km 6carai en julio, personatge increible un tio de cadiz,4 participacio a sables las 2 ultimas caminan, militar de profesio, decideixo abandonar els 3 tios i amb kedo amb ell,sorpres en pregunta ke faig tan endarrera???? li respong i començem a xerra, tinc ke reconeixa ke la seva facilitat de paraula amb te molt sorpres, amb diu unes cosas ke amb deixa flipat, caminem i arribem el cp1 ke esta situat al km13, 2, jo estic molt fresc carregu bidons i tiro, el julio descansa un poc l,abraço li dono las gracias, es s,emociona i segueixo, caminan arribo el km 18,3, per devant una llarga esplanada m,aturo 2 traguets d,aigua unes figues, miro el relotge i penso amb veu alta, ke no li puc fer aixo a l,eva, no puc trigar tan s,espantara molt i no su mareix,apreto els punys tambe les dents i començo a trotrar, de repent arribo al km 23,9 cp2, practicament no paro, tinc ke guanyar temps, el dolor comença a ser insoportable pero no vui parar akesta etapa es per ella i no la vui preocupar, intento agafar un ritme, nomes miro a terra, avui el paisatge no m,interesa, km 36 cp3.
De repent començo a plora, de dolor???? d,emocio???? penso ke aixo ja esta fet, pero cada cop amb costa mes mantenir el "trote coxinero" faltan 5 km i a crits demano a las mevas fillas ke m,ajudin, un angles no enten res pero en mira amb cara d,espantat, veig la arribada, no puc parar de plorar, ultim esforç i s,haura acabat, al final ho vaig aconseguir vaig arribar amb unes 7h,havia fet els 20km mes durs de la meva vida, pero a la cua de l,aigua, amb els ulls brillants en vaig sentir FINISHER, la de dema (21km) sensa plantillas pero a disfrutar.....
Suposo ke ell no mirara mai aket blog, pero si ho fa m,agradaria dirli el seguent: amigo julio, tus palabras me hicieron entender muchas cosas, a nadie le contare lo ke me dijiste, pero tu sabes ke sables es una carrera de sentimientos y tu despertaste uno muy bonito en mi, gracias.

seguira......... ( akesta foto per mi es significativa, estaba rebentat!!!)

MDS (capitol 6)

2010-04-26T23:04:00.000+02:00

Avui els YALA YALA no an passat, avui es tot diferent, es el dia de descans.
Son els 7,30 i molt timidament obro els ulls, la jaima esta poc activa, tots menys en ruben estan dormin, be en josep no hi es, com ja sabeu a plegat, el seu somni s,ha acabat i kuan aixo passa tens 2 opcions, la primera: et treuen el dorsal, tot el menjar de la motxilla(aixi no pots donar res als companys) i els apats els fas en una tenda a part amb tots els ki com tu, an plegat, dorms a la teva jaima, o la segona: et compras un billet d,avio i fots el camp. El nostre josep va triar la primera, no us ho he dit pero dema arriben els familiars, l,organitçacio, pagan va montar un viatge paralel al nostre, els amics o familiars, podian viatge fins aki i veure la ultima etapa i l,arribada, dormiran i faran vida amb un campament apart , la dona del josep i la merche(dona del toni) vindran.
Tinc una sensacio extranya, en fa mal al peu eskerra i el noto inflat, li comento al ruben, ell com no fa una broma i l,oscar ke s,ha despertat fa poc es fot un fart de riure, jo no.... tinc por de sortir del sac, dema tenim la marato i per mi es l,etapa mes importan, perke??? doncs molt facil, crec ke es una etapa trampa, la gent sortira forta pensan ke despres de la de ahir aixo ja esta fet i a mes amb un dia de descans, crec ke dema poden haberi sorpresas, tambe tinc clar ke pasada akesta, tenim sables a la butxaca, la ultima la mitja a disfrutar..

Despres de uns minuts surto del sac, collons kin peu ke tinc!!!!! un dit totalment blanc i el peu com una pilota de tenis, rapidament en ruben m,intenta trankilitçar, es increible fa poc ke ens coneixem pero sembla ke vivim junts d,una vida, jo l,escolto i rapidament busco la compliçitat del lluis, es increible com un tio tan timid i reservat pot donar-te tanta calma, va ser el nostre metge en tota la cursa kin crack!!!! (la foto es de 4 dias despres, al hotel, imagineu-se com tenia el peu, estaba tan acollonit ke no vaig fer ni foto).Diagnostic una ampolla infectada i peu inflat,toca esta amb el peu amunt, cremeta i menjar força, per sort avui tinc tot el dia per no fer absolutament res, als metges??? no vaig ni amb conya.
M,aixeco per anar a pixar, es increible la poca activitat ke hi ha avui al campament nomes es sentan els timids aplaudiments de la gent, al veure arribar encara participans de la etapa llarga(es podia entrar en 34h) avui arribara gent durant tot el dia, amb costa molt caminar, kuan torno a la jaima, esta tothom despert, menys l,avi (jaume) ke encara ronca, tothom comença a esmorçar, el lluis spaghettis, extranjero, sopeta, embotit.. ruben, en penso ke ja va per el 3 liofilitçat, com menja a ket tio!!!!! i avui mes ke mai, jo m,obligo a menjar no tinc gaire gana. Les hores van pasant i no es mou ningu, xarrem uns amb els altres, uns cames amunt, els altres curran ampollas, de repent un silenci invadeix la 56 arribat el josep, esta trankil pero kuan ens veu es fot a plorar, rapidament i com si tingues una molla, extranjero salta i l,abraça, entre plors ens diu ke es sent un fracasat, la resta fem el cor fort i tothom li diu el ke pensa, jo aprofitu el moment i m,axeco com puc, vaig a la jaima del josef i del toni( mallorki) son 2 cracks, saben el ke ha passat amb el josep i els hi demano ke s,acostin a dir-li alguna cosa pulida, penso ke venin de ells, la moral del josep pujara, no hi acabat de demanar-lis i ja estan de peu.....
Torno a la jaima i amb toca a mi parlar amb el josep, jo vaig fer el viatge de anada amb ell a l,avio, en va explicar un parell de anecdotas i li recordo, somriu, tot fen-sa un cigarret, en akell moment entra el josef i es molt pulit el ke li diu, l,abraça i sen var, el toni apareix 30 min mes tard.
Pasen les hores i seguim menjan i dormin, pasa un tio de la organitçacio i ens diu ke ultim esta apunt de entrar....nooo!!!!!! despres de 33h aixo no ens ho podem perdra, com podem ens calçem i com podem anem fins la linea d,arribada, kin moment mes emocionant, practicament tot el campament esta aki, es molt emocionant veure com desde el primer clasificat fins al l,ultim estem esperant aket noi ke amb 2 collons porta 33h per fer 82km!!!!!!! no us podeu imaginar kuan arriba es rebut com es mereix a crits de CAMPIO!!!! la emocio es indescriptible,aplaudiments i mes aplaudiments, plors, abraçades i tothom cridan el seu nom,ke pulit ke es esta a la marato des sables, aixo es un record per tota la vida....
En fi, tornen a la jaima estic preocupat, el peu segueix inflamat, ke pasara dema????? pateixo molt per l,eva, si tot va aixi dema tocara caminar(si puc) i arribare amb 11h, merda s,espantara molt al veure el baixon, no entendra res!!!!! ufffff!!!!!!!! be dani, ara toca sopar i descanar, toca esta trankil,pero dema pot ser un calvari!!!!! si no puc apollar el peu, ke putas fare?????ufffff, sera un altre dia i ja veurem com ho farem........
per cert vui agrair molt al ruben,aket dia va estar molt pendent de mi, tio te lo dije alli i te lo digo ahora, estamos a muchos km de distancia, nos veremos mas o menos, pero tio tu eres mi hermano, gracias por vivir este sueño conmigo a ti y a toda la 56.

seguira.......

2010-04-26T10:45:00.000+02:00

Felicitats a l'Hector i Jaume per la seva participació, exitosa, al triatlò de Banyoles 1500+80+20km
(son pura roca)

HECTOR   Temps Total 04:10:05 Possició Categoria V1M 10

Natació 00:24:47     Bici 02:10:28 Corre 01:34:50

JAUME   Temps Total 04:41:23 Possició Categoria V2M 11

Natació 00:31:05 Bici 02:30:52 Corre 01:39:26

Luigi

Videoclip Ay Haiti

2010-04-24T10:23:00.001+02:00

La cançó és una cursilada,pero el fons és molt bo (espero que no l'utilitzin per recaptar pasta per l'sgae)

MDS (capitol5)

2010-04-22T01:08:00.000+02:00

Kina nit!!!! us tinc ke confesar ke vaig somiar i tot, vaig dormir com un nen petit i en vaig aixecar amb un somriure els llavis, la etapa somiada, avui si ke faria el meu somni realitat,la unica etapa ke tenia clar desde formentera la tactica a seguir, us tinc ke confesar ke el principi abans de ke ens donguesin el road book, es parlava de ke igual seria de 100km, al final va ser de 82,2km i kuan ho vaig veure vaig fer un "mecagundena" (jo la volia de 100) i ki amb coneix sap ke no m,agrada fer-me el xulo.
Pero be, entrem amb materia ke amb despisto,la tarda nit de ahir va ser molt emotiva i emocionant, aixo no us ho havia explicat pero tenim la sort ke cada dia, ens reperteixan els mails ke ens envian els familiars i amics... ufff!!!! no sabeu la sensacio ke produeix llegir els mails de la eva, dels pares, germans.... es ACOLLONANT, tambe us tinc ke dir ke al principi akest mails eran de anim, despres al anar ben clasificat es tornaren amb: venga entre els 300 primers, venga ke ja vas..... i en vaig agobiar una mica,pero tot aixi gracias a tots els ke mels veu enviar.
Tornan a la etapa, doncs si avui 82,2km de taourirt mouchanne/oued el jdaid, ke kina era la tactica??? ke volia intentar fer la etapa non stop, o sigui de una tirada, intentar descansar el menys posible, ja ke akesta teniam 2 dias per arribar, si ho aconseguia tindria tot el dia per descansar, vaig pensar ke entre corre,trotar i caminar entre 18h i 23h.....
Avui el patrick, esta mes prudent ke mai,ens repeteix una i l,altre vegada lo de las pastillas de sal i ke bebem força, l,etapa es llarga i tindrem de tot,pedra, pujadas, un oasis i teoricament de nits dunas, llarges i altes.... per cert avui a la jaima abans de partir cap el calaix,no hi habian tantes bromas, tothom estaba molt concentrat, mes de lo normal, aixo si totes las miradas anaven cap a la mateixa persona, en josep, fins i tot avui les abraçades abans de partir han sigut mes fortes de lo habitual, jo ke soc observado e vist com algu se li keian 2 llagrimas ehh, amic extranjero??? no us podeu imaginar els vincles d´amistad i unitat ke suposa el participa en un repta d,aket tipus, el ke he descubret akest dias, si pogues transporta-ro a la meva vida cotidiana....
En fi, 3,2,1 gooooo!!!!! kin nervis avui amb costa agafa el ritme, vui sortir mes lent de lo habitual, pero les cames no amb deixan, despres de 3 o 4 km o aconsegueixo el primer cp km 12,8, abans cap el 9 m,aturo a fer unes fotos estic pasant per unes dunas preciosas i al final d,akestas el pc, omplo bidons i carai kina pujada nomes sortir, la gent avui esta molt mes precabuda, avui tothom su pren en mes calma, avui aixo es llarg.
Comença la calor, jo vaig fen al meu ritme, avui miro mes el relotge de lo habitual i ser a ke es degut, avui per fi correre de nit per el desert, sensa ulleres ni gorra, fara fred??? kina sensacio tindre???? epppp!!!! m,acelero nomes de pensaro i nomes estic al 2 cp km 26,1 per cert dels companys ni rastre, avui vaig mes sol ke un mussol i per cert la motxilla ja no pesa tan, ahhh!!!! no us ho e dit nosaltres avui hem sortit a las 9h i els 50 primers, sortiran a las 12, avui els veurem passar.
Km 30 fa una estona ke vaig amb un aleman, amb dona conversa i jo li dic a tot ke yes,yes.. m,atavala i el deixo endarrera, coño en jose luis!!!!! kin crack aket tio de 60 anys es un fenomeno, esta a la jaima del toni i dels argentins i es un cachondo, va caminan, l,abraço i el deixo endarrera, km 38,7cp3, tinc necesitat de fer una parada, no es ke vagui fotut, es ke vaig amb massas bones sensacions i els ke correm akestas distancias ja saben a ke amb refereixo, aturo 5 min estiro una mica, menjo una barreta, avui el menja no e volgut fer coses rares, el doble de tot per la cursa barretas i figues i el parmesano, pernil segons les necesitats.
Despres de akest 5 minuts torne-mi, la calor apreta i del cp 2 al cp 3 el terreny a sigut bastant dur,pero les cames van be i el cap mes, km41,5 i en passa el primer, kins collons i aixo ke an sortit 3h despres, kinas makinas...."jo segueixo sin prisa pero sin pausa", de repent començo a pensar en les mevas coses us semblara estupit pensareu ke soc masoka,pero ke feliç soc, m´agrada corre, m,agrada fer km, m,agrada ultrafons!!!!!! i pensar ke kuan torni tinc consell de guerra, l,eva en va dir:" kuan tornis de sables tenim ke parlar" l,any ke be ,en veig fen 10000 ja, ja,ja.... fora conyes els ki la conexeu (i no es un topic) sabeu ke tinc una dona increible, ella hem transmiteix una força descomunal,tinc molta sort de tenir-la al meu costat, a ella i com no a las nenas, ser ke esta a casa patin, pero ser ke esta molt orgullosa de mi i sap ke jo mes d,ella.
Km 48,1 jo vaig fen, tinc 2 tios al devant, la meva condicio de miope, no amb deixa veure la nacionalitat, faig un petit sprint i collons el giovanni!!!!!! (per ki no s,enrecorda amic italia) parlem una mica i ens abraçem, ell tambe va sol i amb proposa anar plegats, jo li proposo el meu plan, ell no o veu tan clar pero amb comenta amb prudencia ke tirara fins on pugui, l,any passat es va atura a dormir, li dic ke ok i tirem els 2,l,intencio es anar fen relleus, com els ciclistas ara tu davant, ara passo jo.... per cert começa a caure el sol.
Timidament, amb trec les ulleres, la sensacio es brutal, pero no vaig comodar i me las torno a posar, amb trec la gorra i la guardo a la motxilla, us semblera una tonteria, pero kina sensacio mes pulida, repeteixo l´operacio amb els ulleres i les guardo a la part de davant de la motxilla, casi ja no tenim sol i arribem el cp4 km 51, el giovanni te necesitat de aturar i treures las sabatilles, jo estic inkiet no puc aturar,amb sento com un vampir, sen va el sol i correre per el desert de nits!!!!!! omplo bidons i el giovanni agobiat i amb cara seriosa, es calça i amb diu ke tirem, ell hagues aturat mes temps, pero amb un cul ramena com jo al costat,decideix partir, jo no hagues aguantat molt i ell ho sap.
Ens dirigim ja casi de nits cap el cp 5,sera el km 62,5 i el giovanni ke te mes seny ke jo, ja hem diu ke aket cp seria bo atura a sopar, te tota la rao,aixi o farem.

Ja cap el km 59, les mevas cames començan a notar els km acumulats, el meu corre es cada cop mes lent, miro al cel ja fosc i no el veig,li dic el giovanni ke pasi devant, necesito ke tiri de mi, de repent amb cridan, miro cap a dalt i ara si ke el veig,carai roque no m,espantis!!!!! falta poc per arribar el cp5 sera un moment bo per sopar, estem al km 62,5, mitja marato i a casa.
Aturem, aket cp es clau, sembla sa sargantana un dia d´agost, no si cap, ens apalankem al costat de un land rover, per cert la temperatura ens a respectat 23/26 de conya, fruits secs, parmesa, pernil i recuperation, tot a compartir, el gio, tambe treu de lo seu, la veritat es ke ens fotem un fart i de postre 2 ibuprofenos, habiam ke tal funcionan, despres de uns 25 min, una pixadeta i makina, comença el tram de dunas, per cert en el cami ens creuem 3 ratolins i com no penso amb la meva mare, si esta aki la pili abandona.....
No ser si es el menja, el ibuprofeno pero estic com un toro e recuperat moltisim, començo a tirar i al cap de 2km mes o menys el gio en fot un crit no me adonat pero li deixat un tros endarrera, amb diu ke esta tocat i ke tiri, jo no o puc fer li dic ke si en pot seguir??? amb cara de circunstancias diu ke ufff!!! pero ke no en podra fer relleus, li dic ke ok, ke endevant i com 2 gladiadors començem la marxa triunfal, pasant gent i mes gent i amb nos. no pot ningu,crec ke igual ke a fet ell abans, ara li estic transmitin jo l,esperit de superacio, pero la meva distancia sera mes llarga, es a tirat demi un parell de km, espero poguer anar al devant sol akest 20 ke restan,de moment estic disfruta tant ke amb un tram de dunas apago el frontal i vaig sensa llum, no us podeu imaginar la sensacio de llibertat ke aixo amb produeix, començo a pensar i pensar, el cap i les cames en van a 2000 per hora i abans de tragar-me una duna amb el descollonament del gio ,prefereixo encendre el frontal, us tinc ke dir ke akest 20km van ser els mes pulits de la meva MDS.
Arribem al cp6 km72,5 li foto una mirada desafiant al giovanni, ell l,enten perfectament i cridan li dic "adesso con il cuore, gio manca pokisimo, non molare" o sento per els italians esta mal escrit, pero s,enten, seguim passant a gent, kuan s,ha fet de nits ens han donat unes barres de llum verde ke tots portem darrera la motxilla, es precios veure akesta filera de llum verde i mes amb una nit tan fosca, pasem gent i mes gent i a nosaltres no ens passa ningu, km77 en aket moments la sensacio es casi..... us la intentare definir: cansanci+ ganes de arribar+kina son ke tinc+ke no s,acabi+on putas esta l´arribada... no se si e sigut clar?????
Per cert una cosa ke no en va impresionar va ser el cel estrellat, pero es ke senyors aki formentera i a nivell, km 80 aixo s,acaba, ja veig l,arribada, li dic al giovanni ke vingui a la meva alçada, al final hem estat molts km junts i vui entrar de la ma, desde aket km fins la meta no para de donar-me las gracias, kin extasis!!!!!! jo li dic ke aixo ens unira per tota la vida,hem arribat, hem passat la linea de meta amb 17h i pico.... ufffff!!!!! estic molt orgullos o e aconseguit i dema tot el dia de descans, no puc parar de somriure, anem de la maneta com 2 enamorats fins a buscar l,aigua, per 23564 vegada amb dona les gracias i sen va a la seva jaima, jo estic tan emocionat ke no trobo ni la jaima, per fi la 56!!!! probo de fer el menys soroll posible, l,extranjero ronca, oscar fa 5 min ke arribat es keixa, bona senyal vol dir ke tot ok, kin crack kin esperit, despres del ke va patir, m,acosto a l,orrella del ruben i li pregunto si s,acabat l,aigua del calentador, estaba dormin pero es mig desperta i somriu...... alguna cosa no hem cuadra, en josep esta dormin........ arribat abans ke jo???? imposible...... miro al oscar i amb llagrimes als ulls amb diu ke abandonat al km 30 mes o menys,sables acabat per ell, el seu somni a desaparegut, com el fum dels seus cigarrets....

amb trec la roba i amb llagrimes de cansanci i impotencia m,adormo..........

seguira......

MDS (capitol 4)

2010-04-19T23:20:00.000+02:00

Abans de començar amb aket nou capitol, vui agrair a tots els ke esteu seguint akesta aventura, escrita desde el cor,la vostre simpatia i admiracio, sigueu mikakus o no.
Kina hora es????efectivament les 6 del mati, nomes llevar-me vaig dirigir la mirada cap el meu costat eskerra, en aket costat dormia l,oscar, li demano com esta??? es keixa, aixo tampoc era novetat es va keixa durant tot els dias de sables, pero despres amb diu ke un poket millor a descansat, apres la lliço i esta disposat a encara la etapa amb 2 collons, a l,altre banda en josep ens preocupa mes, les 9h li van passar factura pero tots confiem amb ell, el toni i la resta endormiscats pero bastan sencers.
Rutina, esmorçar, preparacio... pero en la meva anada al bany amb noto ke el meu caminar es mes lent de lo habitual, en fan mal els peus(putas ampollas) rapidament miro el meu tatoo, ell en va ensenyar a ser fort i acta seguit miro al cel, ell el roque sempre en vigila, com el trobo a faltar ( e pensat tant amb els 2 durant akesta aventura), en fi, trastos a dins la motxilla i cap a la sortida,encara pesa, pero potser no tan.
Avui sona reggae i nomes tenim el cumple de una holandesa, goooooo!!!!! avui la etapa es de 40km de jebel el otfal/mouchanne, el briffing a sigut molt clar, el patrick ens a dit ke despres del tute d,ahir avui l,etapa seria plana i un pel aburrida, ja ke el paisatge seria molt igual.
I efectivament, avui es tot molt, molt arit i desde bona part del mati fot una calor ke espanta, primer cp en el km 12,8, com anecdota dire ke estic beben mes aigua de lo habitual, arribo al cp i despres de aket cp, un altre, al km 24,1, en aket no us explico ni anecdota, kin pal d,etapa!!!!!!!
Vaig fen km, un darrera un altre, la gent en passa i jo a ells, kina calor!!!! de repent els peus amb començan a bulli..... estic trotan per un riu sec i passa un de l,organitçacio, amb el meu frances penos li pregunto kina temperatura fa???? amb diu ke faltan 2km per el proxim cp (tinc ke anar a clases de frances), li dic ke no vui akesta informacio, li pregunto si parla angles?? diu ke si, li pregunto amb angles i amb diu ke s,ha clasificat el barça i al inter.... li faig ok amb la ma, i segueixo, 3 km mes i estic ke semblo una pansa, l,intencio es atura a banyar-me els peus pero en fa por, crec ke no duc prou aigua, amb trobo a la covadonga fotografa del team espanyol, amb diu ke la temperatura es de 56/57 graus.... km35, entro al cp,pillo l,aigua i collons, esta bullin!!!!! tinc ke aturar a treurem les sabatilles els peus m,estan bullint, busco un tros d,ombra en una jaima, en aket moment entre en lluis i el toni, el lluis ni s,atura el toni si, sembla un pebrot del pikillo, es posa crema i segueix, en fa por beurem els peus, efectivament l,eskerra amb 3 o 4 ampolles mes, el dret bastan be, en calço i endevant 5km i a casa, aixo ja o tenim.
Etapa aburrida, pero ja esta al sac, a la jaima tocara fer bona feina amb els peus, dema tenim la llarga 82,2km, la veritat es ke estic molt emocionat i excitat nomes de pensar amb poder corre per el desert de nit, tinc ganes de ke arribi dema.....
Amb dirigeixo cap a la jaima, la calor es brutal, vaig carregat amb l,aigua i amb cridan, amb giro i collons, l.oscar!!!!! ke conten estic de veurel ell com no es keixa, anem cap a la jaima a comentar la jugada, toni, lluis acaban d,arribar, els altres 2 fa un ratet ke i son, jaume encara no arribat i josep tampoc, el comentari es general ahi en josep amb akesta calor....... el avi (jaume) no ens preocupa el tio va tenir la seva pajara en la primera etapa i tots sabem ke tirara endevant, al cap d,una hora arriba, ke cabron!!!!! va freskisim es el meu idol, en josep arriba de nits.... tots ja hem sopat i pobret aribat reventat 11h i diu ke l,han tingut ke asistir, es molt pesimista per dema, el 82 son molts...li demanen si vol ke li fem alguna cosa de menjar, el recuperation???? ens mira amb cara de cansat, fet pols i ens diu:
-primer amb liare un cigarret, mal e guanyat despres ja veurem......

seguira......

MDS (capitol3)

2010-04-18T21:19:00.000+02:00

doncs si amics, com akell film ke sempre fan per nadal, tot es torna a repetir, el YALA,YALA ja en han deixat amb pilota picada i si son les 6 del mati,la nit a sigut curta i com no amb vent, aki menjas sorra a totas hores, pero intentas descansar el maxim posible.
M´agrada esta actiu desde la primera hora i enseguida un bot i a preparar els estris per la cursa,per sort a primera hora fa bona temperatura, la roba termica de moment no a sortit de la motxilla.50 grams de muesli i l,hornet calentan l,aigua per el capuchino, pero abans la rutina,es la rutina visita al wc, apunt escatologic, s´ha de anar molt amb compte amb la textura i color del cagarro en si, si la cosa va dura i de bon color endevant sino "fortasec" (e vist gent patir de valent per descomposicio).
Despres d,esmorçar, a vestir i guardar el material a la motxilla, colloons encara pesa!!! avui amb toca anar a buscar l,aigua a mi per els companys,crema de cacao als llavis i a fer cua, el toni, jaume, lluis i companyia ja estan preparats, oscar li costa de entrar l,esmorçar, diu ke menjara en carrera(aket apunt sera importan duran l,etapa), el ruben com sempre es l,anima riaalera de la jaima 56.
Ja estem al calaix, comença la segona etapa: khermou/jebel el otfal-35,5km, sonan els ac/dc es curios perke aixo sea un ritual de cada etapa,el patrick a dalt del jeep, els cumpleanys, la musica, les pasadas dels helicopteres.... pero amics es igual de emocionan ke el 1 dia, aahhhhhh!!!! abans de sortir 2 pastillas de sal, a partir d,ara no m,oblidare amb la vida, cada horeta 2.
3,2,1..go!!!!!! en plantejo l,etapa molt diferent a la 1 a partir d,ara anire sol i si amb trobo algun company, farem uns km junts i sino a tira solet i a gaudir, a sigut la tonica dels meus entrenos es una cosa ke no hem sap greu,el 1cp esta al km11,4i la veritat ke con ke vaig molt comoda arribo facilment, parada per carregar bidons i endevant, de sortida amb trobo al lluis i al toni, fem uns km junts i despres cadascu a la seva, fa calor pregunto a un jeep kina temperatura fa i amb diu 46 graus i subiendo, el paisatge avui es molta pedra, amb bastan desnivell i poca duna, xino, xano km 20,3 segon pc, barrita i 4 figues, omplim bidons i seguim, abans de sortir kina es la meva sorpresa, en giovanni!!!! un italia ke ben fer la formentera to run, abraçada 2 petons i sortim junts, fem 4 fotos i a bon ritme, xerran,xerrran,pasem per un osasis!!!! ke pulit es impresionant com en mig de res existeixan akets llags amb akestas palmeras tan pulidas, un anglesos casi amb pilotes s,ho stan pasan pipa, nos no aturem i makina cap el cp3, en giovanni es la 3 vegada ke fa sables, la seva experiencia m,ajudara, es un tio simpatic i el bombardejo a preguntas... coño el cp3!!!!!! km 28,8, el giovanni en dona un consell ke seria clau per la etapa, amb diu ke reposi un poc mes de lo habitual, faltan 6 km???? li dic jo, efectivament respon ell, pero amb un desnivell bestial de dunas i pedras, trigaras si vas be aproximadament una hora llarga..... aket tio esta borratxo????? penso jo... pero la experienciaes un grau, amb trec la motxilla estiro els osos, menjo, hidrato i en aket moment entran el lluis i el toni, els hi dono el mateix consell i tiro capa la linea de meta.
Faig un km i collons ke es aixo, mikakus no e vist res igual, una filera de gent i una pujada de pedras, convinat amb sorra de dreta a eskerra, deu meu toca esta concentrat i cap amunt,la motxilla pesa el doble, començo a pujar i kina es la meva sorpresa, estirat a terra veig a l,oscar a peu de pujada en un repla, esta fora de si no pot mes a petat, intento animar-lo dir-li ke endevant ke amb kedo amb ell i kuan pugui pujem, ell diu ke tiri i kuan arribi a dalt avisi algu de la organitçacio ( es collonut, aki començo a descobrir el verdader sables, lo pulida i poc agraida ke es akesta cursa, un mal esmorçar, una mala hidratacio, un peus fotuts i estas fora....) li dic ke ok, el veig molt enfonsat i amb un mini atac de panic, segueixo pujant, costa un ou i part del,altre pero a mitja pujada miro cap a dalt i veig a las mevas fillas, a dalt de tot darrera d,una pedra ke amb saludan amb la ma, apreto las dents i cap a dalt, un cop a dalt, espero 2 minuts agafo aire i parlo amb el tio de l,organitçacio,o e conseguit e pujat, no tinc forçes ni per fer fotos, una llastima, el tio baixa cagan llets, jo començo a baixa per un torren espero ke darrera d,ell estigui la arribada..... acaba el torren i 2km de dunas de regal les corro les disfruto i arribo...... ja tinc la 2 etapa a la butxaca......
Cua per l,aigua( aki es fa cua per tot) a la cua trobo el toni i el lluis i comentem lo del oscar els tambe l,han vist tinc un somriure a la cara estic conten per la etapa, pero preocupat per l,oscar, de anada cap a la jaima trobem al josef, ke comenta ke amb totes les sevas participacions de sables, era la etapa mes dura ke havia fet, mikakus jo i soc!!!!!.
Els 3 anem cap a la jaima, ruben i extranjero ja han arribat(vaya 2 makinas) comentem lo del oscar i flipan, jo començo la meva rutina, 1,5l d,aigua 3 sobres de recuperation, trata las ampollas,toallitas per fer-me net, aplicar crema, 50g de parmesa, el pernil..... ( aixo sera el pa de cada dia) i espera els altres.....
Al las 3 horas i abans de sopar sortim a fer la volteta de rigor, a mira la clasificacio, estira les cames, pero inconsienment tots tenim la ment pensan amb l,oscar, estara encara en cursa???? aura plegat?????? kina sorpresa!!!!!el veiem arribar, molt deteriorat i amb la cara destroçada, ens veu i crida ajudeume!!! amb u fil de veu, anem correns cap a ell no es pot aguanar ni en peu pobre, li treiem la motxilla, anem a per la seva aigua i entre 2 l,acompanyem a la jaima, parla molt a poc a poc explica ke a sigut el pitjor ke li a pasat a la vida, li recomanem ke menji i descansi, haviam si dema pot sortir, la veritat ke no donem ni un duro per ell, pero kins collons el tio despres de vomitat 3 vegades i de pasaro fatal arribat!!!!!!l,altre front ke preocupa es el josep, ell la fa caminan amb pals com el jaume, pero no la prepaprat gaire i ja a la primera etapa va patir molt, (akesta segona va trigar 9h), en cambi el jaume 66 anys i el tio amb el pals kin fenomeno!!!! mikakus l´esperit de sables ens comença a envoltar als de la 56......

seguira........

MDS (2 capitol)

2010-04-15T18:28:00.000+02:00

arribat el moment somiat,les 6 del mati i els haimeros al crit de YALA,YALA!!! ens fotan la tenda, mes ben dit la jaima 56, al carai i aixi et kedas sensa taulada mig dormit i amb la primera etapa de sables per endevant, et preparas l,esmorçar, preparas material i endevant cap a la linea de sortida, primera impresio: collons com pesa la motxilla!!!!!!.
La primera etapa: 29km de IRHS/KHERMOU.
I alli estic en el calaix amb 1000 i pico personas mes de 46 nacionalitats diferents, molt emocionat pensan amb entrenos, familiars i tot l,esforç acumulat per haver arribat fins akella primera sortida i amb ganes de fer el ke m,apasiona corre, el patrick director de cursa puja dalt del land rover i es disposa a fer el briffing de la cursa, despres els cumpleanys de el ki toca i 3,2,1 comença la marato de sables, sortim escoltan com no els mitics AC/DC, la sortida es amb bloc i un helicopter ens fot una pasada a ran de cap ke et possa la "gallina de piel"........
fins el 1cp( controls obligatoris) tenim 13km i alla ens donaran 1´5l d´aigua, vaig amb el ruben i l,extranjero companys de jaima, la veritat a un ritme fort, els km passan i arribem al cp, estic un pel marejat, sera l,emocio, el ritme???? als 3minuts arriban el toni i el lluis, no stic gaire fi, menjo alguna cosa i traguet d,aigua, el ruben i l,extranjero diuen de partir, jo prefereixo espera un ratet sortire amb el toni i el lluis, de repent gonoll dret en terra, li dic el lluis ke estic fatal, ell home experimentat i montanyer, amb diu: t´has pres les pastillas de sal????? collons he pagat la novetada, no, el tio amb dona 2 tot i fotenma una marascuda bronca, cap dins amb 2 figues, els 3 minuts estic de conya, kin ensurt!!!! la resta de etapa segueix amb normalitat als 12km 2 cp i a 4 mes o menys l,arribada, akesta primera errada en marcaria molt la meva MDS, las pastillas de sal a partir d´akell moment 2 cada hora..... pillo l,aigua a l,arribada 4,5l i amb disposo anar cap a la haima a comentar la 1 etapa, en arribat tots menys 3, en lluis en pregunta per l,ensurt i amb torna a renyar, li dono les gracias i li dic ke l,estimo molt..... 1,5l d,aigua amb 3 sobres de recuperation, 50grms de parmesano, 150grms de pernil,cura els peus, tovallitas per netejar les cames i els baixos i crema d,arnica amb un petit masatge..... a descansar son mes o menys les 16,30h, a les 19h soparem, el primer liofilitçat: pollo al curry i despres a las 20h a dormir...... dema el YALA, YALA a las 6h no tindran pietat, començara la 2 ETAPA DE SABLES.......

seguira.......

Dani,tambè heroi a Formentera

2010-04-15T10:38:00.001+02:00

http://ultimahora.es/ibiza/noticia/deportes/deporte-ibiza/dani-serra-mi-gran-reto-seria-correr-las-100-millas-del-himalaya.html

MDS ( 1capitol)

2010-04-13T22:46:00.000+02:00

BONA NIT MIKAKUS,per fi a casa i com a finisher de la marato des sables, m´agradaria explicar akesta magnifica aventura ke he viscut, aventura, repta, cursa..... a hores d,ara encara no ser ven be com definirla , be potser el ke mes se li acosta es akella magnifica frase ke va dir el gran jordi agueso"esa maldita carrera de locos".
Abans de res una vegada mes us vui agrair tot el suport i l,ajuda ke meu donat, en els moments mes dificils sempre un de vosaltres estabeu darrera,al costat, davant donan suport, una vegada mes gracias, us estimo a tots i en especial vui anomenar una persona le kual en tot moment e portat dintre el meu cap i el meu cor el nostre luigi, primo no podran con nosotros, gracias, as sido mi corredor invisible, este reto es tuyo y lo sabes.
En fi,s´acosta el dia toca agafo els trastos i cap al port, comença la MDS, aeroport i cap a madrid, arribo a l,hora en punt i espero una mica mes d,un hora a les 22,45 arriban els ki seran els meus companys de jaima, el lluis, jaume, extranjero, toni, josep,oscar i ruben, es tard manjem un entrepa a l,aeroport i cap l,hotel, jo comparteixo habitacio amb el ruben,despres de parlar un ratet a dormir, dema a las 9h hem de estar a barajas un altre vegada, arriba tota la delegacio española i tots cap el marroc.
A les 9h en punt tos a la cua per embarcar, son de akells moments ke el teu cos sembla un cocktail, mitad nervis, felicita... miras a tothom i pensas collons aket kin fisic segur ke tira molt,mira aket kina bossa dur,la meva es mes gran........ despres de tramits aduaners tots al avio, proxim desti EL DESERT......

Arribem, la primera impresio es de molta calor, kin paisatge, kins colors, impresionant, mes tramits, autocar i cap el campament, despres de 2h arribem, kina pasada!!!!! mogollon de jaimas totas iguals amb cercle,la delegacio española ens donan de la 50 a la 60, ens asignan la numero 56, dos dias de tramits, comprobar credencials, materials,certificats medics i començara la MDS!!!!!!!!.
seguira............

4ª ETAPA MDS DE LA SARGANTANA: FINISHER!!!

2010-04-08T00:08:00.000+02:00

Aquest es el temps que ha necessitat en Mohamed Dani per acabar la mes llarga del dia d'avui de 83km

per les dunes del desert.

AQUEST TIU L'ACABA!!!

373

1084

SERRA VICENTE

Daniel

ESP

17H33'48

09H31'47

5.92

LA SARGANTANA BLAVA DE FORMENTERA HA CANVIAT DE SORRA.

2010-04-07T18:25:00.000+02:00

MDS: MARATÓ DES SABLES.

La nostra felicitació a aquest Mikaku de FORMENTERA, en Dani Sargantana que ha volat a terres africanes i fa tres dies i quasi mig que esta corrent la cursa del Sáhara.

Ha dia d'avui ja podem dir que es un dels sobreviscuts en aquesta tant dura prova.

Avui m'ha trucat la nostre amiga, la seva costella, fisioterapeuta, entrenadora psicológica, recuperadora moral i a la vegada la seva millor crítica, la Eva i m'ha dit que ahir va poguer parlar amb ell i en resum:

ESTA PLETORIC DE MORAL I FORÇA INTERNA.

Desprès de corra els primers 25km del primer dia, els 30km del segon i els 35km del tercer (+ o -) i la moral estava plena per afrontar els 85km d'avui que a hores d'ara potser ja ha acabat o estarà a punt d'acabar, si Déu vol.

Estic segur que aquest tros d'espartà quan hagi acabat tot el periple sera capaç de exclamar:

JA S'HA ACABAT???....JA TA????.

Be Sargantana per la fita que estas a punt d'aconseguir i només dir-te una cosa:

FELICITATS, DES DE AQUI TOTS ESTEM AMB TU MIKAKU!!!!!!.

Després de tot espero tenir el llibre que escriuràs un cop acabis tot el que t'hagis proposat, signat amb una dedicatoria, germanet.

Mikakus News!!!

2010-03-20T18:40:00.003+01:00

NOIS EL DOC HA DESPERTAT DEL SEU "LETARGO INVERNAL" I HA COMENÇAT A ENTRENAR!!!.

marato barna

2010-03-09T15:42:00.000+01:00

"AVÍS ALS MIKAKUS CICLISTES"!!!

2010-02-28T14:48:00.000+01:00

Mikakus, us fem saber en Luiggi Mercx i jo que ens estem preparant la temporada amb l'Sport Ciclista Betulo, per quan els tomàquets que heu de fer la marató agafeu la bici i sabreu el que es bó. (L'esmorzar)

Al Luiggi li ha vingut l'equip Astaná i ja el vol fitxar, per lo que us aconsello que com a minim feu rodillo i us serà mes lleu.

Semblareu el grup de les "Daisy's".

Avui us puc dir que anavem a 33km/h amb un vent de cara que semblava que estiguèssim a prop de Amsterdam i per cert els dos Mikakus anavem tirant del grup,... bé, de fet era en Lluís.

US ESTEM ESPERANT TOMÁQUETS!!!

Es gall.

SEMPRE US DUC AL MEU COR

2010-02-26T20:27:00.000+01:00

estimats mikakus, aixo tenia ke ser una sorpresa per la marato de barna, l,unic ke ho sap es el jaume, pero m,ho han donat avui i no puc esperar,aki teniu la roba ke dure a sables.....

Haveu vist al "Sargantana Stenton"?

2010-02-20T18:49:00.000+01:00

Esteu veient a la única e inigualable :

SARGANTANA BLAVA QUE PREN ES SOL A S'ARENA AMB UNA GORRA "STENTON"!!!.

Això es estil !!!

"Es gra d'arena".

JA LA TENIM AKI......

2010-02-18T19:13:00.000+01:00

MIKAKUS!!!!! aket es el cartell oficial de la cursa, com podeu comprovar els mikakus i som presents...

ke ala us encamini als vostres objectius.......

ÀNIMO CRACK!!!

2010-02-16T12:25:00.000+01:00

EN AQUESTA ÚLTIMA MITJA, EN EL SEU TEST IMPORTANT DE CARA LA MARATÓ, EL CRACK DELS MIKAKUS, EN PAOLO, HA PATIT UNA LESIÓ DE SOBRECÀRREGA EN EL TENSOR DE LA FASCIA LATA, LESIÓ MOLT DOLOROSA I QUE NO EL VA PERMETRE ESTAR EN EL SEU MILLOR NIVELL. HAURÀ D'ESTAR 2 SETMANES K.O.
DES D'AQUI UN DESITG DE QUE ET RECUPERIS LO MILLOR POSSIBLE I A LA MARATÓ A TOPE.
"EL DOLOR ES MOMENTANEO, LA VICTORIA ES PARA SIEMPRE."

JOSH

2010-02-16T01:06:00.002+01:00

MITJA DE BARCELONA

2010-02-16T00:44:00.000+01:00

MITJA DE GRANOLLERS

2010-02-16T00:39:00.000+01:00

MITJA DE TERRASSA

2010-02-16T00:07:00.003+01:00

Mitja de Barcelona

2010-02-16T00:04:00.000+01:00

Christian 1h 38'47

RETORNANT AL CICLISME.

2010-02-15T22:51:00.000+01:00

Hola Mikakus:

Diumenge passat, ahir, vaig tenir el plaer de sortir amb el nostre amic Lluís a fer una passeijada en bicicleta.

Tinc de reconeixer que en els primers moments de la sortida, no em trobava, estava acollonit, tremolòs, sencillament nerviós perdut.

Son quasi dotze anys de no tocar una "burra" i a sobre vaig triar el dia menys adient, fred, humit, ens va nevar, però jo ahir estrenava la meva Pinarello!!!, com em dic Xavi, doncs ja feia des de el dia de Reis que la somiava i no podia res mes que tocar-la i deixar-la un altre cop.

Varem anar fins a Sant Cebriá de Vallalta, que per cert, per ser el primer dia s'em va fer llarg d'anada, però un cop varem esmorçar la tornada ja va ser un altre cosa.

80km

Vem fer la sortida amb el Sport Ciclista Betulo, del que soc soci des de el primer dia que vaig anar amb bici i en Luiggi us pot donar fe que es un altre manera de fer ciclisme, en grup.

Espero que no t'aburrisis company, gràcies per acompanyar-me!!.

Se que encara no estic rodat, però en quan em posi el cul en condicions normals, ...triatletes...:

tremoleu!!

Salut a tots i espero una sortida amb tots vosaltres!.

UNA COSA:

FALTEN DOS MIKAKUS PER TENIR BICI, A VEURE QUE ESPEREU!!
Pep, no m'agrada,...no m'agrada...deixar-te al Circol sol i anar-me'n amb bici!!!!!

Xavi
"El farolillo rojo"

Nou runner!!!

2010-02-15T22:21:00.000+01:00

Mikakus, avui us presento un runner amb un futur súper prometedor:

En TOMÁS, el fillet de la Myriam.

Salut Mikaket.

Xavi

Mitja Barcelona

2010-02-15T20:25:00.001+01:00

Temps de cursa:

Pep 1:42:21

Jaume 1:37:48

Ferran 1:54:35

Hector 1:33:43

Paulo 1:24:15

Josh 1:24:42

fotos granollers 2010

2010-02-13T15:29:00.003+01:00

SEGUIM SENT MIKAKUS.

2010-02-10T22:57:00.002+01:00

Si Luigi, seguim sent Mikakus, uns amb la bici nova, per passeijar o per fer triatlons, altres sense, altres nadant kms, altres no, però seguim correns tots com sempre, uns amb objectius de competició personal i altres correm per simple fet de disfrutar de la mutua companyia i perquè no, de sentir el pique sa que ens proporciona aquesta anima de nens il·lussionats que no ens abandona mai.

Aquesta il·lusió de nens que portem a sobre es lo millor del nostre genere i que l'altre no arriba a entendre mai,... si no es la dona d'un Mikaku.

Estic content de que tu hagis sigut el que hagis obert la pagina del 2010, doncs demostres ser el rei de les ones i el rei de la nostre xarxa bloguera, que potser que per culpa dels facebookistes i dels twuiterians s'hagi mitg abandonat i que gràcies al nostre tuareg, la sargantana blava, ens hagi motivat.

Serveigi aquestes ratlles per donar una empenta als dos tomaquets que encara no tenen bici, perquè s'animin a tenir-ne una d'una vegada, doncs la meva Pinarello no es mountantbike, ni tant sols de carretera, sino que es una bicicleta especialitzada en anar per carretera+portar-me a fer parades i fonda per esmorzar junt amb els que amb mi vinguin.

Un aclariment:
Aquest diumenge varem fer la mitja de Granollers i haig de fer saber que vaig acompanyar a un primerenc a la seva primera mitja, us presento al Rafel Gomez, amic meu i que va patir de valent en els quatre kilometres finals, però la va acabar en menys de dues hores.

ENHORABONA RAFEL!!!. ARA A PER PRAGA!!!.

SALUT A TOTS.

Xavi.

Tornem a la feina

2010-02-08T18:19:00.003+01:00

Que hi ha algú?

Despres de moooolt de temps en total inactivitat, m'agradaria donar-li "vidilla"al nostre espai.
Suposso que el fet de no tenir actualment cap objectiu, a curt i llarg plaç, i no entrenar amb la freqüència necessària fan que, sense donar-me'n conte,deixi el blog de banda i això no pot ser!
Crec, que ara em crescut com a grup, amb noves incorporacions, tant personals com en la participació en noves disciplines, és el moment que tenim més experiéncies per explicar i això es te que veure reflexat en el blog.
Espero que i desitjo que tothom i digui la seva.
amb bici, nadant o corrent continuem sent els mikakus!

Luigi

MITJA GRANOLLERS

2010-02-07T21:40:00.002+01:00

Temps de cursa-molt be nois!

Jaume 1:36:31
Xavi 1:58:23
Pep 1:46:31
Ignasi 1:51:58
Josh 1:23:55
Albert 1:41:32
Ferran 1:55:25

OSAMA SARGHANTANA

2009-12-04T18:30:00.002+01:00

mikakus amb martin fiz NY'09

2009-12-01T11:56:00.000+01:00

DIA ÈPIC, BEHOBIA 09

2009-11-24T16:31:00.002+01:00

Txoottttttttttttttttttt

2009-11-24T15:53:00.003+01:00

BEHOBIA ; distancia................

2009-11-24T12:33:00.004+01:00

sopar Dani Sargantana ( una maleta, dos maletas, tres maletas...)

2009-11-24T12:16:00.004+01:00

DISTAANCIA!!!!!

2009-11-09T21:47:00.000+01:00

central park

2009-11-06T10:36:00.000+01:00

mikakus a n.york amb abel anton

2009-11-06T10:21:00.005+01:00

ING MARATÓ DE NOVA YORK 2009

2009-11-04T09:40:00.002+01:00

Benvolguts Mikakus:

Acabem de baixar de l'avió i els quatre que varem fer la marató de NY, podem dir que no es la marató per fer temps, però sí que es la marató que un cop a la vida, mínim, s'ha de fer, doncs,...es FANTASTICA, INCREÍBLE I EMBLEMATICA.

Fantàstica perquè veus paisatges del skayline de Manhathan, passes per ponts que quan mires el riu veus vaixells que tiren aigua de colors de la seva bandera,

Increíble de com aquella gent anima a tothom i de quina manera, tant quan estàs corrent com un cop la has fet, doncs a dia d'ahir la gent pel carrer et donava la enhorabona amb un sonriure a la cara dient: "congratulations".

Emblemática, perquè passes el pont de Verratzano, el de Queensburgs, els cinc barris de NY, la música en viu que a cada 200m tens conjunts i bandes que tocan musica diversa i com no acabes la darrera milla al emblemàtic Central Park, a on et deixes i demanes que et coloquin la medalla i acabes amb una abraçada amb la persona que te la posa.

He vist, coses increìbles que pot fer un ser humá, gent sense cames que corria amb un voluntari al costat, corrents amb unes palanques artificials, un altre sense cames i fent anar crosses tant sols, gent invident, gent amb transtorns psíquics que volien acabar la seva marató, tots acompanyats per els seus ajudants i monitors,...gent que no es rendeix!!!.

Moments d'emocions,que no eren usuals per mi i que realment us dic em feien venir ganes de plorar d'una emoció plena de satisfacció d'ésser allà, en aquell moment.

Pels qui no l'heu feta, MIKAKUS, val la pena fer-la,...cinq Mikakus ja ho han aconseguit, JA SOM 5 ELS FINISHER A NOVA YORK!!!.

Amics meus, gràcies pels vostres ánims i missatges de companyerisme que hem rebut.

Una abraçada a tots!

TXOTX!!!!!!!!!.

VA POR USTEDES!!!

2009-10-26T20:35:00.002+01:00

Amics mikakus:

Només dir que "ELS IAIO POWER & Cia" us brinden aquesta cursa i que va per tots vosaltres, germans!!

TXOTX!!!

FINS A LA TORNADA.

Els quatre fantàstics.

NY

2009-10-25T19:48:00.002+01:00

despres de ke el nostre estimat pinçallet i familia inpracnesin els carrers de NY de glamour i armani (si no recordo malament la pasada edicio).

Ara us toca a vosaltres, pepo, furri, ignasi i langa ke conten estic per vosaltres!!!! desde s,ha meua illa us vui desitjar un bon viatge a tots i ke disfruteu de la cursa, no cal dir ke volem un extens reportatge fotografic....

AMICS DISFRUTEU!!!!!!!!!

TRIATLÓ GARMIN BARCELONA (distancia olimpica)

2009-10-24T14:31:00.006+02:00

4 mikakus el passat diumenge van acabar la temporada de triatlo amb la garmin Barcelona. Disposats a nedar 1500 metres, fer en bike 40 km i run 10km. El dia es va presentar amb tramuntana i amb unes onades de aupa, (veure fotografies), nomes se sentien trencar les onades . La meva segona triatló i amb el sector de mar supercomplicat. Però bé, allà estavem els 4 a les 6.15 del mati a Roca i pi amb les nostres espases i cap a la linia de sortida. Diuen que quan els esforços es basen en la il·lusió, el seu efecte no suposa una suma, sino una multiplicació.
Vam arribar a boxes de nit, vam posar-nos cadascu al seu lloc, preparant-nos, fotia un fred que pelava, tots envadurnats de vaselina amb els neoprens, ens disposem cap a la linia de sortida. L'Hector (ironman I) i en Jaume (furriman) sortien per davant . 5' abans, després en Pijoan (aluciman, el que fa) i en Josep (Josh JR71) per darrera. A partir d'aquí cadasqú a la seva i ens trobem a la linia d'arribada. Una experíencia brutal. I un orgull veure com Ironman I està en plenitud , en els millors anys de la seva carrera esportiva, en Furriman, com s'estabilitza en els seus ritmes sense defalliment i en (Aluciman), ho fa tot facil i sembla un despistat. Felicitats als tri-mikakus.

temps final -- natació -- bike-- run

toni pijoan 2:10:39 25:42 1:02:15 38:56

hector venteo 2:16:36 27:11 1:00:42 42:20
Jaume Gubern 2h 26:06 29:31 1:06:23 42:56
Josep Ricart 2h 26:35 30:02 1:11:00 38:24

Dues noticies de darrera hora.

2009-10-23T00:34:00.002+02:00

Primera, en Ferran Falcó s'ha trencat el coltze i no es segur que pugui venir a la Behobia-09.

---------------------

Segona i la mes important,...HAVEU VIST!!!, UNA SARGANTANA PER LA SORRA I AMB UNA MOTXILA PLENA DE SAL MIRACULOSA???.

En Dani, te el poder de l'esportista d'èlit:

"LA SALERA DE FORMENTERA".

Aviat, el proper article de ...la sargantana resalá!

L'ull de la escala.

Matagalls arribada dels campions!

2009-10-08T19:53:00.004+02:00

GRACIAS

2009-10-03T20:42:00.002+02:00

GRACIAS per la resposta aconseguida, era un dia entre semana i ser ke a tots no us venia be venir a sopar, pero alli estaveu ( ignasi t,estimo igual) a sobre amb convideu i amb regal inclos..... COM SEMPRE SOU LA OSTIA, US ESTIM MOLT...

Video Matagallls-Montserrat 09

2009-09-28T09:01:00.005+02:00

el setè mikaku

2009-09-25T22:16:00.002+02:00

A tots els que vareu acabar us haig de felicitar, esteu molt forts i és una llàstima que les meves forces no m'acompanyessin més enllà del km 45. I poder gaudir de la satisfacció d'acabar la prova.
Lo de fer equip suposo que ho dieu a partir del km 45 no? És una llàstima que no pogués seguir a partir de llavors amb l'equip. Espero que el proper any, i en la propera crónica de Mm , ser un mikaku més que la pot acabar.
us dono les gràcies a tots els que us heu interessat per la meva recuperació.

JR71

Al Mikaku LUIGI

2009-09-25T21:42:00.001+02:00

Només dir-te una cosa:

ET VAREM TROBAR A FALTAR LLUÍS.

Txotx!!!!!!

Rectificació del escrit anterior. (Perany)

2009-09-24T18:33:00.002+02:00

Només dir que en lloc de cinq, varem ésser sis els Mikakus que van acabar la prova de la edició Matagalls-Montserrat.

El Mikaku brassiler, el Mikaku de Porto Alegre, el "guepardo blanc", sí en PAOLO, va corra tant rápit que fins i tot a mi, havia oblidat d'exposar la seva cursa.

Un dels únics que varen portar maquina de fotografiar i que gràcies a ell tenim unes fantástiques fotos, va trotar amb nosaltres fins que el seu instint li va dir: escapat i ves a acabar-la al teu ritme, que es el mateix que va dir:

VEU EMBORA!!!!!!!

Va despareixa a prop de Sant llorenç de Savall, un cop vam passar el control i va fer un temps final de rècord. Sort que un cop arribà, li varen deixar una manta, doncs a les 7h del matí encara feia fresqueta i es posar a dormir, esperant als cinc que veniem al darrera.

AIXÒ ES FER EQUIP.

Des de aquí la nostra felicitació, doncs Paolo, eres un figura!!!.

Gracias por tu compañía y tu "savoir faire" amigo.

Moito obrigados!

El resto.

NOVA EXPERIENCIA VISCUDA UNA VEGADA MES COM A MIKAKU

2009-09-20T20:20:00.002+02:00

El dia 19 i 20 d'aquest 2009 s'escriurá amb lletra maiúscula en la vida de cinc Mikakus.

La experiència viscuda en 15 hores i algo mes, que varem passar junts, des de que varem passar la línea de sortida fins a la línea d'arribada, va ésser de les noves que jo particularment encara no havia viscut i que em sento molt satisfet d'haver-la compartit amb tots vosaltres, benvolguts amics.

Només va haver un fet trist i es que tu ,Josep, et retiressis a Sant llorenç de Savall i no poguéssis gaudir d'aquest dia maravellós que tots sis hem viscut amb les nostres families, que aprofito per donar les gràcies d'haver-nos portat i recollit.

Donar gràcies també a la Moreneta per, haver pactat amb sant Pere, una tarda, nit de dissabte a diumenge i una albada que sense cap núbol i nit plena d'estels, ens han ofert. No veieu la que esta caient en aquest moments que us estic escrivint aquest text, que d'haver caigut ahir durant la cursa, no vull ni pensar el que podia haver passat.

Ahir es va fer pinya, en el moment de la sortida, doncs uns sortiem a diferent hora que els altres, es va fer pinya en tota la cursa i s'ha fet pinya a la arribada.

Felicito al nostre Mikaku brassileny, Paolinho, per la fita aconseguida, "un marcón", la va fer en 11h. Per a mi, a partir d'avui es l'expresso de Porto Alegre" i allá estaba rebem-nos amb la camera de fotos, que val a dir, si no hagues sigut per a ell no tindriem quasi document gràfic de l'esdeveniment.

Varem fer baixades impressionants i perilloses a cop de fuet, que encara ni m'explico com varem corra tant en llocs fins i tot perillosos, patinant, ensopegant amb arrels, pedres, branques, etc., varem corra per plans de nit estelada amb el frontal encés tota la nit, varem pujar per llocs amb una pendent que ni per la serralada de Marina, però sempre amb seny i el anotador oficial de torn, l'Ignasi, apuntant temps aconsaguits a cada control, dels 10 que hi havien.

Particularment, tinc de felicitar al nostre Johny, que sota la dubta que l'invaia el dia abans, que ens va enviar el missatge de: "Jo no vindré, doncs previsions de temporal fort, etc. etc., no vull acabar malalt" i a la que dos Mikakus li varem contestar amb dues paraules que el varen fer engallitar, com "Kagat!" i "Tomáquet", va saltar del sofá de casa i per no tenir de sentir-se mai a la vida que va ser un íd., va venir tot i que li feien "MAL ELS PEUS" i ha acabat com un noble friki i ambdós collons. Per cert, no es va canviar ni de mitjons, com jo, doncs ja anabem be.

Que us puc dir de la resta?..., doncs que "THE STONE", la nostre ROCA, va fer la cursa impassible i cantant tenint-lo de lligar a estones perquè ens feia emprenyar al pobre Pep, per anar massa ràpid, quan agafaba el lloc de cap de cursa.

L'Ignasi, es un perfecta anfitrió de les moltíssimes curses que ha fet i ens acompanya com a Mikaku experimentat a totes les noves i que ell ja ha fet, penso que es d'aquelles persones que en un altre vida ha repetit el paper i per això es dedica a dint-se el que vindrá ara, sap agafar les drasseres millor que ningú..., en fí, que quan tu vas ell ja torna i com sempre, fent de diessel, doncs no entrena, veu Woll Damm, però sempre està allá fent equip i mai el retires, per molt que el piquis, això si, de tant en tant em perd la respiració.

Desprès us tinc que dir que d'ell surten frases emblemàtiques, com la que aquest mati a l'arribar a les escales de dalt de la montanya de Montserrat, ha deixat dit un:

"Estic molt content i satisfet per haver corregut aquesta cursa amb tots vosaltres, germans, m'ho he passat molt be".

Aquesta vegada, Nasi "Gruñón", m'has fet emocionar i posar la gallina de piel. Ets collonut.

I que di d'en PEPO, doncs que es incombustible, per molt que l'ensenguis, no pren.

Ah!, i no vegis el caracter que els quatre, hem descovert de ell en aquesta cursa, que en els darrers controls ja tenia un llagon al taló que un altre hagues plegat a Sant Llorenç, que ja el tenia i jo li vaig curar, posant-li una Comped, però clar ja anaba tocat i a la que agafabes el cap de cursa i tirabes una mica, el tiu s'emprenyaba i quan el cridaves i no et contestaba.

A partir de saber que era el que li pasava, doncs no parlava, ja li varem dir que li diriem "mudito" i com aquells set nans i del compta ja teniem dos de encertats, "el gruñón i el mudito".

Aquest Pep, te un cap que ell ni ho sap, no he vist a ningú que estant mitja cursa tocat, et surti de sobte correns des de la retaguardia i et passi un centenar de metres perqué així ningú el deixa endarrera i lo mes fort,...quan aquest mati hem començat a pujar els darrers quatre km cap al Monastir, en Pepo ha segut a dues pases del penultim, tots anabem igual, a pinyó i sense parar, passat runners, passant domingueros que començaben a enfilar amb tota la familia cap a dalt i el tiu, a mig pujar es col·loca cap de cursa i ens ha potrtat fins a dalt les escales.

Aquest sisentó, te una forma i un pundonor per envejar.

Com podeu veure, ens ho hem passat molt be i encara que cansat, no puc deixar passar mes temps per explicar a tots els que no heu vingut la bella i ssofrida experiència que em viscut tots plegats.

Animeu-se a fer els que no ho heu fet,us ho recomanu com a primera vegada, però si que us diré que será una de les que vull repetir, però ja la tinc al sarró.

Hem tingut molta sort en que no plugués, doncs en el mateix moment que escric aquestes ratlles, n'està caient una de cuidado, encara que en lloc de sort jo diria que em tingut fe de que no plouria.

La Moreneta es molt gran negociadora, doncs ahir va pactar amb sant pere i ho va fer rebé.

Per cert, em fet una despedida familiar a la plaça del Monastir, veient arribar a la gent i com que els meus han arribat una mica tard ens hem quedat a escoltar el Virolai, que ha posat brillo a la diada.

Donar les gràcies a la nostre entrenadora Myriam per clavar l'entreno i els potingues com mai!.

Felicito al Centre Excursionista de Gràcia per la tasca molt ben organitzada i ben feta.

Salut a tots.

Xavi

M-M/09

2009-09-11T22:50:00.002+02:00

DANI SERRA,LA SARGANTANA MES FAMOSA DE LES PITIUSES,MOURÀ LA CUA PER EL SAHARA.
COM VA PASAR A LA CURSA DELS 100 KM,TOTS ELS MIKAKUS T'EMPENYAREM PER QUE HO ACONSEGUEIXIS

el furri

SARGANTANA TUAREG.

2009-09-10T22:25:00.002+02:00

COMPANYS:

EL DANI JA TE CONFIRMAT OFICIALMENT, DES DE AVUI, EL LLOC A LA SABLES!!!

MIKAKUS AL DESERT!!!!!!

ENHORABONA DANI.

!!!"ENS VEIEM A S'ARENA"!!!

TXOTX.

Estic encantat!.

2009-09-08T10:36:00.001+02:00

SÍ nois estic encantat amb els vostres comentaris...

M'acagun sa mare des mistus!!!!!!!

UN MIKAKU A LA MARATÓ DE SABLES.

2009-09-08T10:29:00.002+02:00

Mikakus, en Dani de Formentera, Mikaku de pro, ha aconseguit el seu somni de fa us mesos i es que ho ha fet realitat, SÍ...!!!, ja es un fet, el nostre Mikaku "Sargantana" te el seu lloc a la Marató des Sables.
Ho haveu vist!!!???...
Però...
jo mai he vist una sargantana per la sorra....

ENHORABONA MIKAKU!!!

ESTEM AMB TU.

TXOTX!!!

Reanudació de les activitats.

2009-09-01T22:01:00.002+02:00

Hola Mikakus!!!

Com ha anat l'estiu?

Tornem a estar cadascun a casa nostre i retornem a les sortides quasi nocturnes ja, que encara que tothom te diferents objectius, si que ens anirem veient al lloc de sortida de sempre, a la nostre Doncella.

Tius tinc moltes ganes de veure-us a tots, per saber perquè us entreneu, objectius que teniu, parlar de com han anat les vacances, etc.

Proposo!:

Perquè no fem un sopar a Ca La Tina, desprès de fer un Sant Geroni tots plegats?.

VINGA TIUS, EL NOSTRE BLOG ESTA VIU, A VEURE QUI ES EL PRIMER QUE S'ESTRENA!!

Salut a tots.

Xavi.

IRONMAN DE ZURICH 1.08.2010

2009-07-15T14:05:00.002+02:00

les il·lusions es converteixen en objectius, d'aqui 12 mesos intentaré acabar ironman de suissa, amb la companyia de l'hector i espero que la d'en Jaume. Ja estem inscrits.

CURSA FESTA MAJOR SANT RAFAEL DEL RIU 2009

2009-07-13T13:51:00.003+02:00

En la cursa del poble de la provincia de castelló, a on fa 4 anys vaig quedar últim, ahir diumenge , vaig treure'm l'espina quedant en tercera posició, particularment fa ilusió aconseguir podi, però degut a la participació molt pobre 17 participants , hauria d'haver guanyat, doncs a Berlin de 60.000 vaig quedar el 1300 de manera que ahir havia de guanyar però no.. sempre hi ha algu que corre més. cursa de 5, 5km 5 voltes al poble, a les 11 del matí, i a un ritme fortissim, temps total 19'57. La resta, doncs res, celebrar la primera copa com a corredor, i comentar l'anècdota jajaja. MIKAKUS per a tot arreu.

IRONMAN DE NIÇA 2009

2009-07-03T11:47:00.005+02:00

Qui m’havia de dir, ara fa 11 mesos, quan vaig fer el meu primer triatló, el
super-sprint de Barcelona, que seria Finisher d’un IRONMAN !!!!!
Quan t’envoltes de malalts del esport corres aquests riscs. Parles amb un,
parles amb l’altre, i al final el que et sembla que es una animalada s’acaba
convertint en algo mes proper, fins que et marques el màxim repte: un
IRONMAN.
I
a partir d’aquí la cosa es complica, perquè comences a entrenar, i a entrenar, i
a entrenar, i cada cop tens menys temps per res que no sigui entrenar. Com
vaig llegir en algun lloc, la vida d’un Ironman es resumeix en 5 paraules: swim,
bike, run, eat, sleep.
Be, de fet la meva historia comença fa 10 mesos quan em decideixo a
participar a la Half Challenge. Compro la primera bici (que vaig canviar al cap
de 2 mesos) i començo a seguir els entrenaments del J.R.Callén (Joserra).
Aquí es on comença la meva disciplina de triatleta, ja que haig de nedar 3 dies
per setmana, a fer dies amb 2 sessions i a completar 8-10 entrenaments
setmanals.
També, i perquè es un clàssic, combino aquests entrenaments amb la
preparació de la Marató de Barcelona (amb Victor GO!), que els Mikakus hem
corregut de manera continuada les darreres 4 edicions.
Un cop passada la marató, em centro únicament en preparar la Half, però com
que aquest “gusanillo” t’entra i no para, començo a preguntar-me si seria capaç
de fer un Ironman complert. Vaig movent diferents fils, fins que aconsegueixo
que algú em faci gestions serioses a Nice, on les inscripcions fa temps que
estan tancades.
Entre tant, fem la gran sortida amb els Trisidents a Llança, i allà obro els ulls i
em dic a mi mateix que no estic preparat per fer un Ironman, perquè desprès
dels 150 km no vaig ser capaç de corre ni 30 minuts. Així que de tornada a
Badalona resava per que les meves gestions per NICE no es consolidessin.
Dons al dia següent, ja tenia la confirmació de la meva inscripció, i el primer
que vaig pensar va ser: “quina putada”. Em va fer mes por, que il·lusió, però ja
no podia fer marxa enrere.
Desprès de fer la Half amb un temps acceptable (5:10), una setmaneta de
descans i comença’n les setmanes de càrrega forta d’entrenaments en totes les
disciplines, que culminen amb un mini stage de 2 dies a Puigcerdà, on
bàsicament el que fem es 2 tirades fortes amb bici.
Dues setmanes mes de baixada d’entrenaments i arriba el gran dia.
El divendres 26 de juny marxem amb la Rosa i les tres nenes cap a Nice. Per la
tarda primera visita a la Expo, on tinc la sort de poder parlar una estona amb el
Marcel Zamora (aquest si que es un Crack !!) .
Una mica mes tard 30 minuts de carrera pel passeig on es disputarà la marató.
Per la nit assistim al protocol·lari sopar de la pasta i a dormir aviat, perquè per
acostumar el cos dissabte em despertaré a les 6 del matí.
Divendres 27 em llevo, esmorzo cereals, i anem amb la Rosa al punt de sortida
de la natació per el primer entreno a l’aigua. Son les 7 del matí i desenes de
triatletes ens trobem a la platja per fer el mateix. Les boies de la cursa no estan
posades però segueixo a d’altres companys que neden fins unes boies que
estan a uns 400-500 metres.
Començo a nedar, però quan ja porto una bona estona i no arribo a la boia,
decideixo tornar. Com el vent era de terra, la corrent anava cap a dins i
m’ajudava, però quan torno i la noto que em costa mes nedar, m’entra un
agobio que m’obliga a nedar d’esquenes i intentar pensar en altres coses,
perquè no m’agrada la sensació d’estar allà dins jo sol, envoltat de tant de mar.
El problema es que el dia de la cursa les boies estaran a 1200 metres de la
platja, i a mi no se’m pasaria mai pel cap sortir desde la platja i anar nedant
1200 metres cap dins, oi??
En fi, surto de l’aigua, comento la jugada amb la Rosa, i torno a nedar en
direcció a les boies 2 o 3 cops mes per perdre la por.
Em falta nomes provar la bici, que el meu amic Josh, m’ha portat amablement
desde Badalona. Faig una sortida pel passeig de 25-30 minuts per comprovar
que tot funciona.
Pel meu numero de dorsal em toca fer el Check-In a les 14:00, així que
preparo les bosses RUN i BIKE i acompanyat de la Rosa i en Josh anem als
impressionants boxes. L’organització es magnifica, i en molt poc temps ja tenim
cada cosa al seu lloc.
A les 19:00 tenim una reunió amb el Joserra per parlar dels detalls de la prova .
I ara nomes falta esperar al tret de sortida.
Son les 4:00 del diumenge 28 de juny. He pogut dormir be. El servei
d’habitacions de l’hotel em porta l’esmorzar que vaig demanar ( un bol d’arròs
blanc, una truita de 2 ous, pa i un yogur). M’ho menjo sense gana, recullo tots
els trastos i a les 5:00 ja som als boxes.
Ja hi ha una moguda important. Tothom amunt i avall. Desitjo sort al Marcel
Zamora i em dirigeixo a la meva bici on em poso el neopreno i faig els darrers
preparatius.
Son les 6:15 i no he tingut temps d’anar a l’aigua a escalfar una mica. Les boies
ja estan al seu lloc. Lluny, però que molt lluny !!.
Seguint les indicacions del Joserra em col·loco a la dreta del tot de la sortida,
em prenc el primer gel, es fa el silenci i per fi la sortida.
Entro caminant a l’aigua per evitar el cops dels mes esverats i començo a fer
les primeres braçades amb el cap fora del aigua per evitar les petades i tota
mena de cops que et poden donar quan es tiren al aigua 2800 triatletes de cop.
Els primers 1000 metres suposo que van ser els mes lents perquè era difícil no
tocar-se en cada braçada. També va ser difícil del 1000 al 1200 i del 1200 al
1400 perquè s’havien de pasar unes boies, i com sempre tothom vol fer el camí
mes curt. Del 1400 al 2400 que es el punt on sortim de l’aigua i tornem a entrar,
ja esta feta la selecció, i mes o menys nedes amb triatletes del teu nivell i per
tant ja no trobes ningú que et vulgui passar per sobre.(47:42)
Els últims 1400 (23:56) son mes tranquils i puc tenir un ritme mes sostingut que
em permet acabar el sector de natació amb un temps total millor del que
esperava.(1:11:38)
Surto del aigua amb l’ajuda dels voluntaris, ja que la platja es de pedres, i em
dirigeixo a fer la primera transició (9:43), que acabarà sent molt lenta, encara
que no vaig tenir la sensació en cap moment de que estava perdent molt de
temps. Vaig tenir una voluntària que em va ajudar en tot moment i quan ja ho
vaig tenir tot, entrego la bossa i vaig a buscar la bici.
Començo el sector de bici amb dues coses al cap. La primera no deixar-me
portar per les ganes de fer-ho be i encara que em passin portar un ritme
regular, sempre pensant que desprès s’ha de fer la marató. I la segona estar
molt pendent de la carretera per no punxar.
El circuit de bici, encara que no l’havia fet, el coneixia per l’informació de la
web i perquè el Joserra unes setmanes abans havia vingut a fer el recorregut
amb uns amics i ens havia passat un informe fantàstic.
En aquest sector curiosament perdo varies posicions respecte a la meva
sortida de l’aigua, però tinc bones sensacions, pujo els 2000 metres de
desnivell a ritmes constants i recupero a les baixades. L’únic incident el tinc en
un avituallament, quan el personatge que porto al davant deixa caure un bidó,
i jo que anava amb una mà al manillar esperant recollir una ampolla d’aigua
amb l’altre, de cop i volta em veig tirat a l’asfalt perquè la roda del davant ha
relliscat amb el seu bidó. M’emprenyo moltíssim perquè per una tonteria com
aquesta te’n pots anar cap a casa si et fas mal o es trenca algo de la bici. Per
sort nomes un cop molt fort al gluti, però continuo.
Penso que l’alimentació en aquest sector va ser molt important per poder
acabar l’Ironman sense “pajaras”. Portava lo habitual, barritas i gels, però
també fruits secs i un “bocata”. Quan vaig acabar l’ascens mes llarg que era de
20 km, i sense baixar de la bici, vaig treure el meu bocata embolicat amb paper
de plata, que aquell mateix matí m’havia preparat la Rosa, i us asseguro que
em va saber a gloria.
Una altre incidència es que em vaig oblidar de posar-me la cinta del pulsòmetre
a la transició, i quan al kilòmetre 25 vull mirar si vaig a les pulsacions correctes
vaig veure que m’havia deixat la cinta a la transició. Per mi va ser un
contratemps important, ja que tots els entrenament els he fet amb pulsòmetre i
el Joserra m’havia marcat la franja de pulsacions en la que m’havia de moure a
la bici i a la marató.
Com a resum, el circuit molt maco i molt variat, difícil per les llargues pujades,
però al final el temps també millor de lo esperat. (6:03:42)
Nova transició, aquest cop mes rapida (6:17) i comença la veritable duresa del
Ironman. Sempre es dura una marató, però quan ja portes a sobre 3,8 km
nedant, 180 km en bici i son les dues de la tarda amb mes de 30 graus de
temperatura, dons fa que el tema es compliqui.
S’han de fer 4 voltes a un circuit de 10,5 km completament pla però sense una
ombra. Mentalment em resulta mes fàcil que si haguéssim fet 42 km per tota la
ciutat. Com sempre les zones mes properes a la línea de meta estan súper
plenes de gent, però a les mes allunyades hi ha molt menys públic, i en
conseqüència la gent camina mes que no pas corre. Em va sorprendre la
quantitat de gent que camina a la marató d’un Ironman.
Com sempre, el Joserra ja m’havia avisat de que els primers kilòmetres aniria
ràpid, però que havia de baixar el ritme perquè desprès es paga. I
efectivament, els primers 5 km havia de frenar perquè sense voler em posava a
5 o per sota de 5 nim/km i m’esforçava per anar sobre els 5:15. Desprès del km
5 lo normal ja es anar per sobre de 5:15 i així completo la primera volta en
56:12 a 5:21 min/km.
Al inici de la segona volta tinc la sort de picar de mans amb el Marcel Zamora
que ja feia la seva entrada a meta. El meu ritme es fa una mica mes lent i per
tant la mitja per km augmenta fins 5:49 completant-la en 1:01:44. En aquesta
volta camino en algun del avituallaments per poder veure aigua, isotònics,
menjar taronges i galetes salades, que desprès de tant de dolç senten súper
bé.
A cada pas per meta veig a la Rosa, al Josh i la Montse donant-me ànims i
preguntant-me que com vaig. Ells han estat un gran suport per a mi durant tota
la cursa.
La tercera volta es la mes dura. Camino a tots el avituallaments i em paro per
estirar el gluti, ja que tinc un fort dolor produït com a conseqüència de la
caiguda en bici. El meu ritme segueix baixant i completo aquesta volta amb
1:11:55 a 6:50 min/km.
Quan començo la quarta volta apareixen les primeres emocions. Començo a
pensar que el primer objectiu, que es ser Finisher es pot complir, però que
també el segon objectiu, baixar de 12 hores, es possible. Si no tardo mes de
1:20 ho hauré aconseguit.
M’ho prenc amb calma, perquè el panorama que vaig veient em fa tenir molt de
respecte a la distància que em falta per completar la marató.
Pel camí em trobo parats o caminant, a varis companys que hem compartit
entrenaments, al Joserra i a algun ex-èlit que les temperatures els hi estant fent
pasar una molt mala estona, i que com a bons competidors que son, tots
acabaran encara que sigui de genolls.
Faig el darrer gir i ja només em queda una línea recta d’algo mes de 5 km per
ser Finisher. He millorat una mica el meu ritme. Quan arribo al penúltim
avituallament prenc una mica d’aigua, perquè ja no m’entra res mes, i em
decideixo a fer els darrers 2 km a bon ritme. Al final aquesta volta la faig en
1:09:26 a 6:33 min/km.
Quan ja em desvio per enfilar el passadís dels Finisher estic súper emocionat.
Al principi em trobo a les meves filles, desprès al Josh, desprès l’animador de
la cursa cridant el meu nom, i just al costat de la línea d’arribada a la Rosa.
Durant aquest tram de uns 100 metres, no paro d’aixecar el braços i de
demostrar la meva satisfacció. Just abans d’entrar em paro per fer un petó a la
Rosa, que esta supercontenta, pujo la rampa i enlloc de creuar, em giro cap al
públic per gaudir d’aquell moment únic.
Quan entro, em posen la medalla, em fan la foto, però en Josh, que li ha caigut
la baba durant tota la cursa, salta la valla, passa per sota de les pancartes, i
apareix a la zona de Finishers amb la samarreta de MIKAKUS per fer-me una
abraçada i fer-nos una foto mítica.
Al final un temps total de 11:50:37, a la general el 962 i el 110 de la meva
categoria.
Quan en Josh marxa de la zona finisher i ens quedem sols, la medalla i jo, les
emocions, els sentiments i l’esforç acumulat fan que em posi a plorar. Quina
contradicció, ja soc un Ironman i lo primer que faig es plorar.
Recullo la meva samarreta de finisher i començo a no sentir-me be. Tremolo,
tinc fred, i em donen una manta tèrmica. Entre el sol i la deshidratació estic una
mica descompensat, però amb una dutxa calenta tot solucionat.
Una de les mes grans satisfaccions que tinc al acabar la cursa es quan em
comuniquen que familiars, amics, Mikakus, Trisidents.... han estat tot el dia
pendents de com m’anava la cursa. Això si que fa il·lusió !
Suposo que faré mes Ironman, però mai serà com el primer.
Hector VENTEO
BIB AGE STATE/COUNTRY PROFESSION
2451 47 BADALONA Castellón ESP Empresario
SWIM BIKE RUN OVERALL RANK DIV.POS.
1:11:38 6:03:42 4:19:17 11:50:37 962 112
LEG DISTANCE PACE RANK DIV.POS.
SWIM SPLIT 1: 2.4 km 2.4 km @ 47:42 1:59/100m
SWIM SPLIT 2: 3.8 km 1.4 km @ 23:56 1:39/100m
TOTAL SWIM 1:11:38 1:53/100m 1017 131
BIKE SPLIT 1: 27.9 km 27.9 km (59:29) 28.14 km/h
BIKE SPLIT 2: 56 km 28.1 km (54:57) 30.68 km/h
BIKE SPLIT 3: 105 km 49 km (59:30) 49.41 km/h
BIKE SPLIT 4: 118.7 km 13.7 km (34:48) 23.62 km/h
BIKE SPLIT 5: 144 km 25.3 km (55:56) 27.14 km/h
BIKE SPLIT 6: 180 km 36 km (46:21) 46.60 km/h
TOTAL BIKE 180 km (6:03:42) 29.69 km/h 1029 123
RUN SPLIT 1: 10.5km 10.5 km (56:12) 5:21/km
RUN SPLIT 2: 21.1km 10.6 km (1:01:44) 5:49/km
RUN SPLIT 3: 31.6km 10.5 km (1:11:55) 6:50/km
RUN SPLIT 4: 42.2km 10.6 km (1:09:26) 6:33/km
TOTAL RUN 42.2 km (4:19:17) 6:08/km 962 112
TRANSITION TIME
T1: SWIM-TO-BIKE 9:43
T2: BIKE-TO-RUN 6:17

Tenim un Mikaku FINISHER - IRONMAN.

2009-06-29T22:01:00.002+02:00

Benvolgut Hector:

ENHORABONA!!!, ho has aconseguit MIKAKU.

Tots estavem pendents del que estaves fent. Felicito al nostre reporter Josh, que puntualment estava informant del que veia, ja només entrar a l'hotel i al dia "D" des de la primera lìnea de trintxeres.

Quina hombrada has finiquitat, tiu. Per molt de nosaltres impensable d'ejecutar.

S'ha de ser d'una materia especial per acabar això, Ferriman!.

Tinc ganes de veuret per fer-te una abraçada Mikaku.

Rep la meva satisfacció i estic super-orgullós de que ho hagis pogut aconseguir, doncs has pujat de categoria l'equip MIKAKU.

Fins aviat súper crack.

Ja tenim tres MIKAKUS, galàctics, Dani 100, Jonnhy-90 i Héctor-IRONMAN.

QUI S'APUNTA A LA PROPERA FITA-REPTE...?

Enhorabona i FELICITATS COMPANY!!

Xavi

Enllaç Eva i Dani

2009-06-27T22:34:00.001+02:00

VISCA ELS NUVIS!!!!!

Mikaku d'èlit en acció.

2009-06-17T21:20:00.002+02:00

Vull donar tots els ánims possibles al nostre amic Hector per la matxada que està a punt de realitzar.

***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN NEDIS ELS 3800m estarem tots 11 Mikakus removent les aigues per crear una "corrent favoridora" en la teva línea de recorregut.

***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN ESTIGUIS PEDALANT, cinq de nosaltres acompanyarem amb força, el teu peu a baixar el pedal i els altres cinq per pujar el peu contrari.

***TINGUES EN COMPTA QUE QUAN ESTIGUIS CORRENT, bufarem tots a una perquè el vent et vingui d'esquena i t'ajudi a acabar aquesta proesa que tens com a objectiu fer.

Se que som dotze en total i que només he parlat de 10, però en directa i a prop teu estarà aquest Mikaku que falta que t'ajudarà en el que et calgui, doncs per això t'acompanya.

Com va dir el Rei Leònides als Espartans:

UN MIKAKU NO CORRE SOL.

Hector estarem amb tu!!!!

Txotx Espartanu i...ACABA-LA!!!!!!

Xavi i tota la resta!!

SA SARGANTANA

2009-06-11T21:21:00.002+02:00

UNA PASSADA LES FOTOS DEL NOSTRE RESTAURANT PREFERIT A S'ILLA DE FORMENTERA.

Penso que s'haurien de penjar al nostre blog, doncs donaran categori al mateix.

Dani, pots estar content de la feina ben feta.

que faràs si et donan una estrella Michelin?,...només et demano una cosa:

per favor, no canviis!!!

Una abraçada Sargui i enhorabona a la parella Serra.

VISKA EL RESTAURANT DE LA SARGANTANA MIKAKERA!!!!!

TXOTX!!.

Xavi.

Felicitats a la Venteo family.

2009-06-11T21:07:00.002+02:00

Hola Mikakus:

Fa masses dies que no escriu ningu, res al blog.

Fa masses dies que no entrenem junts, com fa temps, doncs cadascú corre per objectius diferents.

Fa masses dies que em passat varis Mikakus dos dies junts a Formentera i ...

em sento melancolic !!!.

Però una noticia alegra m'ha animat i es que he vist en la revista Runners a la nostre benvolguda familia Venteo, en un reportatge molt simpàtic en que surten a "dos págines"!!!.

Hector, rep en nom meu i de tots la mes sincera enhorabona per haguer engrescat a tota aquesta familia teva, des de el mes jove fins al Sr. Venteo, pare del clan, corredor empedernit i artista amb els pincells, doncs em consta.

Enhorabona!!!

Salut a tots!!!

Xavi.

2009-05-27T20:03:00.001+02:00

Hola a tots
no pretenc competir amb "Es Gall" a l´hora de fer un escrit perquè en sortiría perdent :-)) M´agradat molt el teu escrit i que us ho passesiu tant bé.
Només he de dir que va ser tot un plaer per nosaltres que vinguessiu i agrair-vos l´esforç de venir a aquesta illa que está a "donar pel cul" i que no ès barat arribar-hi.
Jo no crec que hagi estat molt diferent de les vegades que jo he anat a Badalona, el que passa ès que quan un surt de casa la sensació es diferent. Ara enteneu perquè us estic tant agraït a TOTS els Mikakus.
Estic amb l´Amèlia en que les acompanyats van estar a l´altura de la situació i va ser una victoria Mikaka gracies a tots.
Una forta abraçada .

Llorenç (Doc)

7 PODIS A FORMENTERA.

2009-05-21T01:13:00.002+02:00

Estimats companys Mikakus:

El motiu d'aquest escrit es com diu l'encapçalament, comentar la serie de podis que aquest cap de setmana passat, s'han aconseguit a la illa de Formentera.

No em refereixo als merament esportius, que ja en parlaré mes endavant, si no als tres primers llocs de cada categoria en la 1ª Cursa de la camaraderia, del bon tracte, de la AMISTAT en maiùscules, que varen quedar empatats en el lloc mes alt del podi la familia Serra i la familia Córdoba.

Tant en Llorenç i la seva dona Eva, així com en Dani i la seva respectiva, Eva, van aconseguir el primer lloc, doncs han demostrat el carinyo que ens tenen, el millor tracte humá rebut, el millor humor, la paciencia i la millor organització de totes les proves que hem assistit.

Des de aqui valgui un brindis d'amistat entre tots els membres de l'equip Mikakus per celebrar aquesta 1ª Cursa de Formentera i perquè, com diu el bon i estimat Lluís, puguin venir l'any vinent els que no varen poder i per la continuació d'aquesta felicitat que tots hem viscut junts durant aquest cap de setmana, que siguent curt ens ha semblat unes vacances plenes.

Felicitats també per el primer lloc aconseguit, en el podi de la categoria del "savoir faire" i relacions humanes, al nostre benvolgut alcalde de Formentera, el Sr. Jaume Ferrer, que va suar la camisa i això es de veritat, doncs soc testimoni, vetllant tota la arrivada de cadascun dels atletes que finiquitarem la cursa donant la ma a tots.

Per últim, felicitar als meus dos companys, Hector Venteo i al Pep Diaz, per la copa aconseguida, que espero que vagi a engreixar la futura vitrina de trofeus, actualment en construcció, PERÒ SOBRETOT A LA MEVA ESTIMADA AMIGA, EVA, QUE TAMBÉ VA GUANYAR UNA COPA, lluitant contra els "dos elements",... tenint un par de .........................!!!

Vull aprofitar per fer una menció als nostres amics de Alcoy, el Pais Valencià, l'amic Jordi i al nostre Tomás Jofresa, en que van cumplir la seva paraula venint a fer-nos costat.

Tomi va ésser un plaer correr amb tu coltze amb coltze fins el cinquè kilòmetre en que vas despegar com quan et veia jugant. Fins aviat ídol.!!!

Molta salut a la nostra familia de Formentera.

Compteu amb nosaltres sempre que vulgueu.

TXOTX!!!

Xavi.

PD.: Només per un detall puc dir que no he estat al paradís i es que tant en Dani, com en Llorenç es tindrien de dir Adan, per la resta ho estavem!

VISCA ELS MIKAKUS I FORMENTERA!!!!!!!!

2009-05-20T21:11:00.004+02:00

Quin cap de setmana tius, increible! ( encara k hagues estat millor amb la totalitat dels mikakus ; espero que l'any k be sigui possible)

Desde aquest raconet,vull agrair ,una vegada més, en nom de tots, la rebuda i el tracte que ens han donat en Dani i en Llorenç, junt amb les seves respectives families, perque ha estat espectacular.Ens heu fet sentir importants tant a dintre com a fora de la cursa.Això és senyal d'una bona amistat,que espero s'allargui per sempre,perque això encara fa més gran aquest esport.(korre i fer amics k guapo!)

Personalment, després d'enamorar-me d'aquesta illa,l'any k be i torno!!!!!

per cert,

M.Angels, quin valor el teu ,aguantar les animalades d'aquests mikakus!

La teva companyia a estat un luxe!

Luigi

Fotos durant la cursa

2009-05-20T20:58:00.005+02:00

Arribada i recollida pitralls

2009-05-19T19:53:00.006+02:00

EL VAQUILLA Y SU BANDA

2009-05-19T19:42:00.002+02:00

Amb el FORD MIKAKU d'en Dani, tota una "experiència"

Mes fotos -Gran sopar

2009-05-19T19:36:00.004+02:00

Sopar amb tota la colla i un peixito excel.lent; de postre "graixonera", Molt be, Molt be!

Luigi

GRACIES DANI I LLORENÇ!

2009-05-19T19:15:00.009+02:00

CURSA MEMORIAL DAVID ROVIRA 10Km SQV

2009-05-10T18:23:00.003+02:00

Propera cursa a Formentera

2009-05-06T00:46:00.002+02:00

Vull fer una crida a tots els Mikakus per animar al nostre amic "Wanjiru-White" perquè es prepari be per la 1ª Mitja Marató de Formentera, doncs es una de les promeses mes reveladores per aconseguir, no tant sols podi, si no acariciar la medalla del metall mes preciat:

L'OR!!!!.

Pepo, concentrat, no ens pots fallar!!! TIRAAAAA!!! i guanya sa puta medalla!!!.

Quan mes temps et passa , MES VELOCITAT TENS, MENYS ROÇAMENT TENS, MES "CAP" TENS, en resum, puc observar dia a dia la POTÈNCIA admirable que tenen les teves cames.

TXOTX PRESI !!!!!

CROSS DE MATARÓ

2009-05-03T10:43:00.004+02:00

DUATLO DE VIC, 7-33-4

2009-05-02T17:51:00.004+02:00

Cursa La Llagosta 09

2009-04-27T14:57:00.003+02:00

PAS A PAS.....ARRIBAREM??????

2009-04-23T15:38:00.002+02:00

les sabatilles de basket del logo, jo tampoc ho entenc....

SEMBLA KE SI!!!!!!!!!!

2009-04-21T10:07:00.001+02:00

ja la tenim aki, avui el dani de sports m´ho ha confirmat, a partir de demà:

www.marato-formentera.com

Cursa de fons Canovelles 15 Km

2009-04-14T11:05:00.003+02:00

Cursa de Bombers 2009

2009-04-14T10:42:00.005+02:00

mitja marató de Valls 2009

2009-04-14T10:38:00.004+02:00

Cursa de fons Canovelles 2009 (15km)

2009-04-13T19:50:00.001+02:00

Temps de cursa.

Josh 1.04.53
Jaume 1.11.29
Hector 1.13.23
Xavi 1.15.45
Pep 1.19.03
Ignasi 1.19.42

Cursa Bombers 2009

2009-04-13T19:45:00.002+02:00

Temps de cursa

Montse 54.59 ( 5.30)
Pep 45.56 (4.36)
Xavi 44.52 (4.30)
Jaume 43.27 (4.21)
Lluis 42.31 (4.16)
Paulo 39.04 (3.55)

Entrevista Dani a la tele de Formentera

2009-04-04T10:09:00.002+02:00

Surt molt interesant,un altre mediàtic!

http://www.teftv.com/wmv/formentera_setmanal/Formentera%20Setmanal%2003%20Abril%202009%202D2.wmv

Luigi

Fotos Duatlo Barcelona

2009-03-23T19:32:00.004+01:00

fotos ultramaraton Madrid 100km

2009-03-18T20:02:00.004+01:00

Serra acaba la ultramaratón de 100 km de Madrid.

2009-03-18T11:19:00.000+01:00

Serra acaba la ultramaratón de 100 kilómetros de Madrid
G. Romaní
Dani Serra, badalonense afincado en Formentera desde hace años, consiguió este fin de semana finalizar la XXIII carrera pedestre de 100 kilómetros de la Villa de Madrid, finalizando en la posición número 33 de los más de 300 atletas que tomaron la salida. Dani de 'sa Sargantana', como se le conoce en Formentera, llevaba dos meses preparando la carrera y precisó de un tiempo de 11h11'13" para finalizar el recorrido.
«Mi carrera estaba entre los kilómetros 60 y 80, hasta el 60 ya lo había hecho últimamente en Formentera y sabía que eso no era problema, pero luego, a partir de ahí era otra historia. Fue duro, claro que lo fue, pero me había preparado para ello y sabía que si superaba unos límites llegaría al final. Según mi pulsómetro perdí 12.000 calorías a lo largo de la carrera y me había bebido unos 18 litros de agua. Sin embargo, poco después de cruzar la meta ya estaba pensando en la próxima edición y en bajar los tiempos obtenidos», afirmó Serra.
El atleta recibió el apoyo hasta de Tomás Jofresa, ex jugador del Joventut y Menorca, que durante la retransmisión del partido entre el Barça y ViveMenorca, hizo repetidas referencias a que Dani, del que es gran amigo, estaba corriendo la ultramaratón de Madrid.

Ultima Hora Tel.: +34 971 31 68 86e-mail: ibiza@ultimahora.es

1a. MITJA MARATÓ EL 16 DE MAIG A FORMENTERA

2009-03-17T18:13:00.002+01:00

Benvolgut Tomi:

Els Mikakus t'esperem el proper dia 16 de maig a Formentera

Per corra tots plegats fins fer tremolar s'illa i celebrar amb el nostre amic "Sargantana", la seva fita aconseguida.

T'esperem.

Xavi.

CARTA AL MEU AMIC CORREDOR:

2009-03-17T18:04:00.002+01:00

Es un fet corrent el conmoure´ns amb fets d´esportistes professionals, on els seus esforços ens fan volar la imaginacio, ens fan vibrar i produeixen un mar de sensacions que practicament només en l´esport es posible detectar.
Quan observem tals actes esportius que ens emocionen, no podem mes que entendre que l´esperit de superacio i el sacrifici d´un esportista profesional val la pena tan sols per moments aixi, moments puntuals, prou sovint molt efimers. Que ademes el poguem presenciar en viu o per cualsevol mitja informatiu no nomes ens apropa al protagonista sino que ademés voldriem emular el que ha conseguit i estar al seu costat.
Avui, escribint desde el meu raco de Cocentaina, TU AMIC DANI ETS EL PROTAGONISTA.
Avui, desde la distancia, he vibrat sense veure t. M´he emocionat sense observarte y encara tinc els péls de punta nomes de pensar en el que has fet.
La teva no es una fita de repercusió mediática. El teu no ha estat un acte aclamat per mitj país, ni valorat per personatges “de importancia”.
Correr i acabar la ultramarato de Madrid avui es la culminacio esportiva a una ilusio amb la que ens vas deixar a tots congelats.
La teva es una raça en vies de extincio.
El teu es un carácter forjat a base de treball i de contentar als que conformen el teu entorn mes proper. Un entorn que t´estima i que es sent sempre arrossegat a apropar-se a tu i a la teva persona.
Perque preparar a Formentera una duríssima ultramarato com ha estat la de Madrid es un fet inaudit. Fer-ho amb la ilusio i amb la constancia digna d un profesional es quelcom envejable. Imaginant quan suor, quantes sabatilles gastades i quantes hores invertides ha suposat tal empresa, converteixes la carrera esportiva d´un servidor en una petitesa.
Ets obstinat i tens fusta per aconsseguir allo que et proposes. Ens has fet vibrar a tots i tan de bo estigues amb tu ara per veure´t la cara de felicitat i satisfaccio que deus fer despres de haver cobert uns 100 kilometres de ben segur recordaras tota la vida.
Corre, amic, corre!!!!
Per acabar et dedico a tu, als MIKAKUS i a tots els amants del bon correr, un dels escrits que sempre tinc present i que fa molts anys em va regalar
el mitic Kim “Rocky” Forteza un altre dinosaure de l´esport.

“ Per cada corredor que recorre el mon participant en maratons, hi ha milers que ho fan
per el gust de sentir caure les fulles i la pluja. I que esperen que un dia els hi sigui tot tan
fàcil com per un ocell volar.
Per a ells l´esport no es una prova, sino una teràpia;
No un desafiament sino una recompensa,
No una pregunta sino una resposta “
Doctor George Sheehan, corredor y filósof.

El teu amic Tomás Jofresa.

Orgull Mikaku

2009-03-17T16:12:00.005+01:00

Tio aquests dos mikakus estan com una p... cabra!
aquest era el meu pensament en el moment de conèixer la seva aventura i una vegada aconseguida, la veritat que continuo pensant el mateix!
Dani i Joan ,durant aquests dies, encara em sento més orgullos de ser cosi- amic vostre ; amb el vostre coratge,sacrifici i força de voluntat,heu demostrat que podeu fer realitat tot allò que us proposseu i alhora us heu convertit en un exemple per a tots els que us envolten.
Us animo a que continueu amb els vostres reptes i fites i poder compartirlos amb totes les persones que estimeu.

Luigi

100KM A MADRID

2009-03-16T22:43:00.005+01:00

be estimats mikakus, despres de una migdiada de unas 5h i de llegir tots els misatges de felicitacio de amics en general, amb trobo devant de l´ordinador i no ser ke collons escriure.... en fi ke us puc dir ke no us hagui ja dit.....

Va ser tan emocionant, en primer lloc vui felicitar al cap de faba del pursals, felicitarlo perke ja el vaig renya prou( ell ja sap...) tio ets la ostia!!!! el km 60 si vos. veieu com tenia els peus, una persona normal no feia 2 pases i ell va fer 30 km!!! INCREIBLE....

NEREA ke pedazo de mujer, ke manera de sufrir disculpa ke no te hiciera demasiado caso pero para mi fuiste una parte muy importante de la carrera.

Ke dir del XAVI....kina sort ke tenim tots de tenir.lo al costat, ja no es el fet de ke vingues al cap de semana a madrid, el ke va fer els ultims 20km es... no tinc paraules o penso i m´emociono, en va recolçar en va fer sentir la veu de casi tots vos, en va espera, mima... en fi espartano tu i jo en fem 300, ahhhh!!!! i mencio molt especial a una persona ke no coneixia i ke a partir d´ara forma part de la meva vida ANGELS sensa la teva logistica i la teva mirada no hagues sigut igual com varem patir carinyo???

per cert ara ke e anomenat aixo de las cridades de telf MIKAKUS EN VEU FER VOLAR!!!!! ja no nomes el xavi ,els sentir la vostra veu, el saber ke tota la familia mikakera vos, donas, fills estaveu pendents de nos. una barbaritat...PERDONEU SI UTS VAIG FOTRA LA MIGDIADA EN L´AIRE. US ESTIMO A TOTS.

Mencio tambe molt especial a la MIRYAM molt discutida ultimament pero amb mi va tenir la paciencia de prepapra un 100km amb dos mesos i coach la vas clavar!!!.

I per ultim la meva costella EVA aguantan els llargs entrenos, el no dinar amb vos... masatges dia si dia tambe. Arriba cada volta i veuret a primera fila era una sensacio indescriptible i tenir el coratge de fer els ultims 10 km amb mi i el xavi amb sprint inclos....com et vaig dir kuan vaig passar la linea de meta MAMI HO HEM ACONSEGUIT........

PER CERT VOS. SABIEU KE UNA SARGANTANA POT ESTAR

11´11´13 AL SOL....

HISTORIA D'UN ANELL MIKAKU.09

2009-03-02T21:45:00.002+01:00

NO ENS ATUREM, TOCA SEGUIR....

2009-03-02T13:14:00.002+01:00

Gràcies per les teves paraules, Sargantana, però el que tu aportes a l'equip, bon rotllo, alegria, humor, seny, sinceritat, amistat, i a sobre no et sap greu res... . Poses a tothom al seu lloc, i això es d'agrair.
En quant a la marató, que més es pot demanar, en paolo, millor marca personal , Doc, millor marca personal, hector, millor marca personal, jaume, millor marca personal, Dani , millor marca personal, albert, millor marca personal, pep , millor marca personal, Dani,joan, xavi i ignasi, llebres de luxe. I jo mateix, millor marca personal a Barcelona. Ho hem bordat un cop més. I cada any més nivell.

Ara cal no aturar-nos, Dani i Joan, tenen el repte dels 100 km d'aqui 15 dies, Albert circuit català de curses de 10 km, t'envio el calendari properament, Lluís, no t'aturis, sense preparar la marato 100% i mira quin resultat, tu diras el que vols fer. Paolo, dedice lo que quieras hacer , tu ya estas graduado y vas por libre como yo. l'Hector i en Jaume ara suposo que es centraran amb la triatlo. Espero poder jo també. Els Nova yorkins, , pep , ignasi i xavi a disfrutar i no lesionarse que encara queda lo millor.En Xavi va a madrid amb el dani .Doc, tens fusta per apropar-te a les 3hores, pero alguna cosa has de canviar....

Propers reptes:

triatlons de preparacio a la mitja ironman
Triatlo challenge maresme
marató de Nova York
Lo del desert un cap de setmana
Behobia
donar la volta eivissa 200km

En el proper objectiu de la marató de bcn , a part de el 3h 15 de hector, 3h 25 d'en Jaume, el sub-3 del doc, 3h 15 d'en lluís, a veure si animem a alguna dona a fer uns km o fer-la sencera(montse això va per tu).
Properament penjaré el meu calendari de curses.
salutacions
josh sub-3h

VUI SER EL PRIMER

2009-03-01T15:50:00.003+01:00

efectivament vui ser el primer a felicitar a tots els mikakus per las vostres super marcas: JAUME ets incombustible com a persona i com a corredor, DOC amb sap greu dir-te ke ets el meu amic i un referent per mi, HECTOR fins i tot kuan corres ets elegant, pinçallet i estic segur ke suas armani ( la rosa es un crack), PAULO eres un sub 3 i el puto crack, JOSH ningu t´ha destronat sempre seras el josh,gracias per el teus consells desitjo ke no s´acabin mai IGNASI la goma, l,home ke no fa soroll,depilat guanyas molt JUAN ets un friky pero el ke as fet avui per a mi no te nom, enorabona, XAVI sensa tu no a sigut el mateix, ho entenc i per mi estabas al meu costat, com estaras el 15 ets es gall....LLUIS mi primo, mi hermano ALBERT en va fer molta il.lusio ke et decidissis a fer la cursa, ole ,ole i ole ets un campio i amb donas molta pau PEP gracias per donar-me una lliço tan valuosa, lliço de coratje i força els km ke e viscut avui al teu costat son els millors de la meva vida,as conseguit emocionar-me, t´admiro desde ke et vaig coneixa pero avui mas superat, gracias.
i per ultim ,vosaltres sabeu ke una sargantana pot estar 10 horas al sol.......
US ESTIMO

Mikakus fora de provincies

2009-02-23T20:22:00.005+01:00

CURSA PUIGVERT-LLEIDA

Aqui teniu unes fotos del mikaku Albert a "Lleide".
El temps de cursa va ser de 45:23, molt bé!
No tinc més informació ,potser caldria una explicació més extensa per part del implicat,je je...

POSEM ORDRE

2009-02-22T16:36:00.002+01:00

Bé mikakus, com diu en lluís, ja la tenim a sobre i ell, endut per la sensació avui dels sprints , ha dit que JOSH quedaria per davant de PAULO, però tenim en compte que aquest cop si el company paulo ha entrenat correctament, ha demostrat que ha agafat la forma i en la mitja a granollers i de barcelona ha estat molt ràpid, crec que fara la marató que es mereix. Per tant LUIGI, avui has vist un mikaku que ha entrenat molt i si , corre molt, pero en PAULO corre molt més i estara per davant d'en JOSH. L'HECTOR, si el DOC no supercompensa la seva particular marato a formentera, serà el tercer, si el DOC, assimila la carrega de la seva marató, pot estar a prop de l'HECTOR, en JAUME sortirà a per 3h30' , sera el 5è, albert , lluis, pep i xavi , algu hauria de tirar d'ell la primera mitja i algu a la segona, IGNASI el 6è o 7è doncs en LUIGI ha de posicionar-se, JOAN i DANI faran un bon entrenament.
MIKAKU JOSH